dimecres, 23 de juny de 2010

M'he venut els vinils.

L'altre dia en parlava. Al final me'ls he venut. Noranta-vuit vinils en perfecte estat per un total de tres-cents vuitanta euros despeses d'enviament per valor de seixanta euros a part.

Jo que els volia grabar en Cd's... al final no ho he fet. Massa feina i molt mal pagada per uns vinils que eren bàsicament dels anys setanta i vuitanta i que ara son desfassats, malgrat que n'hi havia que eren tant vigents ara com fa quinze o vint anys -quan els vaig comprar-: Els Doors, els Led Zeppelin, els AC/DC, els Blues Brothers, radical basc i punk britànic -aquests si que eren llavors d'actualitat, i ara es paguen com a mínim a cinc euros, i, tenint en compte l'estat de conservació dels meus exemplars fins i tot a sis o set euros cada un.

Els he venut a una botiga de Santiago de Compostela -discoprecio@mundo-r.com- a un home que es diu Yago i que n'és el titular. Va insistir molt, fins al punt que tot i tenir-los emparaulats amb un particular de Granada per dos-cents euros, em va dir que m'ampliava l'oferta fins als tres-cents trenta que em va pagar en principi, i cinquanta que em va donar ahir un cop ja els tenia en la seva propietat a Santiago. Els cinquanta euros, que he rebut aquest matí m'aniran bé per la revetlla de Sant Joan, de fet ja me'ls he començat a gastar en dues coques, una de crema i l'altra de cabell d'àngel que he comprat aquest matí quan he anat a Vic a que em posessin l'injectable. Farem revetlla amb la mare a casa. Les coques m'han costat tretze euros i haig de comprar llangonissa i xampany. Compta quinze euros més, que afegits als cinc que m'he gastat ara en l'esmorzar m'en deixaran quinze més per demà. Divendres ja cobro la pensió i aquest vol, paga doble!

No sé si la paga doble de la pensió serà del cent per cent o serà de cinc sisenes parts del que em correspon donat que la vaig començar a cobrar al gener malgrat que en aquella entrega em varen donar la part corresponent al mes de desembre ja que la solicitud i el dia de l'exàmen mèdic era el trenta de novembre. Soposo que cobraré el total.

Amb la paga doble haig de fer arreglar el tractoret que tinc a casa per segar la gespa -s'hi ha de canviar l'oli perquè és hidrostàtic i ja té fluixera-. també haig de comprar tres contenidors de dos-cents quaranta litres per a la gespa tallada i els residus orgànics a la Mancomunitat La Plana i espero que me'ls puguin dur a casa ja que sinó els hauré d'anar a cercar caminant des de casa i són més de quatre quilòmetres. Els contenidors valen cinquanta euros cadascun.

Set-cent vint litres no és ni de sobra el que jo necessito per al jardí de casa. En condicions normals faig uns deu sacs de cent-vint litres -que deuen ser cent o noranta- d'herba tallada, però ara diu que amb els contenidors podré treure la brossa els tres dies a la setmana corresponents a la matèria orgànica i no només els diumenges com fins ara. Podria comprar el de mil litres -que en val cent-cinquanta-, però em fa por que per les pedres de jardí, i un cop carregat, em costarà molt de fer-lo rodar i treure'l els dies que toqui. Els de dos-cents quaranta són més manejables i m'aniran millor.

No sé com m'ho faré però els dies de primavera i tardor en que la gespa creix més. D'una tallada en puc arribar a treure dinou sacs de cent o cent-vint litres. Ho hauré de fer per parts del jardí. No ho sé.

No em fa cap llàstima haver-me venut els vinils perquè no els escoltava. Fins i tot ni me'ls vaig mirar quan els empaquetava, no volia que em vinguessin males astrogances ni remordiments. Eren allà fent nosa i guardant pols que es diu. Ara mateix gairebé ni els podia escoltar, només al toca-discs de a baix a la saleta i només els podia grabar en casset, i el casset ja no s'utilitza. Suposo que després de quinze o vint anys sense fer cas d'una cosa ja no hi tens estimació, ja ho diuen que "el roce hace el cariño" i aquests vinils eren a l'estudi entaforats en el seu lloc on encara hi ha els del meu germà que en pau descansi -uns trenta- de molt més antics i fets mal bé. Penso que he fet un bon negoci, i fins i tot el Yago m'ha dit que amb tres-cents vuitanta euros i la meitat de les despeses d'enviament van ben pagats. Tant de bo en tingués més de vinils, me'ls vendria també.

Bé sempre és una idea de negoci, per al qui llegeixi això. Salutacions cordials.

dimarts, 22 de juny de 2010

El mundial de futbol.

Ja fa dies que rutlla el mundial de futbol sense massa sorpreses. Ahir Espanya va guanyar a Hondures per dos a zero essent la primera selecció a la història que els guanya per més de un gol en un partit de la fase final. Cal veure però quantes vegades ha estat Hondures en una fase final del mundial i si la participació és recent o no. Ho dic perquè sembla establert que de uns quants anys ençà els partits es guanyen per uns resultats més ajustats que no pas abans.

També és cert que de tres o quatre mundials ençà hi participen més seleccions a la fase final. Ara son, em embla trenta-dues per vint-i-quatre d'abans. Això fa que la fase final sigui més renyida i que no doni lloc a gaire marge d'error. Així Espanya que va perdre el primer partit davant Suïssa per un a zero, tot i guanyar el segon encara no té clara la classificació per a la fase d'eliminatòries. Ha de guanyar a Xile, que també va guanyar a Hondures per un a zero, i esperar a veure què fa Suïssa amb l'equip centre-americà en la última jornada. També cal veure per quants gols es guanya cada partit i si la derrota per més d'un gol esperona als hondurenys i empaten el seu partit contra l'equip centre-europeu amb la qual cosa, si Espanya guanya a Xile, es classificaran aquests dos equips per a la fase d'eliminatòries i a més em sembla que Espanya ho faria com a primera de grup evitant els brasilenys a l'encreuament.

Vull parlar edl mundial, però, com a competició esportiva. Sincerament no m'atrau gaire. Les sorpreses en futbol no son agradables a ningú, i que una selecció que no té possibilitats no hauria de passar a vuitens en detriment d'una altra que pot haver tingut mala sort o un mal arbitratge. De fet el futbol no m'agrada, només el miro quan donen el Barça i encara a vegades me l'escolto al llit per la ràdio i no el miro encara que el facin en obert. El futbol no és una competició per a fases finals, és un esport de fase regular en el que una lliga n'és l'exponent màxim. El que passa és que els partits són massa llargs i els jugadors acaben massa cansats per jugar cada tres dies. A més la majoria vénen de jugar el campionat en lliga regular de la competició de clubs a Europa i Sud-amèrica i les competicions continentals des de el mes de Setembre anterior. Penso que aquestes competicions s'haurien d'escurçar en un parell o tres de jornades, o potser més, per tal de que els jugadors professionals poguessin arribar en condicions més idònies per a la competició. A més, cal tenir en compte els casos de lesió dels jugadors que es perden una de les en principi tres o quatre oportunitats que tenen al llarg de la seva vida per disputar aquesta competició. Tot és massa difícil i sempre guanyen els mateixos: Itàlia, Brasil, Alemanya o Argentina.

Trobo que haurien de fer els mundials amb grups de cinc o sis seleccions i ampliar la fase regular a cinc partits per cada selecció. Si hi haguessin cinc grups vol dir que participarien vint-i-cinc o trenta seleccions a la fase final i que hi hauria lloc a les eliminatòries per a sis o dos millors tercers, però així les seleccions disputarien més partits entre elles i es donaria la possibilitat de més lluiment a les figures i més possibilitat d'esmerçar els possibles errors evitant el dramatisme de les eliminatòries i d'una fase regular que no dóna lloc al marge d'error. Clar que els primers conscients d'aquesta no posibilitat d'error haurien de ser els mateixos jugadors, principals implicats en el cas. I a la fi a qui s'ha de demanar responsabilitats, a ells i a l'entrenador. Però sincerament penso que tal i com està muntat hi ha excesiu dramatisme que per altra part és inherent a l'esport del futbol en si donat que els casos d'empat es resolen als penals i no sé si ara al gol d'or.

De totes maneres penso que el dramatisme i la arbitrarietat estan a l'ordre del dia en la competició. Així els partits entre seleccions de diferents continents només es donen a la fase final en un marc arbitrari donat que es juga cada quatre anys i de res serveixen experiències anteriors en les que no es comptava ni amb els mateixos jugadors ni entrenadors ni el mateix camp neutral... ni l'àrbit. Penso que el barem de nivell entre seleccions de diferents continents s'hauria d'establir de nou i donar peu a que el resultat fossi més equiparat a la resolució d'una competició en que es premiés el més regular. Hi ha moltes maneres de fer-ho i s'evitarien així guanyadors per sorpresa o que guanyés el mundial una selecció que no ha fet gaire bon mundial però que ha tingut sort o que ha estat encertada en els moments decisius d'un torneig que és cada quatre anys.

Sincerament penso que a la FIFA hi ha molt de mamoneo i que com s'ha vist ara el futbol africà que estava tant en explosió i que ens havia d'atrapar ha quedat en evidència. Crec que cal una revisió del sistema de competició urgent. No m'agrada que algun jugador es quedi sense guanyar el mundial només per mala sort o per un sistema de competició poc realista amb el que l'esport mostra. Quants jugador suïssos coneixíem? Què hi fa Suïssa a la fase final d'un mundial? Penso que s'ho haurien de fer mirar. Ho dic de veritat. Però potser ara no hi ha volta enrerre i Àfrica com en moltes altres coses ha fallat... o no ha volgut venir.