dimarts, 18 d’octubre de 2011

El darrer currículum a la UOC.

Hola, què tal? Porto a la UOC des de febrer de 1998. Llavors em vaig matricular de la Llicenciatura en dret i l'experiència va tenir tres semestres de continuïtat aprovant tres respectives assignatures. Recordo que llavors teclejava amb un dit de cada mà i que estava més atret pel fenòmen d'Internet i la connexió pertinent que em proporcionava la UOC que no pas els estudis. Fins i tot abans de canviar d'estudis i d'anar a veure si acabava les CC Empresarials en una universitat presencial, vaig passar-me algun semestre en blanc només jugant al póker.
Cap allà al dos mil sis em vaig matricular en la Llicenciatura en Humanitats però no em va agradar. Vaig tornar al Dret, llavors el Grau i finalment i desde Setembre del 2010 que curso el Grau en llengua i literatura catalanes. En dos semestres he aprovat tres assignatures de sis crèdits.
Des de ara fa un any i mig soc pensionista donada la malaltia de l'esquizofrènia paranoide que pateixo amb un grau de disminució reconegut per la Generalitat de Catalunya de manera permanent del 76%.
El meu pare, i dos dels meus germans, un germà i una germana de cinquanta i pocs anys van morir en el període d'un any cap allà al 2006 també. El meu pare va morir al febrer, el meu germà el mateix dia del mes d'Abril i la meva germana un dia del mes més tard però del gener de l'any següent.
La meva mare és a una residència de la tercera edat a Valldoreix des del dia 3 de desembre del 2010. Cada vegada que la vaig a veure, un cop al mes, haig de passar-me dues hores i mitja en transport públic per anar i dues hores i mitja per tornar. Té demència senil. Va resultar que a casa, jo soc de Tona, hi feia massa fred i quan es va demanar als germans que quedaven, 2, que paguessin una part del gasoil de la calefacció la van fer ingressar.
Allà, la mare, ha passat un bon hivern i la dutxen cada dia. Ara porta panyals i va en una cadira de rodes perquè va caure un dia. La seva malatia es molt trista, pero ella esta sempre contenta. Al principi de tenir la malaltia patia mes.
A la mare, també li varen diagnosticar un principi d'Alzheimer que de moment progressa però, gràcies a déu, molt lentament i a na mi encara em coneix pel telèfon i cada cop que la vaig a veure. No sembla amoïnada per estar-se allà. Quan ens veiem ens fem molts petons i abraçades. Però no es pot fer res més del que es fa. Fins i tot encara que em toqués un primitiva o potser una 6/49 no podria tenir-la a casa tant ben cuidada com està allà.
Aquest semestre vinent iniciaré els meus estudis de Grau en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. No haig de pagar la matrícula, només setanta euros. I els viatge en tren des de Sant Miquel de Balenyà a Plaça Catalunya, anar i tornar em costa quatre euros amb seixanta. Em matricularé a mitja jornada. (Agost-2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada