dissabte, 15 d’octubre de 2011

Factures modernes.

Hola molt bon dia. Avui és dissabte 15 d'Octubre del 2011.

Resulta que he llegit, al llibre de Gramática normativa del Español de les publicacions de la UB un article molt divertit i enjugassat. Parla del vi, del seu àmbit lingüístic -cosa que va dir la professora que li feia molta gràcia, ella que es de les illes- i de les factures modernes de vins que havien estat abandonats per la seva antiga no comercialització i la no afectació de la filoxera.

Hi ha molta gent que no beu vi, i hi ha qui en pren un vas cada dia amb allò que deien a les pel·lícules: finalidades medicinales. Jo no puc, ara com ara, beure alcohol. Ni vi ni cervesa i per descomptat cap licor, malgrat que de vegades quan surto amb un amic em prenc una copeta que no compta perquè no m'en recordava que no podia beure. A més ho faig sense mala intenció i amb també finalitats mèdiques. Per exemple desinibir-me o socialitzar-me.

Us parlo d'aquestes factures modernes, que no volen dir res. Volen dir que fan el vi modernament. Facturat o manufacturat modernament amb raïm antic i recuperat des d'arreu del món en un projecte encapçalat, fins no fa gaire es diu per Bodegas Torres.

Ara em ve al cap que és necessaria la possible col·laboració d'alguna persona que sàpiga de comptabilitat més que jo, perquè em trobo que ara fa un any, vaig fer la revisió al tractor tallagespa i em va costar més de cent euros -uns cent vint si no recordo malament-, i també se'm va espatllar la bateria que durava des de que vàrem comprar-lo abans de la mort del meu pare.

Resulta que teníem el tractor en un graix on hi fa molt de fred, però encara no sabem si on és ara la bateria s'espatllarà, o millor dit durarà tant com ara. Podria ser que donat que no havia passat les corresponents revisions anuals, l'oli s'hagués embrutit massa, no es pogués reciclar i s'hagi de llençar... on?

Així doncs els 100 euros que dec als veïns de Barcelona als que sego la gespa, de moment no els diré res tot i les batzegades que va rebre la màquina, i quan dic batzegades vull dir que s'escalfava massa de tant segar a diferentes alçades i tanta gespa i engegar-la un dia al matí i el mateix dia a la tarda, i no fer-ho -tot això ho soposo-, un cop cada quinze dies, perquè tal i com em va advertir la persona que me la va vendre, i que és el que es cuida de les màquines a can Vicreu: "la bateria no carrega gaire"; i per això, tot i que la màquina té llums em va recomanar no encendre'ls.

On llençarem les bateries? ¿Son les bateries i els olis tecnologia moderna com per deixar-les o enviar-les a l'estranger i que les investiguin i les copiïn sense que hi hagi qui potser hi ha invertit molts de pensaments en millorar-les? És un gran dubte!

Jo, per si un cas, i gràcies a la col·laboració del senyor client he quedat per advertir-lo, l'any vinent, quan jo comenci a segar la meva gespa, de la notícia, i, haig de recordar-me de comunicar-li que no disposo de maquinària adient per a tal servei. Tampoc em convé de tenir cèntims. Si a n'ell no li és inconvenient, deixarem els tractes per a més endavant. Avui mateix li telefonaré des de casa de la Consol, malgrat que a casa hi tinc telèfon, em sembla.

A reveure, ara tinc pressa per fer un altre post. Podeu afegir els vostres comentaris. Salutacions cordials.

(17/10/2011)No pocas bodegas catalanas se han lanzado a recuperar ancestrales vairedades de vid con las que dar una personalidad única a unos nuevos vinos de facturas modernas.

Bodegas Torres, que lleva años insertando anuncios en la prensa local y comarcal buscando unas variedades no cultivadas que prácticamente desaparecieron con la llegada de la plaga de la filoxera a finales del siglo XIX, ha sido pionera en su recuperación de variedades perdidas. En el marco del proyecto La vinya del món, Sumarroca ha plantado en el Penedès 364 variedades de vid de todo el planeta, de las quales 52 corresponden al ámbito lingüístico catalán. Según el responsable de este proyecto de I+D y enólogo de Sumarroca, Tomàs Puig, pretende "decubrir las posibilidades enológicas de variedades que en su momento desaparecieron y que, mediante la tecnología actual, pueden ofrecer un resultado enológico muy satisfactorio". Los impulsores del mismo desean "reivindicar los valores del patrimonio vitivinícola catalán lejos de las presiones comerciales contribuyendo a la recuperación de variedades prácticamente perdidas".



R. FRANCÀS, "Nuevos vinos de viejas vides", Vi Franc, 22-6-2010




No sé si donava per tant! No he telefonat als veïns encara... no cal.. em fa vergonya. Ara penso que potser els tractors tenen llums per despistar. Si algú té algun dubte del que vull dir amb despistar que ho demani. Com diuen: En podem parlar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada