dijous, 16 de juny de 2011

Somni llarg

Hola. Eren un quart d'una quan he teclejat això. Ara a quarts de quatre de la tarda ho passo aquí al bloc. He tingut un somni molt llarg i enrabassat. Era tant llarg que no recordo com ha començat i somniant he passat dos cops pel mateix lloc del somni que és el que suposo m'ha cridat més l'atenció. No el sabré explicar tal com l'he somniat que m'ha fet despertar-me tot content però faré el que podré perquè us resulti del tot amè.

Erem tres o quatre nois i estàvem jugant a la guerra. Primer anàvem dos contra dos i a més de jugar amb les nostres construccions bèl·liques anàvem equipant una casa amb balcons i finestres i plantes d'ornament que feiem servir de camuflatge. Uns tenien estris per assaltar i uns altres tenien estris per defensar-la.

Un cop fet el volt a la casa jugàvem amb uns cotxes d'excaletric que en el somni pilotàvem com en una màquina d'aquestes de marcianos moderna en les que et fiques a dins d'una cabina i mitjançant un curiós ordinador portàtil antic que era meu i del que us n'explicaré més extranys detalls més endavant, doncs amb l'ordinador portàtil seguiem el recorregut del circuit.

Tot d'una, la pantalla ens ha avisat que el meu cotxe concretament, tot i anar a la par en el circuit amb l'altre tenia una pèrdua de temps. Això volia dir que o recuperava temps abans d'arribar a meta o quedava eliminat i tot i que he provat d'accelerar més encara que no sé amb què, ha resultat que tot i que deixava enrera el cotxe del company i me n'anava endavant la pantalla de l'ordinador no em seguia en el meu demarratge i tenia molts accidents amb d'altres vehicles que hi havia més endavant i que veiem en els trams de rectes d'esquitllades.

Així que el joc s'ha acabat i hem aparcat uns vehicles físicament en el nostre campament de la muntanya. A la muntanya, un bosc típic de la plana de Vic amb alzines i trossos de caliza i de terra hiteníem una gran cabana a dos metres de terra en un desnivell i dalt d'un arbre em sembla. Així que un noi dels que jugàvem a la guerra i que ara no estic segur de si venia amb el meu equip o l'altre, em sembla que ens alternàvem, ha anat a aparcar els cotxes a sota de la cabana passant per dalt.

El meu germà Jordi, com que es feia fosc, ha anat a instal·lar-li un parell de focus creuats de llum a dalt de un arbre. La ubicació i direcció dels focus ha estat decidida pel meu pare. El garatge era descobert per les parets, però jo no he vist els cotxes des que el noi ros ha marxat des de la part de dalt cap a baix. Es pot dir que han sortit de la pantalla de l'ordinador i han anat cap al gratx d'un en un.

Llavors ens dedicàvem a construir una casa en el alrbre gegant que ens permetia de tenir una àmplia sala amb una tele i dos vídeos o DVD's una mica rancis. Ha resultat que com que jo havia de marxar entresetmana i venia només els caps de setmana, doncs en aquest període ens havíem anat mirant a estone una pel·lícula de vídeo. La pel·lícula, era en realitat un documental del món que ens deia que bona part de la crisi del petroli del 72 era en realitat culpa dels hippies i dels Doors sobretot. En e documental a més s'explicava que ja llavors hi havia un català que per mitjà de la ràdio, expressava obertament al món la que ell anomenava declaració d'independència de Catalunya gràcies a un artifici financer que havia estat desmesuradament perseguit i anihilat fins al punt que el declarant havia estat empresonat com a terrorista. En aquell punt del documental, i amb l'ajut del curiós ordinador portàtil que tenia he pogut editar en la imatge, a dalt a la dreta de la pantalla un text en el que manifestava la meva també voluntat de proclamar i reconèixer com al meu entendre desitjable independència de Catalunya. Recordo que de bones a primeres al voler-ho teclejar tot no me n'he sortit i el meu pare m'ha dit que no ho toqués més que vindrien gràcies a la radiofreqüencia terrestre i ens descubriríen: a nosaltres i el que hem escrit, i que si hi havia faltes d'ortografia i no hi havia el text complert, no passaria res.

Llavors s'ha fet de nit. Tot era gairebé fosc i ha resultat que després, remenant el meu ordinador com si fos un àlbum de cromos he trobat una notícia antiga que havia passat desapercebuda en el seu temps: Diego Armando Maradona havia provat de fitxar per un equip basc de samarreta vermella amb ratlles blanques ara fa molts anys i en el partit de presentació, o, millor dit, en el partit on havien de decidir els bascos si el fitxaven, transcorreguda bona part de la segona meitat volien canviar en Maradona perquè el seu equip anava guanyant i allò no es podia permetre. Al costat del cromo hi havia les declaracions de Maradona al final del partit. Deia que quan l'havien amenaçat de matar-lo si no es deixava guanyar pels bascos no ha volgut ser substituït i s'ha posat a aguantar la pilota tota l'estona. També a prop del cromo, en el meu ordinador portàtil he pogut llegir que Maradona va fitxar poc després pel Barça però que en realitat ell volia anar al Madrid per guanyar més copes d'Europa.

Llavors he tornat, des del bosca la sala d'estar de la cabana on hi havia el meu germà Xavier, el meu germà Jordi, el noi alt i ros, la meva cunyada de Barcelona a la que gairebé no se la veia i el meu pare i després, a petició meva, la meva cunyada que està molt ben connectada a Barcelona ha fet venir en Núñez, en Joan Gaspart i en Joan Laporta.

El que havia passat era que abans mentre jugàvem amb la emva germana maria Neus i la meva mare he somniat que per casualitat telefonava a la meva cunyada de Barcelona i li demanava que vingués. A hores de llavors el meu germà Xavier ja era mort i enterrat a Sant Gervasi, i ha resultat també que tot explican-li lo del documental dels doors i la notícia del Maradona, ha quedat a entreveure de cares a n'ella que el meu germà Xavier havia agafat un càncer tot exprimint-se al màxim per educar els seus cinc fills amb la màxima mundologia i detalls del món possible per fer-ne uns superdotats i lluny de reprimir-me mentre li explicava m'he esplaïat del tot. Després m'ha sapigut molt de greu i en un acte de reconciliació li he demanat que portés en Núñez, en Gaspart i en Laporta que els hi passaria tant valuosa informació en pos de una millor relació social dels seus fills, els meus nebots, a Barcelona.

Amb una càmara del meu ordinador portàtil de joguina, que només podia fer tres fotos, he resumit la notícia del Maradona i he fet memoritzar també a la màquina de retratar tres dates clau. No en podia emmagatzemar més perquè era analògica. Per tal de informar a les personalitats de tant sucosa i important notícia. Llavors m'ha fet una mica de ràbia que tal i com havia somniat en un altre somni el meu germà Xavier resultava que no estava mort i que el seu enterrament al tanatori de Sant Gervasi havia estat un muntatge i que s'havia passat tot aquest temps amagat.

De tota manera he pogut ser jo mateix amb l'ajuda del mau pare i de l'altre meu germà Jordi qui ho ha explicat, lo de les notícies bomba, als personatges importants i en Núñez s'ha vanagloriat de que el barça tingués en aquell període el castellà com a idioma oficial. Acompanyant la meva exposició els he passat un vídeo de resum, que no sé d'on he tret, suposo que l'he fet amb el meu ordinador i me n'he anat a dormir.

Abans però, hem hagut de treure els dos cotxes d'allà sota, tasca de la que se n'ha encarregat el jove alt i ros que m'ha confessat tot just llavors que era l'únic pilot d'avions cubà que hi havia. Llavors també, ha passat que a n'el meu pare, perquè s'ha adormit , se li ha escapolit el comandament a distància de la tele i del vídeo per entre la paret i el terra i ha anat a parar a baix al gratx. L?ha trobat el noi ras amb l'ajuda dels dos llums creuats que havia enstal·lat el meu germà en el lloc que li havia indicat el meu pare. Llavors el noi alt i ros ha tornat a aparcar els cotxes al seu lloc. QWuan hem tornat a dalt, ha coincidit que es veia en la pantalla aquell texte que he editat jo amb l'ordinador en el vídeo sobre la independència de Catalunya i per tant era el moment de canviar el vídeo i posar el del Maradona.

recordo, com a curiositat, que li deia a n'el meu pare que estigués al tanto de les instruccions sonores del vídeo a l'hora de remenar-ne el comandament perquè no s'encenia cap llumeta quan es manipulava i perquè així ell pogués cercar el moment del canvi de vídeo i passar-lo als convidats tantes vegades com fossi precís. Em sembla que ha estat llavors que m'he despertat per fumar amb tota la feina feta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada