dijous, 8 de setembre de 2011

Dia 12. Evolució tot preparant-me per anar a Barcelona.

Hola. Jo ja estic a punt per la Diada. Des de fa una setmana que dormo set hores diàries. Em llevo des de fa tres dies a les dues de la nit. El cap de setmana em vaig llevar a les cinc i després a les quatre, i divendres i dijous a les 6:30 i les 6:00. Segurament es tracta dels efectes de la nova medicació: L'antidepressiu (Fluoexetina) i l'antipsicòtic (Abilify).

El dilluns vaig tornar a anar al psiquiatre de guàrdia a demanar-li pastilles per dormir perquè això de llevar-me tant d'hora ja ho havia passat l'hivern anterior que passava molt fred a casa sol i sense calefacció. La doctora Martínez em va dir que no em donaria, de guàrdia o urgències, benzodiazepines (Lormetazepam) però vaig aconseguir que em receptés Etuminas (1/4). Dimarts em vaig llevar a les dues igualment.

De fet em desperto a les onze de la nit però faig l'esforç de no excitar-me per a no desvetllar-me. A les dues salto del llit. Em passa que em desperto i em sembla que he dormit dues hores i només ha passat un quart o deu minuts perquè a la una i mitja ja vaig mirant el rellotge. Això em sembla també que és l'excitació per haver-me'n sortit del consum i per la novetat d'anar a Barcelona. M'estic fent encara l'horari.

Durant la nit em prenc, en dejú, el Plantago Ovata Cinfa, el genèric del Plantaben que em va receptar la metgessa de capçalera i que donat lloc a la fi dels meus mals al fetge que no eren al fetge, sinó deguts al restrenyiment. Tothom sap que tallen la cocaïna amb laxant, i mentres anava consumint, anava fent, però al deixar de consumir, i, no és que l'ansietat em fes menjar molt, però amb una setmana n'hi ha hagut prou per tenir dolors. El Plantago Ovata Cinfa va molt bé. També em prenc un cafè amb llet perquè diu que s'ha de fer baixar. Després em vaig a dutxar i miro les notícies repetides (en reemissió) al 3/24. Poso ràdio Flaixbac a la cuina i esmorzo dues llesques de pa Bimbo integral amb mantega i melmelada o sucre i cereals amb llet. Fins a les sis vaig fent un parell o tres de cafès o cafès amb llet -la llet és molt cara i les tasses de cafè amb llet de casa son molt grosses- i escolto començar "El matí i la mare que el va parir".

A les sis i deu vaig a mirar en Jordi Eroles en directe al 3/24, el canal de notícies.

Quan hagi d'anar a Barcelona els dimarts i els dijous, a partir de la setmana que ve, hauré de marxar a les cinc i vint i no podré veure les primeres notícies del dia. Arribaré a l'estació de Sant Miquel de Balenyà deu minuts abans que el tren de les sis i dinou -trigo tres quarts d'hora caminant bé-. El tren de les sis i dinou arriba a Plaça Catalunya a tres quarts de vuit. Les classes comencen a Plaça Universitat a les 8:30. Hi ha un tren que en teoria arriba a les 8:14 a Plaça Catalunya però amb els retards que cada dia diu que hi ha a la RENFE no me'n refïo.

Aquests dies que encara fa poc que no consumeixo, la fundació no em dóna diners. Els de la compra del menjar els donen a la Fina. L'última vegada li van donar 140 euros per a quatre setmanes (35x4) i a na mi, el divendres passat, la tutora em va donar tres tarjetes T-10 de sis zones per anar a Barcelona aquests dies que, des de avui fins al quinze de Setembre, és d'excursió amb alguns membres de la fundació a Londres.

Sempre poso la tutora, que es diu Assumpta, perquè em va dir la Sílvia que era la seva ajudant -i dic era, perquè ara ha plegat de la fundació- que evités posar els noms al bloc. La Sílvia a plegat aquesta setmana passada, el dia 31, i la noia nova no comença fins la setmana de després del quinze que és un dijous.

A Barcelona m'hauré d'endur una carmanyola. Sort que, em sembla que ja us ho vaig dir, aquest estiu amb els cèntims de treballar em vaig comprar una motxilla de cinquanta euros per portar la carpeta, el paraigües, l'aigua de casa i la carmanyola amb l'esmorzar, el dinar i el berenar. Sortiré de casa a les 5:20 i fins a les, depenent de quin tren hi hagi que no ho sé encara, 20:30 per lo menys, comptant que hi ha deu minuts de Plaça Universitat a Plaça Catalunya, més una hora i vint de tren, més quaranta-cinc minuts de caminada altre cop. Són quinze hores. Quan em donin cèntims intentaré que me'n donin per a anar a dinar al McDonald's que em sembla que el mac menú val quatre euros. De moment hauré de fer amb quatre biquinis freds.

Salutacions cordials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada