dilluns, 27 de juny de 2011

Notícies de Juny.

Ja m'han avisat de la Fundació Lar per veure què voldré el dia set de tall. He demanat pinxos. Hi havia també pollastre a la brasa, botifarra d'Osona, botifarra de bolets, mitjanes, peus de porc i moltes coses més. He demanat pinxos perquè m'agraden molt i son el meu entrepà preferit sempre que tinc diners i vaig a l'Snack.

Se m'ha espatllat la màquina de segar l'herba nova. S'ha descosit una peça de sota el cossi de recollir la gespa tallada i s'ha escapat l'anima de ferro. La peça de plàstic la vaig trobar pel jardí, però l'ànima de varilla de ferro la vaig haver de rebuscar pel contenedor. Ara m'han telefonat de'n Molist, el manyà, que ja està. Quan surti de la biblioteca hi aniré. No compto que aquesta màquina duri gaire, ara que hi penso. El cabàs que s'ha espatllat està fet de nyigui-nyogui i ja havia pensat d'aprofitar que estaven de promoció per comprar-me'n un de recanvi i tenir-lo guardat. Una màquina ha de poder anar a tot drap. Al menys ha de poder-se omplir el cossi fins a dalt i no haver de buidar-lo cada dos per tres.

Ja m'ho van dir que les màquines que vénen a les ferreteries dyuren de Nadal a Sant Esteve, però no podia anar a en Vicreu o a algun altre magatzem de les afores que cada vegada que tens una reparació has de pagar trenta euros de desplaçament. A més, les màquines son més cares i si no estàs molt a l'aguait... i de fet, si no la veus a funcionar no ho saps, has de veure d'on pateixen.

En aquest cas concret, resulta que a canvi d'una reixa de plàstic que la fa més holgada i que permet que s'ompli millor el cossi sense embossar-se quan l'herba està molla, que de vegades passa, i com dic aquesta reixa de plàstic que sembla de roba va per contra del cossis rígids que pesen més, no tenen tanta capacitat i a més son més difícils de buidar un cop plens, la qual cosa és molt important. Però t'hi has de trobar, i les innovacions tenen pros i contres com és la poca solidesa de l'aparell que amb una bona reparació pot aguantar més anys que nova de viu en viu. De fet, aquesta, ha durat un mes i mig, i em van donar una garantia de dos anys, però suposo que la garantia és per al motor.

Avui he rebut un llibre de Sociologia que he demanat en préstec a la biblioteca de la UOC. Resulta que el semestre que ve a Barcelona, gairebé segur que no faig sociologia, però em venia molt de gust llegir-lo. El que ha passat és que el vaig demanar després del consum del tretze de juny, quan em pensava que no aniria a Barceloan i em trobava que ja tenia decidida la matrícula possible del semestre vinent a la UOC. Havia triat Sociologia i Llengua catalana: Estructura i ús. La de llengua catalana la vaig canviar per Anglès, que no em venia de gust de fer, i es veu que també és molt feixuga. Sociologia, en canvi, resulta que és la matèria que primer vaig aprovar en un exàmen a nivell universitari quan cursava les empresarials a la Universitat de Vic ara fa quinze anys. Vaig treure un nou. La matèria era Sociologia de l'Empresa, i la professora era de Cardedeu i es deia Rocío Mendoza.

Ara resulta que en no haver-hi col·legits ni Instituts, l'autobús de primera hora del matí, a dos quarts de vuit, no circula i el proper dia sis de juliol que tenia hora a les vuit i vint amb la infermera de salut mental perquè em posés l'injectable no hi seré a temps. Avui els hi podia haver dit, però ha resultat que a més la infermera està de vacances. M'ha agafat per sorpresa lo de les vacances i he pensat que ja ho diria a administració el proper dijous que hi torno a anar per cercar la medicació. A més el dia cinc, que és Sant Miquel dels Sants, és festa major a Vic i a salut mental fan pont el dilluns i no hi ha medicació. Per això m'he procurat les receptes de l'injectable, Risperdal Consta de cinquanta i de vint-i-cinc milígrams.

Els veïn m'han encarregat més feina a tallar-els-hi les truanes. És una feina delicada i ho volen fet amb estisores. També els haig de tallar unes branques d'un arbre que gairebé toquen a terra. Per sort, lo de les branques ho puc fer amb una serra de cadena que tinc i serà qüestió d'una hora. Avui no compto pas que comenci perquè m'entretindrà el manyà. Demà haig d'anar a comprar al dematí a les nou amb la Fina a Vic. Després m'hi posaré. Ja m'han dit que no és pas una feina que els corri pressa, que ells no vindran fins al vint-i-escaig de juliol, però em sembla que treballant només entre setmana entre aquesta i la que ve ho tiondré enllestit i després podré segar l'herba. Hi ha bastant de feina.

divendres, 24 de juny de 2011

Ja ha arribat l'estiu!

Ja ha arribat l'estiu. Fa calor i som a Sant Joan. El meu avi se'n deia i avui he anat a missa de nou amb totes les velletes del poble. També, com que avui és divendres, he anat al mercat setmanal a comprar-me mitjons i n'he trobat uns de blancs per un euro. En baixant, m'he parat a la cabina de la ONCE i m'he comprat dos rasca de mig euro. M'ha tocat un euro i mig, en un hi havia un premi de mig euro i en l'altre un premi de un euro, i afegint-hi un altre euro i mig m'he comprat un número per al cuponazo d'avui en que et poden tocar 9 milions. Acaba en dos.

Ahir, que a més havia cobrat de netejar l'escala dels veïns amb la màquina d'aigua a pressió, em vaig comprar un bolet par a la Primitiva i un per a l'Euromillones. Com que em va dir la Consol que si a la nit d'ahir de Sant Joan posava un euro o tres, sempre imparell, embolicat en una fulla de noguera a dintre a casa, vindrien cèntims, espero que em toqui alguna cosa. L'Euromillones estaria bé. De fet qualsevol cosa estaria bé.

dimecres, 22 de juny de 2011

Tinc una planta de marihuana!

Hola. M'he comprat una planta de marihuana que fa quatre dits d'alta per quinze euros. M'ha dit el que me l'ha venut que és nata d'una grana feminitzada i que cinc granes li van costar trenta-quatre euros. Només l'haig de regar i posar-la al Sol i al octubre o més endavant, quan ningú no en tingui em podré vendre la pdroducció per uns mil euros. La posaré en una torratxa gran d'aquestes que fan servir els jardiners per posar la gespa tallada i portar-la al camió, que és molt semblant a les torratxes que fan servir els vivers d'arbres per transplantar algunes espècies.

Haig d'anar a pagès a cercar fems de vaca o de porc, no ho sé, i barrejar-los amb la terra de la torratxa que haig d'agafar d'un camp proper i que barrejaré també amb terra de castany que tinc d'unes altres torratxes del jardí on no hi ha plantat res. Haig de pujar tota la terra en bosses de plàstic a dalt al terrat on hi toca el Sol tot el dia. El terrat està a més de cinc metres d'alçada i així no me la pendran quan estigui maca.

Un cop s'acabi el Sol, cap allà al setembre, l'haig d'arrencar amb l'arrel i posar-la a assecar de cap per avall. Després podré triar els cogolls, posar-los en paquets buits de tabac i vendre'm-la a vint euros el paquet. Em sembla que li vendré a un amic meu a més bon preu per revendre-la ell i així m'asseguro de treure'm-la de sobre, però de fet em sembla que si la guardes en bosses de plàstic hermètiques, no es fa malbé. Ho haig de demanar.

Jo, com que tinc esquizofrènia no puc fumar porrets però en fumaré alguna calada per provar-la. És una manera de fer cèntims.

M'ha dit el veí que té un restaurant, bé de fet li ha dit, davant meu, a la meva germana que hi ha una persona que es diu Fran interessada en comprar-nos la casa. La meva germana li ha passat el telèfon al cuiner.

No m'agradaria haver de marxar de casa. Hi estic molt bé. Però si venem la casa potser em podré comprar un pis amb gratx i terrassa i plantar la marihuana l'any que ve i continuar fent de jardiner. Ho dic perquè si tot va sobre rodes son força diners al cap de l'any, diners que si vaig a un pis tutelat no podré guanyar a no ser que la Consol em deixi desar el tractori la màquina nova petita al seu gratx i pugui continuar segant la gespa del veí cada any.

La noia que fa d'ajudanta a la meva tutora no m'ha telefonat. Potser ho fa avui i ens veiem demà, però em sembla que no perquè torna d'una setmana de vacances i deu anar de bòlid i a més ja ens vem veure amb la tutora la setmana passada. Avui he canviat l'hora que tenia pel psicòleg doctor Jordi Verdaguer Gorchs pel dia set de juliol perquè aquell dia haig d'anar a un dinar de la Fundació Lar. Diu que el dinar es fa en un restaurant de Llinars del Vallès o de Granollers i que hi haurà pissina per qui es vulgui banyar. Sinó es pot prendre el Sol. Diu la tutora també, que hi seran tots els tutors de les diferents zones i els malalts o tutelats que hi vulguin anar. Diu que els tutors fan de taxistes i ens vénen a recollir a casa. També hi hauran les administratives. Aquell dia, que és un dijous, també havia d'anar a cercar la medicació, com cada setmana, al Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CASD), però m'ha dit la Sònia, bé, de fet li he demanat jo, que com que tinc injectable de Risperdal Consta el dia sis ja em donarà llavors la medicació.

divendres, 17 de juny de 2011

Notícies del post-consum.

Hola. Avui, que tenia visita amb el metge psiquiatre, doctor Miquel Cavalleria Verdaguer he vist també a la tutora. S'ha quedat, de manera tàcita, vull dir que no m'ha exposat res en contrari de manera expressa, que tot seguia igual. Seguiré cobrant els seixanta euros setmanals, demanarem el SALL i al setembre aniré a Barcelona a la universitat a estudiar Filologia Catalana. De fet, m'ha demanat com estava lo de la UB i jo li he dit que havia de sol·licitar un certificat d'estudis el dia sis de juliol, que és quan surten les notes de manera oficial a la UOC, i presentar-ho quan faci la matrícula, cap allà al vint-i-dos, a Barcelona. També, em sembla que ja us ho he dit, haig de presentar els plans docents de les diferents assignatures que tinc aprovades segellats per la UOC, hi haig d'anar al centre de suport de Vic portant jo les fotocòpies, perquè, si pot ser, me les convalidin, o com en diuen ells em reconeguin els crèdits.

La tutora no m'ha pas comentat res de que a partir d'ara, després del consum, deixi de cobrar els seixanta euros setmanals per a fer la compra del menjar, de les tarjetes del bus i de la gasolina i el tabac. O sigui que se suposa que seguirem igual. També ha passat que la tutora m'ha comentat que demanaríem el SALL o servei d'atenció a la llar que és una mica més que el SAD o servei d'atenció al Domicili. En el servei d'atenció al domicili, m'acompanyen a comprar a Vic al supermercat i anem al Lidl. Aquest dimarts passat també vem anar a comprar unes sabates i també m'hi va acompanyar la Fina que és qui em fa el SAD.

Ahir, que vaig tenir assemblea al Pedrís, el centre de dia de Salut Mental, les vaig estrenar i avui me les he tornades a posar. Fan, però, una mica de calor, i és que son les típiques nàutiques d'hivern, amb la sola gruixuda i alta de color crema i la sabata de pell lluenta de color marró amb els cordons, també de pell, tenyits de color marró i groc. La veritat és que les sabates m'han costat trenta cinc amb noranta-nou, però jo li he dit a la tutora que me n'havien costat seixanta perquè no fossi tant fort el cop del desfalc en el consum. Son vint-i-cinc euros de diferència, però es tracta d'una mentida piadosa. A la Consol, si m'ho demana li haig de dir que me n'han costat noranta, perquè a la Consol no li puc dir que he consumit. La veritat és que son tant xules que si fossin de marca ho valdrien, noranta o més. M'haig d'espavilar una miqueta, i, al capdavall els cèntims son tots meus.

Aquest cap de setmana serà molt aburrit, però almenys només serà de dos dies. El cap de setmana que ve com que és la festa de Sant Joan el divendres tornarà a ser de tres dies. Em sembla que passaré un estiu feixuc.

El dia set de Juliol, que és un dijous, tinc un dinar a Llinars del Vallès o a Granollers, encara no ho sé amb els de la Fundació Lar. Diu que hi haurà pissina i tot per al qui ho vulgui. Jo no compto que em banyi, faig massa panxa. Ara peso vuitanta-sis quilos i medeixo un metre vuitanta-dos, amb les sabates noves un centímetre més. Estarà bé això de conèixer la gent de tutela de la fundació. Hi serem els professionals i els malalts. A més ens vénen a cercar a casa amb cotxe. El dia set de Juliol tenia hora a les 10:20 amb en Verdaguer, el psicòleg de Salut Mental, però l'hauré de canviar. Ho faré el dilluns quan vagi a cercar la medicació.

Quan vagi a cercar la medicació li haig de dir a la Sònia que m'ha de donar les receptes i que he consumit. El proper dimecres em toca l'injectable i li puc dir que he consumit llavors, si és el cas que dilluns hi ha massa gent a l'hora que hi vagi. M'haig d'enrecordar d'això de les receptes.

dijous, 16 de juny de 2011

Somni llarg

Hola. Eren un quart d'una quan he teclejat això. Ara a quarts de quatre de la tarda ho passo aquí al bloc. He tingut un somni molt llarg i enrabassat. Era tant llarg que no recordo com ha començat i somniant he passat dos cops pel mateix lloc del somni que és el que suposo m'ha cridat més l'atenció. No el sabré explicar tal com l'he somniat que m'ha fet despertar-me tot content però faré el que podré perquè us resulti del tot amè.

Erem tres o quatre nois i estàvem jugant a la guerra. Primer anàvem dos contra dos i a més de jugar amb les nostres construccions bèl·liques anàvem equipant una casa amb balcons i finestres i plantes d'ornament que feiem servir de camuflatge. Uns tenien estris per assaltar i uns altres tenien estris per defensar-la.

Un cop fet el volt a la casa jugàvem amb uns cotxes d'excaletric que en el somni pilotàvem com en una màquina d'aquestes de marcianos moderna en les que et fiques a dins d'una cabina i mitjançant un curiós ordinador portàtil antic que era meu i del que us n'explicaré més extranys detalls més endavant, doncs amb l'ordinador portàtil seguiem el recorregut del circuit.

Tot d'una, la pantalla ens ha avisat que el meu cotxe concretament, tot i anar a la par en el circuit amb l'altre tenia una pèrdua de temps. Això volia dir que o recuperava temps abans d'arribar a meta o quedava eliminat i tot i que he provat d'accelerar més encara que no sé amb què, ha resultat que tot i que deixava enrera el cotxe del company i me n'anava endavant la pantalla de l'ordinador no em seguia en el meu demarratge i tenia molts accidents amb d'altres vehicles que hi havia més endavant i que veiem en els trams de rectes d'esquitllades.

Així que el joc s'ha acabat i hem aparcat uns vehicles físicament en el nostre campament de la muntanya. A la muntanya, un bosc típic de la plana de Vic amb alzines i trossos de caliza i de terra hiteníem una gran cabana a dos metres de terra en un desnivell i dalt d'un arbre em sembla. Així que un noi dels que jugàvem a la guerra i que ara no estic segur de si venia amb el meu equip o l'altre, em sembla que ens alternàvem, ha anat a aparcar els cotxes a sota de la cabana passant per dalt.

El meu germà Jordi, com que es feia fosc, ha anat a instal·lar-li un parell de focus creuats de llum a dalt de un arbre. La ubicació i direcció dels focus ha estat decidida pel meu pare. El garatge era descobert per les parets, però jo no he vist els cotxes des que el noi ros ha marxat des de la part de dalt cap a baix. Es pot dir que han sortit de la pantalla de l'ordinador i han anat cap al gratx d'un en un.

Llavors ens dedicàvem a construir una casa en el alrbre gegant que ens permetia de tenir una àmplia sala amb una tele i dos vídeos o DVD's una mica rancis. Ha resultat que com que jo havia de marxar entresetmana i venia només els caps de setmana, doncs en aquest període ens havíem anat mirant a estone una pel·lícula de vídeo. La pel·lícula, era en realitat un documental del món que ens deia que bona part de la crisi del petroli del 72 era en realitat culpa dels hippies i dels Doors sobretot. En e documental a més s'explicava que ja llavors hi havia un català que per mitjà de la ràdio, expressava obertament al món la que ell anomenava declaració d'independència de Catalunya gràcies a un artifici financer que havia estat desmesuradament perseguit i anihilat fins al punt que el declarant havia estat empresonat com a terrorista. En aquell punt del documental, i amb l'ajut del curiós ordinador portàtil que tenia he pogut editar en la imatge, a dalt a la dreta de la pantalla un text en el que manifestava la meva també voluntat de proclamar i reconèixer com al meu entendre desitjable independència de Catalunya. Recordo que de bones a primeres al voler-ho teclejar tot no me n'he sortit i el meu pare m'ha dit que no ho toqués més que vindrien gràcies a la radiofreqüencia terrestre i ens descubriríen: a nosaltres i el que hem escrit, i que si hi havia faltes d'ortografia i no hi havia el text complert, no passaria res.

Llavors s'ha fet de nit. Tot era gairebé fosc i ha resultat que després, remenant el meu ordinador com si fos un àlbum de cromos he trobat una notícia antiga que havia passat desapercebuda en el seu temps: Diego Armando Maradona havia provat de fitxar per un equip basc de samarreta vermella amb ratlles blanques ara fa molts anys i en el partit de presentació, o, millor dit, en el partit on havien de decidir els bascos si el fitxaven, transcorreguda bona part de la segona meitat volien canviar en Maradona perquè el seu equip anava guanyant i allò no es podia permetre. Al costat del cromo hi havia les declaracions de Maradona al final del partit. Deia que quan l'havien amenaçat de matar-lo si no es deixava guanyar pels bascos no ha volgut ser substituït i s'ha posat a aguantar la pilota tota l'estona. També a prop del cromo, en el meu ordinador portàtil he pogut llegir que Maradona va fitxar poc després pel Barça però que en realitat ell volia anar al Madrid per guanyar més copes d'Europa.

Llavors he tornat, des del bosca la sala d'estar de la cabana on hi havia el meu germà Xavier, el meu germà Jordi, el noi alt i ros, la meva cunyada de Barcelona a la que gairebé no se la veia i el meu pare i després, a petició meva, la meva cunyada que està molt ben connectada a Barcelona ha fet venir en Núñez, en Joan Gaspart i en Joan Laporta.

El que havia passat era que abans mentre jugàvem amb la emva germana maria Neus i la meva mare he somniat que per casualitat telefonava a la meva cunyada de Barcelona i li demanava que vingués. A hores de llavors el meu germà Xavier ja era mort i enterrat a Sant Gervasi, i ha resultat també que tot explican-li lo del documental dels doors i la notícia del Maradona, ha quedat a entreveure de cares a n'ella que el meu germà Xavier havia agafat un càncer tot exprimint-se al màxim per educar els seus cinc fills amb la màxima mundologia i detalls del món possible per fer-ne uns superdotats i lluny de reprimir-me mentre li explicava m'he esplaïat del tot. Després m'ha sapigut molt de greu i en un acte de reconciliació li he demanat que portés en Núñez, en Gaspart i en Laporta que els hi passaria tant valuosa informació en pos de una millor relació social dels seus fills, els meus nebots, a Barcelona.

Amb una càmara del meu ordinador portàtil de joguina, que només podia fer tres fotos, he resumit la notícia del Maradona i he fet memoritzar també a la màquina de retratar tres dates clau. No en podia emmagatzemar més perquè era analògica. Per tal de informar a les personalitats de tant sucosa i important notícia. Llavors m'ha fet una mica de ràbia que tal i com havia somniat en un altre somni el meu germà Xavier resultava que no estava mort i que el seu enterrament al tanatori de Sant Gervasi havia estat un muntatge i que s'havia passat tot aquest temps amagat.

De tota manera he pogut ser jo mateix amb l'ajuda del mau pare i de l'altre meu germà Jordi qui ho ha explicat, lo de les notícies bomba, als personatges importants i en Núñez s'ha vanagloriat de que el barça tingués en aquell període el castellà com a idioma oficial. Acompanyant la meva exposició els he passat un vídeo de resum, que no sé d'on he tret, suposo que l'he fet amb el meu ordinador i me n'he anat a dormir.

Abans però, hem hagut de treure els dos cotxes d'allà sota, tasca de la que se n'ha encarregat el jove alt i ros que m'ha confessat tot just llavors que era l'únic pilot d'avions cubà que hi havia. Llavors també, ha passat que a n'el meu pare, perquè s'ha adormit , se li ha escapolit el comandament a distància de la tele i del vídeo per entre la paret i el terra i ha anat a parar a baix al gratx. L?ha trobat el noi ras amb l'ajuda dels dos llums creuats que havia enstal·lat el meu germà en el lloc que li havia indicat el meu pare. Llavors el noi alt i ros ha tornat a aparcar els cotxes al seu lloc. QWuan hem tornat a dalt, ha coincidit que es veia en la pantalla aquell texte que he editat jo amb l'ordinador en el vídeo sobre la independència de Catalunya i per tant era el moment de canviar el vídeo i posar el del Maradona.

recordo, com a curiositat, que li deia a n'el meu pare que estigués al tanto de les instruccions sonores del vídeo a l'hora de remenar-ne el comandament perquè no s'encenia cap llumeta quan es manipulava i perquè així ell pogués cercar el moment del canvi de vídeo i passar-lo als convidats tantes vegades com fossi precís. Em sembla que ha estat llavors que m'he despertat per fumar amb tota la feina feta.

dimecres, 15 de juny de 2011

Sobre les recaigudes

Hola. No penso que en aquest cas la recaiguda sigui tant important. M'havia estat més de cent dies sense consumir i a banda d'un petit consum aquell dia en portava noranta més. No crec que sigui just comparar els terminis. Vull dir que cent dies sense consumir son cent dies i els consum ha durat un dia. Ha estat una tonteria motivada per massa dies seguits de festa sense activitats per fer i que a més ha inclòs un període de canvis i de il·lusions.

A més, quan portes temps sense consumir passa que et tornes diferent. T'obceques fàcilment i et rebotes amb la gent a més de pensar-te que sempre tens la raó. M'estava envalentonant. Fins i tot vaig tenir un frec a frec amb un del campus en un dels fòrums per una tonteria de la que en vaig fer, potser jo, un gra massa. Et tornes txulo i vacilon. Per anar bé s'ha de consumir cada quinze dies un cop ja ho has deixat i has passat per tota la història de la coca. Vull dir que si et tornes txulo, potser és que abans ho eres o no, o una mica. Si cada quinze dies et prenen els diners baixa la teva autoestima però et sents un tipus més generós i potser fins i tot dintre del terrabastall una mica millor tot i la depressió que agafes.


Penso que si m'hi he estat cent dies sense consumir, me n'hi podré estar cent més, fins i tot potser cent vint o cent cinquanta. No ho sé. Ara vénen temps difícils amb tot això de l'estiu i del sortir. Potser diumenge i dilluns no havia d'haver anat a dinar fora al bar amb els cèntims de fer de jardiner, ni hauria d'haver pujat a peu a dalt del Castell de Tona el dia de l'Aplec, a les vuit del dematí. Potser hauria de mirar la tele més estona, o llegir-me algun dels llibres recomanats en el pla docent que es dóna a la UOC en alguna de les assignatures que en principi, i fa només dues setmanes que no, havia de cursar el semestre vinent. Divendres que tinc hora amb el doctor Cavalleria i que segurament hi serà la tutora civil m'ho dirà. Em dirà si aniré o no a Barcelona, que no ho compto. És més, penso que ja podria demanar un dels llibres en préstec que no em farà cap mal de llegir-lo igualment.

Quan vaig consumir vaig pensar que no ho diria a ningú i que m'escaquejaria del control d'aquest dijous. Però al final no ho he fet així perquè ho considero poc sa. Jo soc el que hi perdrà més: A partir d'ara, segurament em treuran el SAD o servei d'atenció al domicili, i s'ha acabat anar a comprar a Vic al supermercat. Segurament, també em treuran l'assignació de seixanta euros setmanals, encara que d'aquests cèntims no n'he gastat ni un en consum, que em donaven per anar a comprar i haurem de tornar a obrir un compte a la botiga. No sé quan podré anar a comprar benzina per fer de jardiner. Lo bo del cas és que m'han pagat una segada a l'avançada. Tampoc podré anar a Barcelona a estudiar, la qual cosa però em feia una mica de mandra però també em feia gràcia anar-hi i seria una bona distracció per tot l'hivern, a més de poder passar els freds matins dins d'una cambra amb calefacció perquè a casa hi fa molt de fred. Ja m'hi vaig trobar l'hivern passat.

Potser el millor seria anar a un pis tutelat i no tenir tanta llibertat, però de fet si vull consumir tant ho faré si estic en un pis tutelat, com a casa, com en una residència. No entenc què em va passar. Em sembla que em llevo massa d'hora. No tenia res per fer, la gespa dels dos jardins estava segada. El diumenge vaig cobrar dels veïns, em van pagar cent-cinquanta euros per tres segades de les quals dues ja les he fet i una, com us he dit encara falta.

El dimecres passat em va trucar un amic de consum que ara viu a Madrid que ha vingut per fer la temporada del cosetxar. Em va dir que em convidava a una ratlleta i li vaig dir que no en volia, que portava sis mesos sense consumir. El dilluns carregat de diners el vaig telefonar jo.

Ara segueixo el ritme normal de la setmana. Ahir vem anar a comprar amb la Fina a Vic i a més em va portar a Montcel, prop de Sant Boi del Lluçanès a veure a l'Isidro, que va resultar que havíem coincidit a planta de l'Hospital General de Vic al mes d'Agost del 2009. Encara es recordava de mi i jo d'ell. A l'Isidro, li van comunicar que havia sortit una plaça a la residència de Taradell, el seu poble, i que li durien, si ell volia, la setmana que ve. També vem anar a comprar unes sabates que em van costar seixanta euros i a fer la compra de la setmana al Lidl i al Bona Area que tenen la carn molt bona. Aquesta setmana en comptes de llom m'he comprat hamburgueses de pollastre i gall d'indi.

Ja m'ho deia el meu pare que no tindré mai ni un duro i que jo no podia tenir cèntims. No em van durar ni un dia i encara com en van sobrar per a les sabates. Jo hagués consumit més però els camells a les tres de la nit del dillins a dimarts ja no responien al telèfon. Per sort el consum no va ser tot sol. A més, vaig convidar al meu company de consum, que espero que ara no em telefoni més per fer-me venir el cuquet. Que acabi la campanya i se'n vagi a Madrid que hi està més bé, ell i tots nosaltres. Ja li havia dit, fa tres mesos que va venir una altra vegada que jo no consumia, llavors feia tres mesos. Però ell va semblar no recordar-se'n. Diu que s'ha passat tot el temps fumant marihuana perquè se'n va endur un quilo a Madrid per vendre i no li han comprat o no li pagaven i s'ho ha menjat tot ell.

Altres vegades ha passat que he estat jo qui li ha entrat per consumir. Algunes altres m'ha entrat ell. Aquest vol ha tornat a estar ell. Potser seria millor no fer de jardiner, però ara m'he comprat la màquina nova. I de fet, el treballar i els diners sempre van bé. La setmana següent segur que ja ho veig una mica diferent.

Dos somnis nous.

Hola. Avui he tornat a tenir dos somnis. Un s'ha acabat a les dues i l'altre a quarts de set. En el primer, en el taller del meu pare havíem construit unes coses per a l'estadi on es disputava la Final de la Champions League de l'any que ve. No sé a quin país es disputava però sí sé que era la de l'any que ve perquè el Barça la disputava contra el Milan. Era el dia del partit i estaven a la prórroga. Anaven 4 a 4. Han disputat almenys quatre prórrogues i anaven 6 a 6. Nosaltres ho vèiem des de casa on hi havia un campament de regals que ens portaven els patrocinadors del partit i que després el meu pare ha portat a Càrites. Hi havia molt cafè. Recordo que la final l'anaven fent en diferit a mesura que s'acabava cada part de la prórroga i la gent ni se la mirava perquè tothom pensava que el Barça no aconseguiria reeditar el títol. Fins i tot el meu pare no havia vist alguna part de la prórroga i s'ho havia a més gravat en vídeo. No sé si el que es mirava el meu pare era de quan ja se sabia el resultat perquè encara ara no sé quants han quedat, he mirat la pantalla i he vist unes samarretes del Milan: Blanques amb franges vermelles i negres. Sé que després teniem molta feina al taller però no hi havia cèntims. Jo havia de portar la meva contínua com cada dilluns d'una punta a l'altra del taller i era molt pesat perquè la màquina tenia unes rodes molt petites que s'enganxaven amb el material que hi havia per terra. Hi havia marroquins treballant amb els que perquè no treballaven gaire m'havia discutit i no em parlava.

Com que no teniem cèntims per fer gestions jo havia d'anar amb la furgoneta a una empresa de Dosrius que més d'una vegada ens n'havia deixat o ens havia donat feina en moments d'apur. A més resultava que s'havia espatllat un mocador de filferro molt delicat que haviem d'entregar i que era de color vermell. Mentre jo anava a dinar i distreïa els moros el meu germà en Jordi l'havi aarreglat en una tasca de campionat i molt difícil de fer tot soldant cadascun dels fils del mocador i esmolant-ho de manera que no es veiés que estava apedaçat. A més l'havia pintat de color vemell amb unes lletres de color groc o verd àcid.

El meu pare ha plegat el mocador que estava com un acordió quan l'ha deixat en Jordi damunt d'una taula i l'ha posat en una capceta. Quan l'havia d'entregar com a ofrena als campions de la final, suposo, ha passat que tornava a estar trencat i l'hem hagut de tornar a reparar.

Per anar a l'empresa de Dosrius resulta que no es podia telefonar i havia de marxar amb el furgó que també era de color vermell. Ja havíem carregat la màquina de soldar amb els moros que m'han dit que volien parlar amb mi, que això de no enraonar no podia ser i que volien treballar més.

Al final ha resultat que l'operari de Dosrius que ens havia de donar feina no ens n'ha donat i el meu pare, de casualitat havia cobrat les ofrenes de Càrites amb un grapat de bitllets grossos que li han portat de la Universitat de Vic i de l'Ajuntament i hem pogut fer les gestions. Jo m'he despertat content i disposat a explicar que havia consumit a la tutora i a l'infermera i a passar el control i no escaquejar-me'n.

En el segon somni jo feia de cuiner per a mi mateix al jardí del restaurant la Ferreria de Tona que és al costat de casa. Durant el somni he recordat ue ja havia somniat feia temps que una vegada em cuinava en aquell lloc on el gas era de franc. Em feia uns sobres de Gallina blanca de color pell que cada vegada tenien més coses a dintre i es complicaven més i més a mesura que els anaves fent. A més ha resultat que a partir de llavors allò era un merendero i han vingut més parelles de cap de setmana que es cuinaven els seus mejars precuinats.

En el meu sobre, apareixien paquets i paquets de productes com ara carn de trompa d'elefant i de llengua del mateix bitxo perquè el menjar que em feia era un sobre d'arròs africà.

Els primers problemes els he tingut a l'hora d'escalfar l'arròs perquè resultava que s'havia de fer amb aigua de muntanya que aquía Catalunya deien les instruccions que no n'hi ha i que ho fessimamb llet. Ja tenia el foc encès i la cassola a punt que he hagut d'anar a casa a cercar la llet i m'he trobat amb la mare que anava comprar amb el seu citroën AX platejat.

Mentre feia l'arròs i es cobava havia de fer una mena de sofregit amb peixos i carns molt variades i fulles de plantes que anaven sortint del sobre de Gallina blanca. Tenia l'arros i unes madonguilles al foc de on hi ha l'apartament que era el comunitari i en un altra foc on hi ha actualment i des de fa molts anys una premsa de vi a la intemperie feia els cuits en diferentes cassoles petites i paelles.

He optat per trixar-ho tot mentres es coïa amb una forquilla iera tot tant bo que la gent se me'n en mejava i a més ha arribat el meu germà Jordi, que de gana que tenia i de bo que estava ja en volia menjar de seguida, quan encara no estava, i l'he hagut d'espitxar cap enfora de l'espai habilitat com a cuïna.

Una de les parelles que hi havia s'estava fent pernil dolç o llom amb pinya i me n'ha donat. A en Jordi l'he hagut de tornar a fer fora de la cuïna quan m'ha despertat el despertador.

He tingut una recaiguda

Hola. Aquest dilluns he tingut una recaiguda. He consumit una mica més de mig gram de coacaïna i alcohol. Això ho trasbalça tot. No compto que ara la fundació em deixi anar a Barcelona a estudiar. Potser la idea estava una mica massa verda. Ja us aniré informant. Estic una mica deprimit, però no en faré un drama perquè no em convé.

dissabte, 11 de juny de 2011

Un bon període!

Hola. Haig de dir que estic passant un bon període. No només no consumeixo, -fa sis mesos i setze dies des de l'ultim consum- sinó que a més, en les visites al psiquiatre que tinc cada dos mesos he anat reduïnt la medicació.

Així, m'han tret un Risperdal de 3mg que prenia al matí. També al matí, he deixat de prendre l'antidepressiu de 20mg -la fluoxetina- i a la nit he reduït a la meitat la dosi de Lormetazepam, 1mg en prenc ara, i també per dormir m'he tret cinc milígrams diaris d'Etumina.

A més com ja us he explicat, fa més d'un mes que m'administro jo bona part de la despesa: em compro el menjar anant a Vic al supermercat amb l'acompanyament del Servei d'Atenció a Domicili de l'Ajuntament cada dimarts, em compro el tabac, que per cert, ara s'ha apujat perquè a l'estanc no em poden servir el Bull Brand i m'haig de comprar Roll's que val 1,70 i que només té 17 cigarrets, també compro cada setmana onze euros de benzina pel tallagespa i la tarjeta del bus de Vic a Tona que em costa tretze euros amb deu cèntims.

Ara aniré a la universitat a Barcelona i per anar fent boca, de moment encara no està aprovat per la Fundació Lar, em vull matricular d'un curset a la Universitat d'Estiu de la UB a triar entre:
43 Present i futur de les Humanitats
Quina funció tenen les Humanitats actualemtn? Ens plantejarem diverses qüestions sobre aquesta disciplina en la nova realitat de transformació tecnològica i social, i les perspectives de futur que tenen a la Universitat

Norbert Bilbeny i Martha Palacio Avedaño.

44 Processos creatius i transtorns psíquics
Analitzem, des de la psicologia, la filosofia, l'artteràpia i la història de l'art, l'acció de crear com a eina per a les persones amb transtorns psíquics per donar forma, exterioritzar i compartir amb la societat la malaltia que els afecta

Lourdes Cirlot Valenzuela i Laia Manonelles Moner

No sé quin fer, segurament el segon, però el primer també m'atrau. He dit a la tutora que ho decidiríem entre els dos.

També, el proper divendres que tinc hora de visita amb el psiquiatre, haig de demanar-li un informe positiu en referència al meu carnet de conduir que està en tràmit. Actualment, el tinc "interromput" i el psicòleg del Cempla, el lloc on fan les revisions periòdiques vol un informe del psiquiatre on se li demana si consumeixo o no i si em veu amb possibilitats de tornar a ostentar la llicència. Suposo que no hi haurà cap inconvenient per part del psiquiatre, i el més fotut de tot serà que no me'l renovaran per deu anys sinó per menys temps i hauré d'anar pagant cada quatre o cinc anys per tornar-la a tenir. De fet, aquesta vegada he pagat el preu normal, uns vuitanta-dos euros i només me'l renovaran per un període de quatre o cinc anys la qual cosa em sembla un greuge comparatiu. M'hauré de queixar al govern o al Síndic de Greuges.

En aquests sis mesos, també he trobat feina. Una feina petita: sego l'herba al mossèn i a uns veïns. El mossèn em va convidar a dinar en un restaurant el diumenge passat i s'hi va gastar vint euros per barba. El veí em va pagar tres-cents euros per fer-li una feina molt grossa tallant la gespa que no s'havia cuidat en tot l'hivern. Ja us vaig dir que fent-li preu d'amic a na mi em sortien uns cent-vuitanta euros i me'n va pagar el que me'n va pagar. Avui havia de venir el veí des de Barcelona a cercar roba d'estiu a la casa i m'havia de pagar cent euros més per dues segades, però de moment encara no m'ha dit res. Va dir que em telefonaria al mòvil el dia abans i que vindria un dia entre setmana o el dissabte. El dissabte som avui i encara no ha dit res. Com que ha fet aquest fred!

He aprovat dues assignatures en un semestre a la UOC. Introducció a les ciències del llenguatge i Llengua, Cultura i Societat. Una amb un sis i l'altra amb un vuit. Hi ha hagut força feina i per a una d'elles he patit fins l'últim moment, fins al punt que si no arribo a superar l'avaluació contínua a l'exàmen no hagués pogut aprovar de cap manera. Ho sé del cert. O sigui que ja m'està bé la nota que he tret i no aniré pas a exàmen per millorar. Déu me n'en guard!

Penso que tinc possibilitats en aquests estudis que curso i que cursaré a la UB. Sempre que no hi hagi massa assignatures com aquesta en que s'ha de fer un esforç molt gran de memoritzar i empollar més que no pas de llegir coses diferents i treure'n la teva pròpia conclusió que és el que se'm dóna bé.

A la UB volen un certificat d'estudis del que estic cursant i ja tinc aprovat a la UOC i que sol·licitaré el dia sis de Juliol que és quan es fan oficials les notes que he tret, i, a més també volen una relació dels temaris de les diferents assignatures segellats per la UOC, cosa que no sé on haig de sol·licitar i que de moment, he enviat una pregunta al Servei d'Atenció de la UOC.

En conjunt estic molt content de com va tot. L'altre dia, el dimecres em va telefonar un que ha estat fora i em va dir que em volia convidar a una ratlleta. Li vaig dir que feia sis mesos i mig que no consumia i em va demanar perdó. Va dir que no en sabia res i que havia vingut amb tota la bona fe. Ara ja no telefonarà més. Es pero que no me'l trobi pel poble perquè seria una autèntica situació de risc.

Ara me'n vaig a casa. A les tres he quedat amb el mossèn per anar-li a segar la gespa. Aquest cap de setmana és l'aplec de la Rosa i el Castell a Tona. Si voleu venir ja ho sabeu. El dilluns però diuen que plourà.

dimarts, 7 de juny de 2011

Avui he fet la preinscripció universitària.

Avui he fet la preinscripció universitària. He hagut d'anar a la Universitat de Vic i fer-ho des de allà perquè primera que l'adreça que em donaven en una fotocòpia que he anat a cercar a la mateixa UVic no funcionava i quan he anat a la Seu de la UOC i he remenat pel Google, resultava que ja tenia una clau d'accessnet assignada donat que havia clicat, ahir, sobre la opció de he oblidat la contrassenya en comptes d'anar directament a la opció registrar-se de nou. A la Universitat de Vic m'han assignat una clau provisional i a partir d'aqui he pogut triar la meva clau accessnet i fer la preinscripció.

Com ja us vaig dir ahir, he triat l'opció del Grau en Filologia Catalna en primera i única opció. Hi ha vuitanta places assignades. L'any passat la nota de tall va ser de un cinc pelat.

Demà aniré a Barcelona, a la secretaria de la Facultat de FIlologia a que em reconeguin els crèdits. Suposo que a finals de Juliol, quan es facin oficials les notes d'aquest semestre, hauré de demanar un certificat d'estudia a la UOC o potser ja es tramita directament tractant-se d'un grau. Ho dic perquè per exemple quan em vaig matricular a la UOC del Grau en Dret, no vaig haver de pagar taxes de trasllat d'expedient perquè em van dir que ja es feia de manera automàtica al tractar-se d'un grau.

El dia 21 de Juliol diu que hi han les sessions informatives de la nova carrera però es veu que encara no estan concretades. Em sembla que l'estiu se'm farà molt llarg. Aniré postejant per distreure'm. Espero trobar temes recurrents i algun somni dels distrets per entretenir-vos i no atabalar amb les meves preocupacions personals sobre la Universitat que tant m'emplenen a hores d'ara.

dilluns, 6 de juny de 2011

Me'n vaig a la Universitat!

Hola. He decidit que me'n vaig a la universitat. Primer ho he demanat a la tutora legal que m'ha donat el vist-i-plau de la fundació LAR i ja està decidit. Demà dimarts dia 7 de Juny, que s'obre el termini faré la preinscripció universitària per Internet i sol·licitaré plaça en primera opció per als estudis de Grau en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Dimecres ja puc anar a la secretaria de la Facultat de Filologia perquè em reconeguin els crèdits que ja tinc cursats de la UOC durant aquests darrers dos semestres. En total seran, si tot va bé divuit crèdits a reconèixer: 6 de literatura, 6 de lingüística -els primers del semestre passat i aquests últims que ja sé que tinc l'avaluació contínua superada i no haig de fer en aquest cas cap prova de validació- i, si Déu vol, 6 més de llengua.

A la Universitat de Barcelona fan horari partit per a gent que treballa només de dematí o de tarda, i et pots matricular de trenta crèdits. Si no fas jornada complerta i et matricules de seixanta obligatòriament. La llei de permanència diu que per a seguir en la universitat has de superar dotze crèdits el primer any i tot el primer curs entre les assignatures que ja tens aprovades i les que et matricules el segon curs. La normativa també diu que has de superar una assignatura de sis crèdits el primer curs en el cas de que et matriculis a temps parcial.

El pla d'estudis és de quatre anys si superes els diferents cursos de seixanta crèdits cadascun.

Tinc moltes ganes de començar a anar a la Uni. M'agradarà fer classe i conèixer gent, però el més important és que ompliré el temps ara que tant m'en sobra donat que no haig de treballar, al menys no gaire perquè només haig de fer de jardiner i aixó és de la primavera a la tardor i es pot fer a la tarda. Així, a més, m'hauré de llevar molt d'hora i agafar el primer o el segon tren cap a Barcelona des de l'estació del poble veí de Sant Miquel de Balenyà i aprofitant que soc pensionista i que tinc la tarja dorada, gràcies a que el meu grau de disminució és superior al 51%, i, havent pagat en metàl·lic els cinc amb cinquanta euros que val la tarja, beneficiar-me d'importants descomptes en el desplaçament a Barcelona.

Els descomptes en el trajecte son més importants que comprant-te la tarjeta T-10 de sis zones. En concret, si compres una T-10 de sis zones que et costa 35 euros en pagues set per anar i tornar i a na mi, amb la tarja dorada me'n costarà tres amb setanta el doble trajecte. Clar que amb la T-10 puc fer, després de baixar del tren a Barcelona, el viatge que vulgui en sentit anada, amb un límit de temps de dues hores i mitja dintre dels límits que ofereix el servei de transport metropolità. Vull dir que per exemple, podré anar a la universitat i a la tarda anar a veure la mare a Valldoreix, trajecte que fins ara em sortia per tres euros i mig, i un cop a Valldoreix havia de fer servir una T-10 d'una zona per pagar l'autobús intraurbà que em costava uns vuitanta cèntims. Tot el trajecte fins a Valldoreix, si el feia seguit em sortia per tres euros i mig i vuitanta cèntims més del autobús intraurbà. Ara em podré comprar una T-10 de dues zones que no sé quant val, però que em deixarà anar de Barcelona a Valldoreix i agafar l'autobús intraurbà en una sola clicada. El viatge en tren sense T-10 de Barcelona a Valldoreix val 2,15 euros, més els vuitanta cèntims de l'autobús intraurbà. Quan tingui la tarja em sortirà per uns un euro amb vuitanta tots dos trajectes.

A veure la mare hi vaig un cop cada mes o així, però ara que estaré més sovint a Barcelona i depenent dels horaris que encara, m'han dit a secretaria, no estan confeccionats, podré anar-hi cada quinze dies per exemple. El que passa és que els ferrocarrils de la Generalitat, que son els que fan el trajecte a Valldoreix, son una empresa privada i no fan descomptes per tarja dorada ni per ser pensionista tinguis el grau de disminució que tinguis. Les empreses d'autobusos, com el Sagalés que té la línia Vic-Barcelona tampoc fa descomptes per a discapacitats.

Per anar a Sant Miquel de Balenyà, el poble veí per on passa el tren, haig de caminar tres quarts d'hora cada matí anar i tres quarts d'hora cada migdia per tornar. No em preocupa, perquè l'any passat a l'hivern i quant feia tant de fred ja anava de Tona a Vic caminant i eren una hora i tres quarts de caminada. Després un cop a Barcelona, només hauré de caminar de la Plaça Catalunya a la Plaça Universitat que és on s'imparteixen les classes. Ja m'ha dit la ajudanta de la tutora que si feia falta em podria quedar algun dia a dinar a Barcelona. Suposo que em donaran cèntims, però això ho haig de parlar divendres, que tenim hora amb el psiquiatre, amb la tutora.

Em sembla que aquest primer curs, que les assignatures son més fàcils i que ja en tindré de superades em matricularé a temps complert a no ser que els horaris estiguin molt desperdigats entre el matí i la tarda cap al tard i m'hagi de quedar moltes hores a Barcelona. El que més em fa patir és que no pugui segar l'herba, però ara penso que cap al setembre l'herba no creix tant, a no ser que plogui molt, i ho podré fer entre les tardes que no vagi a Barcelona i el cap de setmana. Ara tinc la responsabilitat de dos jardins i no puc fallar en cap dels dos perquè, en un em paguen per fer-ho i l'altre serveix d'aparador per als meus serveis i no es pot deixar deixat. A casa l'herba creix més que a casa dels veïns. Em sembla que és perquè a casa l'he segada des de el març i a casa dels veïns la van deixar créixer fins ara fa un mes i mig i amb tres segades la gespa, que a més s'ha aviciat per la presencia i creixement d'altres tipus de gespa més alta i que quan la talles queda més groga, no agafa el ritme de creixement. Aquest any no compto que l'agafi fins al setembre, perquè ara pràcticament soma l'estiu i a no ser que plogui molt no creixerà tant com la de casa.

A casa dels veïns a més, quan la tallo, tot i que ho faig a la mateixa alçada de la màquina que la de casa la gespa es veu groga. Això és perquè s'ha deixat créixer massa i s'ha desenvolupat massa el que seria la tija de la planta en detriment de la fulla que és més verda. Ja agafarà l'aire a còpia d'anar-la tallant i si no un dia la tallaré al tres i mig en comptes de al quatre, però ara ve la calor i podríem fer un disbarat.