dijous, 20 de maig de 2010

Avui he somniat...

Avui he tornat a somniar amb el meu pare. No és la primera vegada. A més, tampoc és la primera vegada que somnio que el meu pare no és mort i que estava de viatge. A més, em convenço a mi mateix mentre somnio de que el meu pare no és mort: "Ah! no, que el papa no és mort. Estava de viatge. Ara ha tornat."

No només no havia mort el meu pare sinó que també per una altra vegada el meu pare em soluciona els problemes amb la seva reaparició. Ara mateix no recordo quin problema em va solventar les altres vegades aque he somniat que ell no havia mort. Potser em solucionava el problema del tabac, del que vaig escàs normalment, sobretot al cap del mes o alguna menudència important per a mi, però aquest vol el problema que solventava era gros. Ni més ni menys que l'embargament del meu cotxe, que vaig retornar a la financera perquè el subastés ara deu fer un any, i que en el somni em retornaven a mi perquè s'havien desdit de l'operació gràcies al meu pare que tornava amb tan valuós present.

La veritat és que a na mi el cotxe m'agradava molt i estava content de tornar-lo a tenir, fins i tot ja feia plans per a la pensió que percebo i anulava alguns pagaments o més ben dit els reduïa donada la nova mensualitat a pagar.

Fixeu-vos com són els de la financera, que t'embarguen el cotxe pqerquè no pots pagar uns tres-cents i escaig d'euros al mes i llavors acte seguit et reclamen la totalitat del deute pendent amb un judici monitori i l'avís d'embargament a la meva mare que em va avalar. Però si no en puc pagar tres-cents setanta al més com n'haig de poder pagar cinc mil?! A més cinc mil que està per veure perquè a na mi em faltaven uns nou mil per amortitzar i el cotxe el varen vendre per deu mil.

El fet és que el meu pare em tornava el cotxe i a més ho feia al taller, on jo tornava a treballar i que ara està "ocupat" per la meva germana, on treballavem altre cop de valent fent construccions grosses. Allà al taller han vingut els de la concesionària a parlar amb el meu pare del preu del cotxe per tornar-me'l a quedar i no s'han entès massa. Mil i escaig d'euros en volien però el meu pare ha dit que no i aquell home de la concessionària que després s'ha deixat el mòbil al taller ha marxat tot irritat apercebint-nos de vaques magres i la necessitat que hi hagués un comercial al nostre taller donat que si no les vendes es reduïen massa, -tal i com va pasar al final després que el meu pare morís- o això és el que he interpretat jo del seu comentari en sortir de la reunió.

Després arrivaven les vuit i l'hora de plegar però el meu pare no volia marxar cap a casa perquè esperava el propietari, que no sabiem del cert qui era, del mòbil, i com que a més era divendres doncs a esperar i a esperar. No plegàvem mai. Mentrestant, el taller s'anava poblant de gats que s'esbarallaven i que jo sentia miolar. A un dels treballadors li he vist una bandúrria i li he demanat pel fet. M'ha dit que allò era de ser de pagès, que com que era de pagès la tocava. Jo li he dit que el meu germà Xavier també la tocava i ell no era pas de pagès, "Bueno... era de Calders" li he dit. El meu germà Jordi s'havia dutxat al taller i havia gastat molt sabó de rentar les mans que ara era a terra la pica en pilotets i li he fet notar, i mentre me n'anava cap a la fàbrica de plàstics, prop del vestuari, m'he trobat un altre dels treballadors aquest però era dels antics, dels que fa anys que ja no hi treballen i no sé de què em parlat. Alguna cosa de si ell havia estat més treballador que jo a la seva época.

Quan arribàvem a casa la mare estava ben trasbalçada i jo provava d'apagar un llum que té un interruptor de voltes i no hi havia manera que s'apagués ho ha hagut de fer ella. A més, jo tenia feina a traslladar l'ordinador de l'estudi la meva cambra i havia de comprar per correu un gravador de vinils a CD's. No saba com fer-m'ho amb els cèntims i m'atabalava la quantitat de feina que hi havia a anar gravant cada vinil a un CD amb la feinada que tinc a llegir els estudis de la universitat, "vint minuts estudiant i cap a dalt a canviar la cara"... "en un CD hi quep un vinil i mig"... Recordo a més que tenia un ultim disc d'una banda australiana en la que una cançó era una penjada del baixista que es quedava tot sol tocant una bona estona un ritme repetitiu que jo memoritzava. Un altre dels discs era fet de fregall tipus "scotch britte" i l'agulla del tocadiscs s'hi enganxava.

Ja ho vull fer ja, de conservar els vinils però no sé pas si m'en sortiré amb l'experiència d'avui. I es que en tinc més de setanta, per anar-me'ls gravant d'un a un. Amb lo ràpid que és fer clic a l'ordinador. I a més el meu pare ha desaparegut en arribar a casa.

Bé no és un somni gaire maco, o gaire entretingut i distès més ben dit, perquè sí que és maco somniar que el pare no ha mort. Però és el que hi ha. Salutacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada