dimecres, 15 de juny de 2011

Sobre les recaigudes

Hola. No penso que en aquest cas la recaiguda sigui tant important. M'havia estat més de cent dies sense consumir i a banda d'un petit consum aquell dia en portava noranta més. No crec que sigui just comparar els terminis. Vull dir que cent dies sense consumir son cent dies i els consum ha durat un dia. Ha estat una tonteria motivada per massa dies seguits de festa sense activitats per fer i que a més ha inclòs un període de canvis i de il·lusions.

A més, quan portes temps sense consumir passa que et tornes diferent. T'obceques fàcilment i et rebotes amb la gent a més de pensar-te que sempre tens la raó. M'estava envalentonant. Fins i tot vaig tenir un frec a frec amb un del campus en un dels fòrums per una tonteria de la que en vaig fer, potser jo, un gra massa. Et tornes txulo i vacilon. Per anar bé s'ha de consumir cada quinze dies un cop ja ho has deixat i has passat per tota la història de la coca. Vull dir que si et tornes txulo, potser és que abans ho eres o no, o una mica. Si cada quinze dies et prenen els diners baixa la teva autoestima però et sents un tipus més generós i potser fins i tot dintre del terrabastall una mica millor tot i la depressió que agafes.


Penso que si m'hi he estat cent dies sense consumir, me n'hi podré estar cent més, fins i tot potser cent vint o cent cinquanta. No ho sé. Ara vénen temps difícils amb tot això de l'estiu i del sortir. Potser diumenge i dilluns no havia d'haver anat a dinar fora al bar amb els cèntims de fer de jardiner, ni hauria d'haver pujat a peu a dalt del Castell de Tona el dia de l'Aplec, a les vuit del dematí. Potser hauria de mirar la tele més estona, o llegir-me algun dels llibres recomanats en el pla docent que es dóna a la UOC en alguna de les assignatures que en principi, i fa només dues setmanes que no, havia de cursar el semestre vinent. Divendres que tinc hora amb el doctor Cavalleria i que segurament hi serà la tutora civil m'ho dirà. Em dirà si aniré o no a Barcelona, que no ho compto. És més, penso que ja podria demanar un dels llibres en préstec que no em farà cap mal de llegir-lo igualment.

Quan vaig consumir vaig pensar que no ho diria a ningú i que m'escaquejaria del control d'aquest dijous. Però al final no ho he fet així perquè ho considero poc sa. Jo soc el que hi perdrà més: A partir d'ara, segurament em treuran el SAD o servei d'atenció al domicili, i s'ha acabat anar a comprar a Vic al supermercat. Segurament, també em treuran l'assignació de seixanta euros setmanals, encara que d'aquests cèntims no n'he gastat ni un en consum, que em donaven per anar a comprar i haurem de tornar a obrir un compte a la botiga. No sé quan podré anar a comprar benzina per fer de jardiner. Lo bo del cas és que m'han pagat una segada a l'avançada. Tampoc podré anar a Barcelona a estudiar, la qual cosa però em feia una mica de mandra però també em feia gràcia anar-hi i seria una bona distracció per tot l'hivern, a més de poder passar els freds matins dins d'una cambra amb calefacció perquè a casa hi fa molt de fred. Ja m'hi vaig trobar l'hivern passat.

Potser el millor seria anar a un pis tutelat i no tenir tanta llibertat, però de fet si vull consumir tant ho faré si estic en un pis tutelat, com a casa, com en una residència. No entenc què em va passar. Em sembla que em llevo massa d'hora. No tenia res per fer, la gespa dels dos jardins estava segada. El diumenge vaig cobrar dels veïns, em van pagar cent-cinquanta euros per tres segades de les quals dues ja les he fet i una, com us he dit encara falta.

El dimecres passat em va trucar un amic de consum que ara viu a Madrid que ha vingut per fer la temporada del cosetxar. Em va dir que em convidava a una ratlleta i li vaig dir que no en volia, que portava sis mesos sense consumir. El dilluns carregat de diners el vaig telefonar jo.

Ara segueixo el ritme normal de la setmana. Ahir vem anar a comprar amb la Fina a Vic i a més em va portar a Montcel, prop de Sant Boi del Lluçanès a veure a l'Isidro, que va resultar que havíem coincidit a planta de l'Hospital General de Vic al mes d'Agost del 2009. Encara es recordava de mi i jo d'ell. A l'Isidro, li van comunicar que havia sortit una plaça a la residència de Taradell, el seu poble, i que li durien, si ell volia, la setmana que ve. També vem anar a comprar unes sabates que em van costar seixanta euros i a fer la compra de la setmana al Lidl i al Bona Area que tenen la carn molt bona. Aquesta setmana en comptes de llom m'he comprat hamburgueses de pollastre i gall d'indi.

Ja m'ho deia el meu pare que no tindré mai ni un duro i que jo no podia tenir cèntims. No em van durar ni un dia i encara com en van sobrar per a les sabates. Jo hagués consumit més però els camells a les tres de la nit del dillins a dimarts ja no responien al telèfon. Per sort el consum no va ser tot sol. A més, vaig convidar al meu company de consum, que espero que ara no em telefoni més per fer-me venir el cuquet. Que acabi la campanya i se'n vagi a Madrid que hi està més bé, ell i tots nosaltres. Ja li havia dit, fa tres mesos que va venir una altra vegada que jo no consumia, llavors feia tres mesos. Però ell va semblar no recordar-se'n. Diu que s'ha passat tot el temps fumant marihuana perquè se'n va endur un quilo a Madrid per vendre i no li han comprat o no li pagaven i s'ho ha menjat tot ell.

Altres vegades ha passat que he estat jo qui li ha entrat per consumir. Algunes altres m'ha entrat ell. Aquest vol ha tornat a estar ell. Potser seria millor no fer de jardiner, però ara m'he comprat la màquina nova. I de fet, el treballar i els diners sempre van bé. La setmana següent segur que ja ho veig una mica diferent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada