dilluns, 11 d’octubre de 2010

Sobre els invents i la humanitat.

L'altre dia, el pasat divendres, va coincidir en un dels debats de la UOC a l'asignatura e Introducció a l'estudi de la literatura, que un dels ponents es queixava de que els invents eren útils a uns primers usuaris que en treien beneficis i després eren posats a l'abast de tothom, i ho lligava amb el problema de les malalties a l'Àfrica i la seva erradicació.

Certament era un comentari molt pretenciós. Voler que tots poguem gaudir de tots els invents que es fan a l'instant i, a més eliminar, o més ben dit queixar-se de que no s'hagin eliminat les malalties a l'Àfrica que aquí ja no son comunes és un proposit exagerat.

Haig de dir, i ho sé per gent que hi ha estat, que l'Àfrica no és pas precisament el lloc on hi ha més pobresa o misèria del món. Si que potser és el lloc on la societat està menys desenvolupada, però per exemple a països com l'Índia els nivells de pobresa són encara majors, donat que per exemple a l'Àfrica tenen terres que provar de conrear i a molts llocs de l'Índia o de sudamèrica no. La gent malviu en deixalleries esperant el camió de la matèria orgànica per veure si hi troben res per menjar i això a l'Àfrica no passa. No disposo però de prous dades per veure o saber si hi ha més pobresa o malalties aquí o allà, però penso que la pobresa a l'Índia o sudamèrica és pitjor donat que allà si que hi ha una sèrie de desenvolupament social que malgrat les tradicions particulars fa que aquests desnivells de pobresa-riquesa siguin més incomprensibles. Allà no hi ha estat del benestar, a dures penes serveis de campanya de la Creu Roja per prevenir algunes malalties generals i els governs dels respectius països no fan res o potser no poden fer res per evitar-ho. Aquests són problemes seriosos i a estudiar meticulosament i no per parlar-ne a la babalà o ssenzillament dir-hi el que ens sembla. Caldria veure quants diners del pressupost general de l'estat destinen aquests països a sanitat o a benestar social i quants a la indústira armamentística que de retruc ens beneficia als occidentals, i perquè ho fan. Potser aquests països saben perfectament que en el cas d'un conflicte, els EEUU no intervindran directament fins que el cas no sigui esfareïdor o ja sigui massa tard. Aquí no hi ha l'excusa del petroli, que per cert a Iraq no ha aparegut tot i ser-ne abans de la guerra el major país exportador, i les matances entre utus i tuzzis per exemple no són, o no eren reclam per als pacificadors. No serè pas jo qui resogui aquests problemes tan greus ni qui en proposi cap solució al que es tan evident com la llei de la oferta i la demanda i la llei de l'acció per un benefici concret.

Els països en vies de desenvolupament que no estan ubicats en zones diguem-ne protegides ho tenen molt malament i la corrupció és un dels problemes més grossos que hi ha, encara que aquí i als EUA també, però sembla que tots aquesta milers de milions que s'han hagut ed destinar a la banca no facin tant de mal.

En una conferència de l'assignatura, José Maria Valverde, ens parlava de que a l'època de Hegel, l'art quedava superat. Parlava Hegel de la mort de l'art donat que ja formaven part de la nostra consciència humana determinats valors morals que no havia ara de ser ja l'art qui les donés a veure perquè ja eren gairebé intrínseques donada la generalització de la lectura. Però això deu ser a Europa, o devia ser llavors... perquè ara estem altre cop en temps de capitalisme salvatge amb tota aquesta crisi que hi ha. Els bancs no deixen diners i tenen molts beneficis, la gent no inverteix, qui té un racó se'l guarda perquè la cosa va per llarg... etzètera.

Em pregunto què hauria estat de mi i de la meva família sense els ajuts socials i les pensions que percebem la meva mare i jo. Ens hauríem hagut de malvendre les propietats i anar de lloguer a algun piset a la ciutat i esperar que els diners s'acabessin. Però per sort el meu pare va cotitzar i jo també, al menys lo suficient per a tenir aquestes petites pensions que cobrem i que ens permeten anar vivint.

El que jo volia comentar també, és que trobo lògic que algunes persones gaudeiin edls invents novedosos abans que unes altres. De fet per als nous invents calen inversions més grans i és curiós que els que tenen més poder adquisitiu paguin o paguéssin molts més diners dels que es paguen ara per exemple per tenir internet a casa o gaudir del Cnal Satélite Digital. Aquests adinerats ho proven i si va bé dons la comercialització es tira endavant per arribar a l'ideal de la coca cola, és a dir que en tingui tothom. Per exemple com els mòbils que gairebé tothom al nostre pais en té. Jo mateix en tinc un i n'he tingut cinc o sis al llarg de la meva vida però eren de la feina. Antigament els mòbils eren caríssims, pesaven un pilot i eren nocius per a la salut. Ara són relativament assequibles, són més lleugers i sembla que no provoquen tantes malalties com per exemple el càncer. Se n'han beneficiat principalment els països nòrdics que fa anys varen invertir en tecnologia i els van desenvolupar. Aquí a Espanya encara estàvem amb el totxo i la indústria de la construcció i el fer pisos on ja n'hi havia hagut i havien quedat abandonats amb inversions milionàries, també per part dels ajuntaments, en urbanisme. Pisos al casc antic i polígons industrials això ho han fet tots els municipis d'Espanya sense excepció, i per a què ha servit? Doncs perquè ara no es venguin perquè la gent no vol o no pot permetre's de vendre-ho a un preu massa baix i que tothom vagi tirant com pot. I qui comprarà aquestes parceles i aquests pisos famosos. Doncs les parceles serviran com a mitja de pagament edls deutes establers pels pobres ajuntaments i els pisos passaran a ser de protecció oficial. Tant ed bo la globalització no es produeixi massa i sapiguem explotar els nostres valors i condicions socials per tal que algú vingui a comprar-ho tot o anirem de crisi per molts anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada