dimecres, 22 de desembre de 2010

Més currículums a la UOC:

Hola! Com heu pogut llegir, el meu nom es Josep Salvans Arola. Tinc quaranta anys acabats de fer -vaig neixer a Juny del 70- i visc a Tona, comarca d'Osona amb la meva mare de gairebe vuitanta anys -els fara al Novembre-. Soc pensionista des de Gener del 2010 i no puc treballar donada la malaltia de esquizofrenia que pateixo. Be m'han dit que d'aqui a uns sis mesos es possible cercar una feina d'unes poques hores a la setmana que em fara guanyar uns dos-cents euros mes al mes i que es compatible amb la pensio de la Seguretat Social.

Com us podeu imaginar, i si no ja us ho dic jo, haig de tenir cura de la meva mare a casa. Al mati li dono l'esmorzar i obro la porta a la noia que ve a ajudar-la en la higiene que es diu Mercedes. Al migdia acostuma a venir la meva germana des de Vic a donar-li el dinar a la mare i se'n va, i, a la tarda, cap alla a les set, ve el meu germa Jordi a veure-la i li donem un iogurt. A quarts de nou ja som a dormir encara que de vegades ens quedem a veure les noticies o sino posem el 3/24.

Cada tarda acostumo a anar a la biblioteca i em connecto a Internet, encara que es possible que m'en posi a casa amb aquesta nova oferta que fan de 19,90 euros al mes. De fet no en faig servir gaire, pero el telefon normal ja els val els dinou euros o sigui que segurament me'l posare.

Jo treballava de manya, era soldador i operari, i fins ara tot i que els estudis no m'havien pas anat malament, tenia mes trassa a treballar amb les mans que no pas amb el cap. Pero ens hi haurem d'acostumar. Treballava en un taller familiar que se'n va anar a norris dos anys despres de que es moris el meu pare i director del taller al 2006. Jo, pero, vaig plegar una mica abans del daltabaix perque ja m'ho ensumava. Al meu germa li van quedar a deure mesde vuit mil euros, pero es que a mi ja me'ls devien i no volia que puges el deute i a mes no em tractaven be.

Si us puc ajudar en alguna cosa nomes cal que m'ho feu saber.


Un altre currículum:

Hola! Aquest any 2010 que jo he fet quaranta anys i la meva mare vuitanta, just el doble, l'han dut a una residència. Tinc poca feina a casa. Em llevo a la matinada i faig tot el que puc pes anar al Centre de dia CADO (Centre d'Atenció a les Drogodependències d'Osona) a passar el matí. Dino al menjador social El Tupí i després de fer una mica de fèina al jardí em fico al llit.

Al centre de dia cado estem preparant una obra de teatre que en el cas del meu grup, Reducció de danys d'alta exigència, representarà, no sé si a tots els grups: Grup de reinserció i Grup de reducció de danys de baixa exigència l'obra "La Caperucito". Jo faig de madre del caperucito i li haig de recordar que ha d'anar al centre de día que és el mateix que seria en el conte anar a veure l'àvia o abuelita. Pel camí es troba tres llops dolents que el volen fer consumir i ell els esquiva. Quan arriba al centre de dia es troba emb el/la monitor/a que culmina dient-li que el que ha fet aquells dia és el principi d'una nova etapa.

Al centre de dia, també em deixen conectar-me a internet a les vuit del dematí i no haig de caminar fins a la plaça del mil·lenari on hi ha la seu de la uoc que obra a les nou o tres quarts de nou. A la seu de la uoc hi ha la fundació mil·lenari de la caixa de manlleu que fa formació per a aturats, persones que treballen i públic en general. No fan descomptes per a pensionistes, i els horaris solen acabar tard al vespre. La seu de la UOC, i contraria ment al que es diu el la informació relativa, només atén a les tardes, però si demanes un llibre en préstec te'l tenen a punt a l'endemà, suposo que si et coneixen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada