dilluns, 27 de juny de 2011

Notícies de Juny.

Ja m'han avisat de la Fundació Lar per veure què voldré el dia set de tall. He demanat pinxos. Hi havia també pollastre a la brasa, botifarra d'Osona, botifarra de bolets, mitjanes, peus de porc i moltes coses més. He demanat pinxos perquè m'agraden molt i son el meu entrepà preferit sempre que tinc diners i vaig a l'Snack.

Se m'ha espatllat la màquina de segar l'herba nova. S'ha descosit una peça de sota el cossi de recollir la gespa tallada i s'ha escapat l'anima de ferro. La peça de plàstic la vaig trobar pel jardí, però l'ànima de varilla de ferro la vaig haver de rebuscar pel contenedor. Ara m'han telefonat de'n Molist, el manyà, que ja està. Quan surti de la biblioteca hi aniré. No compto que aquesta màquina duri gaire, ara que hi penso. El cabàs que s'ha espatllat està fet de nyigui-nyogui i ja havia pensat d'aprofitar que estaven de promoció per comprar-me'n un de recanvi i tenir-lo guardat. Una màquina ha de poder anar a tot drap. Al menys ha de poder-se omplir el cossi fins a dalt i no haver de buidar-lo cada dos per tres.

Ja m'ho van dir que les màquines que vénen a les ferreteries dyuren de Nadal a Sant Esteve, però no podia anar a en Vicreu o a algun altre magatzem de les afores que cada vegada que tens una reparació has de pagar trenta euros de desplaçament. A més, les màquines son més cares i si no estàs molt a l'aguait... i de fet, si no la veus a funcionar no ho saps, has de veure d'on pateixen.

En aquest cas concret, resulta que a canvi d'una reixa de plàstic que la fa més holgada i que permet que s'ompli millor el cossi sense embossar-se quan l'herba està molla, que de vegades passa, i com dic aquesta reixa de plàstic que sembla de roba va per contra del cossis rígids que pesen més, no tenen tanta capacitat i a més son més difícils de buidar un cop plens, la qual cosa és molt important. Però t'hi has de trobar, i les innovacions tenen pros i contres com és la poca solidesa de l'aparell que amb una bona reparació pot aguantar més anys que nova de viu en viu. De fet, aquesta, ha durat un mes i mig, i em van donar una garantia de dos anys, però suposo que la garantia és per al motor.

Avui he rebut un llibre de Sociologia que he demanat en préstec a la biblioteca de la UOC. Resulta que el semestre que ve a Barcelona, gairebé segur que no faig sociologia, però em venia molt de gust llegir-lo. El que ha passat és que el vaig demanar després del consum del tretze de juny, quan em pensava que no aniria a Barceloan i em trobava que ja tenia decidida la matrícula possible del semestre vinent a la UOC. Havia triat Sociologia i Llengua catalana: Estructura i ús. La de llengua catalana la vaig canviar per Anglès, que no em venia de gust de fer, i es veu que també és molt feixuga. Sociologia, en canvi, resulta que és la matèria que primer vaig aprovar en un exàmen a nivell universitari quan cursava les empresarials a la Universitat de Vic ara fa quinze anys. Vaig treure un nou. La matèria era Sociologia de l'Empresa, i la professora era de Cardedeu i es deia Rocío Mendoza.

Ara resulta que en no haver-hi col·legits ni Instituts, l'autobús de primera hora del matí, a dos quarts de vuit, no circula i el proper dia sis de juliol que tenia hora a les vuit i vint amb la infermera de salut mental perquè em posés l'injectable no hi seré a temps. Avui els hi podia haver dit, però ha resultat que a més la infermera està de vacances. M'ha agafat per sorpresa lo de les vacances i he pensat que ja ho diria a administració el proper dijous que hi torno a anar per cercar la medicació. A més el dia cinc, que és Sant Miquel dels Sants, és festa major a Vic i a salut mental fan pont el dilluns i no hi ha medicació. Per això m'he procurat les receptes de l'injectable, Risperdal Consta de cinquanta i de vint-i-cinc milígrams.

Els veïn m'han encarregat més feina a tallar-els-hi les truanes. És una feina delicada i ho volen fet amb estisores. També els haig de tallar unes branques d'un arbre que gairebé toquen a terra. Per sort, lo de les branques ho puc fer amb una serra de cadena que tinc i serà qüestió d'una hora. Avui no compto pas que comenci perquè m'entretindrà el manyà. Demà haig d'anar a comprar al dematí a les nou amb la Fina a Vic. Després m'hi posaré. Ja m'han dit que no és pas una feina que els corri pressa, que ells no vindran fins al vint-i-escaig de juliol, però em sembla que treballant només entre setmana entre aquesta i la que ve ho tiondré enllestit i després podré segar l'herba. Hi ha bastant de feina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada