divendres, 29 d’abril de 2011

El cas Mourinho.

Hola. El Barça va guanyar al Madrid per zero a dos el dia de la anada de la semifinal de Champions League al Bernabéu. L'àrbitre alemany acabava d'expulsar Pepe, jugador del mig del camp del Madrit, que s'ha passat altrahora més de deu partits sancionats per una agressió a un davanter. Pepe va fer una entrada a l'alçada del genoll arribant tard a una pilota dividida a la que hi anava el lateral blaugrana Dani Alves. Penso que amb una groga no n'hi havia prou. La tarjeta era vermella directe, però Mourinho, que va dir després que ja tenia la tàctica feta per si un cas el Barça no marcava i ja s'ho tenia tot pensat per anar a per el partit quan faltessin vint minuts fent sortir Kaká, no ho va saber encaixar. En un vil acte de manipulació de la roda de premsa va dir que aquell dia, si deia el que pensava, era la fi de la seva carrera com a entrenador. Després va dir que s'havia de ser d'una manera especial per guanyar a l'últim minut com va fer-li el Barça quan entrenava Mourinho el Chelsea a casa seva amb un gol de Don Andrés Iniesta o amb tarjetes i l'actuació de l'àrbitre. Va dir tot això sense recordar-se que quan va guanyar Mourinho la seva primera Copa d'Europa amb el Porto a l'anada de la semifinal contra el Depor l'arbitre va expulsar un jugador contrari i a la tornada un altre àrbitre no va xiular un penal ni va expulsar merescudament un jugador portuguès. Tampoc va esmentar el cas de l'Inter amb el Barça de l'any passat on en el partit de anada a Milà un àrbitre portuguès ni va xiular un penal a favor del Barça quan el resultat era de dos a un i va concedir un gol en fora de joc als italians. No sé com hagués celebrat, segons tot això, Mourinho una victòria del Madrid als últims minuts el dia passat, o una victòria del Madrid contra-pronòstic o com passa sempre amb els seus equips guanyar sense posar-hi tant en el partit com el rival. Va qualificar el gol de Iniesta al camp del Chelsea com a escàndol -i tant que ho va ser, va ser un gol d'escàndol-, i va dir que el barça era un equip apoltronat. També, en un acte d'immaduresa sexual va demanar molts Per què? Potser sí que el Madrid es pensava que guanyaria dues vegades al millor equip del món amb sis campions del Mundial. M'agrada que hagi guanyat el Barça. Perquè ha guanyat al Madrid, perquè ho ha fet amb dos grans gols i perquè ha guanyat a n'aquest pordiosser portuguès i més de la manera que han plantejat el partit. Potser sí que es pensa el Mourinho que cada vegada es trobarà amb que els altres equips no juguen el partit i només defensant i fent sortir un "diez nato" quan faltin vint minuts guanyaria el partit cada diumenge com el dia del València. Ho trobo un plantejament maliciós i infantil. Que es foti en Mourinho. Que es foti el Madrid. Que es foti en Cristiano Ronaldo. Que es foti el president.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada