dimarts, 30 d’agost de 2011

Ara em sembla que no aniré a estudiar a Barcelona.

Hi ha males astrogances. De moment, resulta que la noia que fa d'ajudant a la meva tutora plega de la feina avui dia 31 d'Agost, i, resulta que ahir va portar els diners per a tot el mes de Setembre de la compra del menjar, 35X4=140 Euros que va entregar a la Fina que és la dona que em fa el Servei d'Atenció al Domicili. A més, la noia de la Fundació Lar em va fer entrega de tres tarjetes del bus de Vic a Tona i em va comprar tabac per a tres setmanes en previsió de que la nova incorporació a la plantilla de la Fundació ho faci d'aquí a un temps.



No em va dir res dels diners que em faran falta ni per a la benzina de la màquina de tallar la gespa, que de moment no necessito, ni per els viatges a Barcelona que comencen el dia tretze de Setembre.



Si contem les setmanes, dóna dimarts dia trenta, dimarts dia 6 i dimarts dia tretze que per ara queden coberts. Clar que em poden fer l'ingrés a la llibreta el dilluns dia dotze però no ho sé. De moment em van dir que per anar a Barcelona havia de deixar de consumir, i aquest fet no s'ha produit. Vaig consumir el dissabte passat dia 27 d'Agost.



Ara, tot just farà quatre dies que no consumeixo. El meu récord de aquesta etapa és de cinc dies. Dijous, però, encara marcaré com a positiu en el consum, donat que els controls d'orina tenen en compte els últims cinc dies i vaig consumir el dissabte a la tarda-nit.



De fet, ara mateix no tinc cap ganes d'anar a Barcelona. Ahir vaig tenir un "craving" (desig de consumir) molt fort quan vaig veure un camell que venia aquí a Tona i que passava per la carretera a portar farlopa a no sé qui. Va passar, el camell, cap allà a les quatre per davant de la biblioteca que està a la carretera antiga, la de abans que fessin la variant del poble. Va passar en direcció Nord i al cap de cinc o deu minuts en direcció Sud.



Estava tant neguitós, que tot i prendre'm les pastilles, inclosa la de dormir, no podia pas fer-ho. Fins i tot un cop al llit em vaig tornar a aixecar perquè... bé per lo del desig de consumir, però també es va donar la casualitat que a Catalunya Ràdio van fer un mini programa, una secció dins d'un programa, dedicat a David Bowie. Va resultar que vaig saber coses d'aquest artista que desconeixia i va ser molt interessant encara que només van posar tres cançons.



Resulta que a na la meva ex-nòvia, de qui ja us he parlat, li agradava molt el Bowie, i tot plegat em va servir d'excusa per anar al poble a gastar-me el euro i mig que em quedava en un rasca de cinquanta cèntims i una 7/39 de l'ONCE. Vaig pensar que era un bon moment per fer allò que diuen de "afortunado en el juego, desgraciado en amores", i em va semblar, en la meva al·lucinació motivada pel desig irrefrenable de gastar que tinc cada dia i més des que consumeixo, que si feien un programa sobre l'artista preferit de la Mariàngels podria tenir sort en el joc.



Fixem-nos però que diu que s'ha de ser afortunat en el joc per a que comporti una desgràcia contínua en l'amor, i no que una desgràcia en l'amor comporti sort en el joc. Clar que hi haurà qui dirà que l'ordre dels factors no altera el producte, però és que el rasca que vaig fer no em va donar ni un euro. El premi era de dos euros però no em va sortir res. El set trenta-nou és per a aquest dijous dia u de setembre i hi ha cinc mil·lions d'euros de pot acumulat.



Per si un cas la casualitat del Bowie, artista preferit de tanta gent, i el fet que segurament no em puc queixar del balanç que podríem obtenir de la meva relació amb la Mariàngels, tot i que ara mateix no respon ni als meus missatges a través del Facebook, -n'hi he enviat tres-; fan que hagi optat per resar a Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer una pregària de l'estampeta i nou Parenostres i nou Avemaries, a més dels nou Glòria corresponents, he dit: "perquè em toqui un premi important" aquest dijous.



Resulta que no serà la primera vegada que passa que reso els Parenostres, les Avemaries i els Glòria corresponents i tocar si que toca, però el rentegrament o com a molt els vuit euros de treure un tres. Ara fa dues setmanes em van tocar, també en un set trenta-nou, deu euros perquè havia encertat quatre números. És el premi més gros que he tret mai en un sorteig de lotería primitiva. Era la primera butlleta de 7/39 que feia en la meva vida, la sort dels principiants.



A la setmana següent en vaig fer dues de butlletes de set trenta-nou, però només em va tocar un reintegrament.



El que últimament està molt fotut, son els rasca de cinquanta cèntims. Abans sempre treia per exemple un euro, o dos... o un euro i mig, i, ara fa dues o tres setmanes que no trec res.



Ara deu fer tres setmanes també em van tocar tres euros en un rasca de la Lotto Ràpid d'un euro. Ja estaria bé ja, que em toqués un premi gros. Tot i que em sembla que quan demanes una cosa no es pot explicar fins que no ha passat, però així en quedarà constància. Encara segurament avui tornaré a demanar un desig i resaré deu parenostres i etzètera.



Passa que quan demano un desig a l'estampeta de Sant Josepmaria, tant si es compleix, com si no es compleix reso a cada desig un parenostre més que abans. Així fins que arribo a deu i llavors torno a començar amb un parenostre etzètera. Per exemple vaig demanar que Espanya passes a semi finals del mundial, que passés a la final, i que guanyés. I va passar. Recordo que també consumia l'estiu passat. Encara hi havia la mare a casa que dormia mentres es jugaven els partits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada