dijous, 18 d’agost de 2011

Potser m'ingressen.

Haig de parlar demà amb el psicòleg. Se m'ha ocorregut que la millor manera per deixar de consumir és un ingrés de deu o quinze dies en un centre o a la planta de l'Hospital General de Vic. Sé que d'altre gent ho ha fet i de fet és pràctica normal. El que passa és que no hi ha manera de passar els deu dies preceptius de dependència física a la cocaïna i torno a consumir. Ja fa ara un mes i mig que no paro. Tot va començar amb la trucada d'aquell meu amic del cossetxar i des de llavors no han passat mai deu dies sense consumir. Necessito fer-ho.



Demà parlaré amb el psicòleg, tinc hora igualment, i li demanaré. Sé, m'ho han dit avui, que a la planta de l'Hospital General estan molt plens perquè l'Hospital psiquiatric d'adults tanca el mes d'Agost i estan tots allà. A més si no recordo malament només hi ha lloc per unes vint persones. La meva idea és la d'anar al centre de patologia Dual de Martorell i fer un ingrés curt. El just i necessari per passar la dependència física. La dependència psicològica em sembla que no es passa mai, potser sí i potser jo ja l'havia passada però ara torno a estar malament i penso que és necessari fer aquest pas, si és viable administrativament, abans de començar a la Universitat de Barcelona i d'anar cada dia a ciutat i estar en contacte amb tanta gent.



No crec que el meu psiquiatre s'hi oposi. Ans al contrari. De fet la última vegada que el vaig veure fa precisament un mes i mig i acabava de fer el petit consum amb el meu amic. En principi no havia, llavors, de passar res, però va passar que el meu amic es va fer mal a l'esquena i vaig haver d'anar a ajudar-lo. Per cert ell em va dir que em pagaria deu o vint euros cada dia i que només hi hauria d'anar al dematí d'hora a engrassar la màquina. A tall d'exemple us diré que per l'últim dia de feina que van suposar dotze hores -des de les set del matí a quarts de vuit del vespre- només em va pagar deu euros. L'any que ve no hi penso anar. Estan mal acostumats.



Doncs bé, el meu psiauatre em sembla que no sap pas que estic consumint seguidament des de fa aquest temps. Es d'esperar que hi doni el vist-i-plau i fins i tot que em doni preferència. Penso que és necessari.



Pel que fa a la feina que faig a casa de la veïna de pintar i rascar porticons i persianes, m'ha dit que dilluns acabarem. Que ja ho farem. El gendre, que m'ajudava ja n'està tip i avui no ha tornat a fer res. Està en el seu dret. Ell no cobra per la tasca. Hem fet força feina. Lo més gros i que es veu més. Jo li demanaré al psicòleg d'ingressar dimecres vinent a la tarda. No compto que em deixi opció però. Si s'ha de fer l'ingrés serà quan es pugui.



Salutacions cordials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada