dissabte, 31 de desembre de 2011

Doncs jo, avui, he tingut un altre somni.

Resulta que estàvem al cobert del jardí, a la caseta. A la mateixa caseta que vaig llogar, sota les seves maquinacions insidioses, a n'aquella canalla que em varen dir que ho arreglarien i que només es van dedicar a fer el xafastre, a vendre's coses que hi havia al cobert, i a instalar un parell de sofàs, una tele i a tallar les potes d'una taula perquè els quedés més baixa que els genolls un cop asseguts.

Doncs allà, amb el meu "amic" del cossetxar ho arreglavem tot. Resulta que teníem allà tres pisos, que no hi son, però precisament en el tercer pis, no serà la primera vegada que hi somnïo. Altres hiverns he somniat que hi dormia i que hi fèia molt fred i que hi tenia una estufa.

Doncs d'allà havíem de baixar tot de llenya que hi havia. No hi havia ja cap moble, només llenya que segons quina havíem d'haver estellat si no fossi perquè l'he partida jo sol amb les mans.

Després, les estelles, les havíem de tirar aball per uns baixants que semblaven canaleres d'obra i que jo he somniat que una vegada desembussades de runa les posaríem de acer inoxidable, encara que no ha quedat resolt com entraríem el tubs llargs. Però això només ho he pensat just abans de despertar-me. Suposo que el torment m'ha fet reaccionar de l'estupidesa del somni, on després de desembussar l'últim tram hem trobat unes tapes a sota del nivell dels nostres peus que suposadament donaven a una cuïna, on hi havia de caure la llenya per a cuinar.

Hi havia quatre baixants, dos i dos i netejàvem totes les parets de guix i de runa.
A la ràdio parlaven, no fa gaires dies, justament quan hi estaven instal·lats aquell jovent, dels petits invents que hi havíem fet amb el pare, com ara posar algun vestiment amb guix i el sunxo amb ciment.

Després, quan m'he despertat he recordat l'any en què vaig obrir el desitg del pare per a l'any nou posat dins una sabata de pare Noël a l'arbre que guarníem per Nadal. Aquell paper ja havia estat obert, es notava per la corridura de la tinta de retolador amb què ell ho escrivia. Jo ho vaig obrir a l'any següent, precisament pels vols de nadal, quan l'arbre que anava quedant en un puesto obac i que quedava tapat per el gran creixement d'un altre arbre que creixia molt i que és l'alba que us deia que va caure molts anys més tard, i, també per l'alzina, doncs aquell abet que hi havia a sota la sala de música s'anava morint de baix i el van tallar després. No recordo quant temps després.

Recordo que el meu pare m'havia explicat, i jo en vaig veure unes fotos, que el primer any que van passar el Nadal a Tona, potser no era el primer i jo era molt petit, perquè ara que hi penso, recordo que el meu pare em va dir quan havien caigut l'alba i un dels tres abets excelsior que els havia portat en Joan de Can font, i si els havia portat en Joan de cal Font no podien estar allà el primer Nadal. Doncs va passar que van guarnir un any tot l'arbre que hi havia al costat de l'entrada amb adornos d'interior, sense guirnaldes i els hi van prendre a la nit.

També va passar una latre any que ens van prendre bombtes de l'arbre de Nadal aquell que us dèa que era a sota la sala de música, i el meu pare l'any vinent en va guarnir un altre, el cedro plateado que hi ha davant de la cuina i a més també ho va fer algun any al pi abas de tallar-lo de posar bombetes a l'abarc de la mà de cent vint-i-cinc que eren blaves i d'una altra guirnalda de no sé on ni quant. Aquell any no ens en varen prendre.

Després va passar que en Jordi es va carregar l'Scalextric a la caseta perquè el va connectar a cent vint-i-cinc quan hi havia corrent de dos-cents vint. L'Scalextric va desaparèixer anys més tard.

A na mi, amb allò del excalextric em van gastar una broma dient.me que havia de tallar fils del motor per a que corréssin més els cotxes i vaig tallar fils dels tots dle motors i es van espatllar.

Em va saber molt greu i va suposar un distanciament amb els amics que m'havien "convidat" a una competició a casa d'un d'ells on jo perquè no guanyessin els que tenien més cèntims feia el truc, bé jo sempre he estat imbècil, feia el que em varen dir i intuir i va resultar que el campionat no sé qui el va guanyar que em van descobrir les trampes i no em van renyar però que em van fer espatllar els cotxes dels meus germans. Em sembla que llavors el meu germà es va vendre el SRS que m'havien regalat en un aniversari, em sembla, o va desaparèixer de la caseta. Algú altre en tenia la clau. Suposo que al taller, esclar.

Però això son coses del passat. Ara no tinc més ganes d'escriure! Salutacions cordials i bon any nou.

divendres, 30 de desembre de 2011

Un nou somni. Molt divertit!

Resulta que tinc molta feina al jardí de la mare. No sé ara si ja us ho havia explicat però he fet esporgar els arbres de davant on era molt necessari.

Els arbres són un tiler que ja va fer el meu germà ara deu de fer un s tres anys i que va fer amb la serra d'arc i la destral i que ho vem triturar tot i cremar a la llarg de foc que segurament s'ha fet malbé, entre altres coses per això -cremar llenya verda i cremar revistes que fèia el meu cunyat quan vivia aquí-.

L'alzina, fèia molt més temps que no es fèia i ha quedat ben peladeta. Deu tenir uns cinquanta anys i és més jove doncs que el tiler. Abans hi havia una alba -álamo blanco- molt grossa que va caure en una tempesta que es va endur també altres arbres del jardí.

Als que us mireu els arbres no us haig pas d'explicar la quantitat de brossa i troncs que arriben a sortir-ne. Molts. Que a més haig d'eliminar com a única manera amb tres contenedors que tinc per a la gespa, i que en el somni m'he pensat que en tenia un de collonut que triturava la brossa i que era a la cuina i que era blanc i brut de rovell perquè somniava que ja l'havia fet servir l'altra dia.

Val a dir que no es poden omplir els contenedros de 240litres de qualsevol manera, S'ha de triturar la brossa i no pot sobre sortir gens ni mica, només lo just perquè no tapi.

Doncs a banda d'aquest contenedor excelent i gros que era a la cuina i que havia de netejar també cultivava una aranya en una bossa de plàstic perquè no s'escapés. L'aranya s'anava fent grossa i valenta tot i que no la veia i ha resultat, en el somni, que la tenia en una mateixa bossa de plàstic blanca i molt grossa, que un canari, amb gàbia i tot! i que ha resultat mort en resultar que l'aranya havia crescut tant que o s'ha transformat o s'ha cansat dels aliments que li donava que els giraba de banda a sobre de la gàbia de l'ocell.

L'ocell ja fèia temps que era mort quan m'he posat a netejar la bossa. Els aliments eren, en comptes de fulles grosses de plantes doncs guants de la mà dreta gastats i bruts de treballar però aplanats que l'aranya tota sola girava dins la bossa.

Quan he somniat que trèia el canari també he somniat que havia de matar l'aranya i així ho he intentat: Lligant i aixafant la bosa que ara era robusta i negre o blau marí, i no sé pas si ho he aconseguit, perquè les aranyes sempre m'han fet por i tot i aixafar-ho amb els dits no ho faig mai, ho he fet amb el peu però ben bé pot haver resultat que l'aranya se n'hagi sortit.

Per això he anat allençar la bossa negre o blau marí i robusta, que semblava un dels bolsos que havia tingut la meva germana de joveneta a baix. Al carrer. I a part he hagut d'agafar el telèfon de dalt on m'han dit que telefonaven de la central d'alarmes i que havia sonat aquesta. Jo, que volia dormir, els he dit que avisessin a la policia. La noia m'ha dit que havia de registrar la casa jo mateix i m'he despertat.

Bon any!

dijous, 29 de desembre de 2011

Doncs jo, ara, m'han tornat a canviar la pauta mèdica.

Sí-sí. M'han tret un Abilify de 10 i tres Sumials de 40. Això s'ha fet de manera progressiva. Per exemple el Abilify de 10 mel varen treure el dijous passat i només en prenc un al dematí, amb la fluoexetina i l'Omeprazol. El sumial en canvi va passar a ésser eliminat de manera progressiva.

Així vaig prendre Sumial fins dissabte passat al dematí i al vespre -treient el del migdia- i a partir de dissabte només al vespre i fins al dia 28. Però ha passat que:

1)Em vaig despertar, abans d'ahir dimarts a les dotze de la nit, i tot i que de cinc a sis vaig fer un cop de cap i un altre cap allà a les onze del matí, doncs a la tarda la noia infermera del CASD es va etivocar i va resultar que només em va posar un dels Sumials que tocaven fins al dia vint-i-vuit, ahir.

Així que ahir dimecres vaig dormir fins a tres quarts de set del matí, del tirón.

Ahir al vespre dimecres em vaig prendre el Sumial de 40 al vespre i he dormit fins les tres altra vegada. Com sempre.

A partir d'avui que no hi haurà Sumial, veurem si dormo tantes hores cda dia i em converteixo en un paràsit. Paràsit que no molesti, esclar.

2)He rebut resposta a les meves demandes a la montse pujol del Pedrís i m'han donat hora per a un apointici el dia 20 a les 10 del matí per poder anar a treballar.

Salutacions cordials.

dimecres, 28 de desembre de 2011

Hola, molt bon dia!

arrel d'un missatge del meu tutor d'Humanitats a la UOC em vaig veure en la necesitat, imperiosa, de publicar aquest escrit al Campus Virtual. No n'he rebt cap resposta a considerar. us passo el missatge, avui que he somniat que érem a classe d'anglès i que la professora, d'origen nòrdic, em sembla no coneixia absolutament res dels nostres estudis d'empresarials i ells, els nòrdics, en deien "bussiness" jo en el somni, on ella era assentada, cosa que no ha fet mai a classe a la taula del professor, li he dit que "era molt maco" -això d'estudiar empresarials.-

Moltes merès senyor Lluís,

Mot bones festes i feliç any nou a vostè, els seus i, en general, a tota la gent de la tutoria i aqui llegeixi aquests missatges.
Avui, Sant Tomàs, comença tradicionalment el Nadal. I, com molt bé diu no és pas fals que el món mundial no se'n surti, és que les inversions dels apoderats estan fetes en altres territoris on sí que hi ha creixement econòmic.
Les raons poden ésser diverses i segurament per mi no conegudes. permeti'm aquest incís:

Josep Salvans Arola
Gramática Normativa del español Profesora: señora Blanca Ripoll Sintes

¿Son Justificables los recortes en época de crisis?

Los recortes, en época de crisis, son justificables siempre. Más aún teniendo en cuenta que el pueblo de Catalunya ha corroborado los actos de los políticos de la Generalitat en la urnas según los resultados de las últimas elecciones celebradas el pasado 20 de Noviembre proclamando vencedores, en nuestro país, a quienes han practicado dichos recortes.
Sin embargo, y a modo de intuición, cabe destacar que según el programa de radio “Paraules de vida” se trata de una crisis de ocupación: Hay mucha gente sin trabajo y según esto, recortar por el llamado tercer sector afecta a la calidad de vida de personas ancianas y también personas al límite de la marginalidad, pudiendo decaer en una mayor agresividad y conflictividad en la sociedad. Aunque aquellos empiecen a venir de lejos, en el anterior gobierno.
No se trata de que el gobierno socialista, o los anteriores gobiernos, no hayan invertido bien a pesar de que, por ejemplo hacer carreteras era importante para una mejor comunicabilidad entre los distintos pueblos y ciudades de España, pero ahora habrá que amortizar esas carreteras. Carreteras donde, por cierto, a pesar de que en ellas se ve siempre mucha gente cuando hay obras pequeñas, no trabaja, en realidad y en lo que precisa mayor inversión: el movimiento de tierras y la construcción de viaductos; tanta gente.
Se ha hablado, en los medios, de posiblemente reducir los sueldos a los políticos, se ofrece, como solución una mayor austeridad. Austeridad que tendrá que ser firme en precisamente esas inversiones públicas que deberán estar dirigidas a empresas e industrias que requieran de mayor número de trabajadores renunciando a mayor calidad de vida en el trabajo, y a posteriori, una mayor recorte en determinadas reivindicaciones laborales de antaño.
Todo esto, debe llevarse a cabo de manera integral, en todos los sectores y actividades para que así todos nos veamos recompensados en estas fechas. Aunque solamente sea de manera ligera.

Jo que soc pensionista!... Ara diu que em donaran feina mab nens difícils de jardiner... potser.

Una forta abraçada i els meus millors dessitjos per a tots nosaltres. Desitjos d'austeritat i fortalesa davant les properes adversitats, de intimitat i de diàleg interior, de reflexió i d'humilitat i honradesa que ha de fer dels nostres productes no una via de negoci, sino de felicitat... sobretot ara.

Josep Salvans Arola

PD:Per cert, avui tinc un speaking d'anglès, que per altra part no compto que aprovi.

--> Missatge original de Lluís Solà Bohigas (lsolab@uoc.edu) per a Fòrum enviat el 21/12/2011 10:49:05

Hola a tothom,


En aquests moments tan difícils per culpa de la crisi per a una gran majoria de gent, penso que és quan hem de ser més forts i hem de ser més optimistes de cara a la sortida d'aquesta crisi tan dura. I n'hem de treure experiències positives.

Quan els economistes de tot el món es veuen incapaços per trobar un camí per sortir d'aquest problema, crec que els humanistes tenim molt a dir i molt a fer. La nostra visió del món és molt diferent a la dels tecnòcrates i si una cosa ha quedat clara és que els camins d'aquests senyors estan fracassen a tot arreu. Cal una mica més d'amor, d'humilitat, de solidaritat. I d'això els humanistes n'hem de ser capdavanters. I és que d'aquesta crisi o ens en sortim tots plegats o no en sortirà ningú. Els que han provocat la crisi, a la llarga, tampoc no se'n sortiran. Només heu de veure com cauen els beneficis de la majoria d'empreses.

Dit tot això,

Des d'aquí us vull desitjar a tots i totes un Bon Nadal i un millor any 2012.

I que aquest Nadal sigui també un motiu per pensar en el veí i amb la resta del món. I també, de repensar i revisar la nostra vida.


Cordialment,



Lluís Solà
Professor Tutor d'Humanitats.UOC

dimarts, 27 de desembre de 2011

Com m'he despertat avui!

Hola Assumnta,

espero ue hagis passat unes bones festes i que també passis molt bé les que encara vénen.

Resulta que avui he tingut un somni que m'ha engoixat molt i que em sembla necessari de comentar-te per to el que em fa pensar dels meus darrers dies en les visites a Montse Colom i al psiquiatre.

Penso que la Montse Colom és molt jevi i ja està farta de mi i de que la vagi a veure -de vegades fins i tot quan no toca, vull dir quan no tinc hora amb ella.-

Passa que al Pedrís la gent és molt bromista i això em fa mal. No tenen cura de mi. Només m'atenen i no em dirigeixen adequadament i tot queda molt professional però, tot i que la pròpia Montse m'ha dit que ella necessita saber cap a on anirà tot aixó, el meu futur immediat i en general quines aspiracions tinc, la Neus, que és la meva referent al Pedrís fa de mi un tonto. Fins i tot la pròia Montse ho diu: "Aquesta Neus..."

El doctor Cavalleria, per altra part, m'ha dit que jo "tinc tendència a fer les coses quan no les fa ningú" em sembla que en referència a fer les coses, com ara anar a treballar, quan ningú no vol anar-hi. Suposo.

Potser té raó, ja et vaig dir que a les classe érem trenta- trenta i trenta: Trenta a Normativa de l'espanyol que és una assignatura òs i que molt poca gent aprova a la primera, i que a més em sembla que està formada per alumnes de diferents filologies i que tots aquests alumnes hem de superar l'assignatura tard o d'hora per tenir el castellà, o español com a llengua de referència.

Després tinc Llengua Anglesa Primera que també està formada per alumnes de diferents filologies i que tot i que no m'ha pas anat malament em sembla que em fa falta estudiar molt per aprovar donat que els alumnes ténen en general molt nivell d'anglès, i que jo, per exemple, el tinc una mica rovellat. També cal tenir en compte que l'estudi que es fa de la Llengua Anglesa és a nivell tècnic. QUe si formació dels tres condicionals, dels que no n'havia sentit a parlar mai i que tenen una estructura determinada cadascun d'ells segons si ens referim a accions que poden o no poden esdevenir-se; si son passades o futures, etzètera.

Vull dir que no aprens a expressar-te, que també ho has de fer, sinó que aprens llengua i gramàtica i no es toleren errors de mala construcció sintàctica. Hi ha molta feina a estudiar: a fer fotocòpies del campus que resulta que són arxius pdf amb diferents presentacions de l'estil Power point amb coloraines i de format antiquat que requereixen de molts fulls en blanc i que de vegades et fan imprimir més del compte i després et sap greu i pensas: Ai si això m'ho podia haver estalviat... i si ara no en tinc prou de tinta per a tot. I atabala una mica. Però aniré fent.

Penso ara particularment, que aprovar Llengua Anglesa primera seria una bona fita de mment i com a primer any a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Allà em sento molt útil, i aprfito ara per explicarte el somni que he tingut:


Estàvem al taller del meu pare, en una barreja entre el passat i el futur o present. Per exemple, i com a barreja d'aquest moment còsmic de personatges del passat i present -El operari Ángel Benitez que va ser un dels que em va ensenyar a soldar i a qui jo li fèia d'ajudant quan vaig començar, entre altres coses perquè no hi havia ningú que volgués fer-ho i jo era un dels fills de l'amo; i també els nois que em van llogar la caseta i enredar i prendre les claus que també eren allà treballant.-

Recordo que els nois em feien sentir cohibit en l'ambient laboral i no em deixaven treballar com sempre he tingut costum de fer-ho de lo meu en lo que ja en tinc costum. Vull dir que jo no he estat mei un noi organitzat i he après les coses a còpia de fer-les i de fer-les varies vegades. Recordo casos, potser fins i tot avui mateix en el somni, en que el meu pare m'instruïa amb tèctiques organitzatives per tal de: fer la feina més de pressa i fer-la de manera també que no resultés tant cansada.

Però el meu pare és mort i potser a partir d'ara no m'ajudará més, i no em sabé organitzar i pot passar que faci massa fèina tot jugant a treballar i que la gent reaccioni dient -com en aquella pel·lícula que et vaig comentar un cop: Karacter, que em sembla que és holandesa- Doncs pot passar que la gent no reaccioni igual que el superior del noi abandonat per el seu pare i de mare soltera.

EN aquella pel·lícula, el noi protagonista es fa lloc llegint a casa amb la mare de petitó una enciclopèdia en llengua estrangera que hi havia a sota la l'escala de la casa que el pare del fill bord els posa. Passa que el noi aprèn anglès, fins a una determinada lletra de l'alfabet, perquè l'enciclopèdia no és complerta, i troba una feina millor en el buffet d'advocats perquè és cpaç de traduir una carta en aquells temps en que tot just es començava a practicar una relació entre els anglesos i els neerlandesos (em sembla que al segle dinou per la indumentària dels personatges).

Llavors resulta que de content el noi es posa fer molta fèina: li compren la resta de'lenciclopèdia aprèn la llengua es posa a traduir i es fa advocat. També mata al seu pare tirant-lo daltabaix d'una carcassa d'un edifici desalotjat pel celobert i dient-li que ja és advocat a ell que era una mena de delegat del govern i que es dedicava precisament a desalotjar cases amb una medalla que li atorgava autoritat per fer fora de les llars a les diferents famílies que no pagaven el lloguer. És una pel·lícula molt forta. Jo la vaig veure en un cinema de la Diagonal un dia que em vaig equivocar de cinema prop del pàrking Windsor.

Passa, en aquella pel·lícula que quan el superor veu al jove trballar tant, el superior, que és bífio -té molta barra o mandíbula, i també bigoti- li diu en tò irònic, que no veu que si ell treballa tant tots hauràn de fer el matei i treballar també tant. Parla fins i tot de les terribles conseqüències d'allò -el tant treballar.

Jo penso que això no és Holanda. Més aviat particularment és França i la gent, a qui treballa massa li fan mal. No seria elprimer que té un accident laboral o seqüel·les de l'esforç físic. Em fa por anar a treballar, no vull anar-hi. Potser només provar-ho però sense deixar d'estudiar.

Passa que aquests dies que entre feèina al jardi, i Nadals no he estudiat gens. De fet tenia intenció de no estudiar més però em sembla que agafo un camí sense tornada i que me'n penediré. Estic molt bé a la universitat de Barcelona. EL que m'angoixa és el tren. L'autobús no m'angoixa tant i resulta que aquest segon semestre no hi ha cap assignatura a primera hora del matí i per tant podré anr de casa a Barcelona en bus i sense haver de llevar-me tant d'hora si no vull ni caminar tant pel fred ni coincidir amb gent que va a treballar... em sembla.

En el somni, després que atemorit trigués una bona estona a organitzar uns cargols i unes reixes que havien d'anar acollades a una màquina que havíem d'anar a muntar i que jo estava apreparant he decidit anar a veure el meu pare ue era a dalt a la oficina. Sense donar-me compte m'he descalçat de sabates de treball i mitjons i m'he enfilat a una estructura rovellada en forma de passarel·la que duia cap a ells i en la que en la cel·losia hi faltaven peces que havien caigut de podrides -pel propi rovell-.

Així que li he etzibat un crit al pare i li he dit si havia de passar per allà per a nar-lo a vere i demanar-li que em diqgués quina altra feina havia de fer o m'havia ja encomanat i ara havia oblidat. He caminat pel taller descalç i tot d'una recordo haver trepitjat un escopit. L'he notat tot i somniar. Ha estat llavors que m'hae adonat que anava descalç i he corregut a cercar les botes i els mitjons que m'havia tret en enfilar-me a l'estrutura.

Els nois que em van enredar amb lo de la caseta o cobert d'alla darrera, em demanaven a veure si aquelles sabates eren les meves i que com eren.

NO VULL ANAR A TREBALLAR: VULL ESTUDIAR. Tampoc m'agrada el Pedrís, em prenen el pèl.

Espero notícies teves tant aviat com puguis.

BOn Any 2012, Josep Salvans Arola

dissabte, 24 de desembre de 2011

He tingut un somni d'aquells que fan Història.

No sé que passava, ah! sí, ahir vaig parlar amb l'Alberto, el jardiner, i, aquesta nit i després d'anar a Vic ahir a la tarda a comprar i de fer feina tot el dia i de que la Consol em digués que ja tenia el meu dinar, canelons i pollastre, he somniat.

Em sembla que era un malson.

A Vic, vaig anar-li a comprar cafè a l'Indià a la consol i em vaig anar a prendre un cafè... un tallat, a la cafeteria que hi ha entre el carrer Arquebisbe Alemany i Bisbe Morgades. Era, la tassa, de cafès Lladó, els propietaris xerraven en català, van dir que anaem bé per anar a Sants i que, quan em prenia el cafè la noia va xerrar per telfon amb un negre en francès i va sortir un anglès que em va dir, quan ja marxava: "So".

També havia anat a cercar el disc 180/360 o 180/365 dels OK Go. EL vaig encarregar i em van fer un val per 13,99.

Doncs avui he somniat que estàvem treballant a Tona em sembla, en un jardí molt gran o en un parc i jo me n'anava al llit a dormir de cansat que estava. Llavors ha vingut un nen i com que tenia la sensació de trempar i ell s'ha posat a dormir en una posició... bé! sota la meva aixella abraçant-me, doncs ha passat que ell posava la seva boca sobre el meu prepuci i jo m'escorria a borbotones. In-creïble. Llavors ell ha començat a treure coses del meu pennis com ara suposo la próstata i altres nervis i em veia malt.

Després l'he fet fora i m'ha vingut d'anat a la dutxa amb tota l'escorreguda als baixos. He imaginat que el meu pare em renyava, que fregava tot el terra amb aigua bruta que he canviat i amb un ubell de fusta que la meva germana Neus havia gastat d'arrossegar-lo amb el peu. EL cubell de fusta, doncs, perdia.

Després el meu pare i el meu germà s'havien mort, tal i com ha passat a la vida real i després venien els meus companys de tendre infantesa a veure'm. Alguns d'ells no els he vist mai més, i, hi havia una mare que volia saber què passava.

Llavors li he assenyalat un dels pacients que era en Joan, aqui i he regalat una mica de llenya gruixuda perquè va passar per davant de casa un dia al dematí d'hora, estava, sembla refredat i sempre convida o demana tabac.

Doncs en Joan llavors mateix, que duia els cabell molt llargs se'ls tocava, les arrels aixecant-los per sota, i eren bruts, doncs s'ha desmaïat. I els he dit a la mare que vlia saber-ho tot que passava allò que... No-no-no-no-no que no! El que he somniat era que uns germans bessons la germana del qual era la seva mare volien prendre cafè.

Hi havia una serra d'escaire, un invent meu que ara no recordo, a radera hi havia el cubell, he dit anéu a l'armari agafeu les tasses de, bé jo ho faig com a casa, i les trec com les de casa cosa que ara me n'adono que era falsa, les ompliu d'aigua de l'aixeta i les escalfeu al microones -del sanatori,- Ah! No! que vosaltres el voleu de màquina i ls he expicat què era la màquina... vull dir on era la màquina.

Llavors s'ha desmaïat en Joan que anava amb uns acompanyants i es tocava els cabells. Hem dit, els malalts, d'arrossegar-lo sense tocar el terra cap a la nevera del sanatori on t'ajusten per la medicació i els he explicat el que et feien allà, però abans ha passat que tot arrossegant el meu amic, hem fet caure un malalt que ens volia no fer córrer tant de camí cap al sanato... nevera ! del sanatori i ha picat amb la nuca al terra.

Llavors quan hem guardat en Joan m'han ingressat a na mi perquè aquell home amb entrades que hem fet caure, i que ha picat de closca a terra no es despertava.

Llavors em venien a veure més amics, ara de joventut, que em miràven des de l'altra banda d'una graderia i jo explicava tot orgullós que a na mi no m'havia agradat mai de fer de jugador de tennis i he dit que només havia asslit el nivell de "partner".

Ha esta llavors que un dels meus amics de joventut s'ha començat a... ha començat a ataballar un viglant que duia un gos pelut de color crema molt seriós. Mira que li he dit que no se'n refi´s si el vigilant deixava la mà del mànec del clatell, on el gos hi duïa més coses com ara llò per no possegar-se les orelles.

EL meu amic de joventut ha remenat i he somniat que amés el gos el matava jo d'un cop de puny que suposada ment li trecava la mandíbula, tot en una musca esplèndida feta amb violins que m'ha fet plorar com una bleda. Mentres plorava he somniat que aquella pel·Lícula de bokçjos no l'havia pogut somniar jo, que ja la havia vista amb la meva novia de joventut, la mariàngels, i encara he plorat més quan he somniat que no la podia haver vista mb el meu pare.

Ooooooh! Historia triste!

dijous, 22 de desembre de 2011

Tinc notícies fresques!

Hola de nou. Aquests dies he estat força emparanoïat perquè m'he fumat un parell de porrets de marihuana. A més de tot lo que us explicaré ha resultat que no podia accedir al blog tal i com ho venia fent des que tinc Internet a casa, és a dir, a través del perfil.

Va començar la Consol, que em va comentar que jo li hauria de "ajudar a pagar". Allà va començar la paranoïa i la preocupació pels diners.

Val a dir, com ja us he explicat, que la Consol em va donar dinar durant tres mesos. Jo li vaig comentar que si volia cobrar, donat el cas, que preparés una factura. Hem va dir que estava tot pagat.

Després més tard es va quedar la meva màquina de netejar a pressió les pedres del jardí i no me la tornat.

Llavors va venir a casa un diumenge a la nit en Nico i un seu amic, un tal Albert que com recent ment he descobert és de València.

En Nico és fill de'n Sergio i la Nedi, la germana de'n Pere, un ionqui de Vic que era, quan la Mariàngels se'm va tirar a sobre, allà pel 1991, el seu nòvio. La mariàngels també s'havia punxat, però tot i que cardàvem sense comdó jo no he pas agafat cap altre malaltia psíquica que les no pas poc pròpies traumatoligicamentes psicològiques i psicopatologies conjugals derivades.

En sergio, ultimamant es follava la nosequantos. En Sergio és separat. La nosequantos estava casada amb en Joan que de jove també era ionqui i va anar a un centre a València a aprendre l'art dels vitralls.

Segur que tot això té alguna cosa que veure.

Resulta que, amb la soledat, el diumenge que van venir aquells dos noiets, tan eixerits aquell dia, els vaig ensenyar tots els graixos que tinc donat el seu requeriment de llogar-ne un. Em varen dir que ja em dirien alguna cosa. Li vaig dir a la consol que llogaria algun garatx i ells devia fer gestions mafioses de l'estil Consol i Pepeta i a la semana següent, també un diumenge van tornar aquells nois però més emprenyats.

Eren quatre, els vaig demanar un cigarro. Em van donar una cervesa, però no me'n recordo bé de res més. Em van amenaçar d'entrar a robar a casa, no a la caseta que volien llogar, sinó a casa. Em sembla que amb la borratxera d'una cervesa i el Sumial que prenc tres cops al dia els vaig explicar fins i tot per on podien entrar a la casa de manera senzilla.

Jo vaig voler fer psicologia inversa i seguint les indicacions del relat "El principi de la Saviesa" els vaig dir que podien fer el que volguéssin, fins i tot em sembla que els vaig dir que podien vendre's les coses que hi havia allà.

Van trencar plats i copes, més de dos-cents, diu la meva germanavan fer un furat al sostre de canya i hi han fer passar el tub d'una estufa de gasoil cap al sostre fals. Van deixar les finestres obertes tota la nit i tot el matí.

Jo em pensava ue el fill del Sergio era de confiança però ha passat que el meu amic de cossetxar en Josep ha explicat moltes mentides per aquí a Tona abans d'evadir-se amb una vallecana d'Àvila cap a Madrid.

Per exemple li va dir davant meu al sergio que de jove quan ell em donava espit, cinc grams a la setmana jo no li havia pagat. Jo havia pagat sempre. Era lo primer que pagava. També em va dir que a veure com era que jo no tallava l'espit... q quan al principi de tenir-lo ja vem quedar que ell, en Josep me'l donaria ja a punt de vendre. També em vaig assabentar llavors de que: bé en Josep té la Hepatitis C i ha pres cavall. Em vaig assabentar de que no era l'únic que venia espit per ell i que es van pulir tot un pot de kilo. Em vaig assabentar que tots els diners que feien am l'espit sels pulien entre ell i molta gent, entre d'altres en Jordi. Fins i tot em sembla que el tallaven ells dos tot fotent-se coca.

Així doncs, m'han vingut a tocar els collons, però més mal parat ho té en Nico que té aquest tal Albert per company.. que fuma porros a la seva edat i que treballa a la Monells. Ara diu que fa d'aprenent de paleta. Un curset.

És molt probable que en sergio, l'hagi deixat la nosequantos. Que estigui molt malalt i morintse i necessiti diners per la medicació del fetge i, pensatse que jo m'havia quedat algun diner seu m'hagi fet la putada d'enviar-me aquests delinqüents, que per que ho sapigueu, a l'endemà ja tenia a casa un home i una jove que deien que eren de València, que eren l'avi d'un d'aquells nois i que pagaven el doble de lo establert per llogar-ho.

L'Albert té un S-3 i ven drogues als nanos que van al PIVE, aquí al costat de casa. Em va dir que treballava de fuster però jo l'he vist amb pantalons de pintor quan va a vendre les drogues amb el seu audi davant mateix de la porta del col·legi.

Total! que tot i que jo els havia donat les meves claus aquella nit que el fill del meu "amic" em va dir que ho necessitaven i que els feien pagar mi euros per un altre lloguer, i, ara que hi penso, em sembla que ja formava part de les seves intencions el rellogar-ho a un preu més cart, doncs passa que la Neus els ha fet fora.

Encara ens en hem escapat prou barat fins al punt de no anar encara a la policia. Quina policia?

dilluns, 12 de desembre de 2011

Continuu sense cobrar-la:

la pensió, encara no l'he cobrat. Què passa? M'han dit que está 'emitida'. Potser me'n vaig a treballar, fins i tot a l'estranger! Haha: Canvis! Que bé! Ja escriuré quna tingui coses importants que dir. Adéu!

divendres, 9 de desembre de 2011

Avui tinc molta feina!

Sí-sí. Avui aniré a Vic a peu, amb les Martens de color cirera i m'han de posar l'injectable que ja porto. Un de 50 i un de 75 hehe. Nooo, que és un de 50 i un de vint-i-cinc. Després haig d'anar a veure la mare que li haig de portar uns mitjons i una crema hidratant: un body milk per a pell seca, que hidrata més. Els de pell seca... vull dir els mitjons, són de color marró clar i tipus executiu, però em sembla que abriguen molt i que a més li taparan el fregament amb el fil acrílic dels pantalons... que també són marrons.

A veure si puc marxar amb l'autobús de les 10:40, o abans amb el tren. Salutacions cordials.

dimecres, 7 de desembre de 2011

El meu pare... cinc gols!

La veritat és que el meu propi pare no savia de quin color tenia els ulls el seu. La meva germana Neus tampoc. Jo sí esclar. Però ara me n'haig d'anar a dutxar ja faré servir una tovallola eixuta hehe

Després a les nou haig de ésser a l'ajuntament i després encara aniré a veure la mare, o abans.

L'ALzehimer, diuen que ve d'una herpes labial

Es veu que l'Alzehimer ve d'una herpes labial. Una herpes és pell que es pela... un fong, com els que es veu que es deixen caure per les tovalloles quan le sposem a assecar, i és que ho fem, al radiador i de rascar-s'hi la tovallola als llavis, doncs... això que s'agafa l'Alzehimer. hehe

La mare a tenir el primer filla l'rola, prop de Calders i va sortir blau. La segona marró com el pare, el trecer encara és viu, prò no us penseu, que també els té verds com la neus i jo mateix.

La veritat i ara ho recordo, en el llit de mort la segona, la Montserrat els tenia verds i marró... de moro vaja hehe.

L'Alzehimer de la mare comença a progressar.

Déu existeix, creieu-me. L'altre dia quan vareig anar a veure la mare a la residència, la mare, la que es pensa que té un càncer, doncs va resultar que li feien picor les cames i se les rascava. També duïa les ungles llargues.

Dèia la infermera que la mare tenia una el·lasticitat tremenda i això us ho confirmo jo, perquè l'he vista rascarse la tíbia, protegida per la pell esclar, assentada en una cadira de rodes i lligada.

Ara la lliguen en una cadira de rodes igualment, però amb un cinturó més gruixut que li impedeix flexionar-se.

Resulta doncs que qui segurament té un càncer sóc jo, per... segurament també, anar al precisament camp del Barça a estrenar l'audi amb una tal "Birushka"... podria ésser. Però no ho compto com veureu.

Resulta que fa anys que prenc cocaïna, -però això és nou hehe,- des del 2002 o el 2003, i per a més conya, el tretze de desembre, any en què, sempre segons les meves referències els alemanys vàren enfonsar el vaixell Almirante Graff Spee a la bahía de Xile, perque segons es veu, en no poder sortir-ne la tecnologia d'un dels seus vaixells no fossi descoberta... sé que tenia a veure amb algo de la ràdio... de la ràdiotransmissió. I ara no recordo si amb tota la tripulació a dintre. Però això va ésser una casualitat, lo del dia tretze.

L'important, i que haig de confessar, és que tot i haver anat a putes vaig fer servir l'oportú comdó, no es va trencar... aquell dia sinó un altre dia abans i ja em van dir que no podia agafar el SIDA perquè se'm trenqués una vegada per anar a una puta... prostituta.

Així doncs vem quedar amb la mare, tot i que no ho sabia ella o que jo no li havia dit... de fet recordo que quan em vaig pensar que havia tingut el SIDA els vaig dir-ho a l'ingrés de 1992 o 1993 a Sant Boi, potser, i diu la fitxa mèdica, al 94 ja em van dir això d'agafar-lo... i no tenir-lo hehe

El que passa és que darrerament la mare es fa les cames amb les meves cutxilles d'afaitar... que per cert ara no en tinc! només en queda una! i d'aquí li deu haver passat. Ja us vaig dir que la mare havia nascut a Manresa i va no només casar-se amb un de Vic, el meu pare, sinó que hi va anar a viure, ella i els seus fills. Un el gran, mort de càncer el 2006, la segona que va néixer amb una volta de cordó umbilical al coll segurament un bon sermendeïo -però això no ho haig de dir,- o a causa de... i l'altre que va deixar sord un metge endossant-li estrectomicina com a remeï a un refredat que li va assecar el nervi auditiu... i molt greu em sap dir-ho, només té cura operant-lo als EUA, però ell no vol ésser operat, al menys de moment, esclar.

Recordo que quan vàrem posar l'alarma a casa la meva germana va dir que haíen entrat a robar per dalt. La meva germana és segurament tant ximple com jo o molt més.

El problema de tenir un càncer són es ganes de tenir-lo. Si és que el tinc.

La auxiliar diu que és la infermera. La infermera es diu Consuelo, l'auxiliar: Vanessa.

Però jo ara hauria d'anar a estudiar hehe.

dilluns, 5 de desembre de 2011

El tractament dels residuus

L'altre dia, en un d'aquests abusos per part del funcionariat que exerceixen sobre la meva persona va i em diu la dona de la mancomunitat que es gasta molts diners en vacances:
-A tomar por culo la Mancomunitat!
I li vaig dir:
-Bueno! -hehe-

Arratsalde on!
Egun on!
berrogueitia!
Kaixo Edurne!

No he cobrat la pensió!

Hola molt bon dia,

No he cobrat la pensió de minusvalidesa per part de la Sguretat Social. M'havia d'haver presentat el passat dia primer de desembre a no sé on. Segurament a l'Avinguda de l'Hospital Militar. Gairebé no me'n enrecordo de quan hi vaig anar a passar el Tribunal Mèdic, era molt d'hora al dematí i em va fer molta mandra haver de caminar per agafar el tren a Sant Miquel de Balenyà.

Recordo que no sabia els horaris de trens i vaig ésser cap allà al 30 de novembre a l'estació i que feia fred. Vaig haver d'agafar els Ferrocarrils de la Generalitat per anar a una parada que no recordo. Hauré de telefonar al 012 una altra vegada.

No sabia que m'havia de presentar cada any i tampoc he rebut cap notificació certificada, esclar. Vaig a mirar la guixeta!

No hi ha res!

Doncs el divendres vaig telefonar... bé! va telefonar el treballador social de la Oficina Tècnica Laboral al 9oo166565 i ens varen dir que estava "emitida". Potser se n'ha cuidat la Fundació però m'estranyaria, malgrat no en tinc res que dir de l'Alfonso que és qui va als jutjats. Si encanvi tinc moltes queixes dels altres serveis: Vénen quan els va bé, se'm queden el canvi, em roben i no tenen en consideració les coses que determino importants. Són de Linars hehe

Avui anirá a la Oficina de Vic, després d'anar a l'Ajuntament a cobrar els trenta euros de la manutenció alimentària, amb els que hauré de comprar tabac, de demanar a l'Assistenta social pel tema del trasllat de la meva mare i de preguntar pe'n Ges a veure si llogo el graix de la caseta a n'aquella jovenalla per tres-cents euros al mes. Diu la Consol que em pagarà les hores del paleta de netejar el graix i deixar-lo a punt per llogar. Per demanar què s'ha de fer que no quedi.

Després haig d'anar, bé anava a dir que els que tinguu accés al meu correu electrònic, com per exemple ara els mitjans de comunicació que em segueixen ja sabreu les queixes que tinc de l'Assumpta i també de la Berta que no em fan cas i fan el que els ha sembla.

Deia que després haig d'anar a cercar la medicació, no en tinc per a aquest matí. M'han posat una pastilla nova! Es tracta d'una fluoxetina que es desfà a la boca i que és per després d'esmorzar, ara em prepararé el bucata, recordo que l'enfermera, vull dir la farmacèutica de Tòna em va dir, bé! va a puntar a la caixa per després de'esmorzar, m'es concretament va apuntar "depre d'esmorzar". Jo no tinc problemes amb el bocata, me'l menjo amb les dues mans hehe.

Després de la medi si que aniré a veure els de la S.S.

Records.

diumenge, 4 de desembre de 2011

The joke of the potatoes.

It happens in the jungle. A lot of negroes are dancing around a big earthen cooking pan or large casserole.
Suddenly, one of them gets the large spoon and:
Ding! -he hits the explorer head, who is inside the casserole faint-hearted.-
A few later another one:
Ding! -on the head of the explorer.-
Then the tribe head says:
-Do not torment him more-Do not torment him more! We're going to eat him in a little...
-Damn! He is eating the potatoes!


When I was a child it was very funny!

dilluns, 28 de novembre de 2011

Hola, aaah... un altre somni... hehe

Avui mentre dormisquejava, cap allà a les tres del dematí tot escoltant La Finestra Indiscreta, he somniat amb no sé què exactament d'atropellar un ànec dels Hostalets, i he deduït que:

El meu germà Xavier va morir atropellat! hehe, és broma home! a més, es veu que es va veure per la tel·levisió un conductor d'un camió xinès que atropellava un nen i li tornava a passar per sobre perquè no és tant car el seguro si et mors, com si quedes viu hehe

Sí-sí!

Tral·laral·lará!

Ës que avui m'he llevat a les... m'han despertat a les 20:22 i em pensava que era la meva germana i que la meva mare s'havia mort hehe però ere una jovenalla del poble que em volen llogar un graix a la caseta. Els he dit que cerquin i em telefonin. Després he esmorzat i me n'he anat a dormir un cop presa la medicació del matí perquè no tenia res més per fer, i encara hi he anat un altra cop a dormir.

Sabeu què? doncs que em sembla que a partir de que publiqui aquest missatge... doncs que hi ha gent, em sembla que té accés a tot el que es fa públic immediatament a Internet, a Catalunya també. i que sobretot els dilluns al dematí, com avui, es posen a investigar el que ha passat el cap de setmana a la ràdio! Avui tindré moltes visites hehe haha

diumenge, 27 de novembre de 2011

La meva mare no té Alzheimer!

Mireu! La meva mare m'estima. I té instint de supervivència... com deien ara a la ràdio: Que no sigui un càncer! De fet a qui li dec les gràcies és a Dolors Diví Alasa de Mataró que m'ho va explicar... Es tan investigant. El càncer l'han trobat a les mòmies egípcies diuen... o van dir a la CCRTV, i potser des de llavors es diuen d'una altra manera: CCMA: Corporació Catalana de Mitjans AudioVisuals.

hehe

A mi no em fa res morir-sia de la mateixa malaltia que la mare... però de la del pare... Bah! Això no són coses d'explicar... Bé! vosaltres mateixos. EL pare de retenció de líquids... molt trist... va anar al taller fins l'últim dia... Ens varem gastar molts diners en un terreny que ara no val res o quasibé res. I de fet el terrenyet ara dóna un bona sortida a la propietat, apta per a comions al carrer Indústria número tres de Gurb... serà un bon partit, esclar.

Jo ja... El meu germà es va morir de càncer de fetge... un càncer que es veu que era molt bèstia... tenia molts nervis o neurones com en volgueu dir a la panxa i no el podien operar. O si gui que mira! quina sorpresa! ara que ve Nadal.

Em vull comprar unes Martens, sabeu? Unes de noves, per tenir de recanvi. Les Wambes ja estan velles i gairebé completament gastades... tenen boca que deiem i a més ja estaven provades, em sembla. Les vaig trobar a l'armari i em sembla que encara s'han d'anar a pagar a l'Everest de Vic. Està la factura a nom del pare, o sigui que li toca pagar a la Neus o més ben dit cuidar-se'n.

Jo ja li he demanat fèina i hem quedat que em diria alguna cosa ara la telefonaré. No hi era. Li he deixat un missatge. hehe

Bé! Doncs si déu vol i de cara al Nadal farem... Mira! Si l'Alícia em fa el paper per anar al Nadal a la residència de la mare doncs el farem servir de moneda de canvi:
.-La mare al Nadal
.-Jo a treballar esclar. Li demanaré al Francesc!
.-Cobrar, cobrar: Un paquet de tabac cada dia. Cada dia que hi vagi.
.-La Neus a cercar-me fèina als veïns o per on sigui hehe
.-A estudiar matemàtiques i Engineria... més ben dit a estudiar després del que estic fent: Matemàtiques, Física i Química. De Física i Química ja tinc llibres de l'editorial Océano hehe

L'he trucat al mòbil, No sé què ha passat que s'ha tallat el número haha ¡Qué triste es pedir pero más triste es robar!

Ah! Sí, que passa que aviat faré el rècord sense consumir i hauré de tornar-hi hehe i passa que no sé d'on treuré els diners hehe Telefonaré a l'amic del cossetxar. Brrrrff! Voy listo!

Que pagui les wambes! La Neus! Que pagui les wambes que té molta cara huahua

No vessem llet!

-hehe Visca Catalunya Ràdio! al matí deien que hi havia indústries farmacèutiques darrera de tot això
-Sí-sí! Too many women or too many pills.
-És el que diu el CD
-El que diu qui?
-El Brian Johnson
-Doncs jo he llegit too many woman with too many pills, Yeah
-És el canvi!
-Sí-sí
-hehe
-Pobre Bon
-Mira que aquest disc està prohibit
-Ara no sé què deia quin?
-Fote't
-És fotre't
-Sí a-això ara cantarem el Enemigo público número úno
-Cerquem-ho!

Ara vinc!
El gat es pentina, feïna, noi! Com es dèia... no deia aquell advocat? Fèina, salut i èina... ho hem d'investigar... i furat!

Què et sembla?

Què et sembla ho deia en Marcel, un amic meu de joventut. I no va ésser fins que vaig llegir el llibre L'home que mirava passar els trens de Simenon que ho vaig veure escrit. Però... bé! Sí! En Marcel era dels primers de prendre carajillo i copa i m'en va ensenyar hehe però jo llavors ja m'havia pres alguna ampolla d'anís del Mono en una tarda amb el Carlos Copas en pau descansi. Carlos Puig que havia estat a Campillos. Un gran tipus també... i també va morir de càncer, com el meu germà però a n'ell ja n'hi havien tret algun i duïa un forat a la tràquea de tant fumar Habanos. Anaven al Globo, prop del carrer Mandri i el seu pare era general. Vivia a Torelló al cantó del Club i tenia un boix reconegut per la generalitat de Catalunya com a patrimoni i no el podia esporgar perque s'havia fet tant gran. Un altre dia us explicaré més coses però ara haig de marxar.

L'acudit del mariconadas ¡No!

Ara no trobaré l'acudit del mariconadas no per explicar-el-vos-lo. Però més o menys va així:

Són dos homes en una illa deserta i al cap d'un temps un li diu a l'altre. Mira que jo tinc unes necessitats, fem'ho a sorts i al que li toqui doncs a baix. Li va tocar a baix al que no se li havia ocorregut la idea i va resultar que de sobte el que estava a dalt va començar a fer-li petonets al clatell. De sobte el d'abaix, s'aixeca com pot -vaig dir aquell dia- i li diu:
-Mariconadas no ¿eh?
hehe Ara me'n vaig a escoltar el It's a long way to the top if you wanna Rock'n'Roll

Burn, baby burn! -Conte

Mireu! Jo, en la meva vida solitària he anat a putes alguna vegada. Ja quan estudiava a Barcelona, algun dijous, i, encara que no ens havíem fet clients llavors, passavem pel Camp Nou.

En una devallada que hi ha vèiem les prostitutes palplantades a la vorera. Jo estava... entre cohibit, espantat i desitjós. El sexe, per a mi, era una cosa que s'havia de fer... entre altres coses perquè després de tant pelàrmela, doncs fer l'amor esdevenía ja necessari... com una mena de estatus.

Als setze-divuit anys era verge, i si hagués tingut diners, hagués pagat llavors mateix per fer-ho i poder dir que ho havia fet als altres nois. Però no va passar així la cosa.

Recordo que entre altres coses ens les miràvem i que jo que anava a darrera no deia esclar res. Sempre he tingut molt respecte a les agresions físiques. Un altre dia us explicaré perque. Allà al Camp Nou, passàvem amb el cotxe, amb uns d'Andorra, i em deien que més cap al capdamunt de la devallada hi havia els travestis, que ja llavors, potser estaven operats o s'amagaven la cigala entre les cuixes.

Poques coses van passar allà. I a més dubto que hi anéssim més de dues vegades algun dijous. Anàvem a El Bodeguín, prop del carrer Muntaner a torrar-nos una mica, però jo em sembla qua això de beure ja ho duïa d'abans. Ara no és el tema.

La primera vegada ue vaig anar a putes va ésser amb el José Manuel de Brull. No sé però el seu cognom ni ara imorta i suposo que és millor no citar-lo per a el cas de possibles revenges justicieres en vers ell per part de velles inquisidores i newbies exhasperats cercant, en el cas de que José Manuel hagi assolit una possició acomodada. Com em va dir no fa gaire la meva exnòvia a na mi, No li vull cap mal.

Vem contractar un "completo": francés més fer l'amor. Primer va triar ell. Jo no recordo si era encara verge o ja havia assolit el grau amb... vull dir que no recordo, sincerament, si la primera vegada que vaig fer l'amor va ésser amb aquella prostituta que em va fer la fel·lació amb comdó, que ja em vaig escórrer i que em va dir va que te vas a correr i em va deixar... bé em penso que si que devia ser verge, perquè malgrat suposo era més important per a mi fornicar, em vaig escorrer amb la fel·lació i a més a l'hora de fer l'amor la meva polla ja estava de capa caiguda i no vaig voler estar-me allà manxant per a no res o perquè aquella noia anés aguantant les meves suaus batzegades espodorides i sensibles com entre espantat i respectuós.

El que jo sentia per aquella dona era entre por, respecte per la seva trista fèina i ganes de fer l'amor. No m'havien fet mai una fel·lació abans o potser sí. No em sembla que no.

La segona vegada doncs, encara que no em podeu fer cas, va ser amb una noia que vaig anar a deixar a Vic amb el furgó del taller un divendres, em sembla, a la nit. Vem fer de tot però poquet.

Una altra vegada vaig anar al Camp Nou i una noia em va dir, quan ja l'havia contractat: "Qué pollón tienes canalla", em va dir que es deia Roberta.

Però la vegada que més tinc ara ganes d'explicar hehe és quan vaig anar jo sol a les Rambles de Barcelona. Anava torrat prò no prou com per no conduïr. De fet em sembla que llavors ni hi havien aparells per mesurar el nivell d'alcoholèmia. També m'hi havien acompanyat i m'havien dit les carregaves al cotxe i anaves a no sé quin pàrquing. Estav enrabiat i m'havia pres un carajillo que li havia demanat a un taxista on havia d'anar. Jo el que volia era fer pipi. Vaig orinar, vaig fer el carajillo que no recordo de què era i vaig anar cap a les Rambles... suposo que quan em va pujar l'efecte, però potser era un altre dia, no ho sé del cert.

Llavors, i ara us explicaré un secret quan havia passat per allà les Rambles a no sé quina alçada i donat la volta pel pàrking, la segona vegada , tot espantat per aquelles possibles agressions que us comentava abans en aquest mateix missatge, doncs vaig passar per un altre carrer més a la vora i vaig tornar a poder sortir per les Rambles. Hi havia dues o tres noies amb no sé si totes la cara pintada... psé! Vaig pensar. I vaig anar amb la primera que em va voler mirar. Això sí que ho sé del cert, que em va voler mirar i que duïa els ulls pintats:
-¡Sube!
-¡No! Ya voy andando... Es aquí mismo.
-Da la vuelta... Es este piso. Aparca aquí.
Llavors vem pujar i li vaig demanar si vivia allà hehe suposo que em va dir i quan em vaig esperar, seguint les istruccions a la recambra, em va dir que ja podia passar. Ella ja estava al llit, de cap per avall i em va dir:
-¡Va!
Jo li vaig dir que no sabia com es feia alllò d'aquella manera i li vaig demanar que com m'havia de posar... Suposo, encara que no ho recordo del cert, que ll devia fer un moviment amb la cuixa que no em veig goitar. Jo li vaig dir que jo pesava molt, però a poc a poc vaig posar-hi els meus genolls, un a cada banda i vem cardar. Estic segur que hi havia alguna cosa en aquella tmosfera que m'impedia entre desenvoluparme i fixar-me en les coses, a banda de la torradera.

No vem cardar gaire i jo em volia escórrer. No sé si va ser després d'haver cardat vàrie vegades amb la meva novia la mariàngels i cercava el plaer, però quella noia va dir prou. No, abans va dir "¡Ahora!" vaig mirar a sota dels meus collons i vaig poder mirar els seus dits. No sé si li vaig demanar si s'estava fent una palleta o què, vaig veure dos dits sense ungles pintades.

Ara que hi penso! Un dia vaig explicar a la UOC un acudit, el de "mariconadas No!" i a l'endemà en un programa que feien de sis a set amb la Rita Marzoa van posar la cançó that's the way it is cantada per la Celine Dion.

Després com que no m'havia escorregut, vaig exigir una palleta perque em va dir que ell no la txupava hehe i me la va fer. "Que hago con ésto", Lo metes en el congelador, lo guardan a no sé quantos grados bajo cero, en los laboratorios... los americanos. "Dáme más dinero" Li vaig donar tot el que portava, més de deu mil pessetes lavors però li vaig dir que em deixés alguna cosa per prendre un cubata i no sé quan em va donar ni què i vaig marxar.

Un altra dia us explicaré que podria haver passat després... si fós cert!

Getafe versus Barça 1-0

Benvolguts,

Tranqulitat. Si el Barça perd la lliga, en Guardiola s'haurà de quedar quatre anys més per igualar el rècord de Cruyff!

Salutacions.

dissabte, 26 de novembre de 2011

Les relacions homosexuals.

M’he distret.
Sí, benvolguts, un bon dia em vaig distreure… primer va ser la comunió, aquí a la casa del veí, que estava abandonada… comunió de què? Bé doncs com em va dir una vegada el meu pare: “Eren altres temps”. Potser avui en dia tot va en pastilles, que també s’han de vendre i provar. Heu llegit el llibre “El jardiner constant”?, jo tampoc.
Doncs mireu suposo que avui en dia amb tot això del ser destructiu i trencador ja hi ha qui està tant amoïnat en tenir fills i té altres preocupacions com ara per exemple deixar empremta en alguna altra persona, que ell, lliurement, esclar, ha triat coma objectiu de la seva existència.
I, per exemple se n’enamora -que dirien els poetes,- o li vol tant bé... que li fa mal. Passo bastant de la cultura popular. Un dia varen dir al Maresme: “Jo de jove me la pelava i un bon dia vaig dir que allò s’havia d’acabar o solucionar, i em vaig casar”.
Passa que Diu en John Le Carré em sembla, perquè no ho he llegit i això diu la pel•lícula “La Casa Rusia” que passa a Lisboa, doncs diu que uns policies o agents del ministeri de l’interior li diuen a un senyor escriptor o editor i que em sembla que fa de editor en la pel•lícula, Sean Connery com a actor, doncs li diuen: “Ha mantenido alguna vez relaciones homosexuales?” i li diu l’editor: “Hombre! Me he masturbado alguna vez” No seré jo qui faci una profunda reflexió sobres aquest tema i el que podríem anomenar pecat induït o potser fins i tot original, qui sap? Però sí que diré que la primera vegada que em vaig escórrer o pixar no va ser masturbant-me.
Ara no recordo qui va ser que em a dir que me la pelés ah! Sí! Va ser en una esquiada al PIVE Era la segona o tercera vegada que dormia amb altres nens –que no fossin família- heu llegit/vist “Misery” d’Stephen King? I va resultar que a la nit havíem de fer una cosa que era molt agradable i a veure qui arribaria primer, que si era cosa de l’edat, que si el més alt estava més desenvolupat i arribaria abans. Al final hi va arribar un que ja ho havia fet alguna vegada. Per sort per mi, no només no hi vaig arribar aquell dia sinó que em sembla que vaig marxar i tot i em vaig adormir després d’estar una bona estona pell amunt i pell avall amb la dallonsins dura, o quasi dura. No venia la cosa blanca. He set el primer va dir, i va dir “ah no? i... què és doncs aquesta cosa blanca” i es va apujar els pantalons... del pijama.
Ahir vaig anar a Barcelona i a dos quarts de tres de la tarda hi havia una parella de sud-americans, un noi i una noia em sembla, que s donaven petons a dintre d’un vagó del metro. EL noi, molt educat, devia estar superant el meu comentari de l’altra dia sobres la fel•lació i l’escorbut, que també vaig comentar a Ràdio Flaixbac, en el seu facebook i a manera de soslai (no soslaÏ) bé em sap greu de comentar-ho, però fins i tot jo vaig poder sentir la pudor del semen del dia abans o del dematí del seu prepuci, i això que estava a uns tres metres de distància.
Aquella pudor em va durar al nas... bé es que ni ho sé, em sembla que fins i tot quan vaig arribar a la universitat després de caminar un bon tros encara la duia, la pudor. Una cosa així com el sentir-se bruta que explicava no sé quina protagonista del “Santa Bárbara”, suposo que recordareu, aquella sèrie de tel•levisió, el dia que vaig tenir les primeres notícies d’una violació i del que li passava a una dona llavors malgrat dutxar-se, o estar-ho fent. Reviseu-ho!

Atención, pregunta:

hehe! Volvemos al 2007 queridos radio-oyentes! Con la sintonía de la Gramâtica Normativa del Español de Barcelona... pero esto era hace tiempo!

Un grupo de paleontólogos del equipo de investigaciones de Atapuerca ha estudiado los restos fósiles de una porción del tronco y la pelvis de un hombre senil que sufría cierto grado de minusvalía locomotriz. De acuerdo con los autores de aquel estudio, la presencia de un individuo anciano discapacitado en una población prehistórica de más de 500.000 años podría ser un indicio del cuidado social dispensado en un pasado remoto a los “mayores” del grupo. Según precisa este informe, el equipo científico, formado principalmente por investigadores del centro UCM-ISCIII de evolución y comportamiento humanos de Madrid, recuperaron los restos fósiles de este individuo a lo largo de cinco “intensas” campañas de excavación en la sima de los Huesos, una pequeña cavidad situada a más de 30 metros de profundidad en el interior de la sierra de Atapuerca. En concreto, los restos de la pelvis fueron objeto de un estudio previo publicado en el año 1999, y desde entonces el trabajo en el laboratorio ha permitido reconstruir y asociar a esta pelvis su columna lumbar. Además, su equipo ha encontrado también en la sima de los Huesos los restos de otras personas que no tenían deformidades en la columna vertebral ni en la pelvis y se ha descubierto que esta población, al igual que los neandertales, poseía una columna vertebral con curvaturas menos marcadas que las que recorren nuestras espaldas. “Es más, la forma característica de sus vértebras y su pelvis demuestra que sus cuerpos estaban diseñados, como los nuestros, para minimizar el gasto de energía necesario para mantenerse perfectamente erguidos”, han deducido los investigadores.
Europa Press, La Vanguardia.es, 11-10-2010

divendres, 25 de novembre de 2011

a tomar por culo... hehe!

Quina cosa divertida us ha passat torrats? Comenteu-ho vosaltres que podeu comentar, i jo us promet-ho fer un comentari en forma de publicació. Atentament, Onofre Bouvila hehe. Són les 6:37

dimecres, 23 de novembre de 2011

Avui m'he llevat taaat!

Avui m'he llevat tard, a les 3:37 i m'han renyat. He anat a vestir-me i han parlat d'un home que té probemes d'elecció. Són, ara, les 4:46 i fan El Visitant. Parla Joan Barril i un home sobre les eleccions i el vot de la gent que no han anat a votar. Escoltem-ho.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Farem un horari!

Sí. Ens llevarem abans de les dotze de la nit per viure l'hora màgica. Ens connectarem a Internet sense haver fumat ni pres cafè. Revisarem les amistats a veure què volen... si ens va bé i ens enrecordem... i ens ajuden a la ràdio.

Hi ha dies bons i dies dolents. No tot ha de tenir repercusions considerables. Cal fer feina... o feïna hehe. Jo posava fèina! Haig d'estudiar.

No s'hi val a connectar-se a qualsevol hora! Al matí els que han de treballar! Adéu! Fins aviat!

Benvolguts lectors:

Haig, sento, de tancar. No esborro el blogg és més el vaig a desar al meu ordinador. Podeu llegir-lo, el que els informàtics us indiquin, si ho feu de bona fe, esclar. Jo haig de començar el dia estudiant que em convé molt i m'és productiu per a la persona que soc. Un record pels que sempre estigueu per aquí i interactueu amb mi. Estaré al cas... Potser continuaré manifestant-me hehe!

Tinc un brot psicòtic i m'han encomanat de fer un ingrés a l'Hospital Psiquiàtric de Día d'Adults. hehe!

A veure si em pendran la pensió hehe! Tant de bò... Segura!



Debo, siento, cerrar. No borro el blogg. Podéis leer, lo que los informáticos os indiquen, siempre que vengáis de buena fe, claro. Yo debo empezar los días estudiando que me conviene mucho i es productivo para mi persona. Un saludo para los que estéis por aquí y que interactéis conmigo. Estaré puntuamente atento... A lo mejor continuo escribiendo. Han dicho por la radio, que entre otras cosas moriré de una diarrea. Debo cuidar mi alimentación. Un saludo.

Tengo un brote psicótico y me han ofrecido, el doctor, que ingrese en al Hospital de día psiquiátrico de adultos.

A lo mejor, vuelvo a trabajar... De nuevo.



I ought to close my activities. I don't delete the blogg. You can read, what de computer science technicians, point you, of course. I Have to start my days studying because it is what is more convenient and productive to my "special being". Kisses for ever to those who will "inter-act" with me. I will be attending.

I have a "psycothyc start" and the Doctor have offered me to sign in at de "by day psychyatric Hospital of seniors". Best regards.

Perhaps, in a lucky bump, I should start working... again.

diumenge, 20 de novembre de 2011

Llosa, és xacra? Vaig a cambiar-ho!

Xacra, és pónno? Vaig a cercar-ho!
Sí, és pónno.
El ponno és dolent?
Son cotxinades! Josep...
I la gent ho fa això?
El què? hehehe Durant molts anys!
En castellà és atxaque
i en anglès: marejar
Sèu!
Ho explica molt bé!
Josep!
Fa fred?
No. Algú deu haver consumit, però no glaça.
Em faig gran.
huá huá
No tinc la lletra, el lyrics
Au va!
Què dius! Si us a sent el gran intèrpret esteu perdut
huá huá
Quin gran tipus en fabra!
Potser sí... Duïa'm barret de copa
haha sí carajillo i copa
Que bo!
Ara ja no les fem aquestes coses
No, tú!
Li explques?
No sé què està fent.
Juga!
xacra és una patologia, com un nen que juga
te'n recordes?
Rem-member when turúru turú
Avui no ho fan
no
però encara hi són
Ai! hehe
Tú! que és psicòloga. No, és psociòlogia.
Depèn. Potser és cosa del cap!
És millor tenir mono físic o psicològic.
Amb el físic tens excusa, però no pots sortir de casa
hehe
En Cirera és un amic
psé... psè...
Estàs malalt!
No ara... eh?... és: tu no vas bé!
El fantasma del Vallès!
Calla!
Era una cançó de Ràdio Vic!
Hi ha coses que és millor no recordar
mira quines regateres d'ordi
ailment és illnes
Què xacra!
aillment no, ailment: sí que és a un dels meus diccionaris
Carámbanos!
I tant!
Ara és construt-tó
es una patologia!
doncs que pagui la SS
Sí, sí és cert, sí.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Nada más nacer: A-a-a!

Nada más nacer, A-a-a-a!
Empiezan a corrompernos, A-a-a-a!
Eso nos demuestra, A-a-a-a!
Que somos Antitodo!

Los que trabajan: Ua...
se olvidan de los parados. Ua...
Y los que están libres: Ua...
De los en-car-ce-lados!
No hay amigos! ni enemigos! sin violencia! (hehehe) Todos contra todo!

Eskorbuto ("Impuesto Revolucionario")

que...què?

És soslaï

L'allioli:

Avui he tornat a telefonar a la ràdio. No me n'he sabut estar. Han posat una cançó del Perales: Y sé marchó... y a su barco le llamó: Libertad. Y en el cielo descubrió gavio-otas, y pintó: estelas en el mar. Y volvió y una pobre preguntó ¿Cómo estás? y de pronto descubrió unos ojos, azules como el mar (em sembla)
No els volia deixar sols, als oïents. Passava que per casualitat parlaven del corrector de català, a veure si n'hi havia algun. I he aprofitat la avinentesa per parlar d'una paraula que havia escoltat a les notícies: Tourmix.
I li he dit que el que passava si mai se t'havia tallat la maïonesa, era per culpa de la corrent, jo que soc soldador i m'hi he trobat. Ho he explicat molt bé. Amb l'aspa em sembla, potser ho he somniat! una aspa i el tourmix no gira! ha ha M'hauríeu d'haver sentit. Semblava en Cirera! Salut.

No era la intenció però aquelles hores, amb el fred que fa i sense haver-me rentat a les 22:03. Dec haver menjat carn. No ho recordo, potser sí.
Bé, he pagat amb una recepte d'allioli.
Un vas d'oli, un vas de llet, cinc grans d'all, una postada més alta que el ventre i remenar amb el tourmix; normal. més: més remenar una mica i ja està! és boníssim. Jo no en sé fer, però ho puc explicar. Un dia ho provaré.
Cada dia que passo sense beure em complico més la vida, em sembla.
Us vaig a copiar el meu treball d'anglès:

“Downloading music or movies from Internet without paying does more harm than good”

It is true that download files from the Internet does more harm than good. To
És veritat que grabar discs de Internet fa més mal que bé.

download music or movies is doing harm. But it’s not necessarily as harmer as it
Grabar música o pel·lícules està fent mal. Però no necessàriament tant mal com

could seem. For example, to download music (and movies) from the Internet, means to
sembla. Per exemple, grabar música i pel·lícules d'Internet, vol dir

be an involved person to the Web. Not anybody could download a file. Also people
involucrar-se amb el Eb. No tohom pot gravar un arxiu. Fins i tot aquells o aquelles

which download will download again, so will be related… will be a client.
persones que graven arxius, ho tornaran a fer; i, per tant, hi seran... seran clients

So, in my point of view, to download music, or better to say to let it download is a
Per tant, en el meu punt de vista, gravar és una malaltia.

disease. It is, perhaps, because it’s not regulated nowadays –when my experience as
És potser, perque no està regulat, avuiendia, -quan vaig començar a gravar

a downloader became,- a crime because of the FTP (File Transfer Protocol) named
un crim anomenat FTP TCP/IP et cobrava un 10% dels bits.

TCP/IP that permits identify computers, even persons, who are downloading for free and then see some of their personnel homework because of their ignorance or bad been
teaching.
dels bits.


Another reason of why to download is doing harm, is that ‘expert downloaders’
Un altre problema, son els webmasters

or “Web masters” can also do the identification of the lonely downloader and can
que poden identificar el solitari gravador i poden

know where you have been downloading, even visiting recently nowadays, on the
saber on has estat grabant, finsitot visitant!, ara com ara,

Internet and influence you in a way that could be transcendental for the ignorant
i influir psicològicament sobre l'actor.

and not known, the crime committed, for the aggressor.
De manera de soslai.


Only some countries from the North of Europe, named by History, the Middle-Comers
Només alguns països del Nord(...) anomenats pels historiadors econòmics middlecommers

because of their come at the middle of two, perhaps more important coming, but only
per la seva vinguda al món de la Revoució Industrial en un temps de intermedi

perhaps, as Sweden or Finland have decided to, years ago to invest in technology and
o en mig de dues grans vingudes, han investigat i desenvolupat tecnologia

are now in the front of World’s data transmission machines, which also need lower
i estan al capdavantera mundial de les màquines de transmissió de dades

money inversion.
que necessiten menys amount of money.


So, to conclude, data” transmission party”, -see the song “What do you want to”
Per tant en aquesta festa de transmissió que vivim que deien els Franz Ferdinand

from the group Franz Ferdinand”, is not as joust as they, the ones who let download,
a la cançó que seria "Tú, què vols?" no seria tant justa com els que deixen gravar

pretend to be… even they say it is. We must ask ourselves: How will influence young
es pensen... fins i tot com diuen. Ens hem de preguntar: Com influenciarà als joves

people to download for free? Will it be, everything, as Artur Mas says: “a
que graven gratix? Serà tot com diu "Una llosa

tombstone for the new coming generation”? Will affect in some way to their way of
per la generació que ha de venir? Els afectarà dalguna manera a la seva vida en una

live in a continuous and deeper depression? So the information maintained by the
depressió més fonda? La informació que està disponible i de la manera que està

companies who let free-download must be correct and complete? Must we assemble it?
disponible, que no sé quina és, es continuarà podent gravar? Ho hem de muntar?


M'escoltarà algú? hehe
No! però val la pena!
Ha!
Som massa gent!
És lo que le meten a los licores.
En ver ano: Sí
Cervezaaaa!-Cervezaaaa!
Salut!

luv-luv-luv

al yu nid is luv
És /laf/
Què?
Podríem escoltar els Desperdicis Clínics
Quina vols escoltar?
No sé. Eren de Martorell, allà al cap de l'autopista!
Que eren borratxos, obrers i es gastaven el sou de bar en bar, en borratxeres en anar de marxa en drogues dures en veure el Barça!
No hi he anat mai a l'estadi! Ah! Sí una vegada de petit, quan hi havia d'entrar en Prat.
hehe, varen fletar un autobús
Sí.
Fem allioli!
No tenim alls
Ni cinc o sis grans
Se'ls va endur la Neus!
Prou?
Has dinat?
Tallarines.
Eren bons?
No. No els he sabut cuinar, avui.
Però, t'has atipat?
'La gana és bona.'
Depèn del vas, esclar.
Sí.
Tú, cantem els Ok Go!
Va! Let it rain, let it pours
I... d'on venien els Despers?
Del barri del Serrallo!
hehe: Els millors col·legis de Barcelona!
Sí, meow!
Pubret. I... L'allioli d'on l'has tret?
De l català moriental... vull dir occidental.
Carambes, això és la guerra! Vols treballar?
I tant! Fins a la mort!
Ai! si em donessin feina de soldador.
Prou! Però, no et farà mal el cap?
Sí. Bo!
Fes-te miner.
Ara és tard: Soldador-soldador. O, enginyer, que també fa mal al cap.
Diu que no dones la talla i que t'has d'aprimar vint quilos
Això és pels enginyers aeronàutics! Has d'estar sonat
Síííí. Com en Manuel del Fawlty Towers
No! Que Avui és Fawlty...
hehe
hehe
I, tú d'on ets?
De Tòna, però visc a les afores.
És igual!
Vòs dir?
Potser!
Ha!
Valencià i home de bé, no-pot-ser!
Fés... pèsols?
Edifici!
Allioli!... Allioli?

No me vas a entretener!

Estás aquí? No me vas a entretener!
Encontré mi medio de Locomoción!
Tantas más cervezas que bebí!
Que perdí todo el respeto a ladicción

Oigo sonar, más compases por aquí
Frenaré con cuatro acordes lagresión
Otra vez, cenaremos Rock and Roll
Pero no maldeciré mi decisión

Hoy muero por tí, que no sabes donde vas
Por meter en tre mis cosas la nariz
Estás tan lejos de acertar
Que prometo no tenerte junto a mí.

Otra versión
Estás aquí, no me vas a enloquecer
Encontré con cuatro acordes la canción
Estás tan lejos de acertar
que prefiero no tenert junto a mí
Oigo ladrar más compases por aquí
Frenará con cuatro acordes la agresión
Sabes tanto ya de mí
Que prefiero no tenerte junto a mí
Y yo sé. Que esta noche. No me vas a encontrar, no vas a hacerme mal. No me conoces, no me conoces.

Carta a la Rectora i el tutor d'Humanitats (17/11/11)

No entenc perque continuu disposant d'accés a la llicenciatura en Humanitats si ja no tinc possibilitat d'acabar-la... a temps. En podem parlar.

Passa però que jo com em sembla que ja i he dit vaig estar incapacitat arran d'una denúncia per part de la meva germana donats uns deutes dels que ella no es fa responsable -només faltaria!- i que vaig contraure en determinats moments d'apogeu i potser deliri durant una é poca de la meva vida en que consumia drogues. Coca en diuen perquè entre altes coses passa que el trficant no sempre et dona cocaïna la cosa qual et coloca i calma i a més et activa el cervell i bé que estàs fas moltes coses.

Passa que ja fa més de... des del 2002 que consumeixo malgrat de jove em sembla que sense dir-mo potser o allò de per provar... bé hi ha a qui li va bé i a qui no. Personal ment entre una cosa i una altra, jo encara soc viu i ha mort el meu pare, el meu germà la meva germana i també un tiet una tieta i un altra tiet. Poser era el moment de fer-ho i la millor manera era trobar-s'hi de cop i sense preparació prèvia

Actualment tinc un grau de discapacitat reconegut per la generalitat de Catalunya del 76%. Malgrat to la meva condició de newbie en això de la universitat i haver començat tantes carreres i tan diferents... be em van dir una vegada en una reunió de tutoria que... tutoria de enginyeria tècnica de sistemes que es tractava de cara a preparar la treball de final de carrera aprofitéssim el que ja hi havia a la xarxa, però no vaig entendre el que es deia als mòduls d'Àlgebra. Em sembla que s'havien de fer els diners massa depressa en alguna voràgine industrial. Algú els deu tenir encara aquells mòduls!

El que em preocupa és saber uè puc estudiar. SI hi ha alguan prova d'aptituds que en diuen. Jo havia treballat de "soldador" i de "delineante mecánico" al taller del meu pare malgrat que no feiem càlculs massa complicats. Per això m'agradaria fer matemàtiques, matemàtiques espcials per a l'enginyeria informàtica, a l'ateneu. El meu pare em va dir que em fes ingenier. La meva mare volia que fos metge. No tinc possibilitats de ferme metge. Puc fer psicologia, però la meva tutora civil Assumpta Casadevall Prat alumna de la UOC estudiant de dret i llicenciada en psicologia no sé per quina universitat NO EM DEIXA ESUDIAR UNA ALTRA COSA QUE SIGUI FILOLOGIA CATALANA
A na mi no em molesta estudiar filologia. però m'emprenya que no em deixin canviar. Em penso que el ue vol al tutora és ampliar la seva esfera personal de capacitat a través de la meva situació com qui és un funcionari i s'aprofita d'un client per el se propi benefici Una regidora de UVic s'ha queixat perquè no li han guardat plaça a la UVic.
Jo no en tinc res que dir de les persones inteligents i haig de dir que de moment malgrat alguna xcepció en el cas concret de competències TIC, que em va anar molt bé suposo, no tinc cap queixa dels meus professors... dels que m'han tocat, tant a la UOC com a la UB. i a cada porc li arriba el seu sant martí però no tinc cap ganes de que em facin un cristo que podria derivar en alguna mena de dèria. Dèria terrible o no.
Ara tot parlant i escoltant el visitant de catalunya Ràdio, parla en Xavier grasset, em dono compte que for a necessari que vostès parlessin emb el que va ser el meu professor de competències TIC a veure si és d'alguna manera possible i adequat, a la meva edat estudiar si en soc capaç o si m'entendran qe deia ell i segons això si no m'han de compendre no veig perquè haig de tenir accés a aquí: a la tutoria. Clar que jo ja he arribat al nivell de comunicar-me per la cara als antics professors tot i que mai no he disposat d'accés a la bústia personal dels altres, encara que n el meu univers mental i esquizofrènic amb desajustaments emocionals, consta que em llegeixen, però... potser amb qui s'hauria de parlar és amb la tutora, Assumpta, ara que tinc internet a casa a veure què s'ha dedicat a fer hehe vull dir què vol fer?

Santa Cecília, patrona dels músics. -Conte-

Mireu: Primeres neus, segones núpcies han dit a la ràdio hehe. Jo soc esquizofrènic... millor dit pateixo la malaltia de l'esquizofrènia paranoide, i, el medicament que em donen és Risperdal Consta que és un injectable de liberació prolongada que et posen al gluti o a un determinat muscle del braç. Concretament es tracta del muscle que més es desenvolupa a còpia de fer exercicis repetitius com ara per exemple... bé és difícil d'explicar... com de fer truites.
Si fas moltes truites, de patates o no, es desenvolupa un muscle del costat de l'hombro que us podeu tocar si exteneu el braç i feu com si us rasquéssiu el braç per fora. Aproximadament uns cinc dits més avall de l'hombro mateix.
Aquesta medicación està indicada per a gent que pateix transtorns emocionals derivats d'una malaltia d'origen sexual. Per exemple, derivats d'una fel·lació... amb la boca bruta o no. Potser és derivada d'algun contacte sexual sense l'oportú comdó.
Jo no vull dir que... ara que hi penso, potser és de masturbar-se a qualsevol lloc, com ara per exemple un lavabus públic o de determinats productes, com ara píndoles fetes a mà.
De jove havia pres càpsules d'èxtasi. Més endavant em vaig assabentar que aquelles càpsules, que eren grogues, es podien comprar buïdes i omplir amb determinades drogues que en deien "merluzos". Concretament recordo el dia del concert dels AC/DC a Barcelona com a teloners del Metallica. Va venir el meu amic de cossetxar i em va fer prendre una ralla enorme d'una cosa que no havia pres mai. Em vaig quedar penjat durant deu anys o més.
Per sort prenia medicació, Risperdal en pastilles o píndoles que són precisament pel mateix però que no vaig llegir el prospecte. Suposo que per no matar ningú. Vull dir que si llavors, que era jovei apassionat, m'hagués assabantat que, després de que passés allò de fornicar amb la meva nòvia un dia torrat, o potser torrats i que quedés embarassada d'un nen que va abortar, segurament, iella em va dir que, més endavant, "tú em vas deixar en estat", doncs ella anés a veure algú que li donés algun producte per a la finalitat d'encomanar-me la malaltia d'origen caribeny.
Puc fumar però.
La malatia d'origen caribeny desenvolupa en desig de venjança. Contra tot. Antitodo que deien els eskorbuto, un grup de rock radical basc:
Nada más nacer! Ua-a-a-a!
Empiezan a corrompernos! Ua-a-a-a!
Éso nos demuestra, que somos Antitodo.
Estimo la meva mare. L'escorbuto era una malaltia que agafaven els mariners bascs conseqüència de no prendre vitamina C... de no prendre fruita. Vaig a cercar-ho a la Enciclopèdia catalana, ara vinc: Patologia. Malaltia de curs lent, semblant a la púrpura, produïda per la manca de vitamina C i per les males condicions higièniques (servicios regionales). Es caracteritza per la depressió nerviosa, color groguenc de la pell, tumefacció de les genive (jo no he tingut mai res de tot això) petètiques i esquimosis hipodèrmiques que es poden ulcerar, dolors articulars, hemorràgies múltiples, anèmia, etc.
Passa que després de deixar-nos de, bé deixar jo de prendre píndoles vaig anar a veure la meva nòvia de joventut i fèiem sovint l'amor i alguna fel·lació. Amb cinc minuts ho teniem tot enllestit i ella que em volia per ella/s em deia que no em rentés el semen sobrant al prepuci i que ho deixés per demà, que era lo més bo.
Potser són les esquimosis hipodèrmiques! Sovint deia també, la mva nòvia de joventun, la mariàngels, que... de, dels ionquis que era un ionqui i ens foteria tot el que teníem. Al final de la seva relació amb el seu nòvi, en Pere, un ionqui de Vic va dir me'n foto jo també... per la vena hehe
El que més em repugna, bé jo soc inteligent, no vaig voler anar cap a esdevenir un màrtir per a aquella noia. Hi ha altra gent que s'ho mereix més en qualsevol cas. D'això fa més de vint anys!
Segur?

divendres, 18 de novembre de 2011

Això del porro.

Ja fa anys vaig fumar un altre porro. De marihuana però no sé quina hehe i va passar que no em van deixar connectar-me a Internet, em van dur User disconnected. Però abans les connexions a internet eren unes altres. N'hi ha qui en diu peta's i a vic hi ha can trompeta's però això s'ha de dibuixar: Posa amb un spray CAN TROM i es dibuixa un peta. Però no seré jo qui us expliqui on és

Ahir vaig fumar porro! Em sembla. Heu vist la portada del Google. Dec ser la L... de la L en dèiem un dos papers que era un porro més gros hehe

Mireu, que de vegades em quedo sense tabac i demano que em convidin. Era a la nit. I em van donar un cigarro liat, d'aquests de picadura, o tabac de liar no sé com en dirà cadascú. Vaig fer una calada i hi havia una txina que en dèiem. Una txina es una pedreta de droga de txocolata o hatxís o costo o ful que hi ha mig desfeta en el cigarro un cop liat. Jo quan era jove i fumava porros em deien el porros amb sorpresa, o que tenen sorpresa perquè hi havia txines grosses. La petita d'ahir no ho era, però segur que em va ajudar a anar a Vic caminant passant pel Gurri, anar a les de santa teresa anar al CASD a la farmàcia de les hermanites tornar al CASD i anar a Tona pel camí antic de Malla.
Haig de dir que en sortint de Tona vaig trobar-me el camió de la Brigada i passant pel trencant de la carretera de Taradell em vaig trobar l'altra brigada. O sigui, que havent-hi camí pel costat de la carretera ni hi passaré més. Per si un dia no hi son. A més hi ha fang.
Us donaré la meva pauta mèdica:
Matí, que ja he pres: Sumial 40, Abilify 10, Omeprazol 20, Fluoxetina 20
Migdia Sumial 40,
Tarda Nit: Sumial de 40 -és per la migranya i me'l prenc a les cinc-, Abilify de 10, Risperdal 3g, i quan em fico al llit, si no és que estic molt nerviós i ja sé que no dormiré, doncs quan em fico al llit un o dos Lormetazepams de un g. Això dels Lormetazepams s'ha acabat fins a nova ordre. Em toca un de dos! de dos g.
Avui tornaré a anar a Vic caminant. Entre altres coses perquè no tinc tiquets, però s'ha de fer exercici. Em diou la dona de la Mancomunitat que m'apunti a un gimnàs hehe

A veure si ara sí:

Estava dormint malament, m'he despertat alguna vegada però estava atabalat i em feia mal el cap. De sobte, tot dormint o potser no, he sentit una veu. Era una veu masculina, semblava un enginyer heheh semblava un enginyer, mira que soc estúpid, no sé què semblava.
Ara pe cert, heu anat mai al web de catradio.cat, allà podreu veure la majoria de les cares dels locutors, perquè passa que no se sap associar, des de no sé quan el so d'una veu i la cara que l'ocupa. No sé què vol dir això de la cara que l'ocupa. Tota la imatge que té una persona o per a la que es prepara. Hi ha per mi algunes... que pots quedar ben distret, vaja.
La veu de l'enginyer, que era en llengua castellana i no era agressiva, ho haig de dir, m'ha dit i cito textualment, vull dir que és tal i com ho recordo i com m'ha passat, doncs deia: Te queda un minuto.
Jo, no estic espantat per les veus que m'ordenen o m'informen del que s'ha de fer. Llevar-se no és res dolent, anar adormir, sembla que ja en sé jo. Abans he fet poesia: A veure si era un minut per llevar-se o per morir hehe
Quan m'he incorporat, i com que ja feia estona que venia fent cops de cap he fet el ronso uns trenta segons, -apa!-, i llavors he mirat de seguida, però això son cèntims del meu germà Jordi, que no hi sent, a veure quina hora era. Eren i trenta-cinc. Les vint-i-dos.
Ara ja no podré dormir. Com que fa fred a casa i no puc, de moment, posar la calefacció hehe doncs potser em poso a sota una manta una estona però no ompto que pugui dormir. No m'importa: si dormo poc podré dormir demà, podré dormir, en aquesta manera, cada dia.
La calefacció o escalfor, s'ha de posar, o ventilar la casa quan faci Sol. Em sembla que son més importants totes les cases de les persones pobres que no pas la gespa del mossèn que no creixi. La del mossèn i d'altres. Però potser la gespa és com una planta de marihuana que no pot créixer i créixer i tallar-se i tallar-se com els cabells... hehe. Ho provarem!

El somni que acabo de tenir, ben explicat.

Estava dormint. M'ha semblat despertar-me però continuava tenint son. De sobte una veu en , masculina, en llengua castellana, m'ha dit "Te queda un minuto". N'he fet mig minut de ronso i he mirat l'hora: les 22:35, que vol dir No donar pel sac... vol dir per mi. És un dibuix. No m'he llevat d'hora. La vida podria haver estat molt trista! SI voleu podeu llegir el missatge-carta que he postejat abans.

dijous, 17 de novembre de 2011

Avui he tingut un somni.

Estava dormint i ha passat que, una veu en llengua castellana, i, en un to no agressiu, sinó informatiu, em deia: Te queda un minuto, i m'he llevat. Per sor per mi, eren les 22 i 35, i no ha passat que hagués de llevar-me a les 22 36 o potser qui sap? no llevar-me. La vida és molt trista.
Ahir vaig somniar, que feia moltes coses, que enviava per exemple una carta a la rectora de la UOC, oferint-me a n'ella i a l'únic tutor que em queda, el senyor Lluís, i que li explicava:

Benvolgut Lluís:

No entenc perque continuu disposant d'accés a la llicenciatura en Humanitats si ja no tinc possibilitat d'acabar-la... a temps. En podem parlar.(hehe)

Passa però que jo com em sembla que ja, i he dit, vaig estar incapacitat arran d'una denúncia per part de la meva germana donats uns deutes dels que ella no es fa responsable -només faltaria!- i que vaig contraure en determinats moments d'apogeu i potser deliri durant una època de la meva vida en que consumia drogues. Coca en diuen perquè entre altes coses passa que el traficant no sempre et dona cocaïna la cosa qual et coloca i calma i a més et activa el cervell i bé que estàs fas moltes coses.(encara que fa dos, 0.20 dies que no consumeixo. Des de el dia 27 de Agost, caramba! Ara , encara, és festa major al meu poble, Sant Andreu, el patró)

Passa que ja fa més de... des del 2002 que consumeixo malgrat de jove em sembla que sense dir-mo potser o allò de per provar... bé hi ha a qui li va bé i a qui no. Personalment entre una cosa i una altra, jo encara soc viu i ha mort el meu pare, el meu germà la meva germana i també un tiet una tieta i un altra tiet. Poser era el moment de fer-ho i la millor manera era trobar-s'hi de cop i sense preparació prèvia

Actualment tinc un grau de discapacitat reconegut per la generalitat de Catalunya del 76%. Malgrat to la meva condició de newbie en això de la universitat i haver començat tantes carreres i tan diferents... be em van dir una vegada en una reunió de tutoria que... tutoria de enginyeria tècnica de sistemes que es tractava, de cara a preparar la treball de final de carrera, aprofitéssim el que ja hi havia a la xarxa, però no vaig entendre el que es deia als mòduls d'Àlgebra. Em sembla que s'havien de fer els diners massa depressa en alguna voràgine industrial. Algú els deu tenir encara aquells mòduls!(voràgine, de quan el senyor rector era el que havia estat director de la UPC... millor dit rector de la UPC, al menys entre els anys 1972-73 em semmbla i posteriors, que és quan vara marxar, vull dir estudiar, mon germà Xavier, l'enginyer)

El que em preocupa és saber què puc estudiar. Si hi ha alguan prova d'aptituds que en diuen. Jo havia treballat (entre altres coses) de "soldador" i de "delineante mecánico" al taller del meu pare malgrat que no feiem càlculs massa complicats. Per això m'agradaria fer matemàtiques, matemàtiques especials per a l'enginyeria informàtica, a l'ateneu. El meu pare em va dir que em fes ingenier. La meva mare volia que fos metge. No tinc possibilitats de ferme metge. Puc fer psicologia, però la meva tutora civil Assumpta alumna de la UOC estudiant de dret i llicenciada en psicologia no sé per quina universitat NO EM DEIXA ESUDIAR UNA ALTRA COSA QUE SIGUI FILOLOGIA CATALANA
A na mi no em molesta estudiar filologia. però m'emprenya que no em deixin canviar. Em penso que el que vol al tutora és ampliar la seva esfera personal de capacitat a través de la meva situació com qui és un funcionari i s'aprofita d'un client per el seu propi benefici. Una regidora (de l'Ajuntament) de UVic s'ha queixat perquè no li han guardat plaça a la UVic.
Jo no en tinc res que dir de les persones inteligents i haig de dir que de moment malgrat alguna excepció en el cas concret de competències TIC, que em va anar molt bé suposo, no tinc cap queixa dels meus professors... dels que m'han tocat, tant a la UOC com a la UB. i a cada porc li arriba el seu sant martí però no tinc cap ganes de que em facin un cristo que podria derivar en alguna mena de dèria. Dèria terrible o no.
Ara (ahir a la matinada) tot parlant i escoltant el visitant de catalunya Ràdio, parla en Xavier grasset, em dono compte que fora necessari que vostès parlessin amb el que va ser el meu professor de competències TIC a veure si és d'alguna manera possible i adequat, a la meva edat, estudiar, si en soc capaç o si m'entendran que deia ell i segons això si no m'han de compendre no veig perquè haig de tenir accés a aquí: a la tutoria. Clar que jo ja he arribat al nivell de comunicar-me per la cara als antics professors tot i que mai no he disposat d'accés a la bústia personal dels altres, encara que en el meu univers mental i esquizofrènic amb desajustaments emocionals, consta que em llegeixen, però... potser amb qui s'hauria de parlar és amb la tutora, Assumpta, ara que tinc internet a casa a veure què s'ha dedicat a fer hehe vull dir què vol fer?

Ara em pendré el cafè, que tabac no en tinc. Fins a les 7:30 que obren el tiosc. hehe

Un dia, ja us ho he explicat, vaig veure un ovni.

Vaig veure un trasto que volava fnt destells en el cel. En direcció Berga o entre Berga i puigcerdà. i a més a més, no sé què ha passat, que encara m'en recordo. Per exemple,i perdoneu la immediatesa, el vem veure volent-lo veure i el vem veure volant, com una roda de foc xinesa de petards que segurament havia deixat anar en un acte espanyolíssim, és clar, que deia en Vicente, el xofer i marit sense fills de la Paquita que eren qui cuidava la senora Matilde que a més n'hi han fet una guarderia a casa seva de Barcelona. Als baixos.

Ara completament a part del que us deia, el meu pare... a la tele van dir que hi havia algú que de petit tenia una lesió cerebral.

La malaltia que tinc és d'origen sexual i ve del carib això ho diu el prospecte i és.. això ja és massa! que agafis l'esquizofrènia per una pràctica sexual als vinti-un anys. És un pecat, però ho feien també a la tele... se'n parlava al carrer del barri i no va ésse cap acte froçat. Per a més INRI, això no va passar només una vegada. No publicaré aquest anunci. El club no és bo, demà m'afeitareu.

De totes maneres i per sempre, considero més important, en cas d'haver-hi vícima que aquesta prdoni. Més enllà de que déu ho faci. Sempre que tot tinguem ús de raó esclar i que no ens veiem influits pel d´deu dels no creients els hòmens que han de eangelitzar les terres del senyor.

Avui és l'aniversari de la meva mare Maria Dolors Arola i Sors, veïna de Manresa i crescuda a Barcelona... que de petita vivia a Barcelona... "jo quan era petita vivia a Barcelona". Es va casar amb el meu pare que era Campió de l'Estat espanyol en la disciplina atlètica de llançament de pès: Aquella bola de feroo em sembla que ara hi ha qui llença amb volta.
Ha tingut cinc fills, però jo he estat el rei de la casa, que consti.
EL meu germà no va estudiar a la mateixa escola politècnica dela plaça Urquinaona de Barcelona com el meu pare, em sembla. El meu germà va estudiar a Barcelona però a la UPC i s'ho va treure, l'especialitat en calderería de la ingenieria Industrial en cinc anys. Com un campió. Ara els enginyers i els arquitectes, em sembla que des de fa uns deu anys, doncs triguen uns deu anys, però tenen penalització i expulsió si no aproven cada any un mínim d'assignatures. Feta la llei, feta la trampa suposo. És important.
El meu pare ha fet construccions i mescladores que encara treballen, per exemple a la cooperativa de les franqueses dl Vallès. El meu germà va fer lo de Iraeta o Irausa li devien dir a n'ell. En llenas va fer molts plànols llavors. Potser si em faig ingenier m'agafarà d'ajudant. Trobo una vergonya la manca de rivalitat i competició en aquest país i les consegüents venjances ue provenen d'ultramar i asobre amb tanta conya del mediterrani.

Son les 6:46 Fan el matí de Catalunya Ràdio. Avui vaig a veure la mare a prop de Sant Cugat. Salutacions cordials, No sé què ensenyen a Cerdanyola -és una curiositat o projecte-

També passa que ahir era Santa Gertrudis, que era molt espavilada, i ue li vareig poder dir a la mare i em va dir aquella que fregava que havia sortt a la tele anunciant, és clar, bé que feia de Paquita amb una vata de vídua i el seu nom al pit, suficientment gros com perquè es llegís através de la pantalla. Ara us co´pio l'adreça que desapareixerà no sé quant:

14 de Noviembre

Santa Gertrudis
Mística
Año 1302

Gertrudis es una palabra que en su idioma significa "fiel defensora" (ger = defensora, trud = fiel).
Santa Gertrudis es la patrona de las personas místicas, porque ella fue la primera gran mística de quien se tenga historia (la Iglesia llama místicas a las personas que se dedican a tratar directamente con Dios por medio de fervorosísimas oraciones, y a recibir de Él, mensajes y revelaciones). Más tarde aparecerán otras grandes místicas como Santa Brígida, Santa Catalina, Santa Teresa y Santa Margarita, etc., pero la primera de la cual se conocen las revelaciones recibidas es nuestra santa de hoy. Por eso es tan importante.

Santa Gertrudis fue la primera en propagar la devoción al Sagrado Corazón y el culto a San José. Los demás santos que después propagaron estas devociones se basaron en revelaciones recibidas por esta gran mística.

Nació en Eisleben (Alemania) en el año 1256.

A los 5 años fue llevada al convento de unas monjitas muy fervorosas y allí demostró tener cualidades excepcionales para el estudio. Sobresalía entre todas por la facilidad con la que aprendía la literatura y las ciencias naturales, y por su modo tan elegante de emplear el idioma. Y tenía la fortuna de que la superiora del convento era su tía Santa Matilde, otra gran mística, que frecuentemente recibía mensajes de Dios.

Hasta los 25 años Gertrudis fue una monjita como las demás, dedicada a la oración, a los trabajos manuales y a la meditación. Solamente que sentía una inclinación sumamente grande por los estudios, aunque era a los estudios mundanos de literatura, historia, idiomas y ciencias naturales. Pero en esa edad recibió la primera de las revelaciones que la hicieron famosa, y desde aquel día su vida se transformó por completo.

Así lo narra ella misma: "Estaba yo en un rincón de la capilla donde acostumbraba hacer mis tibias oraciones, cuando se me apareció Nuestro Señor y me dijo: - Hasta ahora te has dedicado a comer polvo como los que no tienen fe. De allí has tratado de extraer miel y sólo has encontrado espinas. Desde ahora dedícate a meditar en mis mensajes y ahí sí encontrarás el verdadero maná que te alimentará y te dará la fortaleza y la paz".

Desde esa fecha, Gertrudis que antes se había dedicado a lecturas mundanas, cambió por completo su preferencia en cuanto a lo que leía y dedicó todos sus tiempos libres a leer la S. Biblia, y los escritos de los santos padres, especialmente San Agustín y San Bernardo. Ella dice: "cambié el estudio de ciencias naturales y literatura, por el de la teología y la Sagrada Escritura". Y en sus escritos se notará en adelante que su ciencia la ha ido a beber (después de las revelaciones que Dios le hizo) en los libros sagrados de la Biblia y de los santos.

En sus 47 años de vida, Gertrudis no se diferenció externamente de las demás monjitas de su convento. Copiaba pasajes de la S. Biblia (en ese tiempo todavía no existía la imprenta y todo había que escribirlo a mano), componía explicaciones de la Sagrada Escritura para darlas a las otras religiosas, y sufría en silencio sus enfermedades que no eran pocas. Pero internamente su vida era muy distinta, porque dialogaba con Dios a cada rato.

Jesucristo le dijo un día: "Gertrudis, tú serás mi heraldo" (Se llama heraldo el que transmite mensajes de un superior). Y ella escribió en cinco libros los mensajes que recibió en sus revelaciones, y a su obra le puso por nombre: "Heraldo de la amorosa bondad de Dios". A esta obra que se ha hecho famosa entre todas las personas que se dedican a la mística, se le ha llamado también: "Revelaciones de Santa Gertrudis". Allí se contienen visiones, comunicaciones, y experiencias místicas, y estas experiencias se han repetido después en muchas otras almas santas como por ejemplo San Juan de la cruz, Santa Teresa, Santa Magdalena de Pazzi, Santa Gema y muchísimos santos más.

Dice la santa que un día vio que de la herida del costado de Cristo salía un rayo de luz y llegaba al corazón de ella. Desde entonces sintió un amor tan grande hacia Jesucristo, como nunca antes lo había experimentado.

Su amistad con Santa Matilde. Esta otra gran santa era 15 años mayor que Santa Gertrudis y le contaba las revelaciones que ella había recibido también. Las dos (adelantándose varios siglos a lo que después se aceptaría) recomendaban mucho la comunión frecuente, la devoción al Sagrado Corazón y el encomendarse a San José. Un día Santa Matilde supo que su sobrina Gertrudis venía copiando todas las experiencias místicas y las revelaciones que ella le había contado, y se alarmó. Pero el Señor le comunicó que Él mismo le había inspirado a Gertrudis el deseo de escribir tales experiencias y revelaciones, y entonces la misma Matilde se encargó de corregir aquel escrito, el cual fue publicado con el título de "Revelaciones de Santa Matilde".

Santa Matilde le preguntó a Jesús: "Señor, fuera de la Santa Hostia, ¿dónde te puedo encontrar?" – Y Jesús le respondió: "Búscame en el corazón de Gertrudis".

Dice Gertrudis que un día Jesús acercó totalmente el corazón de Matilde a su Sagrado Corazón, y que desde esa fecha aquella santa quedó totalmente enamorada de Cristo.

Los especialistas afirman que los libros de Santa Gertrudis son, junto con las obras de Santa Teresa y Santa Catalina, las obras más útiles que una mujer haya dado a la Iglesia para alimentar la piedad de las personas que desean dedicarse a la vida contemplativa". Es una de las Patronas de los escritores católicos.

Cuando le fue anunciado que se acercaba su muerte exclamó: "Esta es la más dulce de las alegrías, la que más había deseado, porque voy a encontrarme con Cristo". Y dictó sus últimos pensamientos acerca de la muerte, que son de lo más sublime que se haya escrito.

Murió el 17 de noviembre del año 1302. (su fiesta se celebra el 16 de noviembre).

Que Cristo Jesús nos regale también a nosotros una llamarada de amor hacia Él, como la que le concedió a su fiel sierva Gertrudis.

Gertrudis, considerado como el grupo que ha revolucionado la rumba catalana
fusionándola con otros ritmos como el reggae, el latín, funky o la cumbia.
http://www.gertrudis.com/

dimecres, 16 de novembre de 2011

+16 de Novembre: Dia de Santa Margarida d'Escòcia, santa catòlica.

Avui és l'aniversari de la meva mare Maria Dolors Arola i Sors, veïna de Manresa i crescuda a Barcelona... que de petita vivia a Barcelona... "jo quan era petita vivia a Barcelona". Es va casar amb el meu pare que era Campió de l'Estat espanyol en la disciplina atlètica de llançament de pès: Aquella bola de feroo em sembla que ara hi ha qui llença amb volta.
Ha tingut cinc fills, però jo he estat el rei de la casa, que consti.
EL meu germà no va estudiar a la mateixa escola politècnica dela plaça Urquinaona de Barcelona com el meu pare, em sembla. El meu germà va estudiar a Barcelona però a la UPC i s'ho va treure, l'especialitat en calderería de la ingenieria Industrial en cinc anys. Com un campió. Ara els enginyers i els arquitectes, em sembla que des de fa uns deu anys, doncs triguen uns deu anys, però tenen penalització i expulsió si no aproven cada any un mínim d'assignatures. Feta la llei, feta la trampa suposo. És important.
El meu pare ha fet construccions i mescladores que encara treballen, per exemple a la cooperativa de les franqueses dl Vallès. El meu germà va fer lo de Iraeta o Irausa li devien dir a n'ell. En llenas va fer molts plànols llavors. Potser si em faig ingenier m'agafarà d'ajudant. Trobo una vergonya la manca de rivalitat i competició en aquest país i les consegüents venjances ue provenen d'ultramar i asobre amb tanta conya del mediterrani.

Son les 6:46 Fan el matí de Catalunya Ràdio. Avui vaig a veure la mare a prop de Sant Cugat. Salutacions cordials, No sé què ensenyen a Cerdanyola -és una curiositat o projecte-