dilluns, 30 de novembre de 2009

El tribunal mèdic.

Avui he anat a Barcelona, a l'avinguda Vallcarca, abans avinguda de l'Hospital Militar, al ICAM. Allà m'ha visitat un metge que ha revisat la documentació que portava, -uns informes psiquiàtrics-, i m'ha fet unes quantes preguntes: Si fumava, quan fèia que no consumia drogues, si tenia idees negres, -donat el meu passat intent de suicidi-, i com estava ara. Estic deixant de fumar, fumo una mica; fa un mes i mig que no consumeixo cap droga il·legal o alcohol; i, ara gràcies a la Consol estic en una fase d'esperança donat que tinc menjar i la possibilitat de que em donin fèina durant aquesta setmana o en alguna de les ofertes a les que opto com a titular d'un grau de disminució o incapacitat superior al 33% i ja que no em falta de res, gràcies a Déu.

M'ha dit que d'aquí a un mes i mig aproximadament rebria una carta.

Com que no n'he tramitat mai cap d'invalidesa no sé què passarà. Jo diria que tal i com em varen dir els metges, donada la meva malaltia mental greu i la medicació que prenc, la invalidesa total, amb la que cobraré un cinquanta-cinc per cent de la pensió i podré treballar a mitja jornada, la tinc gairebé segura, però pot ser que no.

Avui m'he aixecat del llit a les quatre. M'he dutxat i afaitat amb un fred que pelava i a dos quarts de cinc he sortit de casa en direcció al poble del costat, on sí que hi passa el tren, per agafar el de les 5:52. A les set ja era a Barcelona i a tres quarts de vuit ja havia arribat a l'Avinguda Vallcarca després de fer un cafè.

Tenia hora a les vuit quaranta i certament, a aquella hora m'ha cridat un senyor d'uns cinquanta-cinc anys que m'ha demanat a veure quins papers duia i mentre anava llegint i teclejant, m'ha fet aquelles preguntes. després ens hem acomiadat i m'ha dit quan en sabria alguna cosa.

He tornat amb l'autobús a les 10:30 per arribar a les dotze al meu poble, on és Festa Major i no he pogut anar a cobrar a la Caixa. Serà demà.

dijous, 26 de novembre de 2009

Ara ve Nadal.

Ara ve Nadal. Aquest matí he guarnit una mica un arbre del jardí amb bombetes de colors. Hi he tingut tot el dematí de fèina: estendre la guirnalda i penjarla, comprovar les bombetes, posar-les i repartir-les de manera que no en quedin dos del mateix color juntes, empalmar-ho a la corrent...

No es tracta de cap abet, és un arbre petit d'uns tres metres i mig d'alçada que fa una fulla semblant a la del plàtan, o, si voleu, a la de la bandera canadenca, de color marró fosc. Te unes branques que l'eixamplen a aquella alçada i el fan obert. Amb la guirnalda he anat seguint les branques de cap a peus des del terra amb l'ajuda d'una escala i donant el vol a l'arbre. Ara al vespre veurem com ha quedat.

El Nadal és molt maco. Es troben a faltar les persones que ja no hi son, però. A casa ve tota la familia el dia de Sant Esteve. No sabem amb la meva mare què farem per Nadal, però. És de suposar que el meu cunyat i la meva germana i els nens, marxin a Barcelona a casa de la consogre, a pasar el dia... o, milor dit la tarda.

Amb la mare, no ens farà res estar sols per Nadal: Comprarem el menú per encàrreg o farem llagostins, suposo, i encendrem la llar de foc tot el dia. Posarem la pel·lícula de TV3 a la tarda i beurem xampany.

La mare és gran, el passat dia setze de Novembre va fer els vuitanta anys. Va prou lleugera i espavilada, però com ja he dit algun cop, em sembla, no té el cap gaire clar. És d'agraïr que al menys ara no es posi tant nerviosa quan no li surten les paraules. De fet el seu caparró va prou depressa, fins i tot més que el que la seva voluntat vol fer. Per exemple, comença una frase i encara no l'ha acabada que ja empalma amb una altre i fa difícil el seguir-la en l'explicació. També s'hi recargola, i, quan et vol explicar alguna cosa comença a ficar-hi referències de l'altre dia, o de l'altre persona i amb el menjar-se predicats sovint et perds. Avui li diré.

Hauré de ser meticulós, però, i, delicat. Suposo que ho fa la tele i aquests que parlen tant refotudament bé i assajat, que li afecten a les preferències. Les persones grans són impresionables, i més les que pateixen aquesta malaltia que es tornen com nens petits i procuren agradar i estar a la última.

Bé, jo ara haig de marxar. Vaig a una botiga de llanes a que em donin tres troques de color verd fosc perquè aquella senyora amiga meva que em dóna de dinar, diu que em vol fer un gorro, que no hi està res. Si més no de fred no en passaré ara que diu que en ve... de fred.

Salutacions i Bones Festes.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Hola altra vegada.

3 de Novembre de 2009. Hola a tots/es:

Ja fa uns quants mesos des de que vaig escriure en aquest racó de món. En aquest temps he estat ingressat a la planta de psicòtics aguts de l'Hospital General de Vic durant un mes, he anat a Suècia i Noruega a cercar fèina i ara aparec per saludar-vos. Fa força temps que no hi escric, i a més fa força temps ja que em vaig vendre l'ordinador de casa i ara us haig de escriure des de una sala de l'edifici el Mil·lenari de Vic on hi ha el centre de suport. És incòmode haver de fer això però així penso que perdrem intimitat... o no.

Ara sóc aquí a Vic per informar-me al CEMPLA de quant de temps tinc per renovar el carnet de conduïr sense haver de pagar un exàmen nou donat que em va caducar el juliol passat. Obren a les sis.

He tingut somnis, però ara no els recordo, i no ho podré fer fins que en alguna referència torni a somniar en els mateixos llocs o en les mateixes persones que darrerament. És allìo que ho recordes quan ho tornes a somniar. Jo somnio en color, o que les coses són de color. El fet que no em pugui prendre cap tipus de medicació per falta de mitjans suposo que no hi ajuda doncs sovint em desperto a la nit amarat de suor i amb males sensacions, i, és que tinc una veïna que m'ajuda i em dóna de dinar que diu que les pastilles per dormir no van bé i que no en prengui i les hi dongui que ella les llençarà. El cert és que no estic tant apagat com quan les prenia, però sovint em trobo malament. Tampoc puc prendre'm les de l'angoixa, ni el sedant i només un anti depresiu de tant en tant. Quan ho sàpiga el metge em matarà, però ¿què haig de fer jo si dec els cèntims d'anar a Suècia i Noruega a pagar tres-cents trenta-tres amb trenta-quatre i en guanyo quatre-cents deu? Només tinc a hores d'ara dos euros i som a dia tres. Deixo de fumar... ara ja ho he dit. A més, el tabac em fa no trobar-me bé. Fa massa temps que fumo.

Per sort he fet una 6/49, una primitiva i un euromillones per aquesta setmana i he demanat el favor de sant josep maria escrivà de Balaguer perquè em toqui algo amb una estampeta que tinc de quan el varen canonitzar.

També he tramitat una sol·licitud d'invalidesa a la seguretat social per la meva malaltia, i diu que puc percebre sis o set-cents euros al mes. Fins i tot més.

Ara ja he rebut la confirmació del grau de incapacitat que tinc que és de un cinquanta-u per cent. Ho he adjuntat a la sol·licitud. Han tardat un any i des de gener fins a Agost l'exàmen, i la resolució un mes i mig, aproximadament, més.


23 de Novembre de 2009. Hola!

El carnet de conduir no caduca. Es pot fer l'exàmen mèdic i renovar-lo quan es vulgui, no importa el temps que faci que no es renova, ara no caduquen.

Pel que fa a mi, dilluns vinent tinc la prova al tribunal mèdic a l'avinguda Vallcarca, abans avinguda de l'hospital militar a les 8:40. Porto dos informes de psiquiatres, un del que em tracta des de fa gairebé vint anys i l'altre del llavors metge resident fet la primavera del corrent. A més adjunto el certificat de disminució que m'han aconsellat que no presenti i un informe de les baixes sol·licitades durant el meu període com a treballador al règim general de la seguretat social que és de un any i mig i conté 47 dies de baixa per desestabilització.

Potser us estranya que només tingui un any i mig cotitzat al règim general, però és que abans havia estat com a autònom en la mateixa empresa i aquest últim contracte fixo fa que tot el període computi al règim general. Total onze anys i un mes.

M'ha dit la treballadora social que si em donen la invalidesa total cobraré un cinquanta-cinc percent de la pensió i podré treballar en una feina diferent de la que feia a mitja jornada. I que si em dónen la invalidesa absoluta cobraré el cent per cent de la pensió i només podré treballar en una feina diferent de la que feia fins a un límit de quinze hores setmanals, sempre seguint hipotètiques recomanacions del metge per escrit.

Jo he anat a l'Inem, o millor dit, el servei català de col·locació amb la meva carta certificat de incapacitació i m'han ofertat una plaça en una fundació sense ànim de lucre com a administratiu per a coordinar agendes, atendre el telèfon i coordinar l'arribada de productes. Avui ténen una reunió a l'ajuntament de Tona per a decidir-ho i divendres ho comunicaran. Em varen dir que no hi havia massa sol·licituds donada la qualitat del perfil que és de haver-se quedat sense prestació, haver estat autònom o tenir un nivell d'incapacitació superior al 33%.

Jo reso molt però no crec que tingui massa opcions tot i ser de Tona. També ho demanaré a Sant Josep Maria.

Fins aviat!

24 de Novembre del 2009, dimarts. La prova davant el tribunal mèdic de dilluns dia 30 vinent és molt important. No només pels cèntims que cobraré o deixaré de cobrar, sinó perquè definirà la meva situació davant la llei. Cobri el que cobri, per damunt de el salari mínim interprofessional, em serà embargat per a pagar deutes, però el salari mínim interprofesional és per a mi per viure. Suposo que si trobo una feina i la puc exercir el que cobri també em serà embargat, però així arribarem abans al capdavall del carrer i els deutes s'hauran eixugat. Em sembla que ja he comentat aquí el meu afer amb aquella dona d'Hostalets de Balenyà que em va deixar a deure més de 9000 euros que encara ara produïexen interessos. Quina barra! Encara em va telefonar l'altre dia, la setmana passada, perquè l'anés a ajudar a traslladar-se del pis on viu d'ocupa sense pagar el lloguer, sense llum i sense aigua a Vic. Li vaig dir que no , que la senyora que m'ajuda i que em dóna de dinar no ho volia.

La senyora que m'ajuda diu que a ella no li convé que sapiguent la gent que vaig amb ella, em puguin veure amb aquesta púrria, i, jo dic que a més a aquella dona d'Hostalets no li dec res, al contrari, és ella que em deu els nou mil euros i a mésdiversos favors i cops de mà. Ja ho ténen això els txarnegos com la dona d'Hostalets que els dones el dit i t'agafen tot el braç... i a més "tan campantes!".

Però ara no haig de pensar en això, haig de tenir pensaments positius, perquè sinó em passarà el que ja em va passar, que vaig plegar de la fèina perquè aquella dona no em pagava i jo havia de pagar tant com guanyava al banc. Clar que si m'haguéssin apujat el sou fins a mil quatre-cents euros al més que és el que em corresponia com a oficial de primera, hagués pogut tirar endavant, però tal i com anaven les coses em sembla que no ho vaig ni demanar a l'empresa. No me l'haguéssin pas apujat.

Ës igual ara ja he estat quatre anys pagant els vint-i-sis mil euros del cotxe fins a quedar-me a -8000, és a dir que me'n faltaven vuit mil per pagar; m'han embargat el cotxe, he perdut tots els diners, i a més abans del venciment que era el dia nou de novembre del 2010 em reclamen tota la resta del deute amb un requeriment judicial. Puja cinc mil euros i el cotxe l'han venut per deu mil, tot lo altre són interessos. M'enpipa perquè em vas avalar la meva mare i a ella li congelaran el compte que per altra banda no fa servir des de fa un any donada la seva malaltia i que la meva germana li ha pres les tarjetes perquè no gasti. La meva germana, que ara viu a casa amb el seu home i els nens, hauria de pagar un lloguer del negoci a la mare de mil cinc-cents euros al mes i no els paga, porta la meva mare a la peluqueria només un cop cada mes i mig o cada dos mesos i no em dóna de dinar.

Jo a casa faig fèina, l'altre setmana vaig fer llenya d'un arbre sec i en faré més aquesta setmana. No hi ha dia que no netegi la cendra i que prepari el foc per a la tarda següent, sego la gespa, endreço le jardí, ajudo la mare... però no em dóna dinar. Vaig a Ca la Consol Roqueta que em dóna dinar i un entrepà per sopar. Al matí també em dóna un cafè amb llet i una torrada amb mantega i melmelada. També em deixa seixanta cèntims cada dia per tabac.

Jo, lo de la Consol, ho tinc tot apuntat, fins i tot els sueltos que em deixa per tabac i em quedat que de seguida que cobri li pagaré i li aniré pagant els dinars. Ara ja li pago els tres-cents trenta-tres euros del viatge fins al dos de Gener, cada mes.

Bé, haig de marxar, ara. A reveure.