dissabte, 15 d’octubre de 2011

Tinc una notícia bomba!

Hola, molt bon dia! A partir d'ara ja no estaré sol, o tan sol en aquest blogg. Resulta que fins ara només podia saber d'on venien els meus visitants o seguidors gràcies a l'apartat estadístiques que tinc disponible en crear-ne un. Així, molts eren d'Espanya, malgrat que fins fa un temps n'hi havia tants del meu país com d'Alemanya, Bèlgica i Holanda, la Índia i Rússia... i també i com no, dels Estats Units d'Amèrica.

A na mi això de tenir visitants foranis recomanats per hipersalts en el web em fa molta il·lusió. Suposo que ja sabeu què vol dir fer il·lusió una cosa. Doncs resulta que ara m'he assabentat que si jo tingués el blogg des d'abans del 2007 podria veure les vostres reaccions o les dels meus seguidors, ara no ho recordo, als meus missatges o posts, em sembla.

Potser d'aquí a un any, quan en faci més de quatre, em va dir la meva amiga personal Júlia Costa Coderch que té el blogg La panxa del Bou.

Més que reaccions del tipus: veure la cara que hi poseu des de darrera de la pantalla de TFT o des de tub de la televisió que no era de plasma, podré, si en soc capaç veure els llocs que visiteu després de llegir el meu post i trobar per exemple llocs de refugi per a la meva ànima atormentada. He he!

Vull dir que si estic sol a casa puc entossudir-me i perdre'm en actes vandàlics com usurpar identitats i tot això tan difícil d'explicar i no passaria que tot fos una ajuda a trobar camins lluminosos i d'esperança i de volaieig. Potser hi hauria gent que fins i tot em recomanaria de visitar alguna lectura.

Tinc moltes coses més per dir avui però s'acaba l'estona. Em sembla que ja us he atabalat prou. Podeu afegir, esclar, els vostres comentaris.

Salutacions cordials. Tona a quinze de'Octubre del 2011. Josep.

PD: Falten categories per a aquest post. Un dia m'hi posaré seriosament. Hi tinc molta feina! Ara, Com he arribat fins aquí?

Doncs he arribat fins aquí reflexionant i acompanyat. No em va bé de moment connectar-me des de casa, que no ho he provat fa temps, tot i que em temo que no fa falta. Vull dir que de vegades, tan sols amb imprimir-ho, jo que tinc una impresora muntada a Ucraïna, em sembla... ara no n'estic segur! em sembla que cada cop que imprimeixo un document, doncs no li cal a l'ordinador connexió a Internet perquè a na la ràdio li passi que ja sap què he escrit. O, potser no. Potser que a casa hi tinc micròfons, senten que imprimeixo, i amb la càmara secreta que hi ha darrere del rellotge digital del forn de la cuina, on hi tinc la ràdio, esperen d'endivinar, amb les meves reaccions a les seves paraules davant la càmara el que hi he posat. Llavors, jo que bado els hi esplico. No s'hi val a badar!

I, com m'hi vaig fixar jo que era ensamblejada a Ucraïna? DOncs al veure que valia tants cèntims una cosa que pesava tant poc... suposo.

Salutacions cordials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada