dimarts, 21 de setembre de 2010

Somni a Barcelona.

Aquesta nit he tingut un somni que m'ha trasbalçat força. Recordo que era a la cuina que hi ha al pis que el meu germà i la seva família a Barcelona i que havia entrat per la porta de servei per netejar els plats, coberts i plates que hi havia a la pica.

El meu germà va morir fa quatre anys i s'endevinava que la seva família era de vacances al Pirineu o a la platja i que jo hi havia anat ara que s'havien acabat ja, per alegrar-los la tornada endreçant la cuina que havia deixat feta un campo de bramante la meva neboda gran.

Estava fregant els plats i tot anava molt bé. També he desat els coberts en una màquina que tenien d'alta pressió d'aigua per netejar-los. Ignoro si aquestes màquines existeixen o me la he inventat jo tot somniant.

Recordo també que les plates d'acer inoxidable eren netes i brillaven, però estaven totes apilades i macerades en unes cullerades, una a cada plata, de verdura: patata, ceba i mongeta tendre, però lluny de tenir un aspecte fastigós, es veia tot molt net i la cullerada es veia posada allà per a conservar la brillantor dels estris.

Ha estat en aquell moment que la màquina de netejar els coberts ha explotat lleugerament, tot mullant el sobre del marbre on era. Per sort, en disparar-se, la màquina s'avia auto des endollat i el mullader no havia anat a més. Recordo veure un endoll rectangular i antic, ple de rovell prop de la màquina.

Era una màquina ben curiosa, era com una cubitera o un d'aquests pots del minipimer on en una reixa ed plastic com les del rentaplats hi havia encabit els ganivets, les forquilles i les culleretes de postre. La reixa era un mig cilindre i tenia una tapa també reixada. Les culleretes de postres havien sortit de la reixa i les hi havia de tornar a posar per tornar a engegar la màquina i tancarla bé aquest cop per fer la neteja, però de sobte ha començat a sortit de la màquina i de la reixa un conglomerat de carn tallada amb salsa de tomàquet. La carn era tallada a rodanxes i a voltes en daus petits i m'ha semblat entendre que algú em deia que era "Goulash". Em sembla que aquest plat existeix, el goulash, però no sé si es tracta de carn amb salsa de tomàquet. El que si m'ha quedat clar en el somni és que es tractava de carn de vedella.

La neteja de la cuina no anava gaire bé, i amb aquestes que ha aparegut el meu germà de Tona, en Jordi que volia un cafè perquè representava que ell conduïa el cotxe fins a casa després de la feina que feia jo. Llavors ha aparegut el meu germà gran, en Xavier, el que és mort i li ha donat el café que ha brollat de sobre una postada de marbre en una aixeta on hi deia "Moka". En Jordi s'ha begut el cafè en un gotet de cristall i en Xavier o ell mateix han començat de posar unes làmpares amb tot de miralls que hi havia a la cambra del costat de manera que reflectisin la llum cap a la cuina, com en aquella pel·lícula on un jove inventor nord-americà fa el mateix perquè el metge pugui operar la seva mare tot i no tenir prou llum.

Jo mentrestant anava pensant què hi feia el meu germà gran allà si era mort, i que passaria quan se n'assebentés la seva dona. Que si potser eren separats o també, com el meu pare havia estat de viatge, quan m'he despertat.

dimarts, 14 de setembre de 2010

El centre de dia CADO i el Tupí.

Hola de nou. Des de fa unes dues setmanes, a principis de setembre, que la treballadora social em fa anar al centre de dia del Centre d'Atenció a les Drogodependències d'Osona i al Tupí, el mejador social, a dinar.

El motiu és que em veu molt prim, no menjava gaire fins ara. Allà al tupí em donen dos plats i postres, sense vinagre ni cafè, i quan acabo em donen una bossa amb un entrepà, una pasta i sucs de fruita o llet per a sopar. Ara menjo més i ja m'he engreixat.

Al centre de dia CADO som unes cinc persones, depenent del dia al meu grup, el de reducció del consum i allà fem els controls d'orina, esmorzem pastes o coca congelades que escalfem amb el microones, cafè amb llet i sucs i juguem al dòmino i fem activitats com ara el taller de salut, el de memòria, juguem al pim pom o anem a la pissina a fer exercici. Hi són de les 9:45 a les 13:30 però a dos uarts d'una ja ens deixen marxar perquè reparteixen a aquella hora medicació a alguns. A dos quarts de dues vaig al Tupí i després vaig a fer autostop a les afores de Vic perquè el primer autocar que va a Tona no passa fins a les tres. A aquella hora em carreguen força ràpid i abans de dos quarts de tres acostumo a ésser a casa. Després d'estar una estona amb la mare vinc a l'internet a la biblioteca del meu poble.

Fins aviat!