dijous, 25 d’agost de 2011

Recordo quan el meu germà gran es va casar.

Recordo quan el meu germà gran es va casar. Jo feia tercer de BUP i tenia quinze o setze anys. Va ser tot un aconteixement i la mare estava força atabalada peruè pel que es veia llavors, en Xavier es casava amb una noia de família molt bona.



Vem anar a casament a la catedral de Barcelona al capvespre, prop del mar, em sembla, i el convit el van fer al resturant La Masía, al Baix Llobregat. A na mí m'havien hagut de comprar un pantaló gris i una americana blau marí semblant a la que duien els nens del col·legi de l'Opus del Viaró, que era el modelet que duien els germanns petits de la núvia.



De viatge de noces van anar a Amèrica. A nova Iorq, a Harvard i també al Cap Kennedy a veure naus espacials. Van portar fotos i algun adesiu, també de Disneyworld. Després va néixer la Patrícia quan tothom volia un nen. Recordo que la Mireia no va voler saber-ne el sexe fins el dia del naixement. Potser jo era l'unic que volia una nena.



Però jo no estava massa per a afers familiars. Com ja us he dit més d'una vegada, a aquella edat la meva màxima preocupació era sortir el cap de setmana fins més enllà de les dotze, suposo, i fer allò que tothom trobava tant divertit que era emborratxar-se. Ningú no parlava de les ressaques però, i jo n'he patides, ja llavors, o potser una mica més tard, de molt fortes.



Fixeu-vos que la majoria de vegades que anavem de gresca, a l'endemà, o millor dit a l'hora de dinar del dissabte o del diumenge, no aconseguia mai recordar-me de com ho havia fet per tornar a casa. No recordava res des que estàvem de gresca per exemple a Ripoll. Ni el tancar de la discoteca, ni el viatge de tornada, ni tampoc l'arribar a casa.



Aquels dies de primers contactes amb l'alcohol, i força efusius, tenia la costum de cada cap de setmana clavar-me un imperdible a la orella. Ho feia en fred, de viu en viu, en qualsevol bar, on escalfava la punxa de l'imperdible amb un encenedor i me l'anava clavant lentament per les quatre capes de pell o cartíleg de l'orella. L'endemà, si no m'havia recordat de treurem-lo de l'orella la meva mare em feia molts crits.



A n'el meu germà no el vèiem només que per nadal i quan les nens van ser petits a l'estiu. El meu germà Jordi es va casar al cap de poc de l'incident jugant a futbol al jardí que ja us vaig explicar i cansat d'haver d'estar amb un minyó. Va tenir el fill, mascle, després de que el meu germà gran tingués dues filles i abans de que en Xavier tingués doncs el primer noi. TOto i això, la seva dona, la Maria Rosa va perdre un fioll abans de tenir l'hereu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada