divendres, 29 d’octubre de 2010

Ja tinc sentència d'incapacitat.

Ja tinc la sentència sobre la demanda d'incapacitat que va interposar la meva germana en contra meva. M'incapaciten totalment i em posen un tutor -la Fundació Lar- que m'administrarà i vetllarà pels meus interessos, suposo. No es decreta el meu ingrés a cap centre de rehabilitació de toxicòmans donat que aquest ingrés ha de ésser voluntari tal i com cita la sentència.

Ara mateix ni pensaments de anar a cap centre donat que haig de cuidar la meva mare de vuitanta anys a casa on vivim nosaltres dos sols.

La sentència ha trigat des del mes de Març i té sis fulls o set. Us l'adjuntaria però es que la tinc en format pdf i de moment, després ho provaré a casa, no la tinc en format text. Fins aviat.

Vic, vint d'octubre de dos mil deu:

ANTECEDENTS DE FET

José Luis Gómez Arbona, com jutge d'aquest òrgan, he vist les presents actuacions que van tenir per objecte resoldre sobre la incapacitació de Josep Salvans Arola i que es van seguir a instància de la seva germana Maria Nieves Salvans Arola que va estar representada pel procurador Samuel Rierola Serrat i dirigida pel lletrat Carles Molera Busoms, essent Josep Salvans Arola representat pel procurador Rossend Arimany i Soler i assistit pel lletrat Rafel Gardell Sabaté, i essent part el Ministeri Fiscal.

PRIMER.- El 17 de novembre de 2009 es va presentar demanda que va tenir entrada en aquest jutjat procedent del torn, i en la que s'instava a la incapacitació d'una persona, la constitució d'una tutela sobre aquella, el nomenament de la Fundació Llar com tutora d'aquella, i el seu ingrés un centre de desintoxicació i, després, en una residència tutelada per persones amb problemes de salut mental.

SEGON.- Admesa a tràmit la demanda i incoat aquestes actuacions, es va donar trasllat a la persona quina incapacitat es demanava i al Ministeri Fiscal, i tots dos van presentar escrits fent oposició a l'incapacitació demandada a l'espera de la pràctica de la prova al judici.

TERCER.- El metge forense va examinar el 22 de març de 2010 a la persona quina incapacitat es demana i va redactar informe amb aquella data.

QUART.- El trenta de març es va celebrar el judici amb el contingut que reflexa el suport informàtic en que es va documentar l'acte. En aquest acte cada part es va ratificar en la seva respectiva posició i es va practicar l'exploració judicial de Josep Salvans, l'interrogatori de la Neus Salvans i del metge psiquiatra i de la treballadora social que porten en el seu respectiu àmbit el cas de Josep Salvans. En tràmit d'informes la instant del procediment es va ratificar en les seves peticions mentre que el lletrat defensor i el ministeri Fiscal van demanar que s'incapacités tan sol parcialment a aquell i la constitució d'una curatela sobre aquell. El termini per dictar sentència va quedar en suspens fins que es responguessin els oficis que es van lliurar a diverses entitats bancàries a instància de Neus Salvans per determinarl'endeudament de Josep Salvans.

CINQUÈ.- El dotze d'abril de 2010 va respondre Citibank, el 12 de maig de 2010 ho va fer el Banco Finantia Sofinloc i el 9 de Juny de 2010 ho va fer el Planeta Agostini SLU. Havent-se donat un darrer trasllat al Ministeri Fiscal perquè es pronunciés sobre el resultat dels oficis, aquella va presentar escrit amb data 20 de setembre de 2010 en que mantenia les seves peticions fetes en conclusions a l'acte del judici.

FONAMENTS JURÍDICS

PRIMER.- En aplicació dels articles 199 i següents del Codi Civil i 756 i següents de la LEC Neus Salvans Arola insta la incapacitació total del seu germà Josep Salvans Arola per patir aquest esquizofrènia i dependència del consum de drogues, la constitució d'una tutela sobre aquella, i el nomenament de la Fundació Llar com tutora d'aquella, i el seu ingrés en un centre de desintoxicació i, després en una residència tutelada per persones problemes de salut mental.
Josep Salvans i el Ministeri Fiscal demanen que aquell sigui incapacitat tan sol parcialment i respecte de les decisions econòmiques, i que es constitueixi una curatela sobre aquell, sense fer cap d'aquells oposició a que aquesta funció es realitzés per la Fundació Llar.
Tot i haver-se donat tan sol un trasllat final al Ministeri Fiscal respecte del resultat dels oficis, considero que aquests no modifiquen pel seu contingut la posició mantinguda per les parts a l'acte de la vista en conclusions i que, a efecte de no demorar més la resolució del procediment, en benefici del mateix Josep Salvans Arola, s'ha de procedir a dictar sentència.

SEGON.- L'article 200 del Codi Civil estableix que son causes d'incapacitació les malalties o deficiències persistents de caracter físic o psíquic que impedeixen que la persona es governés per si mateixa. La capacitat mental d'una persona es presumeix mentre no hi hagi prova definitiva en contrari i essent les de caràcter mèdic les més adequades al respecte. D'acord amb l'article 759 de la LEC el jutge haurà de sentir a les familiars més propers de la persona quina incapacitat es sol·licita, examinar per si mateix aquesta última, i escoltar el dictamen d'un metge per ell dessignat. A més, el jutge podrà acordar d'ofici les proves que consideri oportunes.
El metge forensse conclou que Josep Salvans Arola: pateix una esquizofrènia paranoide en estat residual, trastorn depressiu i dependència a la cocaïna, que li causa brots i podent quedar un deteriorament superior al previ després de cada brot, i pèrdua d'autonomia en grau dos(autonomia per la vida domèstica i certa activitat social, capacitat d'orientació en certs desplaçaments urbans i aptitud per realitzar operacions comercials senzilles (mercat domèstic, transports urbans, despeses personals mínimes com tabac, refrescos, etc.)
Aquestes circumstàncies també resulten del servei de Psiquiatria de l'Hospital General de Vic, que es van presentar amb la demanda, i del que van exposar a l'acte del judici el metge psiquiatra, Doctor Miquel Cavalleria Verdaguer, i la treballadora social, Pilar Mas Sanfiz, que van portar el cas d'aquell. Inclòs el que van manifestar aquests darrers resulta que Josep Salvans tindria un nivell d'autonomia més reduït que el que indica el metge forense. Així, la treballadora social va explicar que Josep Salvans te problemes per gestionar diners per la seva dependència consum de cocaïna i va contraure préstecs per pagar aquest consum, que aquell que comença a tenir problemes per rutines diàries com higiene i alimentació des de octubre de 2009, que ell no és capaç de cuinar, ni respecte els horaris per menjar, ni posar una rentadora, que pot tomar decisions errònies respecte a on ha d'estar el seu domicili i que s'està tramitant l'ingrés el seu ingrés en una llar residència de salut mental de Manlleu. En aquest mateix sentit, l'informe dels serveis socials presentat després de la demanda indiuca que Josep Salvans te dificultats per a gestionar els seus ingressos i ha generat deutes per valor de 21.000 euros en els darrers cinc anys, que aquell te reconeguda una disminució del 50% i precisa d'una tercera persona per realitar els actes més essencials de la vida diària, i que caldria la seva incapacitació total. Tot i això la treballadora social també va manifestar al judici que el que Josep Salvans necessita és que algú li acompanyés i orientés, lo que permet considerar que una incapacitació parcial amb constitució d'una curatela seria suficient.
D'igual manera, el metge psiquiatra va manifestar que el tractament permet controlar els simptomes positius de l'esquizofrènia com els deliris i les al·Lucinacions però no ho permet respecte dels simptomes negatius com l'apatia i la manca de capacitat per tomar decisions i actuar, i la incapaç per treballar, que el tractament si li permet mantenir rutines vida diària com higiene i alimentació. El psiquiatra també va indicar que Josep Salvans no tomava medicació sinó que l'amagava i que per això se'l subministra des de fa varis anys la medicació per via intramuscular cada 15 dies i està sota tractament de deshabituació però no està deshabituat i, així, te periodes curts sense consum seguits per recaigudes en el consum, que aquella va ingressar de manera voluntària en comunitats terapèutiques però després sempre marxa d'aquelles sense terminar la rehabilitació, que aquella dependència li va suposar que s'endeutés per pagar el consum i que una curatela limitada a decisions econòmiques i control terapèutic seria suficient per protegir li a aquell.
Neus Salvans va explicar en els mateixos termes que Josep Salvans viu en la mateixa casa amb ella, el seu espòs, els fills i la mare de tots dos, que aquell deixa roba bruta i se la torna a posar, que no cuina sinó que tan sols és capaç d'escalfar se el menjar ja cuinat, que aquell va vendre coses dels seus pares i va fer servir tarjetes bancàries d'aquells per comprar tabac, medicaments diferents dels que te receptat i droga, i que ha fet servir el telèfon per concursos i despeses elevades, mala convivència, horari irregular, no manté relació amb els que viuen amb ell, que aquell precisa d'una persona que estigui pendent d'aquell.
Josep Salvans va comprendre les preguntes que se li van fer al judici i les va respondre de manera lògica, manifestant que feia oposició a la incapacitació però que creia que era millor que ell decideixi per si mateix i que, en tot cas acceptaria no gastar diners si un tercer no lo autoritza. En relació amb això, encara que aquell fa una explicació racional de les despeses en droga al indicar que cobrava un subsidi d'atur d'uns 400 euros, que va rescatar un pla de pensions i va destinar uns 1.000 euros a cocaïna, i de les seves possibilitats actuals al indicar que ara te uns ingressos de 691 euros mensuals per incapacitat laboral i que los destina al pago de petitesdespeses com tabac i ordenador perquè vol estudiar a distància, tanmateix, aquell no va fer cap crítica respecte a la seva situació d'endeutament i el risc de que torni a consumir. De igual manera qot i que aquell manifesta que sap que ha de seguir el tractament i tomar la medicació, tot i això reconeix que en ocasions havia deixat de prendre la medicació perquè s'oblidava i va concretar els efectes de l'abandonament del tractament sol respecte a que es descuidaria en temes d'higiene i roba.
En relació als problemes d'endeutament de Josep Salvans, dels oficis remesos a entitats bancàries resulta que aquell va generar un deute amb una tarjeta de crèdit de Citibank que va arribar a 2.146,92 euros en marça de 2008 i que es va cancelar a finals d'aquell any després d'una quita del banc, i que encara te un deute de 6.708,96 amb Banco Finantia Sofinloc per la compra d'un ford focus.
De tot això considero careditat que Josep Salvans no te capacitat en absolut per decidir respecte de qüestions econòmiques, que tampoc te capacitat per valorar correctament la seva malaltia i per cobrir les seves necessitats vitals per si sol, ni per decidir quin ha de ser el seu domicili i les activitats que li convé realitzar. En conseqüència considero que s'ha de procedirt a la seva incapacitat total per regir la seva persona i bens, amb la consegüent constitució d'una tutela sobre aquell.

TERCER.- Respecte a la persona idònia per actuar com tutor, de l'informe dels serveis socials i del que van exposar al judici la treballadora social i Neus Salvans resulta que ni aquesta ni la mare de tots dos son adequats per aquesta funció. Així la mare, per la seva edat i malaltia, i Neus Salvans per excusar de fer-la en consideració a la càrrega de treball que deriva d'haver d'atendre als seus fills i a la seva mare. D'igual manera, l'informe dels serveis socials indica que Neus Salvans ha intentat donar-li suport sense que aquell ho accepti per no confiar en aquella, dels cinc germans inicials, dos son morts i el que resta és sord mut. En conseqüència s'ha de procedir a nomena una fundació adequada per la funció tutelar i, en relació amb això, la fundació Lar proposada per Neus Salvans considero que ho és per tenir coneixement del seu funcionament en altres procediments com fundació de l'associació Sant Tomàs, havent manifestat el seu representant al judici la seva disposició a acceptar la tutela.

QUART.- Respecte a l'ingrés de Josep Salvans en un centre de tractament de la seva dependència del consum de tòxics, s'ha d'indicar que els únics centres existents depenen de fundacions privades i que l'ingrés i permanència en aquells és únicament voluntari i, per tant no es pot acordar el que es demana al respecte.
Amb relació a l'ingrés de Josep Salvans en un centre adequat a les seva situació considero que s'ha de proposar a l'espera de que aquell sigui proposat pels serveis socials que estan fent gestions o per la fundació Lar en algun dels centres de l'Associació Sant Tomàs, i això permetre la correcte valoració del centre, tramitant-se la petició en un procediment de jurisdicció voluntària que serà de tramitació ràpida.

CINQUÈ.- El tutor podrà adoptar totes les decisions que afectin a la persona i patrimoni d'aquell sempre en benefici d'aquell, i havent de comptar amb autorització judicial per adoptar qualsevol de les següents decisions:
a. Alienar, gravar bens immobles o fer una subrogació en un gravamen preexistent sobre aquesta quan siguin propietat de l'incapaç, o de embarcacions i aeronaus objectes d'inscripció, establiments mercantils o industrials o elements de los mateixos que siguin essencials, drets de propietat intel·lectual o industrial i objectes d'art o preciosos, així com alienar o renunciar a drets reals sobre els mateixos.
b. Alienar o gravar accions o participacions socials.
c. Renunciar a crèdits.
d. Acceptar herencies sense benefici de inventari i renunciar a donacions, herències o legats, acceptar legats i donacions modals u onereoses.
e. Atorgar arrendaments sobre bens immobles per un termini superior a quinze anys.
f. Donar i sol·licitar diners en préstec.
g. Cedir a tercers els crèdits que el tutelat tingui contra aquests o adquirir a títol onerós los crèdits de tercers contra l'incapaç.
h. Avalar o donar fiança, o constituir drets de garantia de obligacions de tercer per un termini superior a deu anys.
i. Constituir o adquirir la condició de soci en societats que no limiten la responsabilitat de els seus socis, així com dissoldre, fusionar o escindir societats.
j. Transigir en qüestions relacionats amb el bens o actes indicats en aquests apartat o sotmetre a arbitratge.
k. Establir qualsevol obligació personal o laboral de l'incapaç.

De igual manera, precissarà autorització judicial prèvia per ingressar el incapaç en una residència o en qualsevol altre lloc.

SISÈ.- D'acord amb l'article 290 del Codi de Familia ed Catalunya de 15 de juny de 1998 el tutor haurà de fer un inventari del patrimoni de l'incapacitat dins del termini de seixanta dies a comptar des de que hagin pres el càrreg. Com que la instant de procediment va acceptar el seu nomenament com tutors a l'acte de la vista, el termini de seixanta dies es comptarà des de que li sigui notificat la present resolució. L'inventari deu descruire amb detall l'actiu i el passiu del patrimoni del tutelat i en el cas de que hi hagi una empresa mercantil s'haurè d'incloure el seu estat comptable (article 291). Els gastos de l'inventari seran a càrreg del patrimoni del tutelat (article 294). D'igual manera haurà d'informar a aquest jutjat dintre dels dos primers mesos de cada any una relació dels ingressos i despeses de la persona incapacitada, les modificacions que s'hagin produit en el patrimoni de la incapacitada i amb presentació del saldos de les comptes bancàries d'aquella al final de l'any anterior.

SETÈ.- En aplicació de l'article 755 de la LEC, la decisió judicial sobre incapacitació es comunicarà de ofici al Registre Civil i, a petició de part a qualsevol altre Registre Públic als efectes que siguin procedents.


VUITÈ.- Als efectes previstos a l'article 3-b de la Llei Orgànica 5/85 de 19 de juny sobre el Règim Electoral General, es declara que la persona incapacitada ho és també per l'exercici del dret de sufragi actiu.

NOVÈ.- Donat la naturalesa del procediment no es fa pronunciament sobre les costes.

Per tot això,

DECISIÓ

Declaro la incapacitat total de JOSEP SALVANS AROLA per regir la seva persona i bens.

Acordo la constitució d'una tutela sobre aquell i el nomenament de la Fundació LAR com tutor amb facultat per adoptar qualsevol decisió que afecti a la persona i bens d'aquell però havent de comptar amb l'autorització del jutjat en les qüestions indicades en el fonament núm. cinquè

Demaneu al representant d'aquella fundació si accepta el càrrec, i en aquest cas, demaneu-lis que presenti inventaris de bens i despeses de l'incapaç en els següents seixanta dies.

No s'acorda l'ingrés de Josep Salvans Arola en cap comunitat terapèutica pel tractament de la seva dependència al consum de tòxics.

No s'acorda l'ingrés genèric d'aquell en cap centre per o residència per persones amb problemes de salut mental.

Lluireu manament al Registre Civil en el que consti inscrit el naixement de la persona incapacitada per que aquesta decisió sigui inscrita al seu marge i comuniqueu la mateixa a qualsevol registre públic que demani l'instant. Lliureu igualment ofici al Censo Electoral per comunicar a aquest la incapacitació d'aquella per exercir el dret de sufragi actiu.

No se fa pronunciament sobre les costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i feu-les saber que contra la mateixa es pot interposar recurs d'apel·lació per lo que haurien de presentar escrit en que ho anuncien en el termini de cinc dies hàbils a comptar des del següent al de la seva notificació.

Així ho acordo i ho signo, José Luis Gómez Arbona, Jutge;

PUBLICACIÓ.- En dono Fe, el Secretari Judicial.

He cancel·lat l'Adsl!

Hola a tots els lectors del blog i als ocasionals. Si l'altre dia us vareig dir que havia contractat l'Adsl, ara us haig de dir que l'he cancel·lada donat que em suposava una despesa que implicava el contracte per un any. Ara mateix vivim a casa la meva mare i jo, però amb el fred que fa i sense calefacció, gairebé prego perquè li donin plaça en alguna residència. De tot això se'n cuida la meva germana que és qui n'ha fet els tràmits. Del gasoil de la calefacció també se n'hauria d'ocupar ella que és qui gaudeix del taller propietat de la meva mare i a més és qui no li paga cap lloguer en concepte, i és que lo estipulat al contracte de l'empresa és de mil cinc-cents euros al mes. Quantitat que fa més d'un any que no li paga. La meva mare va tirant amb la pensió de viudetat i jo amb la de la Seguretat Social de l'invalidesa permanent i absoluta però no ens dóna per a gasoil i a més la de la meva mare l'administra la meva germana.

O sigui que m'he esborrat de l'Adsl en el termini establert per a que això no suposi cap cost adicional més enllà del propi consum dels dies que n'he gaudit. Això m'han dit. Fins aviat.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Ja tinc ADSL!

Ja tinc adsl a casa, malgrat que ara m'estic connectant des de la biblioteca de Tona, tinc la connexió disponible a casa. No sé pas si he fet ben fet. Són molts diners (39,97 al mes) i tampoc em feia tanta falta, però ara podré connectar-me a l'hora que vulgui. M'agrada la matinada per estar a internet i això fins ara era impossible. A més haig de fer treballs per a la Universitat i recopilar informació i destriar-la és molt més pràctic fer-ho a casa amb més temps. Em sembla que els treballs em quedaran més bé però potser em perdo volent contenir-hi massa informació. De moment encara no he fet res des de casa, només una petita participació en un debat que em va tenir però una hora ocupat online i que des de la biblioteca m'hagués estat impensable donat que normalment només ens deixen tres quarts d'hora l'ordinador. A més alguns d'ells -tots menys un- no disposen de la possibilitat de obrir més d'una finestra a l'hora i copiar i enganxar no es pot fer.

Jo penso que ara encara tinc la costum de venir al poble a connectar-me i ho trobo a faltar. Per això avui estic aquí. Que són uns dies de canvi però ja m'hi acostumaré. Guanyaré uns quaranta minuts cada vegada que em connecti, donat que en tardo vint per anar i vint per tornar des de casa. A més per connectar-me en un lloc públic sempre em queda el centre de suport de VIc de la UOC on hi puc anar dues estones mortes que tinc a Vic abans d'anar a dinar al tupí els dilluns i els dijous -perquè ara només hi vaig a dinar aquests dos dies a la setmana.

Hi ha hagut canvis al Centre de dia també. Si abans hi anava tota la setmana i vaig passar a anar-hi dilluns i dijous, ara han fet un nou grup intermig on hi hauré d'anar jo i que em demana anar-hi tota la setmana. No sé pas si podré. Deixaré altre cop la mara massa hores sola. M'hauré d'apuntar al grup de reducció de danys, el de més consum, i només fer de tres quarts de deu a onze al cafè calor. No ho sé, dilluns en parlarem amb la maria Àngels i la Berta i la Pilar Mas a veure que en treiem.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Sobre els invents i la humanitat.

L'altre dia, el pasat divendres, va coincidir en un dels debats de la UOC a l'asignatura e Introducció a l'estudi de la literatura, que un dels ponents es queixava de que els invents eren útils a uns primers usuaris que en treien beneficis i després eren posats a l'abast de tothom, i ho lligava amb el problema de les malalties a l'Àfrica i la seva erradicació.

Certament era un comentari molt pretenciós. Voler que tots poguem gaudir de tots els invents que es fan a l'instant i, a més eliminar, o més ben dit queixar-se de que no s'hagin eliminat les malalties a l'Àfrica que aquí ja no son comunes és un proposit exagerat.

Haig de dir, i ho sé per gent que hi ha estat, que l'Àfrica no és pas precisament el lloc on hi ha més pobresa o misèria del món. Si que potser és el lloc on la societat està menys desenvolupada, però per exemple a països com l'Índia els nivells de pobresa són encara majors, donat que per exemple a l'Àfrica tenen terres que provar de conrear i a molts llocs de l'Índia o de sudamèrica no. La gent malviu en deixalleries esperant el camió de la matèria orgànica per veure si hi troben res per menjar i això a l'Àfrica no passa. No disposo però de prous dades per veure o saber si hi ha més pobresa o malalties aquí o allà, però penso que la pobresa a l'Índia o sudamèrica és pitjor donat que allà si que hi ha una sèrie de desenvolupament social que malgrat les tradicions particulars fa que aquests desnivells de pobresa-riquesa siguin més incomprensibles. Allà no hi ha estat del benestar, a dures penes serveis de campanya de la Creu Roja per prevenir algunes malalties generals i els governs dels respectius països no fan res o potser no poden fer res per evitar-ho. Aquests són problemes seriosos i a estudiar meticulosament i no per parlar-ne a la babalà o ssenzillament dir-hi el que ens sembla. Caldria veure quants diners del pressupost general de l'estat destinen aquests països a sanitat o a benestar social i quants a la indústira armamentística que de retruc ens beneficia als occidentals, i perquè ho fan. Potser aquests països saben perfectament que en el cas d'un conflicte, els EEUU no intervindran directament fins que el cas no sigui esfareïdor o ja sigui massa tard. Aquí no hi ha l'excusa del petroli, que per cert a Iraq no ha aparegut tot i ser-ne abans de la guerra el major país exportador, i les matances entre utus i tuzzis per exemple no són, o no eren reclam per als pacificadors. No serè pas jo qui resogui aquests problemes tan greus ni qui en proposi cap solució al que es tan evident com la llei de la oferta i la demanda i la llei de l'acció per un benefici concret.

Els països en vies de desenvolupament que no estan ubicats en zones diguem-ne protegides ho tenen molt malament i la corrupció és un dels problemes més grossos que hi ha, encara que aquí i als EUA també, però sembla que tots aquesta milers de milions que s'han hagut ed destinar a la banca no facin tant de mal.

En una conferència de l'assignatura, José Maria Valverde, ens parlava de que a l'època de Hegel, l'art quedava superat. Parlava Hegel de la mort de l'art donat que ja formaven part de la nostra consciència humana determinats valors morals que no havia ara de ser ja l'art qui les donés a veure perquè ja eren gairebé intrínseques donada la generalització de la lectura. Però això deu ser a Europa, o devia ser llavors... perquè ara estem altre cop en temps de capitalisme salvatge amb tota aquesta crisi que hi ha. Els bancs no deixen diners i tenen molts beneficis, la gent no inverteix, qui té un racó se'l guarda perquè la cosa va per llarg... etzètera.

Em pregunto què hauria estat de mi i de la meva família sense els ajuts socials i les pensions que percebem la meva mare i jo. Ens hauríem hagut de malvendre les propietats i anar de lloguer a algun piset a la ciutat i esperar que els diners s'acabessin. Però per sort el meu pare va cotitzar i jo també, al menys lo suficient per a tenir aquestes petites pensions que cobrem i que ens permeten anar vivint.

El que jo volia comentar també, és que trobo lògic que algunes persones gaudeiin edls invents novedosos abans que unes altres. De fet per als nous invents calen inversions més grans i és curiós que els que tenen més poder adquisitiu paguin o paguéssin molts més diners dels que es paguen ara per exemple per tenir internet a casa o gaudir del Cnal Satélite Digital. Aquests adinerats ho proven i si va bé dons la comercialització es tira endavant per arribar a l'ideal de la coca cola, és a dir que en tingui tothom. Per exemple com els mòbils que gairebé tothom al nostre pais en té. Jo mateix en tinc un i n'he tingut cinc o sis al llarg de la meva vida però eren de la feina. Antigament els mòbils eren caríssims, pesaven un pilot i eren nocius per a la salut. Ara són relativament assequibles, són més lleugers i sembla que no provoquen tantes malalties com per exemple el càncer. Se n'han beneficiat principalment els països nòrdics que fa anys varen invertir en tecnologia i els van desenvolupar. Aquí a Espanya encara estàvem amb el totxo i la indústria de la construcció i el fer pisos on ja n'hi havia hagut i havien quedat abandonats amb inversions milionàries, també per part dels ajuntaments, en urbanisme. Pisos al casc antic i polígons industrials això ho han fet tots els municipis d'Espanya sense excepció, i per a què ha servit? Doncs perquè ara no es venguin perquè la gent no vol o no pot permetre's de vendre-ho a un preu massa baix i que tothom vagi tirant com pot. I qui comprarà aquestes parceles i aquests pisos famosos. Doncs les parceles serviran com a mitja de pagament edls deutes establers pels pobres ajuntaments i els pisos passaran a ser de protecció oficial. Tant ed bo la globalització no es produeixi massa i sapiguem explotar els nostres valors i condicions socials per tal que algú vingui a comprar-ho tot o anirem de crisi per molts anys.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Començament del curs a la UOC.

Hola. Ha començat el curs a la UOC. Jo m'he matriculat en el grau en llengua i literatura catalanes i curso l'assignatura "Introducció a l'estudi de la literatura".

De moment molta feina a llegir llibres, textos ia escoltar conferències i debats. Hi ha molta gent a l'aula i aquesta és força participativa. Ara mateix però hi ha problemes de connexió, no puc llegir els missatges dels companys.

Fins aviat. Josep.