divendres, 17 de juny de 2011

Notícies del post-consum.

Hola. Avui, que tenia visita amb el metge psiquiatre, doctor Miquel Cavalleria Verdaguer he vist també a la tutora. S'ha quedat, de manera tàcita, vull dir que no m'ha exposat res en contrari de manera expressa, que tot seguia igual. Seguiré cobrant els seixanta euros setmanals, demanarem el SALL i al setembre aniré a Barcelona a la universitat a estudiar Filologia Catalana. De fet, m'ha demanat com estava lo de la UB i jo li he dit que havia de sol·licitar un certificat d'estudis el dia sis de juliol, que és quan surten les notes de manera oficial a la UOC, i presentar-ho quan faci la matrícula, cap allà al vint-i-dos, a Barcelona. També, em sembla que ja us ho he dit, haig de presentar els plans docents de les diferents assignatures que tinc aprovades segellats per la UOC, hi haig d'anar al centre de suport de Vic portant jo les fotocòpies, perquè, si pot ser, me les convalidin, o com en diuen ells em reconeguin els crèdits.

La tutora no m'ha pas comentat res de que a partir d'ara, després del consum, deixi de cobrar els seixanta euros setmanals per a fer la compra del menjar, de les tarjetes del bus i de la gasolina i el tabac. O sigui que se suposa que seguirem igual. També ha passat que la tutora m'ha comentat que demanaríem el SALL o servei d'atenció a la llar que és una mica més que el SAD o servei d'atenció al Domicili. En el servei d'atenció al domicili, m'acompanyen a comprar a Vic al supermercat i anem al Lidl. Aquest dimarts passat també vem anar a comprar unes sabates i també m'hi va acompanyar la Fina que és qui em fa el SAD.

Ahir, que vaig tenir assemblea al Pedrís, el centre de dia de Salut Mental, les vaig estrenar i avui me les he tornades a posar. Fan, però, una mica de calor, i és que son les típiques nàutiques d'hivern, amb la sola gruixuda i alta de color crema i la sabata de pell lluenta de color marró amb els cordons, també de pell, tenyits de color marró i groc. La veritat és que les sabates m'han costat trenta cinc amb noranta-nou, però jo li he dit a la tutora que me n'havien costat seixanta perquè no fossi tant fort el cop del desfalc en el consum. Son vint-i-cinc euros de diferència, però es tracta d'una mentida piadosa. A la Consol, si m'ho demana li haig de dir que me n'han costat noranta, perquè a la Consol no li puc dir que he consumit. La veritat és que son tant xules que si fossin de marca ho valdrien, noranta o més. M'haig d'espavilar una miqueta, i, al capdavall els cèntims son tots meus.

Aquest cap de setmana serà molt aburrit, però almenys només serà de dos dies. El cap de setmana que ve com que és la festa de Sant Joan el divendres tornarà a ser de tres dies. Em sembla que passaré un estiu feixuc.

El dia set de Juliol, que és un dijous, tinc un dinar a Llinars del Vallès o a Granollers, encara no ho sé amb els de la Fundació Lar. Diu que hi haurà pissina i tot per al qui ho vulgui. Jo no compto que em banyi, faig massa panxa. Ara peso vuitanta-sis quilos i medeixo un metre vuitanta-dos, amb les sabates noves un centímetre més. Estarà bé això de conèixer la gent de tutela de la fundació. Hi serem els professionals i els malalts. A més ens vénen a cercar a casa amb cotxe. El dia set de Juliol tenia hora a les 10:20 amb en Verdaguer, el psicòleg de Salut Mental, però l'hauré de canviar. Ho faré el dilluns quan vagi a cercar la medicació.

Quan vagi a cercar la medicació li haig de dir a la Sònia que m'ha de donar les receptes i que he consumit. El proper dimecres em toca l'injectable i li puc dir que he consumit llavors, si és el cas que dilluns hi ha massa gent a l'hora que hi vagi. M'haig d'enrecordar d'això de les receptes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada