dissabte, 4 d’octubre de 2008

Segon somni.

Avui m'he donat de baixa de l'ADSL i la tarifa plana, sinó no em podia connectar a internet. Certament he trobat, parlant-ne amb la comercial, queno hi ha opcions rou econòmiques petits usuaris com jo que ens conectem de tant en tant a mirar el correu, atendre el bloc i poca cosa més. em parlava de una opció de un límit de dues gigas al mes! una bestiesa, i era la més econòmica a vint-i-nou euros. No hi ha doncs, ara, la opció de pagar per el que et connectis: tanta estona, tants cèntims.

A la nit he somniat que el meu pare no hi era i que jo no sortia de gresca. Que no sabia tancar l'armari del cuarto i que la paret ha quedat fetaa miques per culpa d'un automatisme per al que calia una certa traça. Quan he tornat per la part de darrera del jardí, curiosament ara que fa nou mesos ue no treballo al taller, el meu pare m'ha demanat per unes peces que es veu que hi feia, i m'ha assegurat que no em veia capaç, per la meva malaltia de tirar-les endavant. Li he dit, allà mateix on ens hem trobat que sí, que en dia quaranta-una i que tot anava bé. Ell era a sota l'únic arbre gros que queda ara a casa.

De sobte ja era al davant tombat i ha vingut un gat negre, o potser era una gata tota carregada amb coses a la boca. Tres gatets, dos d'aquells d'angora que han corregut a estirar-se després del viatge, i jo diria que cuatre o cing toballoles grosses potser en d'altres viatges. eren allà davant meu posades al terra. La meva mare m'ha dit: -Mira que ha portat, deu venir a instalar-se. Però ha d'anar anar allà aveure què ha passat.

Jo he anat a cercar unes estirores de podar per si venien altres gats defensors del patrimoni aliè i me n'he hagut de sortir amb un cutter de punta rodona que m'ha guardat a la butxaca. La meva mare repetia que hi havia d'anar, allà d'on venia -la meva mare és catòlica- i al final jo li he dit a la gata que seia dreta a la falda, i que li quèien els ulls de les nombroses trifulques i batalles al carrer: -Hi has d'anar.

Ella m'ha respost: -Ara farà bol... Sol!- i ha marxat. Certament en aquella tarda de penombra per els grossos o gruixuts núvols ha sortit el sol. La gata ha passat al cap de poc perseguida per dos gats grossos, un d'ells de ros amb ratlles, he pogut veure, i la cua grossa i li dèien: -De esta se acuerda! Esta la paga!

La pobre béstia deu ser ben lluny ara tot i els presents que ens havia dut que la meva mare es cuidarà de desar i estrenar algun dia, i els gatets o se'ls vendrà, els regalarà o ja els vindran a buscar els altres gats. Jo em quedo amb el sentit de l'humor de la gata: Ara farà bol... Sol! ha dit i s'ha endressat els ulls per marxar corrents i no plorar.

Arreveure.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Somni.

Doncs érem en una excursió d'exalumnes a Àustria o Suïssa o potser era Alemanya, quan en una aturada a la carretera hem parat a comprar un piscolabis. Jo m'he comprat una bossa de massilla que tenia gust de pa de llet. La massilla, de fet, té color de pa, i es feia servir abans de que aparegués la silicona per posar vidres. Per exemple aquells vidres industrials amb ànimes de petit filferro que impedien que d'una pedrada caigués tot el vidre a trosos i en canvi quedés al vidre una forma rodona ben curiosa del tamany de la pedra que l'havia atravessat. Amb la massilla s'havia de fer un macarró amb els palmells de les mans, com si fossim indis a punt de fer foc amb un bastonet, i fregant s'obtenia el macarró, llavors s'anava apretant amb el dit polze el macarró contra la junta del vidre i el ferro del marc de les finstres i la massilla impermeabilitzava i aguantava el vidre.

De sobte he llençat un troç d'aquel àpet a un barranc on a baix hi havia un llac o un riu o una resclosa gegant i algú m'ha dit que ara ens renyarien perquè allà eren molt nets o que passaria gana. Jo els he dit que anava seguint el tros de menjar vom voleiava i que li estaven sortint ales i s'estava convertint en un ocell abans de caure a l'aigua. Els hi he hagut d'ensenyar el meu troç de pa màgic.

Llavors baixavem per un rierol en unes barquetes individuals tot assentats i aquell ocell que s'ha fet ànec ha pujat a la meva a menjar més pa d'aquell jo n'hi he donat i ell ha tirat amunt perquè anava ell a contra corrent. S'havia convertit en una anec de cap verd i cos groc.

Ha passat que ha vingut un altre ànec més entramaliat i se m'ha ficat per la màniga de la camiseta cap a dintre el cos, jo el notava, i m'he hagut de treure la camiseta pels pantalons per què sortís. També li he donat pa i l'he fet fora i me l'he acabat -el pa-.

En arribar al capdevall del riu ja estavem detinguts. Grups de persones desfilavem per les habitacions d'una casa gran que no coneixíem sense tenir en compte la nostra procendència. Se'ns ha fet treure l'abric i a alguns se'ns ha deixat seure. A nosaltres ens ha tocat en un racó d'una sala que tenia un fals sostre/pis de fusta a sobre. D'altres encara desfilaven amunt i avall, a dintre i fora.

Ara no recordo què ha passat que ens hem fet un fart de treballar aquella nit, i a na mi que no mi volien no sé on em portaven a la part de darrera d'un cotxe. Al final he conegut tots els voltants i quan he tornat al grup ha resultat que s'enduien la meitat del grup a dormir. Jo volia agafar la jaqueta però me l'havien presa, m'he enfadat i he demanat per el cap de grup. Era un paio baixet que poc a pas en sabia res de la jaqueta i li he dit que a partir d'ara el cap de grup seria jo. Ell ha dit que no i l'he agafat pel clatell i l'he fet donar voltes per l'aire com si de un jersei es tractés. Li he dit que tenia dos segons per dir prou i m'he posat a comptar. Ha dit prou i l'he deixat caure al terra.

Llavors els he hagut d'explicar als ocs companys de grup que quedaven què en volien aquells nous nazis de nosaltres. Els he dit: -Mireu saben que som els més forts i potser sobreviurem, i, només els importa què en direm d'ells. El que passi a partir d'ara i tot el que ens facin se'ls en recontrafum, fins i tot la Història podran canviar. Sabeu que els han fet a aquesta gent? Els han tingut matant-se entre cosins i matant-se entre germans per un collons d'agulla!- Vaig exclamar mentre ensenyava la part de dintre del colze esquerre- ...i això durant més de cinc cents anys!

(Continuarà?)