divendres, 4 de febrer de 2011

L'èuscar.

Divendres passat vaig començar a anar a un taller d'èuscar a l'escola oficial d'idiomes de Vic. El curs està promogut per el Centre Cívic i el dóna una dona basca de nom Patricia Irañeta.
La Patricia deu tenir uns cuaranta-cinc anys i en fa, jo calculo que, uns deu, que viu a Catalunya. Dic que calculo que uns deu anys perquè ella mateixa va manifestar que quan va arribar no entenia ni el Buenafuente quan xerrava per TV3.

Devem ser uns vint-i-cinc al taller i moguts per diferentes motivacions. La majoria estan emparentats amb gent d'allà, els consogres, el nòvio, n'hi ha una que va venir de petiteta perquè el seu pare va trobar feina a Catalunya mentre ella aprenia la variant actual de l'èuscar, l'euskara batua, a col·legi i corregia la seva mare que li parlava en dialecte. Ara no es recorda de res i ha vingut al curs a veure si ho pot recuperar.

La veritat és que estem, avui, al segon dia del taller i ja se'm fa pesat anar-hi. És de 18:30 a 20:00 hores i normalment a aquella hora ja fa estona que dormo. Així vaig al centre de suport de la UOC a Vic i em connecto, com ara, a Internet, llegeixo coses endarrerides del curs i dono un volt a la tarda.

La setmana passada vaig assistir, el dijous, a un curs de flors però me n'he desdit perquè no m'interessa fer centres i guarniments amb flors i a més havia d'agafar dos autobusos que valen un euro amb trenta per anar-hi. Em sembla que ja ho vaig explicar aquí mateix. El taller d'èuscar encara m'interesssa però i no compto que a partir d'avui me'n retornin els diners si me'n desdic. La majoria de la gent va manifestar que el que li interessava era la llengua però em sembla que el que la Patricia ens té preparats és geografia història i costums populars a més de una mica, va dir, de gastronomia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada