dimecres, 24 d’agost de 2011

Carta al professor de la UOC:

Hola. Per trencar la monotonia i l'avorriment de les meves desventures amb la cocaïna us aporto la carta que he envïat al responsable d'una assignatura de la UOC i a la seva colaboradora i consultora de la referida:



Benvolguts:



El motiu d'aquest missatge no és altre que comunicar-els-hi, al senyor Josep Anton per primera vegada, em sembla, el meu trasllat a la Universitat de Barcelona, concretament a la Facultat de Filologia, per iniciar o més ben dit continuar, si és que al final aconsegueixo reunir la paperassa corresponent i es dóna el cas que les assignatures superades a la UOC: Introducció als estudis literaris, Introducció a les ciències del llenguatge i Llengua, Cultura i Societat, siguin finalment convalidades o reconegudes; els meus estudis de Grau. En aquest nou cas serà de Grau en Filologia Catalana.



Haig de manifestar, per dir-ho d'alguna manera, que m'ho vinc passant força bé a la UOC. L'experiència és molt enriquidora i trobo que fins ara, i generalment, m'he vingut trobant un professorat força preocupat per la docència i que imparteix uns valors molt dignes i propis de la Universitat a distància.



Malgrat això, em trobo que al no tenir cap estudis universitaris finalitzats, la idea d'acabar un grau, en aquest cas, no abans de a deu anys vista se'm fa molt feixuc. Carregós. Fins i tot diria que inviable donat que tot i que estudïo el que estudïo perquè tinc una gran estimació per la nostra llengua i, a més, es dóna el cas que aquesta disciplina no m'és dificultosa, ans al contrari, i que també, com ja he dit, i a part del que he dit, la trobo molt enriquidora i com és de suposar i espero que entenguin el sentit em resulta desinhibidora en la manera en que em capacita de coneixements i experiències de la nostra cultura, la qual cosa fa que pugui parlar, quan parlo en català i comento temes del català i fins i tot quan segons lo proposat en l'assignatura que ens ha ocupat, escric una miqueta amb pretensions culturals, pugui fer-ho amb més propietat i coneixement de causa i tot i que podria donar-se el cas, que de moment no es dóna, que coneixent més, trobis que queda menys per dir; és per tot això que tinc la necessitat de progressar més ràpidament.



Podria fer-ho matriculant-me de més assignatures aquí a la UOC i fer-ho d'una revolada, preocupant-me, pràcticament, només de superar l'avaluació contínua i veurem-les només amb la prova de validació, però l'experiència personal dels casos assolits fins ara em diu que el fruit no seria el que desitjo.



És clar que donant-se'm la oportunitat en el meu cas personal de pensionista d'assistir a classe i poder-me desplaçar a un preu raonable a estudiar en una universitat presencial ho aprofiti. Més tenint en compte que soc un estudiant que gaudeix d'una gran capacitat de retentiva visual i auditiva que els llibres no em deixen desenvolupar i que penso, i espero no anar errat, les classes presencials i les lliçons magistrals que potser es donen en cursos més desenvolupats pel que fa als coneixements a tractar, em faran viure unes experiències inolvidables per, com dic, una major presència de factors a retenir o mitjançant els quals, retenir.



Clar que la universitat a distància és molt més personal i fins i tot més humana i participativa potser, però la idea d'anar a classe i que m'exlpliquin dos cops per setmana el que haig de treballar, m'ho recordin i em resolguin dubtes comuns que la soledat del treball a casa fa que aquests, moltes vegades, siguin plantejats i donats a entendre de manera molt, o massa, individual; m'atrau força.



Malgrat tot, espero poder adreçar-me a vostès sempre, i, permetin-me dir-els-hi que estic molt content i fins i tot cofoi d'haver pogut participar de les seves consideracions i de tot el que vostès han volgut comunicar-nos al llarg del semestre i en les ocasions puntuals. Penso que he tingut una gran sort de tenir-los com a consultor i responsable de 'lassignatura, com ja vaig poder tenir-los ara deu fer tres anys en cursar en la Llicenciatura en Humanitats l'assignatura Llengua Catalana Primera.



Penso que és clar, i fins a cert punt potser fins i tot recíproc, que una comunicació més propera i un intercanvi oral i presencial d'experiències, fins i tot algunes fora de la docència pròpiament, hauria pogut fer l'experiència molt més enriquidora en tots els sentits. I que això hauria fet que ens recordéssim millor els uns dels altres: vostès i jo i jo i els companys.



Estic molt animat i amb moltes ganes. Tant de bo en aquesta nova experiència a Barcelona trobi uns tant excel·lents companys de camí com vostès i una companyonia i una guia en vers l'enemic a abatre que sempre va bé de tenir per progressar més efusivament. Penso.



Rebin la meva més cordial salutació i els meus millors desitjos i record per a sempre.



Atentament, Josep Salvans Arola.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada