dijous, 26 de maig de 2011

Dos somnis més:

Avui he tingut dos somnis que recordo ique us explico tot seguit. Ara son quarts de quatre de la matinada i no tinc son perquè ahir, que vaig segar la gespa del mossèn, vaig anar a dormir d'hora. El mossèn em va dir que un diumenge d'aquests em convidarà a dinar. Ara quan passin les comunions i els batejos. Ahir, que justament feia sis mesos que no consumeixo, em vaig prendre una beguda energètica a base de cafeïna que em va costar dos euros i mig a la farmàcia, i potser per això avui he somniat tant i ara no tinc son. Però jo penso, que com que els darrers dies també he somniat força i no m'havia pas pres la beguda energètica, que el que ha passat és que en despertar-me amb ganes de fumar, cosa que les altres vegades no passava, doncs en despertar-me amb ganes de fumar i fumar, i, donat que el tabac, malgrat molts pensem que ens relaxa, és un excitant ara no tinc son i estic aqui escrivint. Aquesta tarda ho faré públic al blog. Si tinc sort només serà copiar i enganxar, però no n'hi ha hagut i estic havent de copiar-ho tot lletra per lletra. De fet gairebé ho estic reescrivint això que llegiu ara, però miraré de ser el màxim de fidel al que he teclejat aquesta matinada perquè no es perdi part de la màgia del somni.

Sovint passa que en explicar les coses d'una altra manera no s'enten que vulguis dir el que volies dir a la primera de canvi i no vull que això passi perquè penso que es tracta d'uns somnis força curiosos i entretinguts que he relatat molt bé penso aquest matí:

Del primer somni no me'n recordo gaire. Érem en un lloc on hi feia fred, molt de fred, la meva germana i jo que hi venia cada dia a sopar. També hi havia un camioner estranger, espanyol, que carregava tot de trastos en aquell lloc tant gran on hi feia tant de fred. Feia tant fred que els llocs on cuinava la meva germana eren encesos, i de fet encar treien fum, els diferents mobles de fusta als que ella havia calat foc per escalfar-se mentre cuinava. El lloc devia dser cobert, perquè en veure el fum ja no hi feia tant de fred. Estàvem sopant copiosament i he trobat a faltar el pa. Ella que he sapigut somniant que sempre m'estava agafant carn i pernil dolç de la meva part de la nevera m'ha ofert el seu. Es tractava d'un pa de mig tallat i em venia molt de gust, però he preferit anar a cercar el meu allà on se suposava que era l'armari de la cuina que és on el tinc guardat normalment. L'armari de la cuina, tenia aspecte de xemeneia. Era inclinat i estava tot negre. Ho he mirat en dos armaris en forma de campana i no hi era, no l'he trobat. Li he dit a la meva germana a veure que perquè se l'havia acabat sense dir-m'ho i ella m'ha respost explicant-me on era. Allà on era el pa, un altre armari amb forma de campana tot cremat on només hi penjava d'un fil la bossa de pa Bimbo, i això que jo sempre compro Panrico, que no estava cremada.

La bossa era molt amunt, al costat de la campana, i, com ja he dit, curiosament, no s'havia cremat. Llavors li he dit al camioner estranger que m'hauria d'agafar la bossa del pa, ell que no era pensionista i no estava marejat per les alçades com jo. Quan el camioner ha vist on s'havia d'enfilar, lo amunt que estava el pa, la quantitat d'escalfor i brases que hi havia a sota, s'ha desmaiat.

He sabut més tard, en el mateix somni que al camioner li havia agafat una taquicàrdia, però no he sabut si era mort. Hi havia unes noies joves en bata blanca que venien a investigar l'accident laboral i que m'han dit això de la taquicàrdia. Ha resultat que jo volia el pa Bimbo per una tanca que tenia la bossa i que era metàl·lica i en tres parts que ja havia anat a recuperar abans que vinguessin les noies i que en aquest cas sí que era cremada però que ja havia desmuntat. Semblava rellevant per la investigació el fet de que jo ja l'hagués oberta, però amb les noies hem anat a cercar el pa allà dalt que encara hi era. Els he ensenyat per on pujar i una s'ha quedat allà a investigar "los aledaños". Amb l'altre noia hem anat a voltar per diferents cambres, en aquest cas per l'estudi que tinc a casa de la meva mare on hi havia unes escales de fusta embarnissades que feien un circuit ies comunicaven unes amb les altres fent un vuit d'on només se'n podia sortir tornant enrere. hem sentit l'altre noia que cridava. Llavors m'he despertat.

En el segon somni, de caire més personal, jo era a dalt a la cuina d'una caravana de dos pisos aparcada a pagès, i, que era de lloguer, on hi vivia la meva novia de joventut, la Mariangels Nuri Martorell, i allà a la cuina he vist que li faltaven moltes coses. Tenia un rentaplats petit de fusta que m'he afanyat a omplir tot endreçant l'estança i hi he posat pastilles de rentar del Finish que tinc a la cuina de casa. També he agafat de la cuina de casa: menjar, estris de neteja i gots. Ha resultat que la meva ex-novia vivia com una hippie i aquell dia hem sopat fora de la caravana amb el propietari. Jo he tornat a la caravana primer, i, he hagut de pujar per l'escala vertical, que atrutinada com estava m'he proposat de reparar-li, i tot carregat amb el que havia sobrat de sopar que endreçava a la nevera. També endreçava pastissos i ensaimades, i he carregat el petit rentaplats de fusta una altra vegada, però aquest vol estava ple de tasses de cafè. Mentre em preguntava qui havia embrutat aquell munt de tasses apilades al rentaplats ha aparegut la Mariangels i m'ha ajudat a endreçar. Li he comentat lo de reparar l'escala. M'ha dit que ho fes i que li descomptés al propietari, en Roqueta que era qui havia sopat amb nosaltres. Hem fet l'amor a la cuina i ella estava molt grassa, i, ja anàvem cap al llit quan han aparegut uns amics seus força més joves que ella que m'han convidat a anar de festa. Ella s'ha quedat a la caravana.

Amb els nois joves hem anat amb cotxe fins a un tancat on hem agafat unes motos sense motor i sense frens per fer la baixada de Collsuspina, que és on la Mariangels tenia la caravana fins als Hostalets. Allà als Hostalets hem anat a un cobert i m'han convidat a un cigarret i a beure. EN aquell cobert, tota la gent que hi havia, per torns, parlava del cavall i de les seves coses, i del que els ajudava a passar el mono quan jo ja volia un altre cigarret.

Ha passat un home gran i molt moreno que duia, no sé exactament com, tres tasses en les dues mans. Dues tasses estaven volant constantment, i, sucant la nansa d'una d'aquestes tasses amb la grossa que duia aguantada i mirant-hi a través m'ha dit en un moment en que hi havia un fort silenci:
-"Tú, pillas el cigarrillo fijo"

Jo m'he pensat que a partir d'aquell moment faríem un ritual de tot això del cavall en el que hi havia que fumar-se un cigarret que es deia "fixo" i a na mi m'havia tocat pillar el rol. Però, vistes les reaccions, ha resultat que el que aquell home havia volgut dir, com que era un endeví, era que si demanava el cigarret que feia estona que volia el pillaria segur. Han faltat els aplaudiments. Jo he fet mans i mànigues per no demanar-ne cap de cigarret i fer veure que no el volia pas perquè em feia vergonya de demanar-lo a gent que gairebé no coneixia. Després m'he despertat amb ganes de fumar, i, avui que en tenia he encès un cigarret fins aquí.

Salutacions cordials,

Josep Salvasn Arola, 26/05/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada