dimecres, 23 de juny de 2010

M'he venut els vinils.

L'altre dia en parlava. Al final me'ls he venut. Noranta-vuit vinils en perfecte estat per un total de tres-cents vuitanta euros despeses d'enviament per valor de seixanta euros a part.

Jo que els volia grabar en Cd's... al final no ho he fet. Massa feina i molt mal pagada per uns vinils que eren bàsicament dels anys setanta i vuitanta i que ara son desfassats, malgrat que n'hi havia que eren tant vigents ara com fa quinze o vint anys -quan els vaig comprar-: Els Doors, els Led Zeppelin, els AC/DC, els Blues Brothers, radical basc i punk britànic -aquests si que eren llavors d'actualitat, i ara es paguen com a mínim a cinc euros, i, tenint en compte l'estat de conservació dels meus exemplars fins i tot a sis o set euros cada un.

Els he venut a una botiga de Santiago de Compostela -discoprecio@mundo-r.com- a un home que es diu Yago i que n'és el titular. Va insistir molt, fins al punt que tot i tenir-los emparaulats amb un particular de Granada per dos-cents euros, em va dir que m'ampliava l'oferta fins als tres-cents trenta que em va pagar en principi, i cinquanta que em va donar ahir un cop ja els tenia en la seva propietat a Santiago. Els cinquanta euros, que he rebut aquest matí m'aniran bé per la revetlla de Sant Joan, de fet ja me'ls he començat a gastar en dues coques, una de crema i l'altra de cabell d'àngel que he comprat aquest matí quan he anat a Vic a que em posessin l'injectable. Farem revetlla amb la mare a casa. Les coques m'han costat tretze euros i haig de comprar llangonissa i xampany. Compta quinze euros més, que afegits als cinc que m'he gastat ara en l'esmorzar m'en deixaran quinze més per demà. Divendres ja cobro la pensió i aquest vol, paga doble!

No sé si la paga doble de la pensió serà del cent per cent o serà de cinc sisenes parts del que em correspon donat que la vaig començar a cobrar al gener malgrat que en aquella entrega em varen donar la part corresponent al mes de desembre ja que la solicitud i el dia de l'exàmen mèdic era el trenta de novembre. Soposo que cobraré el total.

Amb la paga doble haig de fer arreglar el tractoret que tinc a casa per segar la gespa -s'hi ha de canviar l'oli perquè és hidrostàtic i ja té fluixera-. també haig de comprar tres contenidors de dos-cents quaranta litres per a la gespa tallada i els residus orgànics a la Mancomunitat La Plana i espero que me'ls puguin dur a casa ja que sinó els hauré d'anar a cercar caminant des de casa i són més de quatre quilòmetres. Els contenidors valen cinquanta euros cadascun.

Set-cent vint litres no és ni de sobra el que jo necessito per al jardí de casa. En condicions normals faig uns deu sacs de cent-vint litres -que deuen ser cent o noranta- d'herba tallada, però ara diu que amb els contenidors podré treure la brossa els tres dies a la setmana corresponents a la matèria orgànica i no només els diumenges com fins ara. Podria comprar el de mil litres -que en val cent-cinquanta-, però em fa por que per les pedres de jardí, i un cop carregat, em costarà molt de fer-lo rodar i treure'l els dies que toqui. Els de dos-cents quaranta són més manejables i m'aniran millor.

No sé com m'ho faré però els dies de primavera i tardor en que la gespa creix més. D'una tallada en puc arribar a treure dinou sacs de cent o cent-vint litres. Ho hauré de fer per parts del jardí. No ho sé.

No em fa cap llàstima haver-me venut els vinils perquè no els escoltava. Fins i tot ni me'ls vaig mirar quan els empaquetava, no volia que em vinguessin males astrogances ni remordiments. Eren allà fent nosa i guardant pols que es diu. Ara mateix gairebé ni els podia escoltar, només al toca-discs de a baix a la saleta i només els podia grabar en casset, i el casset ja no s'utilitza. Suposo que després de quinze o vint anys sense fer cas d'una cosa ja no hi tens estimació, ja ho diuen que "el roce hace el cariño" i aquests vinils eren a l'estudi entaforats en el seu lloc on encara hi ha els del meu germà que en pau descansi -uns trenta- de molt més antics i fets mal bé. Penso que he fet un bon negoci, i fins i tot el Yago m'ha dit que amb tres-cents vuitanta euros i la meitat de les despeses d'enviament van ben pagats. Tant de bo en tingués més de vinils, me'ls vendria també.

Bé sempre és una idea de negoci, per al qui llegeixi això. Salutacions cordials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada