dissabte, 22 de maig de 2010

Més somnis.

Ahir somniava que la meva germana li deia a la mare que s'arreglés que havien d'anar al taller on vindria el director del banc. La meva mare li ha dit que no, que no hi anava. Al taller hi he anat jo, i hi he entrat a vigilar la meva germana per la teulada, com fan les bandes d'alvano-kosovars per entrar a robar.

Jo que sabia la ubicació d'unes sitjes a l'interior de la nau on anar a caure després d'entrar, i evitar així de fer un descens massa alt, he tret la peça d'uralita i hi he entrat sense que la meva germana que encara era al banc a confirmar la visita em veiés. M'he esperat i quan ellla ha arribat he vist que no feia res allà només esperava fins que s'ha adormit amb les mans recolzades al damunt de la pantalla de l'ordinador i el cap ben bé a sobre.

Al final ha vingut un treballador que m'ha descobert i li he dit que no digués res. Ell m'ha dit que m'espavilés a tancar allò si no quedaria obert tota la nit. Llavors he vist una banda d'alvano kosovars que venien per terra i m'he afanyat molt a tancar i he marxat cames ajudeu-me perquè no m'obliguéssin a tornar a obrir el furat al sostre. Acte seguit era en unes golfes de prop del taller on hem quedat amb la mestressa que quan tornés jo d'Alemanya li aregalaria el desordre d'allà. El director del banc no ha vingut.

La meva germana deu més diners que jo encara. A na mi em deu més de deu mil euros i al meu germà encara li'n deu més. Això sense comptar el que deu a la resta de treballadors que varen anar plegant per aquest motiu -de falta de pagament de les nòmines- i el que deu al proveïdors.

Avui, i ja completament a part, somniava que veiem una pel·lícula de l'any de la francesa en la que hi erem ficats mentre somniavem, jo i un parell de col·legues. La pel·lícula passava a Vic i a Taradell i vèiem en ella escenes de cotxes antics que sortien per una antiga sortida de Vic que ara està en desús. A la pel·lícula hi havia els tres o quatre protagonistes que anaven de bar en bar a prendre cerveses. Primer eren uns pubs després uns drugstores i finalment bars que ja obrien al dematí. Vinga a cerveses.

A Vic es feien a més actes culturals com la caminada de matinada per la ciutat mejant pa amb tomàquet i pernil. Et donaven un troç de pa amb tomàquet i un taco de pernil que havies de rosegar i que t'havia de durar fins al final de la caminada. Allà, al final de la caminada, et donaven un altre troç de pa amb pernil aquest vol més tendre i sense tants nervis com a premi. En les tres caminades que s'han ofert he obtingut una bona posició i m'he adreçat a l'Artur Mas, un polític reconegut, per parlar amb ell. Li he dit que me n'anava reposar després de la caminada i que després la faríem grossa, però quan he tornat ja no tenia ganes de res i a més la gent no em feia massa cas. Ell que havia organitzat una mica d'acte per la meva presència ha quedat trasbalçat en veure que ningú no en feia ni més ni menys i que difícilment podia jo parlar en l'acte donada la meva anonimitat. Jo l'he anat a saludar i li he donat la mà a ell i a unes dones que hi havia al seu voltant i ens hem acomiadat.

Després he somniat que erem a un hotel de més de trenta plantes on disposava del llit a la UOC en que m'havia matricuat i l'hem anat a veure. Recordo que portàvem cap a l'habitació bosses de plàstic petites amb caramels amb pal que eren de droga i allà els amagàvem. Primer jo i després un company que no conec de res i que a més era de color de pell bruna.

Recordo que l'ascensor era super ràpid i que les cambres eren al'aire lliure i molt espaioses, que hi havia més gent que s'incorporava a la cambra i que no podien trobar el que jo portava -els caramels amb pal-, però que no hi havien armaris ni calixos distribuïts tancats amb clau.

Això és tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada