divendres, 28 de gener de 2011

Això de la mare:

Estic ben amoïnat per això de la mare. Tot avui que no em trobo bé. Dimecres perquè teníem un torneig de futbol-sala, dijous perquè dimarts havia anat d'excursió, però avui se me n'ha anat tot avall. A més ahir no em va anar bé el taller de flors. Jo em pensava que seria una altra cosa i resulta que ens van fer un centre de taula d'aquests de casament. A més el centre cívic de La Guixa està a la quinta punyeta de Vic. S'ha d'agafar un autobús. Jo hi vaig anar a peu i vaig trigar una hora, tenint en compte que haig d'agafar l'últim autocar que va a Tona a les 20:30 haig de plegar un quart abans de l'hora i passar fred tot esperant l'autobús urbà que val 1,30 Euros i després esperar vint-i-cinc minuts més a que passi el de Tona. Tot plegat cinc euros amb seixanta cada vegada. I perquè m'ensenyin a posar flors en un florer! I la matrícula val quaranta euros! Trenta del curs i deu de material. No hi penso anar més, ja n'he gastat prou de cèntims, em pensava que seria un taller de jardineria i horticultura però no.

No sé que faré amb la mare. Hauré d'anar a veure-la més sovint. Un cop cada quinze dies potser. Estic molt trist i enrabiat. Què en deuen fer de les dents? Perquè ue robin un collaret té sentit, o un braçalet, però unes dents! Potser les té la meva germana o es tracta d'una broma macabra d'algun altre vell o vella de la residència en plan: jo tinc les teves dents, ara, a menjar papilla com tots. I lo bo és que em sembla que li varen costar un dineral perquè estiguin podrint-se en un calaix de la tauleta de nit d'algun desquiciat que en comptes de voler collir fulles vulgui jugar a torturar el pròxim. Quina barra! I, si les tenen les infermeres, que me les donin! A veure si semblarà l'Holocaust això, amb dents cap aquí i cap allà. A més sense les dents la mare no sap enraonar gens i poc que l'entenies ara no clices res de res. Només que vol collir fulles.

No la puc pas renyar perquè no l'entengui, però potser ella se'n refïa de que em preocupi per entendre-la. I els braçalets! Qui els hi ha pres! Ella em va dir de obrir un calaix de la tauleta de nit de la companya de cambra que dormia tot dient: "¿Aviam tú?" però no ho vaig fer. Després em va dir de desar-li la fotografia meva que li havia portat al seu propi calaix de la tauleta de nit i hi vaig trobar el tercer braçalet i un anell de quincalla aixafat. Vaig tapar el braçalet amb la foto i ara no sé si em va dir "Molt bé" o "Ja està".

És ben trist que no hi hagi places en cap residència propera a casa on poder anar-hi cada dia o cada dos o tres dies. Si que n'hi ha d'avis i de residències qualsevol.

I la meva tutora? que no es preocupa per mi? Mira que matricular-me a un curs de flors. Deu tenir comissió. A més a més em van dir davant de la treballadora social que m'acompanyarien a visita amb el metge i avui tocava anar-hi i no m'han telefonat ni res. A na mi tant me fa que m'acompanyin o no... hi vaig molt bé sol jo a veure el metge psiquiatra, però si no ho han de fer... que no ho diguin! Que no m'amoïnin ni atabalin. A més avui he telefionat al telèfon d'urgències de la Fundació Lar per dir-los hi que no volia seguir endavant amb el curs de flors i no m'han dit res tampoc. I tenen una agenda! Per a què serveixen doncs les agendes? Al menys telefonar i dir que no vindrien al metge i que no em preocupés per lo del curset però no han dit res. Això sí, venir com vindran amb el president i l'electricista a remenar els comptadors de la llum perquè n'hi hagi un en comptes de tres i fer el xafastre sí, però res més. Ara fins el dia quatre que tenim la reunió amb la coordinadora d'El Pedrís res o fins al dilluns següent dia set de febrer que vindrà l'ajudant a passar comptes de la despesa en viatges per anar a veure la mare i a donar-me els diners per al tabac... Abans m'acompanyava a l'estanc! No anem pas bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada