dissabte, 2 d’abril de 2011

Ja és aquí la Primavera!

Hola. Ja ha arribat la Primavera i el canvi d'hora. També els canvis hormonals que aquest any que estic sol noto especialment. També podria ser que la injecció de Risperdal Consta que m'han donat el dimecres no se m'hagi posat bé, ja que des de llavors que no puc dormir, em costa agafar el son i em llevo molt d'hora. A més tinc uns somnis molt estranys, carregats de sentimentalisme que gairebé fan plorar i alguns altres en elx que no guanyen els bons sinó els dolents i que no penso reproduir per no donar idees a ningú. Em llevo cansat i adormit donat que no descanso, i encara em dic que quan faci més feina em trobaré més bé quan em sembla que no resposo perquè estic massa cansat: He segat l'herba edl mosssèn i he posat quatre rentadores a més de llevar-me cada dia a les quatre del dematí. Em sembla que si no fos per l'antidepressiu aniria més malament encara. Pot ser que m'abaixin la medicació encara que ara ala primavera no ho compto. Potser reduïr la medicació per a dormir, prendre una només de les dues pastilles que prenc. Però és que encara fa fred a la matinada. No ho sé. El dia quinze tinc hora amb el metge psiquiatra. Avui no em prendré el quartet d'Etumina que faig cada dia i que em sembla que ja no tinc pautat encara que encara me'l donen perquè sinó em llevava igualment a les quatre, senes tanta son però, i havia de passar molt fred per la casa i me n'anava a VIc caminant perquè no sabia què fer. Ara que haig de segar l'herba ja no haig de caminar tant. Vull dir que vaig més cansat i ja faig exercici com per anar a caminar de Tona a Vic. El mossèn no em paga res per tallar-li la gespa. És un garrepa i un maleducat... i no soc l'únic que ho diu. Salutacions cordials.

2 comentaris:

  1. Primavera floral! plena de colors i sabors! i garrepes sacerdots...? bé, segons el meu punt de vista i lo poc que hagi pogut llegir dels cures, mossèns i diga'n com vulguis (x mi tots són mes o menys el mateix...) pensen q: 'Els bons cristians que treballen en salvar la seva ànima estàn sempre feliços i contents; disfruten per adelantat de la felicitat del cel; seràn feliços tota l'eternitat. Mentre que els dolents cristians que es condemnen, sempre es queixen, murmuren, estàn tristos...i ho estaran tota l'eternitat. Un bon cristià, un àvar del cel, fa poc cas dels béns de la terra; només pensa en embellir la seva ànima, en obtenir el que l'ha de contentar per sempre, el que ha de durar sempre'.
    Després de rellegir aquestes paraules em dono compte que ells fan veure que no donen valor als fets materials (pq pagar-te un duro si ho fas per embellir la teva ànima? aqst és el bé q t'emportes amb el teu servei...), ells fan veure q la propia voluntat de les persones és gratificada amb el mateix acte, el simple fet de poder tallar la gespa ja ha de ser considerat un bé de Déu, el qual has d'agraïr amb magnificència, sense esperar res a canvi... I jo em pregunto ara, pq necessita el mosèn tan jardí? si ni tan sols està diposat a poder-lo compartir? potser pq entre les seves 4 parets no veu res més que el que làicament ha après, i fora d'elles hi ha tot un món que viu expectant del que la cada ment ens mostra al nostre voltant... Amb tot, la meva conclusió és; potser el mossèn no creu necessari pagar-te un duro pq ja veu en tú una persona feliç i contenta pq intentes salvar la seva ànima, (?¿?) i amb aquest aspecte jo agrairira que sigui un garrepa, ja que sinó potser t'estaria dient el contrari? Jo sóc atea, si en alguna divinitat crec és en la pròpia energia que cada persona desprèn, i la teva, definitivament, és una energia positiva en aquests moments, de ben segur que si no tho agraeix el mossèn, és pq la gespa sense la teva feina tampoc pot fer aquella olor recén tallada que desprén...

    ResponElimina
  2. És molt interessant això que dius. Pensa que tothom a qui li expliquem que el mossèn no em paga, diu que m'hauria de pagar: Que no cobra un sou ell? em diuen. La veritat és que no pensava pas cobrar quan em vaig oferir però ara de vegades penso que els diners em fan molta falta i em farien molt servei, però no sé ara d'on he tret que hauria de servir amb senzillesa l'Església el Sant Pare i les ànimes procalmant la lluminària de la fe i de l'amor. És només que no es tracta de cap mossèn que li caigui bé a la gent. De moment al setembre es vol jubilar. Tirarem fins llavors i li demanaré potser algun dia d'aquests de cobrar ni que sigui alguna cosa simbòlica com ara deu euros. Però això ja ho hauria de veure ell, em sembla. Ningú no treballa perquè si, i no compto que ningú m'ho tingui en compte si me'n vaig sobtadament a l'altre barri -Déu no ho vulgui-.
    El jardí és de la parròquia però ell l'ha de cuidar. Ja ha tret un sortidor que hi tenia i on se li podria l'aigua i hi ha posat gespa artificial!

    Val a dir que fins fa unes setmanes quan vaig començar a fer la gespa del mossèn i abans de que m'encarreguessin la dels veïns, que sí que em paguen i molt bé, estava tot cofoi de segar la gespa a la parròquia i si no fossi perquè la gent m'ho ha anat dient no pensava pas cobrar mai. Una altra cosa és que sigui de llei cobrar-ho i que ell no s'embutxaqui els diners del manteniment... que no ho compto.

    Per sort tallar la gespa també m'agrada!

    ResponElimina