dimarts, 23 d’agost de 2011

Avui és dimarts: He tornat a consumir.

Ja n'estic fart. No hi ha manera de deixar de consumir. Aquest vol va de veres. A més ara ja no tinc cèntims de fer de pintor perquè se m'ha acabat la feina. No hi ha més cèntims extra fins al setembre. A més, com us vaig dir l'altre dia, ara els diners que em donava la Fundació Lar per a comprar-me el menjar, el tabac, la gasolina de la màquina de segar l'herba, i les tarjetes del bus per anar de Vic a Tona, ja no me'ls administro jo, sinó que m'acompanyen.



Avui ha tornat de vacances la Fina, la treballadora familiar de Serveis Socials de la Manconunitat La Plana i després de que a les nou del dematí es presentés també la tutora de la fundació i li donés els cèntims hem anat a comprar. Ha estat un dia accidentat, perquè tot i que es veu que la Fina va deixar, quan va marxar de vances, el cotxe d'empresa a la Mancomunitat perquè el portessin a fer la ITV i li reparessin el canvi de marxes perquè no anava massa bé resulta que durant les vacances no han fet res i avui noteníem cotxe.



No ha estat però cap inconvenient per això per fer la nostra. Hem anat a comprar aquí a Tona però, al Dia, i després ella ha telefonat a l'empresa perquè ens vingués a recollir un noi a nosaltres i als paquets. Aquest noi, que no m'han dit com es deia, ens ha portat a una altra plaça d'aquí a Tona a comprar la car al Bona Area i després ens ha dut a casa a deixar la compra. Encara ens han sobrat cinc euros per anar després tot caminant a l'estanc a posar saldo al mòbil.



Després he tornat a casa perquè havia de venir un senyor que es veu que vol comprar la casa de la meva mare que és on jo habito actualment. Ha vist tota la casa. Li ha demanat el preu a la meva germana que li ha dit que amb la pista de tennis i tot el terreny costava uns 2,8 milions d'euros, que son quatre-cents cinquanta milions de les antigues pessetes. Si tenim en compte que la mare té demència i no pot fer aquesta operació, només cal que ens posem d'acord les quatre parts que representem els quatre germans. La meva germana la Maria Neus, el meu germà en Jordi, la meva cunyada la Mireia que representarà els interessos dels seus cinc fills i jo.



Entre les plusvàlues i tot em sembla que em tocaran uns cent o vuitant a milions de pessetes. Potser, si la Fundació em deixa em compraré un pis a Barcelona en comptes de a Vic, però no ho sé. Diu la meva germana que té un parell més de compradors. Aquest home que vol comprar ara és gestor, o sigui que em sembla que no li ha afectat massa la crisi. Diu que té una casa a Sant Julià de Vilatorta i que també té un jardí d'un total de sis-cents cinquanta metres quadrats que se li ha quedat petit. Tant de bo la compri. Tinc ganes de marxar de casa.



El consum de diumenge va ser un accident. De fet jo estava esperant la trucada d'un amic que no consumeix i que em va dir que em deixaria cèntims per a pagar la peluqueria a la residència de la meva mare. Com que no em trucava vaig anar a un Bar de prop de casa seu a veure si el veia, perquè sé que ell hi va. Allà em vaig trobar amb un de Granada que conec fa poc i que consumeix. Ell va comprar mig pollastre i em va convidar. Després jo en vaig demanar mig de fïat i ens vem tornar a trobar, llavors el vaig convidar jo. Despré com que no teníem cèntims vem tornar a anar a veure aquest meu amic, que coneixem tots dos per si, com va fer l'altre dia, ens deixava cèntims per comprar mig pollastre més. Resulta que a n'aquell meu amic no li va donar cèntims el caixer i no ens va pagar ni les cerveses. El de Granada bebia cubata però que va pagar ell.



Després vem anar a casa meva a jugar el dòmino. No vaig haver d'insistir massa perquè el meu amic em pagués un mig que va demanar fiat a un de Tona. Vaig tornar a consumir i vem jugar al dòmino amb la seva nova nòvia. Ells no van consumir. Només vaig guanyar dues partides al dòmino d'unes deu. Ells se'n van anar a dormir, jo vaig anar a mirar la tele i quan se'm va acabar vaig pujar a dalt a demanar-li cèntims però dormia com un tronc i els hi vaig agafar de la cartera. Vaig anar a Vic amb el seu cotxe i sense carnet a comprar mig pollastre més que vaig pagar a trenta-cinc euros perquè el camell em deia que no em volia servir, que dormia llavors. Potser el vaig trucar tres vegades.



Al dematí, el meu amic em va dir que deixés aquesta merda. Té raó. Em sembla que està emprenyat però no sap que li vaig agafar el cotxe. A l'autovia hi havia un accident just abans de la meva incorporació a la via, a la sortida de Tona Nord. Hi havia dos cotxes del mossos però per sort estaven aturant el trànsit que venia de Barcelona i per tant vaig poder anar, en principi, tranquil fins a Vic.



Demà ve la noia encarregada per la Mancomunitat a ajudar.me a netejar la casa. Ve a dos quarts de nou. El que no sé és si hi haurà la tutora que en un principi i segons van dir la setmana passada hauria de ser-hi. No compto però que la tutora es presenti a quarts de vuit. Potser més tard. Demà ajudaré a aquella noia així tots dos farem més feina. La veritat es que ho tinc una mica deixat. Al principi de viure sol netejava més, després, amb tot això de fer de jardiner i de cossetxar em vaig anar tornant una mica més deixat. Ara ens posarem al dia.



Salutacions cordials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada