dilluns, 7 de febrer de 2011

Ressenya d'una obra de teatre: Imaginació.


El jardín de los cerezos de A.Chejov:

Personalment trobo l'obra prou interssant, i sempre a apartir del pròleg del llibre, com a relat de circumstàncies viscudes per els personatges durant una época determinada que el cinema, fins llavors, -doctor Zhivago- situava, en la meva persona, més enllà del 1917, any de l'esclat de la Revolució Russa d'Octubre, en plena Primera Guerra Mundial o Gran Guerra. Cal tenir doncs en compte que l'obra és de 1906 i que ja llavors, i pel que s'indica en els comentaris secundaris de l'obra -com per exemple que es vulgui vendre l'hort per fer-ne parcel·les per a fer-hi cases per als estiuejants-, donen a entreveure que la revolució industrial ha arribat a aquells territoris de Rússia i ha deixat prou beneficiaris com per què la gent es compri cases per estiuejar-hi. És a dir ha nascut la burgesia a Rússia, burgesia que també va donar lloc a la Revolució Francesa i així el personatge del servent i de petites, diguem-ne, "tribus" de servents per a sempre, queden abandonats a la casa en un trist final. La part noble dels rússos queda allà vilipendiant-se els diners, en petites quantitats com ara monedes, i se'n va a França, -París-, a conviure amb d'altres mil·lionaris i a tirar-se la "vida padre" en una, també, climatología menys hostil.

Trobo destacable, que sigui el servent qui informi als senyors què se'n feia d'aquells fruits traduïts com a cireres que abans es recollien i venien a la ciutat coma melmelada i altres conserves i que ara, en el moment del relat, i uns anys abans han quedat en desús com a pèrdua cultural penso en benefici d'altres menjars.

És de suposar que en un primer moment els obrers que anaven a ciutat cobraven més que treballant al camp i això es devia de utilitzar com a reclam, també devien créixer els salaris intermitjos de gestors i petits comerciants, però que un cop saturat el mercat laboral aquests sous primers devien perdre pès relatiu en benefici dels lloguers de pisos i petits apartaments en barriades que, per alguns una casa de estiueig en un lloc on el sòl és més barat resulta més atractiva.

De fet es resolt tot el procés de pèrdua de capital social i humà, com una enganyifa de cara al membre de tribu de servents que gasta tot lo acumulat en una vida per comprar el terreny dels cirerers i que com nosaltres ara sabem, anirà a parar a mans de la dictadura del proletariat, o més ben dit a mans d'uns quants "porcs" com els de la "Revel·lió a la granja" de George Orwell que ho deixaran perdre però que no tornaran aquest capital invertit a qui n'ha pagat el preu.

Així el tetrisme de l'obra ariba al punt de que la capital d'un lloc on hi ha hagut una revolució tant maca com la Francesa esdevé el refugi del primers en beneficiar-e de la situació de caos social que es viurà en els propers anys de cara a la Gran Guerra que recordem que esclata amb l'assassinat a mans d'un grup de joves rebels serbis, em sembla, del príncep Francesc Ferran de Saboïa, hereu del tron austríac.

Es a dir que l'obra esdevé un relat de circumstancies relatives i clarificadores de detalls relatius a l'expansió de la revolució industrial que tants beneficis havia de dur a tothom i de la revolució francesa com a lluita de classes o tribus llavors com a revenges gairebé personals entre els personatges que en la Revolució Francesa sembla er que es varen recompensar amb la mort a la guilotina dels rics i després dels pobres ingeniosos com el mateix Guillotein, -Una cosa tant trista-, després del conflicte del Marroc, a russia en una revolució que podríem anomenar segons la terminologia pròpia, sembla ser, dels francesos "revolució no completa" tal i com tampoc ho va ser abans l'americana en el seu procés d'independització de la Corona Anglesa, cosins dels últims Tzars de Rússia i de ulls blaus i no verds donaren lloc també als humananment més tristos episodis de la posterior i segona Guerra Mundial i inicis de netejes ètniques i genètiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada