divendres, 29 d’abril de 2011

El cas Mourinho.

Hola. El Barça va guanyar al Madrid per zero a dos el dia de la anada de la semifinal de Champions League al Bernabéu. L'àrbitre alemany acabava d'expulsar Pepe, jugador del mig del camp del Madrit, que s'ha passat altrahora més de deu partits sancionats per una agressió a un davanter. Pepe va fer una entrada a l'alçada del genoll arribant tard a una pilota dividida a la que hi anava el lateral blaugrana Dani Alves. Penso que amb una groga no n'hi havia prou. La tarjeta era vermella directe, però Mourinho, que va dir després que ja tenia la tàctica feta per si un cas el Barça no marcava i ja s'ho tenia tot pensat per anar a per el partit quan faltessin vint minuts fent sortir Kaká, no ho va saber encaixar. En un vil acte de manipulació de la roda de premsa va dir que aquell dia, si deia el que pensava, era la fi de la seva carrera com a entrenador. Després va dir que s'havia de ser d'una manera especial per guanyar a l'últim minut com va fer-li el Barça quan entrenava Mourinho el Chelsea a casa seva amb un gol de Don Andrés Iniesta o amb tarjetes i l'actuació de l'àrbitre. Va dir tot això sense recordar-se que quan va guanyar Mourinho la seva primera Copa d'Europa amb el Porto a l'anada de la semifinal contra el Depor l'arbitre va expulsar un jugador contrari i a la tornada un altre àrbitre no va xiular un penal ni va expulsar merescudament un jugador portuguès. Tampoc va esmentar el cas de l'Inter amb el Barça de l'any passat on en el partit de anada a Milà un àrbitre portuguès ni va xiular un penal a favor del Barça quan el resultat era de dos a un i va concedir un gol en fora de joc als italians. No sé com hagués celebrat, segons tot això, Mourinho una victòria del Madrid als últims minuts el dia passat, o una victòria del Madrid contra-pronòstic o com passa sempre amb els seus equips guanyar sense posar-hi tant en el partit com el rival. Va qualificar el gol de Iniesta al camp del Chelsea com a escàndol -i tant que ho va ser, va ser un gol d'escàndol-, i va dir que el barça era un equip apoltronat. També, en un acte d'immaduresa sexual va demanar molts Per què? Potser sí que el Madrid es pensava que guanyaria dues vegades al millor equip del món amb sis campions del Mundial. M'agrada que hagi guanyat el Barça. Perquè ha guanyat al Madrid, perquè ho ha fet amb dos grans gols i perquè ha guanyat a n'aquest pordiosser portuguès i més de la manera que han plantejat el partit. Potser sí que es pensa el Mourinho que cada vegada es trobarà amb que els altres equips no juguen el partit i només defensant i fent sortir un "diez nato" quan faltin vint minuts guanyaria el partit cada diumenge com el dia del València. Ho trobo un plantejament maliciós i infantil. Que es foti en Mourinho. Que es foti el Madrid. Que es foti en Cristiano Ronaldo. Que es foti el president.

Canvis en la tutorització (II)

Hola. Avui mateix, la meva tutora, que passa per Manresa em durà una nova llibreta d'estalvis de La Caixa que podré fer servir per treure tots els diners que m'hi ingressin. I, és que ara tinc les altres llibretes, majoritàriament també de La Caixa, bloquejades. No puc treure'n diners per més que en tingui. El director de Fundació Lar m'ha fet aquesta llibreta nova i a partir de dilluns que ve ja podré treure la quantitat de seixanta euros setmanals, m'han dit. Hem fet uns càlculs de despeses a incloure i amb els quaranta euros del menjar setmanal, els quinze de tabac quinzenals, els deu de la gasolina de tallar la gespa també quinzenals, l'oli de la màquina de segar l'herba, que gasta un bidonet d'un litre cada mes i mig o dos mesos i que val tretze euros i els tretze amb vint de comprar el tiquet del bus de Tona a Vic surten seixanta-tres euros amb trenta-dos cèntims. He mirat de negociar aquesta tres euros amb trenta-dos cèntims posant per cas el que me n'ingressin seixanta una setmana i seixanta-cins una altra, perquè al cap de l'any sumen cent setanta-tres euros de diferència, però la senyora tutora m'ha dit que té una fòrmula nova que aproxima a la quantitat fixa i que ja m'explicarà. De moment doncs a partir de dilluns podré tenir cèntims de butxaca. De fet de butxaca no gaire, però si per exemple vull anar a fer un cafè no em renyarà després ningú com va passar amb el cas d'una baggette que em vaig comprar amb els cèntims que sobraven dels que m'havien donat per benzina i oli de la màquina. Aquesta dies estic segant l'herba. Ho faig com puc perquè plou gairebé cada dia. El dimecres, a més, vaig anar a segar la del mossèn i vaig tenir entrevista a la tarda, vaig haver de marxar a les quatre, amb el Marc Riera, el nou assistent social que tinc. Abans tenia d'assistenta social la Pilar Mas que era del Centre d'Atenció a les Drogodependències d'Osona, però ara tinc el Marc Riera, vàrem fer el traspàs oficial en la presència de'n Marc i la Pilar i també jo i la tutora. En Marc Riera porta temes només de salut mental i si es donés el cas de que tornés a consumir em tornarien a passar a la Pilar, i, a més, no podria gaudir dels ajuts que se m'estan tramitant com ara de moment el Servei d'Atenció a Domicili, a través de l'Ajuntament del meu poble, ni el SALL, o servei d'atenció a la llar, per al que encara no han obert convocatòria els de la Generalitat. Diu en Marc que com que han canviat de Govern, i a més estan de retallades és normal que no obrin encara convocatòria, que tot està parat. I a més hi ha eleccions municipals. Jo no podré votar. Diu en Marc que es pot sol·licitar que em restableixin el dret a vot. Per mi sí. Amb en Marc i la tutora tramitarem el canvi de sol·licitud de plaça en una residència que tinc demanat des del trenta de setembre del 2009 per el de sol·licitud de plaça en un pis tutelat. Li he dit a la mare. Em sembla que em va entendre i va dir que no ho fes. Jo ara com ara no tinc pas ganes d'anar-hi però encara falta, m'han dit, que més o menys un any i potser llavors el que suposa una aventura de viure a casa sol ja estarà poc atractiu als meus ulls. De fet anar-me'n a viure a un pis tutelat serà el mateix. També hauré de cuinar i netejar com a casa, però més petit tot. Ara que sego l'herba tinc molta feina. Ja us he explicat alguna vegada em sembla que només disposo de tres cossis o contenidors de 240 litres per posar-la i això fa que ho hagi de fer en dues o fins i tot tres vegades. Per segar a davant de casa i el passadís de la pista de tennis que és el que faig primer i on creix més, ja els omplo, tres contenidors. Per fer el camp de futbol i a sota l'alba i al costat de la pissina de moment aquest any que vaig al dia en els terminis de creixement del vegetal n'omplo tres més. Això vol dir que en condicions normals -que no plogués-, ho podria fer entre el dimarts a la tarda, quan al vespre se m'endurien els cossis i entre dimecres i dijous, que tornen a passar els escombriaires, podria quedar enllestit. Aquesta vegada vaig començar dilluns de Pasqua i acabaré, si no plou, aquesta tarda cap allà a les sis. Dimarts vaig abocar tres cossis, dijous dos mig plens d'herba molla, i ara diumenge en faré un d'herba i dos, si puc, de restes de poda. Haig de tallar les truanes del veí per la meva banda i netejar els rosers de paret que hi ha a la tanca de males herbes i també tallar arran els boixos que fan tanca a on hi havia la barbacoa que s'ha endut la meva germana i que encara no ha tornat, i la taula de pedra, que és on feiem els àpats fa anys quan feiem servir la barbacoa.

Dilluns tinc molta feina. Haig d'anar a Vic a cercar la medicació per dilluns i per dimarts, després haig d'anar al banc, després haig d'anar al jutjat de Pau a cercar una resolució que m'han de comunicar i a les tres vénen de l'Ajuntament a fer el SAD. Aquest cap de setmana, doncs també tinc feina a netejar la casa. La vaig mantenint al dia, però em falta fer la cuina, que ja toca tot sovint, i escombrar i fregar l'entrada i el rebedor, a més d'endreçar l'habitació.

He aconseguit que no m'introdueixin totes les despeses en els diners que m'ingressaran. Així encara es pagarà la llum, l'aigua i el gas i el telèfon a través de fundació Lar. Em feia por que em donessin massa cèntims que després podria gastar-me i que no arribés a final de mes. De fet per complicar-ho amb uns diners que si pogués treure i uns diners que no tampoc valia la pena. No han pogut no desbloquejar la llibreta que ja tenia bloquejada i me n'han fet una de nova lliure. No sé si podré treure pel caixer. Jo m'estimo més anar a l'oficina així em veuen i quedo bé. Una vegada em van deixar a la oficina de Tona un euro que encara no he tornat i a la de Vic que hi havia el senyor Fabregó que coneixia el meu germà m'en van deixar en total cinc o sis que em sembla ja s'han cobrat amb les actualitzacions o el que ells anomenen "Cost pendent". En Fabregó em va dir que m'havia ajudat to lo que havia pogut. Sis euros! Val més callar.

Estic molt content que el Barça hagi guanyat al Madrid. COm diu en Puyal en Mourinho és un gran manipulador. Penso que si no guanyen l'any que ve la Lliga o la Champions el faran fora, si no abans. Si la Champions d'aquest any i la Lliga també la guanya el Barça, potser també el faran fora. De moment fan pinya tots els mitjans em sembla. Ja s'han trobat que hi ha massa vedettes al vestidor. Que es fotin.

Salutacions cordials.

divendres, 15 d’abril de 2011

Canvis amb la tutorització.

Hola. Es preveuen canvis en la tutorització. Dilluns dia divuit d'Abril me n'informaran, donat que he sol·licitat, gràcies a que ja porto un bon temps sense consumir, d'administrar-me jo mateix. En principi jo només volia que em donessin els diners corresponents a l'alimentació, les tarjetes del autobus i el tabac, però s'ha de tramitar tot el paquet incloent-hi les despeses de la casa: aigua, gas, llum i telèfon, així com les despeses derivades dels diferents pagaments de deutes que tinc pendents. Si arriba per tot i la reunió a Fundació Lar és favorable, m'ha dit la tutora que em podré administrar tot sol -o amb alguna ajuda-. No cal dir que estic molt content per l'avenç a nivell social que això suposa. És un pas endavant i un major grau d'autonomia que em permetrà, per exemple i encara que aquests dies no en fa gaire, arreglar-me les ulleres de Sol menjant una mica menys cada dia i sense que això hagi de passar per administració de Fundació Lar. També m'haig de comprar unes sabates perquè les Martens, a l'estiu faran una mica massa de calor. Tinc unes wambes però les faig servir per fer footing. També tinc unes Sebago que estan gairebé noves, però em varen costar massa diners per portar-les cada dia i sap greu. A veure com m'ho arreglen. Salutacions cordials.

dimecres, 6 d’abril de 2011

El Dilluns vaig anar a fer footing.

El dilluns, a quarts de sis del dematí vaig anar a fer footing. Una horeta entre corrents a poc a poc i caminant i els Dimarts no em vaig poder llevar de cansat que estava. Aquest dijous hi tornaré perquè avui dimecres tampoc m'he pogut llevar fins a les 7:15. Encara fumo, però és molt possible que si segueixo fent exercici redueixi el consum de tabac. Ja us tindré informats.

dissabte, 2 d’abril de 2011

Mentrestant...

Entre la primavera i el no tenir res que fer a l'estiu: ni anar de vacances, ni a la platja ni res, passo les hores fent els treballs de la UOC. Sort n'hi ha que em penso que faig quelcom de prou important com per anar a Vic cada dia i a més passar-me unes dues o tres hores diàries davant l'ordinador/s del Centre de Suport o de la Biblioteca pública. Aprendre sempre és interessant. Però fins i tot en això m'afecten els canvis hormonals: Acabo de enviar un treball que podria haver repasat i refet millor entre avui i dimarts només perquè ja n'estava fart i no en sabia dir res més. Es tracta de respondre a la pregunta que més o menys diu així: "FIns a quin punt és un perjudici afirmar que les llengües amb més parlants tenen més recursos expressius que les llengües que en tenen menys -de parlants-. No penso que sigui gaire difícil de respondre si ho rumies una mica, però t'hi has d'esplaiar durant tres o quatre pàgines! No hi estic acostumat, jo soc dels de una pàgina i mitja i tres pàgines se'm fa carregós i fins i tot llarg de llegir fins al punt que no he tocat res del final del treball i l'he deixat com estava ahir a la tarda que és quan el vaig escriure i/o redactar. També he respost a un qüestionari de cinquanta perguntes sobre la Psicolingüística de les que només en podia fallar cinc per aprovar i m'hi he hagut de fixar molt. També l'he entregat abans de temps. Sempre ho faig.

Ja és aquí la Primavera!

Hola. Ja ha arribat la Primavera i el canvi d'hora. També els canvis hormonals que aquest any que estic sol noto especialment. També podria ser que la injecció de Risperdal Consta que m'han donat el dimecres no se m'hagi posat bé, ja que des de llavors que no puc dormir, em costa agafar el son i em llevo molt d'hora. A més tinc uns somnis molt estranys, carregats de sentimentalisme que gairebé fan plorar i alguns altres en elx que no guanyen els bons sinó els dolents i que no penso reproduir per no donar idees a ningú. Em llevo cansat i adormit donat que no descanso, i encara em dic que quan faci més feina em trobaré més bé quan em sembla que no resposo perquè estic massa cansat: He segat l'herba edl mosssèn i he posat quatre rentadores a més de llevar-me cada dia a les quatre del dematí. Em sembla que si no fos per l'antidepressiu aniria més malament encara. Pot ser que m'abaixin la medicació encara que ara ala primavera no ho compto. Potser reduïr la medicació per a dormir, prendre una només de les dues pastilles que prenc. Però és que encara fa fred a la matinada. No ho sé. El dia quinze tinc hora amb el metge psiquiatra. Avui no em prendré el quartet d'Etumina que faig cada dia i que em sembla que ja no tinc pautat encara que encara me'l donen perquè sinó em llevava igualment a les quatre, senes tanta son però, i havia de passar molt fred per la casa i me n'anava a VIc caminant perquè no sabia què fer. Ara que haig de segar l'herba ja no haig de caminar tant. Vull dir que vaig més cansat i ja faig exercici com per anar a caminar de Tona a Vic. El mossèn no em paga res per tallar-li la gespa. És un garrepa i un maleducat... i no soc l'únic que ho diu. Salutacions cordials.