divendres, 12 d’agost de 2011

Ja ha passat la meitat de l'estiu!

Hola. Som a la setmana gairebé de la Mare de Déu de l'Ascensió i tothom fa vacances. Encara hi ha però algun bar obert aquí al meu poble, sobretot els de la Plaça Major. Els del carrer on es posa la fira de les atraccions fan tots vacances. També hi ha molts negocis tancats com ara fleques.



Jo vaig fent de ajudant de pintor. Rasco el vernís antic de porticons de la casa i portes del garatge i hi escampo el vernís nou. Ja us vaig dir que era una feina més cansada que la de jardiner. Normalment faig unes tres hores al matí i unes dues o una i mitja a la tarda, però molts dies no hi vaig o al matí o a la tarda. Ahir no hi vaig anar en tot el dia, perquè al matí havia d'anar a Vic a cercar la medicació i a Salut Mental a fer el taller de lectura i vaig arribar a la una tocades, gairebé dos quarts de dues. A més després cap allà a les tres, vaig anar a segar la gespa del mossèn, que ara sí que em paga -em va pagar quinze euros per una hora i vint minuts de feina- i com que eren les cinc en punt, l'hora d'anar a casa de la veïna a pintar, i jo encara era a la Plaça de l'Església, vaig telefonar i em van dir que no hi anés que havien de marxar.



Avui hi he anat tres hores al matí. He cobrat però només vint-i-cinc euros perquè l'últim dia, el dimecres, va quedar un saldo de cinc euros al meu favor donat que la veïna no tenia canvi, ni jo tampoc, i només havia fet quatre hores i mitja. Tot i l'esforç de quaranta-cinc euros, la veïna me'n va pagar cinquanta i avui s'ha cobrat els cinc restants.



Amb els cinquanta euros de dimecres em vaig comprar una motxilla Altus per anar a estudiar a Barcelona i endur-m'hi la carpeta i el dinar. És una motxilla molt maca, no gaire grossa de colors negre i verd clar. Almenys amb els diners que he arribat a cobrar aquest estiu m'he pogut comprar alguna cosa. Potser arribarà just per comprar-me també la jaqueta Bomber que tanta falta em fa per a aquest hivern. Val cent vint-i-nou euros, em sembla, i potser amb lo que treballi dimarts al dematí, a la tarda haig d'anar a comprar amb la tutora, i si hi vaig dimecres tot el dia i un troç de dijous i potser divendres, en tindré prou per a la jaqueta.



Es tracta de no gastar res. Dels vint-i-cinc euros que he cobrat avui, només me'n puc gastar cinc en tot el cap de setmana i guardar-ne vint. Dimarts segurament en cobraré trenta, dimecres: quaranta-cinc o cinquanta i dijous espero que vint més. Encara me'n faltaran deu per arribar a la jaqueta, però dubto que divendres que ve encara estigui pintant. Em sembla que se'ls allarga i ja volen anar per enllestir-ho. A més, s'acaben els porticons i n'hi ha alguns que no estan tant malmesos i que ells no volen envernissar per dintre, només rascar una mica per fora i una capa. Això és perquè ni els hi toca tant el Sol i no es fan tant malbé com els altres.



Tots els porticons els he fregat a mà amb paper de vidre. És, com us he dit, una feina molt pesada i les mans et queden adolorides. També tinc un dit adolorit de pintar i fer anar amunt i avall i a dreta i esquerra la brotxa. Bé, més aviat es tracta d'un pinzell gros, i tinc el dit gairebé encetat tot i que em poso guants per pintar.



M'ajuda en Ron, un home californià de cinquanta-un anys que és el gendre de la senyora Nuri, i marit de la Mònica, però ja fa tres dies que no apareix. Dimecres se'n va anar a pescar, i avui divendres no sé pas on era.



Aquests dies de festa, concretament aquest cap de setmana miraré de dedicar-los al jardí de casa. Hi tinc força feina: haig de tallar truanes, arrencar eura, acabar encara de passar la màquina de segar l'herba i altres coses. Tinc tres dies per fer-ho. Espero que agafi ànims per dedicar-m'hi.



Fet i fet he passat l'estiu força entretingut entre el cossetxar, el fer de jardiner i el fer de pintor. L'any que ve però no aniré pas a cossetxar, molta feina i molt mal pagada. Encara, per cert. em fala cobrar uns vint euros d'aquest any, de l'últim dia que em varen avisar i que m'hi vaig estar de les set del matí a gairebé les vuit del vespre. El dia vint-i-cinc, que sé que cobra el pare els trucaré per demanar-els-hi.



Suposo que la tutora em donarà una bona bronca per haver consumit i haver consumit tant, però no hi vaig poder fer res, o ben poca cosa. Els diners encara em cremen a la butxaca i els haig de gastar. De fet si dimecres mateix no m'hagués gastat els cinquanta euros en la motxilla, és gairebé segur que avui no els tindria o no pas tots. De fet si començo a gastar-me'n vint-i-cinc o trenta al cap de unes poques hores me'n gasto més per comprar més cocaïna. Fins i tot el diumenge, que vaig demanar cinquanta euros a la veïna i que era el que em devia fins llavors, vaig anar a la Plaça de l'Església a comprar-ne i el camel em va oferir un gram a cinquanta, jo que volia anar a comprar tabac i prendre una cerveseta o un cubata a la Plaça Major, i li vaig comprar. A més er4a un acocaïna no gaire bona, que no espitava massa i tot plegat va ser un desastre.



El que passa és que el camell d'Hostalets que la té bona no m'agafa el telèfon perquè el meu amic de cossetxar li va quedar a deure mig gram. L'altre camell que la té bona, l'Abdul de Taradell, va resultar que un dia que no tenia calés el vaig fer venir expressament i li volia pagar amb unes ulleres Ray-Ban de Sol que valen cent-vint euros i no ho va acceptar. A més es va enfadar i tampoc no m'agafa el telèfon.



Les ulleres de Sol van anar a parar a Vic a un altre camell que la té també força bona i que tot i que vàrem quedar que li pagaria el dilluns al matí quan cobrés de la Fundació Lar va resultar que em va dir que les ulleres se les quedava per el mig gram anterior.



En Marc Riera, el meu assistent social i la Montse Colom, la directora del Pedrís, el centre de Salut mental on hi haig d'anar els dilluns i els dijous després del control d'orina i de recollir la medicació han telefonat a la Fundació Lar i els han dit lo del consum. Dimarts em va telefonar la Cristina, un psicòloga de la fundació, perquè la meva tutora és de vacances i em va dir que temporalment deixaria de cobrar els seixanta euros setmanals per tal d'evitar que me'ls gasti en cocaïna i que vindria, va dir dijous, la tutora a ajudar-me a comprar. Va dir que era temporalment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada