dilluns, 8 de setembre de 2008

L'esquizofrènia i els estats de nervis.

Jo sóc esquizofrènic. Cada quinze dies rebo un vial injectable de cinquanta miligrams, la dosi màxima que es comercialitza, i a més de reforç ara mateix estic prenent pastilles "bucodispersables" de quatre milígrams de les que hi ha de sis de dosi màxima, un cop al dia.

Com la júlia he estat matriculat a la UOC diverses vegades encara que fa força anys, i, quina va ésser la meva sorpresa recentment quan em vàren dir que no tenia accés al campus virtual si no em matriculava d'alguna cosa. Vaig fer un esforç econòmic, i amb un cop de sort -llavors mateix acabava de pagar un crèdit i vaig poder rescatar un pla d'estalvi, o gràcies al pla d'estalvi que vencia d'allà a no res la Caixa de Catalunya em va deixar el cèntims-, vaig pagar la matrícula.

Consegüentment, pel fet d'haver estat matriculat durant un semestre a la UOC, tinc dret, en principi indefinit, de connexió al campus virtual. Més tenint en compte que aquesta matrícula es va produir al setembre passat.

Ara resulta que no, que aquest matí no em deixen conectar-me al campus i no tinc accés a la meva llista de correu electrònic. L'esquizofrènia és com un joc, però perillòs i dramàtic. És allò que de ben segur ens ha passat a tots els que tenim nens per aquí, nebots o germans i ens hem fet grans i alguna vegada hem amagat alguna cosa, com la xocolata o una clau, tan ben amagada en algun lloc qualsevol perquè no ens ho trobin, i que llavors ni nosaltres mateixos som capaços de trobar-ho. Aleshores ho expliquem, i els nens riuen però nosaltres passem un mal tràngul i ens toca pensar que ja sortirà. Això que pot semblar a qui no li ha passat mai una ximpleria, i a qui li a passat alguna vegada un fet simpàtic per empatia, esdevé molt més trist i dramàtic quan fas per exemple alguna cosa com estripar papers i documents en algun mal moment i llavors no recordes si ho has fet o no -estripar-ho-, o si ho has amagat d'aquesta manera que comentem i et fas un tip de buscar i mentres busques recordes que els volies estripar però no recordes el moment en que ho vas estripar ni què pensaves exactament quan ho vas fer perquè molt probablement no eres tú mateix quan els estripaves, eres una altra persona. En el món del dret d'això en diuen "estado de enajenación mental" i pot donar lloc a crims i assassinats. Quan es tracta de que passa tot sovint o passaria la cosa s'ha de medicar i és el meu cas.

Jo em pregunto si donat el cas de que no s'hagi pogut fer efectiu algun pagament al dia, fora tant difícil d'enviar un correu electrònic comunicant-ho, o telefonar, i no fer parar boig a qualsevol denegant l'accés fent pensar que es tracta d'un problema informàtic, d'un virus motivat per alguna desavinentesa amb algun expert navegant del campus o de ves a saber què, i a més, a les quatre de la matinada accabat de llevar. Penso que fa falta molta més mà esquerra per tractar segons quins temes, perquè es pot donar el cas de que algú estigui fent mans i mànigues precisament per, entre altres coses, fer efectiu aquest pagament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada