dijous, 29 de setembre de 2011

UB i UOC. El tren de Balenyà.

Hola. És més difícil estudiar a la UB que a la UOC perquè a la UOC ja hi estic acostumat i ja em coneixen... potser.Resulta que es presenten els mateixos professors però amb idees diferents. Un dia donen la lliçó amb nervis i d'una manera diferent que l'anterior... l'anterior classe.A na mi em toca anar-hi els dimarts i els dijous, i, fins ara hi era abans de dos quarts de vuit. Us havia enganyat!No, resulta que el primer dia... bé, de fet poc abans de començar, la meva germana em va dir que seria el primer i com que em vaig llevar d'hora vaig anar a agafar el primer tren que sortia cap a Barcelona des de Balenyà-Tona-Seva.Vaig ser el primer d'entrar a l'edifici Carner. Però a partir d'ara i tot i que m'agrada arribar el primer encara que no en sàpiga potser, he pactat un horari amb la Montse Colom, del Centre psicopedagògic d'osona, a el Pedrís i m'haig de llevar a les cinc en punt. Agafaré el tren de les 6:19 per Balenyà... o el següent si no hi sóc a temps.Em sap greu si algú... hehehe, si algú m'esperava a les 6:19 fins ara. No ho vaig tenir en compte. De ben segur que igualment no faré tard perquè les classes comencen a les... bé, la de Normativa comença a tres quarts de nou.Tot va molt bé, em sembla. Us aniré informant. Ara fumo molt poquet!Salutacions cordials.

La classe a Barcelona.

La veritat és que m'agrada molt anar a classe. Anar cada dia a Barcelona, llvar-me d'hora, o no per exemple estudiar a qualsevol hora i estar en algun lloc amb gent a la mateixa hora i fent el mateix.M'he comprat un llibre de Normativa de la llengua espanyola. ¿Sabeu que han canviat coses? Que jo recordi ara per exemple es poden accentuar les majúscules i es pot veure una cosa que fins ara feia tant mal d'ulls com GRAMÁTICA. També recordo que hi ha quatre líbids: líbido amb b alta i esdruixola i libido plana. També s'admeten lívido i livido que no recordo què volen dir. Ha canviat etíop i em sembla que és un canvi important però no el recordo. Hi ha unes cinquanta paraules amb doble accentuació.A l'exàmen d gramàtica Normativa de la llengua espanyola una falta d'ortografia del tipus 'q' per 'c', per exemple escriure "cinquenta" resta cinc punts a l'exàmen sobre deu. Els errors ortogràfics dels accents resten dos punts i mig sobre deu, i els de puntuació, com per exemple les comes resten un punt.També resulta que fins ara jo podia enganyar o enredar a algún castellà esrivint el meu cognom en majúscules: "SALVANS" però ara ja no. Si el meu cognom és castellà, com ho era el de "Soláns" que vaig llegir a La Vanguardia hauré a partir de no sé quin dia el cognom SALVÁNS. No ho sé. Em sembla que és castellà, però de petit un company de col·legi d'aquí a Tona em deia que havia perdut l'accent. Em sembla que el meu pare em demanava a na mi que era el petit, que volia fer, i vem quedar en català. Se'n va cuidar el meu germà Xavier. A la meva mare li agradava prou.Ara resulta que estic una mica neguitós, perquè no puc accedir a la informació de l'assignatura perquè vaig arribar tard a classe per presentar-m'hi justament el dia següent a que en donessin les dades. Les dades del llibre de Gramática que venen a reprografia de la universitat que obren una mica més tard que no comença la classe i em vaig perdre l'adreça on es pot consultar un diccionari i una articles entre els que es comunica que la i grega passarà a "decirse ye".Podré etudiar però Gramática a casa amb el llibre que em va costar onze euros i al que vaig haver de dedicar cèntims del menjar. però menjar ja en tinc, i, els llibres m'ajuden a passar l'estona entre les deu i les tres de la tarda que no tinc clase. Puc estudiar a una sala d'estudi o a la biblioteca, que encara no hi he anat.Salutacions cordials.

No hi ha quatre /libidos/ hi ha amb b alta i amb v baixa. Podeu consultar-ho al diccionari panamericà de dubtes. Que jo tinc disponible al web de la Uni.

Ah! sí, és molt important que us digui que és de menester menjar alguna cosa per dinar. Perquè resulta que ahir quan vaig tornar de Barcelona després de no menjar res des de les , aproximadament 3:00 hores, res després de les tres i fins a les 21:00 , em feia mal la panxa quan vaig menjar. A més m'havia llevat a dos quarts de nou aproximadament. Sort que em vaig prendre també la píndola per dormir i el mal es va passar dormint. I això que no vaig fumar en tot lo dia. Salutacions cordials i fins aviat.

divendres, 9 de setembre de 2011

Dia 13. Visita al psiquiatre i carnet de conduir.

Hola, què tal? ¿Heu sentit les declaracions de'n Guardiola, l'entrenador del FC Barcelona de futbol que diu que si ens llevem d'hora, però d'hora, som un pais imparable? Ahir us deia que fa més d'una setmana que em llevo d'hora. M'ha fet gràcia. També m'ha fet gràcia que justament avui no hagi sortit en Jordi Eroles a les sis del dematí pel canal 3/24. Potser els divendres fa festa i en Soto fa el cap de setmana llarg: divendres, dissabte i diumenge.

Avui he fet una recuperació de son. Ahir vaig poder fer migdiada de dues hores i avui he dormit fins gairebé les quatre. Estic més tranquil. Ara veig que tot son nervis. Em tenia preocupat que no em donessin una medicació massa forta i em volia queixar al psiquiatre, per al que avui tinc hora a les 13:20. Al psiquiatre li diré que tot va molt bé en aquest període d'abstinència i que potser el que em sembla que m'aniria bé és un altre Lormetazepam de 1mg al vespre.

Al psiquiatre, també li haig de comentar, una altra vegada lo del carnet de conduir. Resulta, -no sé si ho he explicat ja-, que el carnet em va caducar i calia renovar-lo. Vaig anar al CEMPLA per fer la oportuna revisió, que vaig passar correctament, i els vaig dir, quan em varen demanar si tenia alguna malaltia que ells haguessin de saber que tenia esquizofrènia. Em va dir més tard el psicòleg del centre, bé li vaig comentar jo -no sé perquè sempre que xerro amb una persona de personal mèdic li haig de comentar que consumeixo cocaïna-, doncs, li vaig comentar que consumia, i, ell em va dir que volia un paper del meu psiquiatre fent-se responsable de les meves possibles activitats al volant, per dir-ho d'alguna manera. El psiquatre vol que m'estigui sis mesos sense consumir. L'assistent social del Centre de Slaut Mental em diu que em penalitza més la malaltia que el consum i coincideix amb el psiquiatre en que el carnet no em fa cap falta.

De fet, qui em va dir que m'hauria d'estar sis mesos sense consumir va ser el psicòleg del CEMPLA. El psiquatre em diu que... bé em va dir la última vegada que ens vàrem veure, que si seguia abstinent a la tardor tindria carnet. Jo ho segueixo tant perquè resulta que ja està pagat i son vuitanta euros. La visita amb el psiquiatre va ser al mes de juny. Havia fet un consum després de sis meso o de tres mesos -ara no ho podem assegurar-, i vem quedar que no consumiria, però avui li haig de dir que he passat un estiu desastrós malgrat podríem dir que m'he recuperat a temps per la visita i per anar a la Universitat.

El carnet, per si hi esteu interssats, tot i tenir un període de vigència, no caduca. Vull dir que pots estar-te, avui en dia, tant de temps com vulguis sense carnet o amb el carnet fora de vigència que no perds els drets i no t'has de tornar a examinar. Només has de fer la revisió mèdica al centre ambulatori. També resulta que si tens una malaltia com la meva, tot i que el primer cop pagues com una persona normal, no et donen un període nou de vigència tan llarg com a una persona normal -10 anys-. Em va dir el psicòleg que dos o tres anys. Li vaig comentar la qüestió del preu relatiu i em va dir que era a un altre preu. Li hauré de comentar, ara que em veig segur de mi mateix -recordo que el dia ue vaig anar a passar la revisió, que vaig passar correctament, estava consumint en aquella precisa estona-, doncs li hauré de comentar que em cobren el preu normal en aquesta primera renovació des de la meva malaltia declarada i pretenen renovar-me'l per un període no normal. És un bon negoci això de les revisions! Ja m'ho va dir el psiquiatre. Aquests només volen que anar fent revisions i informes del psiquiatre que els deslliuri de responsabilitats, sense tenir en compte la seva pròpia revisió. El període de vigencia l'hauria de donar el psiquiatre. Si fossi camioner ho entendria i estaria més clar, però precisament en aquesta comarca hi ha molta gent que no hauria de tenir carnet i que el té normal i son molt més mals conductors que no pas jo. A més no tinc cotxe. Ni tampoc tinc cap ganes de fer-me mal i molt menys de fer-na a les damés persones.

Salutacions cordials.

dijous, 8 de setembre de 2011

Dia 12. Evolució tot preparant-me per anar a Barcelona.

Hola. Jo ja estic a punt per la Diada. Des de fa una setmana que dormo set hores diàries. Em llevo des de fa tres dies a les dues de la nit. El cap de setmana em vaig llevar a les cinc i després a les quatre, i divendres i dijous a les 6:30 i les 6:00. Segurament es tracta dels efectes de la nova medicació: L'antidepressiu (Fluoexetina) i l'antipsicòtic (Abilify).

El dilluns vaig tornar a anar al psiquiatre de guàrdia a demanar-li pastilles per dormir perquè això de llevar-me tant d'hora ja ho havia passat l'hivern anterior que passava molt fred a casa sol i sense calefacció. La doctora Martínez em va dir que no em donaria, de guàrdia o urgències, benzodiazepines (Lormetazepam) però vaig aconseguir que em receptés Etuminas (1/4). Dimarts em vaig llevar a les dues igualment.

De fet em desperto a les onze de la nit però faig l'esforç de no excitar-me per a no desvetllar-me. A les dues salto del llit. Em passa que em desperto i em sembla que he dormit dues hores i només ha passat un quart o deu minuts perquè a la una i mitja ja vaig mirant el rellotge. Això em sembla també que és l'excitació per haver-me'n sortit del consum i per la novetat d'anar a Barcelona. M'estic fent encara l'horari.

Durant la nit em prenc, en dejú, el Plantago Ovata Cinfa, el genèric del Plantaben que em va receptar la metgessa de capçalera i que donat lloc a la fi dels meus mals al fetge que no eren al fetge, sinó deguts al restrenyiment. Tothom sap que tallen la cocaïna amb laxant, i mentres anava consumint, anava fent, però al deixar de consumir, i, no és que l'ansietat em fes menjar molt, però amb una setmana n'hi ha hagut prou per tenir dolors. El Plantago Ovata Cinfa va molt bé. També em prenc un cafè amb llet perquè diu que s'ha de fer baixar. Després em vaig a dutxar i miro les notícies repetides (en reemissió) al 3/24. Poso ràdio Flaixbac a la cuina i esmorzo dues llesques de pa Bimbo integral amb mantega i melmelada o sucre i cereals amb llet. Fins a les sis vaig fent un parell o tres de cafès o cafès amb llet -la llet és molt cara i les tasses de cafè amb llet de casa son molt grosses- i escolto començar "El matí i la mare que el va parir".

A les sis i deu vaig a mirar en Jordi Eroles en directe al 3/24, el canal de notícies.

Quan hagi d'anar a Barcelona els dimarts i els dijous, a partir de la setmana que ve, hauré de marxar a les cinc i vint i no podré veure les primeres notícies del dia. Arribaré a l'estació de Sant Miquel de Balenyà deu minuts abans que el tren de les sis i dinou -trigo tres quarts d'hora caminant bé-. El tren de les sis i dinou arriba a Plaça Catalunya a tres quarts de vuit. Les classes comencen a Plaça Universitat a les 8:30. Hi ha un tren que en teoria arriba a les 8:14 a Plaça Catalunya però amb els retards que cada dia diu que hi ha a la RENFE no me'n refïo.

Aquests dies que encara fa poc que no consumeixo, la fundació no em dóna diners. Els de la compra del menjar els donen a la Fina. L'última vegada li van donar 140 euros per a quatre setmanes (35x4) i a na mi, el divendres passat, la tutora em va donar tres tarjetes T-10 de sis zones per anar a Barcelona aquests dies que, des de avui fins al quinze de Setembre, és d'excursió amb alguns membres de la fundació a Londres.

Sempre poso la tutora, que es diu Assumpta, perquè em va dir la Sílvia que era la seva ajudant -i dic era, perquè ara ha plegat de la fundació- que evités posar els noms al bloc. La Sílvia a plegat aquesta setmana passada, el dia 31, i la noia nova no comença fins la setmana de després del quinze que és un dijous.

A Barcelona m'hauré d'endur una carmanyola. Sort que, em sembla que ja us ho vaig dir, aquest estiu amb els cèntims de treballar em vaig comprar una motxilla de cinquanta euros per portar la carpeta, el paraigües, l'aigua de casa i la carmanyola amb l'esmorzar, el dinar i el berenar. Sortiré de casa a les 5:20 i fins a les, depenent de quin tren hi hagi que no ho sé encara, 20:30 per lo menys, comptant que hi ha deu minuts de Plaça Universitat a Plaça Catalunya, més una hora i vint de tren, més quaranta-cinc minuts de caminada altre cop. Són quinze hores. Quan em donin cèntims intentaré que me'n donin per a anar a dinar al McDonald's que em sembla que el mac menú val quatre euros. De moment hauré de fer amb quatre biquinis freds.

Salutacions cordials.

divendres, 2 de setembre de 2011

Sí que aniré a Barcelona!

La meva tutora m'ha portat avui 3 T-10 -tarjetes de transport- de sis zones per anar a Barcelona i tornar quinze vegades. M'ha donat T-10 perquè m'ha dit que de moment no em poden donar cèntims. No podré anar a dinar al McDonald's. M'hauré d'emportar el dinar. Començao la setmana que ve no, l'altre, dia tretze. Espero tenir molta sort.

Es prepara una nova Diada a Can Salvans.

Hola. Ja som a dos de Setembre i la data de la Diada del nostre país s'aproxima. De fet, és aquest diumenge no, l'altre. A casa seré jo sol i penso beure xampany que en tinc una ampolla petita de Pere Ventura. També espero poder fer alguna cosa especial per dinar que no sigui massa complicada. Vull dir que miraré de menjar tall per dinar. També telefonaré a la mare que és a la residència. Aquest any penso escoltar el concert al matí i mirar la pel·lícula de la tarda després de dinar.



Un dia d'aquesta setmana miraré d'anar a la caseta a veure si trobo la senyera que va penjar el meu pare per les Olimpíades de Barcelona, però em sembla que se la va tornar a vendre. Ara mateix no tinc possibilitats de comprar-ne cap. Recordo que la senyera va estar penjada a tota la façana de la casa, des de la finestra de dalt de tot al mirador fins a la porta de l'entrada amb una petit bandera amb els aros olímpics totes les Olimpíades i va quedar penjada fins l'Onze de Setembre.



Les Olimpíades van ser molt maques. L'any que ve en tornen a fer. Us demano que reviseu el meu escrit: "S'han acabat les Olimpíades" de suposo agost o setembre del 2008 quan es van acabar les de Pekín. Penso que és força original i engrescador.



Una altra cosa que puc fer de cara a la Diada és endreçar el jardí. Com que demà plourà, han dit, aquesta tarda segaré la gespa. Tota la que pugui. Estic fins i tot per fer un pilot amb la que no em quèpiga als contenidors i ja l'abocaré dimarts. Em sembla que s'ha d'aprofitar que plogui. Han dit que plourà demà i diumenge.



Suposo que ja sabeu que a la gespa, després de tallar-la, li convé una regada. Sempre depenent molt del tipus de gespa en concret, si no es rega i fa calor n'hi ha que es rosteix de seguida i queda groga. És el que em va passar a davant quan la vaig segar ara fa dos diumenges. L'he hagut de regar. S'ha refet una mica i li convé molt la pluja que han dit que caurà demà.



Ara pensava que per la Diada podria fins i tot comprar mig pollastre -no sé amb quins cèntims!-. Però no ho faré.



Deia Jordi Pujol que de la claudicació de Rafel de Casanova, alcalde de Barcelona el 1714 i veí de Moià, on per cet, han pogut pagar el 85% de la nòmina dels treballadors del seu ajuntament aquest 31 d'Agost, els catalans en faríem una victòria. Penso que de fet ja l'hem feta una victòria quan ho celebrem i fins i tot quan ho celebren alguns amb aires reivindicatius. Vull dir que alguns ho celebren reclamant més autogovern i fins i tot la independència, però en unes altres circumstàncies, per exemple les de una repressió diferent després del 1714 en vers Catalunya com no és el cas, i, que s'ha perllongat fins als nostres dies amb algun parèntesi com ara els de les Repúbliques, els catalans i els castellans podríem celebrar la nostra unió definitiva més recent si a tot l'Estat fossi festa.



Estaria bé que a n'els catalans se'ns rebés en aquestes dates com a "Benvinguts a la Corona! Ara estem tots junts! Només falten els portuguesos!" Però això no passa. Penso que de la mateixa manera que ens diu Ferran Soldevila en el seu llibre de Resum d'Història dels Països Catalans que es determina gairebé arbitràriament el naixement del País Català amb la actitud de Guifré el Pilós de desvinclar-se de la Corona de Carlemany per inoperància d'aquest i es dóna lloc a les primeres manifestacions d'autogovern, la data del 1714 també s'ha posat arbitràriament. Però quan hi penso crec que és molt definitòria de l'esperit nacionalista català: "Vàrem perdre però ens recuperarem, recuperarem el nostre autogovern" i això malgrat l'atemptat de Nova Iorq.



No sé què podríem celebrar si no. Molta gent ha manifestat que per la diada de Sant Jordi, el vint-i-tres d'Abril és molt maco que no sigui festa i sigui un dia laborable. Quan no cau en cap de setmana. Per Sant Jordi, com molts de vosaltres ja sabeu, suposo, els catalans tenim costum de regalar a les nostres dones preferides com l'esposa, la mare, la germana o la nòvia, una rosa. Elles a canvi tenen costum de regalar-nos un llibre. Això ho fan també des de ara no fa gaire al Japó.



Els cànons diuen que es regalen roses i llibres. A na mi no m'han regalat cap llibre mai per Sant Jordi ni ara recordo haver regalat cap rosa excepte quan tenia nòvia em sembla. Vull dir que no recordo haver-li regalat cap rosa a la Mariàngels, però potser sí.



A casa, la mare no ens regalava cap llibre. El pare li regalava una rosa a la mare que anava a comprar la meva germana des del taller a Vic. Hi anava en cotxe. El meu germà Jordi, de solter, no recordo que li hagués regalat cap rosa a la mare. Un cop casat i amb fills potser sí. De fet, gairebé es varen ajuntar les que li regalaven el meu para, el meu germà i el meu nebot Jordi.



Penso que la llegenda de Sant Jordi, per molt que diguin que passi a Montblanc no és prou arrelada per extensió culturalment com per ser la Diada de Catalunya. L'Onze de Setembre m'està molt bé.



Això que deia de "Benvinguts a la Corona!" sembla estrany que no passi. Ara mateix amb tot això dels cascos blaus i la ONU encara serà que Gaddaffi participarà a les eleccions. Potser dic una bajenada però és cert. És curiós la importància que es donava a les guerres abans. Suposo que perquè devien de suposar un gran esforç econòmic i s'havia d'amortitzar. De fet, d'un temps ença, hi ha qui ha sabut ser més diplomàtic en les victòries donats els casos. Per exemple el nacisme alemany a qui molta gent atribueix l'apogeu gràcies a les humiliants clàusules de rendició de la Primera Guerra Mundial. Això va fer que Alemanya hagués de pagar molts cèntims. Però així els va anar.



Vull dir que fins la Primera Guerra Mundial, Alemanya no era cap país influent, em sembla. No tenia colònies i va haver d'espavilar-se en la indústria química perquè no tenia matèries primeres. Deien que antigament, abans dels grans vaixells, tothom qui volia anar a l'Est havia de passar per la Porta de Brandenburg, però culturalment, fins i tot, no ha estat fins molt recentment que Alemanya ha aportat a la universalitat. Potser una llengua tan rica ha fet que hi haguessin grans escriptors i filòsofs però mai una potència econòmica de l'abast de l'Alemanya Nassi.



Estic molt content de ésser català!

dijous, 1 de setembre de 2011

Dia 5. Em fa mal el fetge.

Hola. Tinc unes punxades al fetge. Més que punxades és un dolor de un volum com un puny o una mà que s'encongeix i s'aïlla de la resta de coses de la panxa. També podria ser que es tractés de l'intestí. M'ha fet molt mal a estones.



Acabo d'enviar un correu a la Secretaria de la Facultat de Filologia de la UB perquè m'enviïn la carta d'admissió als seus estudis que no he rebut i que m'és necessària per a sol·licitar el trasllat d'expedient que haig de presentar per tal que em siguin reconeguts els crèdits cursats a la universitat de procedència aquests semestres anteriors.



He anat al Centre d'Atenció Primària i m'han dit que no em veurien d'urgències i que demanés hora per la doctora el dilluns que ve a la tarda.



Avui m'he llevat a les 6:00 i m'he dutxat. A les 7:30 he agafat l'autobús per anar a Vic i ser a l'hospital a les vuit que m'havien de punxar el Risperdal CONSTA. Després, com que l'infermer que m'ha punxat era un substitut m'he hagut d'esperar a les deu que em donessin la medicació i fer el control d'orina.



Després he anat a la Assemblea del Pedrís. He arribat quan ja acabava però no m'he quedat a que m'inscrivissin a les activitats perquè no hi havia la Montse Colom que és la directora, i malgrat que no és la meva referent, que és la Neus, sí que és qui sempre m'apunta als grups.



He esmorzat dos biquinis a les onze i a les dotze he anat a fer la migdiada que ha durat fins a les 14:30, però no he pogut dormir tot i l'injectable.



Des de dilluns que prenc més medicació: Torno a prendre Fluoexetina, un antidepressiu fluixet de 20mg i Abilify que és un relaxant i que no vaig tenir fins dimarts a la farmàcia. Dilluns em vaig prendre dues fluoexetinas, dimarts una fluoexetina i un abilify i dimecres dos abilifys, però resulta que l'Abilify me l'haig de prendre al vespre. Avui m'he pres dues fluoexetinas i un abilify.



Demà tinc una entrevista amb la meva tutora i la meva germana per parlar de com anirien les coses si es vengués la casa de Tona. Vull dir que què passaria amb els diners i on podria anar a viure sempre que avui no em toqui la 7/39 de la que ja us vaig parlar abans d'ahir.



Salut!