dimecres, 24 de novembre de 2010

Demà vaig a pagar el gasoil.

Demà Dijous, dia vint-i-cinc, aniré a pagar tres-cents setanta euros de gasoil per a la calefacció de casa. Em llevaré d'hora i després aniré a cobrar a La Caixa. Pagaré una factura de Vicreu d'arreglar-me o millor dit de passar la revisió el tractor de tallar la gespa del jardí que és del mes de Juny o Juliol i a pagar unes factures de telèfon endarrerides que també pujen uns cent euros. Després aniré a pagar a la botiga de queviures -dos-cents deu euros- i aniré a encarregar el gasoil per a la tarda. Tot encarregant el gasoil a can Roqueta aniré a veure la Consol i li donaré centims per que li compri una bata i unes sabatilles d'hivern a la mare, uns altres seixanta euros. i amb els cinquanta-un euros dels tiquets de l'autobús d'anar de Vic a Tona ja farem el fet. Em quedaran uns dos cents i escaig d'euros que descomptant-ne el tabac -vint i quatre euros- seran per passar el mes.

Abans d'anar a pagar el gasoil, tot baixant cap al barri, pararé a l'snack a menjar-me un entrepà de pintxos picants dels que fa tant bons i una coca-cola que em costarà cinc euros, i després aniré cap a Vic al centre de dia.

He estat tres dies de la setmana passada sense anar al centre de dia. Vaig demanar un descans perquè n'estava atabalat, però el fet de poder anar a l Tupí a dinar si vaig al centre de dia hi fa molt. A més costa de passar el dematí a casa i cada dia se'm faria ara pesat. És millor anar al centre de dia penso. A més s'hi està prou bé, hi ha bona gent allà. No en tinc cap queixa. Potser passa que no hi ha ningú de la meva edat que tingui la mare tant gran. Tothom la té de uns seixanta i tants anys, i és que hi ha poques mares que ho siguin als quaranta. La meva cosina Maria Asunción em va dir que ella acabava de tenir la seva primera nena i llavors a la mare li van venir unes ganes boges de tenir un altre nadó, i em va tenir a na mi. Em passa que tothom fa més vida social que no pas jo, cosa que és molt fàcil, i encara tenen un bon recolzament en els pares que no tenen pas una edat.

Les tres noies que hi ha,tenen fills cadascuna. N'hi ha una que té dues filles. Una de té un fill de no sé quants, quinze em sembla, i una que té una nena. Totes tres estan separades. Els nois hi ha més solters sense fills. N'hi ha un altre que ara no recordo quants anys té, més de quaranta segur.

Fins aviat.

(Perdoneu però és que tinc problemes amb la llei de protecció de dades i ho hauré de regirar tot. Salutacions.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada