dissabte, 23 d’agost de 2008

Esquizofrènia.

f PSIQ Psicosi caracteritzada per la manca d'equilibri psicològic a causa d'un transtorn en el procés d'associació. Es tracta d'una dissociació específica de les funcions psíquiques, amb una progressiva destrucció dels records i alteracions en la relació entre intel·ligència i conducta, i és acompanyada sovint d'un tancament enfront del món exterior, manifestat com a indiferència i desinterès. Pel fet que l'esquizofrènia apareix durant l'adolescència, en un principi rebé el nom de demència precoç, però aquesta denominació es mostrà aviat com a impròpia, car l'esquizofrènia, d'una banda, pot presentar-se també en altres èpoques de la vida, i, d'altra banda és prou diferent de les altres demències i el seu curs no és sempre maligne. Paul E.Bleuler li assignà el nou nom (que significa 'ment escindida') i en destacà la pluralitat de formes, l'essència de les quals veié en una pèrdua de la unitat de la personalitat. Hom no ha donat, tanmateix, una definició i explicació convincents que incloguin totes les diverses modalitats d'esquizofrènia, així com tampoc no han estat establertes totes llurs etiologies (quevarien des de casos clarament endògens a d'altres de relacionats amb conflictes psicològics d'adaptació). Alguna escola més recent nega àdhuc que l'esquizofrènic sigui un malalt mental. L'esquizofrènia evoluciona a vegades d'una manera continuada i altres vegades amb brusques interrupcions. Sembla accessible a la pscicoteràpia i pot ésser sotmesa a tractament farmacològic; tanmateix, una meitat dels qui resten als manicomis són esquizofrènics. Hom en distingeix tres grans tipus: les esquizofrènies hebefrèniques, amb símptomes derivats de la manca d'afecte, les catatòniques, amb repercussió en l'àmbit motor, i les paranoiques, amb al·lucinacions i deliris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada