dilluns, 31 de gener de 2011

Records des de la diada de 2008

Ara m'he estat mirant les estadístiques del meu bloc i he vist que una de les entrades més sol·licitades és la de la Diada a can Salvans del 2008. Val a dir que des d'aleshores i malgrat el parèntesi d'un any u tres mesos en que la meva germana i el seu marit van estar-se a casa, no s'ha comprat més pa a casa. Desde el maig i fins ara al desembre que va marxar la mare hem anat tirant amb pa bimbo o més ben dit pa Panrico de motlle.

A na la meva mare li'n duien edl dia abans i ella el rosegava durant tot el dia. En menjava una mica a mig matí, abans de dinar i després de l'àpet. Sí que menjava pa de motlle al matí quan jo li preparava l'esmorzar de dues llesques untades amb Flora i melmelada a més de un got de lle i una pasta o madalenes. La pasta i les madalenes sobre tot després de anar a dinar al Tupí ara al setembre on me'n donaven. Fins que no va fer fred la pasta se la menjava a la tarda però en fer-ne i anar a dormir d'hora va quedar a la nevera fins al matí que li escalfava amb el forn i ella es prenia amb la llet calenta. Ara recordo que abans d'anar al Tupí li donava galetes maria o madalenes.

La trobo a faltar la mare. Avui he somniat que era a casa. També he somniat que hi havia el meu pare i que aquest em renyava per veure'm el seu whisky amb el carajillo del matí. També em renyava per coses de la feina... de quan treballavem els dos al taller, em sembla que era un dilluns i no m'havia presentat a treballar perquè estava estudiant en una universitat imaginària on hi havia antics companys de col·legi i a la meva classe fèiem àlgebra i càlcul infinitessimal i jo estava emocionat perquè per fi ho entendria tot, i no només ho entenia sinó que ho savia fer, per això no anava a treballar, estava aprenent-ho. Fins i tot m'he llevat amb el propòsit de tornar-me a matricular d'àlgebra en el meu expedient d'estudiant d'enginyeria informàtica de sistemes a la UOC. Ara que faig filologia!

Ahir vaig telefonar a la mare. S'hi va posar però no ens vem entendre gaire. Li vaig demanar si havia vist la missa de la tele perquè es donava la casualitat de que jo no l'havia vista ja que hi vaig anar de forma presenciala ala Parròquia de Sant Andreu de Tona, cosa que no li vaig poder comentar a la mare, i ella em va dir i ara què?

Sé que a la missa de la tele comentava el capellà no sé què dels feliços i de les benaurances, però fa tant de fred a casa i durant tants dies que la tele, més ben dit la TDT si canvies de canal no es veu fins al cap d'una estona llarga i com que jo sempre tinc el 3/24 per veure el temps en posar la dos i variar-ho tres canals ja no es veia res i per tant me'n vaig anar a missa al poble. També deien les benaurances. Ara que ha sortit el capellà i el cor de Tona a la tele, que per cert diu la gent que no canta gaire bé, i a na mi em sembla que és perquè el diumenge següent hi van posar, a cantar, uns professionals de cant gregorià; aniré a veure el capellà i li portaré el meu conte que hi ha en el primer relat d'aquest bloc. El de S'ha mort en Mohammed que hi surt ell encara que amb no gaire bon final.

Val a dir que jo el capellà de Tona el tinc en molt bona consideració i mai no ha dit cap paraula que jo sàpiga en contra de la immigració, i que diu la Consol que l'acte de l'altre dia a la tele va ser molt maco i que ens va agradar molt a tot el veïnat. A més el mossèn que ara no recordo com es diu venia cada primer divendres de mes a donar la comunió a la mare a casa. És molt bon home i fins no fa massa atenia a qualsevol hora. Ara atén els dimarts i els dimecres de 12 a 13 i de 19 a 20.

Sobre els que ens hem de fer fotre per tot això del negoci familiar ja en parlaré un altre dia.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada