dimecres, 24 de novembre de 2010

Demà vaig a pagar el gasoil.

Demà Dijous, dia vint-i-cinc, aniré a pagar tres-cents setanta euros de gasoil per a la calefacció de casa. Em llevaré d'hora i després aniré a cobrar a La Caixa. Pagaré una factura de Vicreu d'arreglar-me o millor dit de passar la revisió el tractor de tallar la gespa del jardí que és del mes de Juny o Juliol i a pagar unes factures de telèfon endarrerides que també pujen uns cent euros. Després aniré a pagar a la botiga de queviures -dos-cents deu euros- i aniré a encarregar el gasoil per a la tarda. Tot encarregant el gasoil a can Roqueta aniré a veure la Consol i li donaré centims per que li compri una bata i unes sabatilles d'hivern a la mare, uns altres seixanta euros. i amb els cinquanta-un euros dels tiquets de l'autobús d'anar de Vic a Tona ja farem el fet. Em quedaran uns dos cents i escaig d'euros que descomptant-ne el tabac -vint i quatre euros- seran per passar el mes.

Abans d'anar a pagar el gasoil, tot baixant cap al barri, pararé a l'snack a menjar-me un entrepà de pintxos picants dels que fa tant bons i una coca-cola que em costarà cinc euros, i després aniré cap a Vic al centre de dia.

He estat tres dies de la setmana passada sense anar al centre de dia. Vaig demanar un descans perquè n'estava atabalat, però el fet de poder anar a l Tupí a dinar si vaig al centre de dia hi fa molt. A més costa de passar el dematí a casa i cada dia se'm faria ara pesat. És millor anar al centre de dia penso. A més s'hi està prou bé, hi ha bona gent allà. No en tinc cap queixa. Potser passa que no hi ha ningú de la meva edat que tingui la mare tant gran. Tothom la té de uns seixanta i tants anys, i és que hi ha poques mares que ho siguin als quaranta. La meva cosina Maria Asunción em va dir que ella acabava de tenir la seva primera nena i llavors a la mare li van venir unes ganes boges de tenir un altre nadó, i em va tenir a na mi. Em passa que tothom fa més vida social que no pas jo, cosa que és molt fàcil, i encara tenen un bon recolzament en els pares que no tenen pas una edat.

Les tres noies que hi ha,tenen fills cadascuna. N'hi ha una que té dues filles. Una de té un fill de no sé quants, quinze em sembla, i una que té una nena. Totes tres estan separades. Els nois hi ha més solters sense fills. N'hi ha un altre que ara no recordo quants anys té, més de quaranta segur.

Fins aviat.

(Perdoneu però és que tinc problemes amb la llei de protecció de dades i ho hauré de regirar tot. Salutacions.)

divendres, 19 de novembre de 2010

No podré votar... em fa ràbia.

Hola. Com heu pogut llegir en el anterior postejat sobre la meva sentència d'incapacitat, a partir de llavors deixo de ser apte per al vot electoral. Em fa molta ràbia això, perquè jo sempre anava a votar. Fins i tot, si recordeu, quan us parlava del muntatge que vaig fer a Cartagena, ja fa uns quants anys -quatre obviament-, ja us comentava que un dels meus viatges de tornada amb cotxe des de llà va ser per anar a votar. Era per aquesta época, -recordo que per Tots Sants vaig tornar a venir-, i em vaig fúmer una bona pallissa en cotxe per anar a votar, però ara no recordo amb exactitud quin dia varen ser les eleccions. Si recordo que vaig anar a votar a la tarda o sigui que molt probablement va ser un dimarts dia 31 d'octubre però m'estranya que caigui entre setmana. No ho recordo, però creieu-me que vaig anar a votar aquelles eleccions.

Quins temps aquells! tenia cotxe, carnet i feina. El cotxe me l'han embargat i ja ha estat subhastat, el carnet m'ha caducat i no mel renoven si no m'estic sis mesos sense consumir, de moment està interromput i la feina la vaig deixar perquè no es valorava el meu treball i perquè, de fet, de feina ja no n'hi havia a partir de setembre de 2007. Jo ho vaig deixar al novembre o desembre i, com em sembla que ja he comentat alguna vegada després de més de vint anys a l'empresa, dels 16 als 37 en vaig sortir amb una indemnització e cent mil pessetes o poc més -uns mil euros- i sense la possibilitat de cobrar els quatre mesos d'atur que en aquell últim any i escaig estant donat d'alta coma oficial de primera, m'havia guanyat.

Ara però tot això ja està. Percebo una pensió per incapacitat a la que he tingut dret precisament gràcies a que l'últim contracte després de deu anys d'autònom i de no se quants sense assegurar, era un contracte fixe en la mateixa empresa i els dies cotitzats em comptaven tots com a règim general, és a dir com a fixo. Total onze anys i un mes que donen prou per la pensió ed 591 que percebo actualment.

Val a dir que me la vaig jugar també i que em podia haver sortit malament si el metge que em va examinar al ICAM ed l'Avinguda Hospital Militar de Barcelona li hagués semblat que no estava prou malalt i no hagués resolt favorablement a la meva incapacitació. Hi havia una altre via que consistia a fer-me un altre contracte indefinit i agafar la baixa indefinida fins que em donéssin la incapacitat al cap de dos anys d'estar-m'hi. De fet ho vem començar a fer i vaig anar dues o tres setmanes a treballar però no em van fer contracte perquè el gestor ho va desaconsellar i a més doncs no les vaig cobrar. Recordo que en un mateix dia, un cop ja tenia els informes dels metges em vaig renovar el carnet de identitat amb uns cèntims que m'havia deixat la Consol, em sembla, i ja presentava la sol·licitud al INSS de Vic. Em van donar hora per al trenta de Novembre i el vint-i-vuit de Gener ja cobrava la pensió, la de Gener i la de desembre, a més de la prorrata de la paga extra em sembla. Ho sé perqué la quantitat que vaig percebre superava els mil dos-cents euros. Ara no la recordo segur però sé que passava del doble d'una paga mensual. I ara farà un any, aquest dia vint-i-cinc cobraré paga doble i serà l'últim mes que cobro de nou la paga, a partir d'ara ja serà repetit, malgrat que encara em falta experimentar la sensació de anar a cobrar el dia de Nadal, dia vint-i-cinc -o vint i quatre a la nit-

Moltes salutacions, ara haig de plegar.

dijous, 18 de novembre de 2010

No hi ha subvenció!

Ara no recordo si vaig comentar aquí, en aquest espai, que a casa, la mare i jo no teniem gasoil per la calefacció. Avui he anat als Serveis Socials de l'Ajuntament de Tona i m'han dit que no hi ha subvenció ni finançament per a la despesa, que parlaran amb els meus dos germans, en Jordi i la Neus, perquè col·laborin amb quantitats econòmiques per portar-ne.

Com que la Neus ja va dir que ella no en portaria i a n'el meu germà ja el conec aquest dia vint-i-cinc que hi ha paga doble ja sé en què me la puc gastar. He anat a Gasoils Roqueta, del mateix Tona i m'han dit que el mínim per a que te'l portin són cinc-cents litres que puja uns tres-cents setanta euros. He dit el mínim perquè és el que m'ha comentat l'assistenta social senyora Alícia Cano. També diu la senyora Cano que de moment porti aquest gasoil i que si llavors en fa falta més ja mirarà de convèncer als meus germans perquè com molt bé puntualitza ella també hi ha el cas de la meva mare.

La noia nova que ve a ajudar la meva mare en la higiene personal, que es diu Rosa, es va queixar de que en aquella casa hi feia fred i ens van portar un radiador petit d'oli que va amb corrent elèctrica i jo li poso cada matí a la mare mentre esmorza i després li deixo engegat al lavabo per quan vingui aquella noia i l'hagi d'ajudar a rentar-se ho tingui calent.

Penso que no cal dir que ben bé podrien ajudar-nos portant gasoil i que jo ja l'aniria pagant cada mes ara que estic incapacitat i que em controlaran els diners però no ha volgut, i a més m'ha fet notar que ja té la meva sentència d'incapacitat. No sé per què.

Amb aquests cinc-cents litres n'hi haurà per engegar-la un o dos cops a la setmana perquè la casa on vivim és molt alta i grossa, i si arriba al febrer tot i així.

L'assistenta social no ha sabut tampoc dir-me per quan n'hi ha de que portin la mare a una residència, si m'ha dit però que s'ha sol·licitat plaça a la nova residència d'avis de Vic del Nadal, que és el que li interessa a la meva germana, però no sap si n'hi ha per mig any o més.

Hem sembla que ja he dit, si no aquí, en algun altre lloc que la meva germana Neus està gaudint de l'usufructe del taller que va a nom de la meva mare, que n'és la propietària i que hauria d'estar percibint en concepte de lloguer mil cinc-cents euros al mes, sense pagar res. La mare té mala sort de que ara no sigui bon temps per vendre propietats i de que en paguin tant poc, es veu. La meva germana, també quan li convé, perquè hi ha els veïns estiuejants amics de tota la vida i amb els que s'ha de quedar bé, parlava de fer un vitalici per la mare amb l'aval de la propietat, ella parla de la casa, però de moment no se'n sap res més. Només em falta que el meu tutor el dia que falti la mare es posi de la seva part i no li faci vendre les propietats perquè jo em pugui col·locar amb cocaïna fins que em mori donat que no em quedaria pas res a la Terra quan la meva mare falti. Queda clar que jo hauré de passar les mateixes penúries que la mare tota la vida. A na mí ja m'està bé, m'hauré guanyat el cel al costat dels pares però és injust. No sé qui m'ajudarà.

dissabte, 13 de novembre de 2010

M'he apuntat a uns nous estudis.

Hola. M'he apuntat a uns nous estudis. Els de Grau en Criminologia a la Universitat Oberta de Catalunya. Em fan molta gràcia i penso que m'hi dedicaré amb més ganes que no pas estic fent amb els del Grau en Llengua i Literatura Catalanes.

Tot just acabo d'inscriure-m'hi. Hi ha molta gent que ho ha fet també molt d'hora donat que les places són limitades i a m'es inscruire-s'hi no és gens fàcil. Dóna error força vegades i fins al final no en sabia. Ara ja està, ja tinc accés a l'Espai Virtual d'Acolliment i accés al tutor que encara no m'ha respost.

Vull fer tres assignatures, més que res per assumpte de preu. SI en faig dues em costaria 180 euros i hauria de pagar la taxa per matrícula mínima de 220 euros en total. Fent-ne tres em costarà 242 euros i no haig de pagar el suplement per a no res.

He triat Fonaments de Criminologia, Introducció a la Psicologia i Introducció a la Sociologia. Espero que em vagi bé. Salutacions.