dilluns, 6 de juny de 2011

Me'n vaig a la Universitat!

Hola. He decidit que me'n vaig a la universitat. Primer ho he demanat a la tutora legal que m'ha donat el vist-i-plau de la fundació LAR i ja està decidit. Demà dimarts dia 7 de Juny, que s'obre el termini faré la preinscripció universitària per Internet i sol·licitaré plaça en primera opció per als estudis de Grau en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Dimecres ja puc anar a la secretaria de la Facultat de Filologia perquè em reconeguin els crèdits que ja tinc cursats de la UOC durant aquests darrers dos semestres. En total seran, si tot va bé divuit crèdits a reconèixer: 6 de literatura, 6 de lingüística -els primers del semestre passat i aquests últims que ja sé que tinc l'avaluació contínua superada i no haig de fer en aquest cas cap prova de validació- i, si Déu vol, 6 més de llengua.

A la Universitat de Barcelona fan horari partit per a gent que treballa només de dematí o de tarda, i et pots matricular de trenta crèdits. Si no fas jornada complerta i et matricules de seixanta obligatòriament. La llei de permanència diu que per a seguir en la universitat has de superar dotze crèdits el primer any i tot el primer curs entre les assignatures que ja tens aprovades i les que et matricules el segon curs. La normativa també diu que has de superar una assignatura de sis crèdits el primer curs en el cas de que et matriculis a temps parcial.

El pla d'estudis és de quatre anys si superes els diferents cursos de seixanta crèdits cadascun.

Tinc moltes ganes de començar a anar a la Uni. M'agradarà fer classe i conèixer gent, però el més important és que ompliré el temps ara que tant m'en sobra donat que no haig de treballar, al menys no gaire perquè només haig de fer de jardiner i aixó és de la primavera a la tardor i es pot fer a la tarda. Així, a més, m'hauré de llevar molt d'hora i agafar el primer o el segon tren cap a Barcelona des de l'estació del poble veí de Sant Miquel de Balenyà i aprofitant que soc pensionista i que tinc la tarja dorada, gràcies a que el meu grau de disminució és superior al 51%, i, havent pagat en metàl·lic els cinc amb cinquanta euros que val la tarja, beneficiar-me d'importants descomptes en el desplaçament a Barcelona.

Els descomptes en el trajecte son més importants que comprant-te la tarjeta T-10 de sis zones. En concret, si compres una T-10 de sis zones que et costa 35 euros en pagues set per anar i tornar i a na mi, amb la tarja dorada me'n costarà tres amb setanta el doble trajecte. Clar que amb la T-10 puc fer, després de baixar del tren a Barcelona, el viatge que vulgui en sentit anada, amb un límit de temps de dues hores i mitja dintre dels límits que ofereix el servei de transport metropolità. Vull dir que per exemple, podré anar a la universitat i a la tarda anar a veure la mare a Valldoreix, trajecte que fins ara em sortia per tres euros i mig, i un cop a Valldoreix havia de fer servir una T-10 d'una zona per pagar l'autobús intraurbà que em costava uns vuitanta cèntims. Tot el trajecte fins a Valldoreix, si el feia seguit em sortia per tres euros i mig i vuitanta cèntims més del autobús intraurbà. Ara em podré comprar una T-10 de dues zones que no sé quant val, però que em deixarà anar de Barcelona a Valldoreix i agafar l'autobús intraurbà en una sola clicada. El viatge en tren sense T-10 de Barcelona a Valldoreix val 2,15 euros, més els vuitanta cèntims de l'autobús intraurbà. Quan tingui la tarja em sortirà per uns un euro amb vuitanta tots dos trajectes.

A veure la mare hi vaig un cop cada mes o així, però ara que estaré més sovint a Barcelona i depenent dels horaris que encara, m'han dit a secretaria, no estan confeccionats, podré anar-hi cada quinze dies per exemple. El que passa és que els ferrocarrils de la Generalitat, que son els que fan el trajecte a Valldoreix, son una empresa privada i no fan descomptes per tarja dorada ni per ser pensionista tinguis el grau de disminució que tinguis. Les empreses d'autobusos, com el Sagalés que té la línia Vic-Barcelona tampoc fa descomptes per a discapacitats.

Per anar a Sant Miquel de Balenyà, el poble veí per on passa el tren, haig de caminar tres quarts d'hora cada matí anar i tres quarts d'hora cada migdia per tornar. No em preocupa, perquè l'any passat a l'hivern i quant feia tant de fred ja anava de Tona a Vic caminant i eren una hora i tres quarts de caminada. Després un cop a Barcelona, només hauré de caminar de la Plaça Catalunya a la Plaça Universitat que és on s'imparteixen les classes. Ja m'ha dit la ajudanta de la tutora que si feia falta em podria quedar algun dia a dinar a Barcelona. Suposo que em donaran cèntims, però això ho haig de parlar divendres, que tenim hora amb el psiquiatre, amb la tutora.

Em sembla que aquest primer curs, que les assignatures son més fàcils i que ja en tindré de superades em matricularé a temps complert a no ser que els horaris estiguin molt desperdigats entre el matí i la tarda cap al tard i m'hagi de quedar moltes hores a Barcelona. El que més em fa patir és que no pugui segar l'herba, però ara penso que cap al setembre l'herba no creix tant, a no ser que plogui molt, i ho podré fer entre les tardes que no vagi a Barcelona i el cap de setmana. Ara tinc la responsabilitat de dos jardins i no puc fallar en cap dels dos perquè, en un em paguen per fer-ho i l'altre serveix d'aparador per als meus serveis i no es pot deixar deixat. A casa l'herba creix més que a casa dels veïns. Em sembla que és perquè a casa l'he segada des de el març i a casa dels veïns la van deixar créixer fins ara fa un mes i mig i amb tres segades la gespa, que a més s'ha aviciat per la presencia i creixement d'altres tipus de gespa més alta i que quan la talles queda més groga, no agafa el ritme de creixement. Aquest any no compto que l'agafi fins al setembre, perquè ara pràcticament soma l'estiu i a no ser que plogui molt no creixerà tant com la de casa.

A casa dels veïns a més, quan la tallo, tot i que ho faig a la mateixa alçada de la màquina que la de casa la gespa es veu groga. Això és perquè s'ha deixat créixer massa i s'ha desenvolupat massa el que seria la tija de la planta en detriment de la fulla que és més verda. Ja agafarà l'aire a còpia d'anar-la tallant i si no un dia la tallaré al tres i mig en comptes de al quatre, però ara ve la calor i podríem fer un disbarat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada