dimecres, 15 de juny de 2011

Dos somnis nous.

Hola. Avui he tornat a tenir dos somnis. Un s'ha acabat a les dues i l'altre a quarts de set. En el primer, en el taller del meu pare havíem construit unes coses per a l'estadi on es disputava la Final de la Champions League de l'any que ve. No sé a quin país es disputava però sí sé que era la de l'any que ve perquè el Barça la disputava contra el Milan. Era el dia del partit i estaven a la prórroga. Anaven 4 a 4. Han disputat almenys quatre prórrogues i anaven 6 a 6. Nosaltres ho vèiem des de casa on hi havia un campament de regals que ens portaven els patrocinadors del partit i que després el meu pare ha portat a Càrites. Hi havia molt cafè. Recordo que la final l'anaven fent en diferit a mesura que s'acabava cada part de la prórroga i la gent ni se la mirava perquè tothom pensava que el Barça no aconseguiria reeditar el títol. Fins i tot el meu pare no havia vist alguna part de la prórroga i s'ho havia a més gravat en vídeo. No sé si el que es mirava el meu pare era de quan ja se sabia el resultat perquè encara ara no sé quants han quedat, he mirat la pantalla i he vist unes samarretes del Milan: Blanques amb franges vermelles i negres. Sé que després teniem molta feina al taller però no hi havia cèntims. Jo havia de portar la meva contínua com cada dilluns d'una punta a l'altra del taller i era molt pesat perquè la màquina tenia unes rodes molt petites que s'enganxaven amb el material que hi havia per terra. Hi havia marroquins treballant amb els que perquè no treballaven gaire m'havia discutit i no em parlava.

Com que no teniem cèntims per fer gestions jo havia d'anar amb la furgoneta a una empresa de Dosrius que més d'una vegada ens n'havia deixat o ens havia donat feina en moments d'apur. A més resultava que s'havia espatllat un mocador de filferro molt delicat que haviem d'entregar i que era de color vermell. Mentre jo anava a dinar i distreïa els moros el meu germà en Jordi l'havi aarreglat en una tasca de campionat i molt difícil de fer tot soldant cadascun dels fils del mocador i esmolant-ho de manera que no es veiés que estava apedaçat. A més l'havia pintat de color vemell amb unes lletres de color groc o verd àcid.

El meu pare ha plegat el mocador que estava com un acordió quan l'ha deixat en Jordi damunt d'una taula i l'ha posat en una capceta. Quan l'havia d'entregar com a ofrena als campions de la final, suposo, ha passat que tornava a estar trencat i l'hem hagut de tornar a reparar.

Per anar a l'empresa de Dosrius resulta que no es podia telefonar i havia de marxar amb el furgó que també era de color vermell. Ja havíem carregat la màquina de soldar amb els moros que m'han dit que volien parlar amb mi, que això de no enraonar no podia ser i que volien treballar més.

Al final ha resultat que l'operari de Dosrius que ens havia de donar feina no ens n'ha donat i el meu pare, de casualitat havia cobrat les ofrenes de Càrites amb un grapat de bitllets grossos que li han portat de la Universitat de Vic i de l'Ajuntament i hem pogut fer les gestions. Jo m'he despertat content i disposat a explicar que havia consumit a la tutora i a l'infermera i a passar el control i no escaquejar-me'n.

En el segon somni jo feia de cuiner per a mi mateix al jardí del restaurant la Ferreria de Tona que és al costat de casa. Durant el somni he recordat ue ja havia somniat feia temps que una vegada em cuinava en aquell lloc on el gas era de franc. Em feia uns sobres de Gallina blanca de color pell que cada vegada tenien més coses a dintre i es complicaven més i més a mesura que els anaves fent. A més ha resultat que a partir de llavors allò era un merendero i han vingut més parelles de cap de setmana que es cuinaven els seus mejars precuinats.

En el meu sobre, apareixien paquets i paquets de productes com ara carn de trompa d'elefant i de llengua del mateix bitxo perquè el menjar que em feia era un sobre d'arròs africà.

Els primers problemes els he tingut a l'hora d'escalfar l'arròs perquè resultava que s'havia de fer amb aigua de muntanya que aquía Catalunya deien les instruccions que no n'hi ha i que ho fessimamb llet. Ja tenia el foc encès i la cassola a punt que he hagut d'anar a casa a cercar la llet i m'he trobat amb la mare que anava comprar amb el seu citroën AX platejat.

Mentre feia l'arròs i es cobava havia de fer una mena de sofregit amb peixos i carns molt variades i fulles de plantes que anaven sortint del sobre de Gallina blanca. Tenia l'arros i unes madonguilles al foc de on hi ha l'apartament que era el comunitari i en un altra foc on hi ha actualment i des de fa molts anys una premsa de vi a la intemperie feia els cuits en diferentes cassoles petites i paelles.

He optat per trixar-ho tot mentres es coïa amb una forquilla iera tot tant bo que la gent se me'n en mejava i a més ha arribat el meu germà Jordi, que de gana que tenia i de bo que estava ja en volia menjar de seguida, quan encara no estava, i l'he hagut d'espitxar cap enfora de l'espai habilitat com a cuïna.

Una de les parelles que hi havia s'estava fent pernil dolç o llom amb pinya i me n'ha donat. A en Jordi l'he hagut de tornar a fer fora de la cuïna quan m'ha despertat el despertador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada