dilluns, 28 de novembre de 2011

Hola, aaah... un altre somni... hehe

Avui mentre dormisquejava, cap allà a les tres del dematí tot escoltant La Finestra Indiscreta, he somniat amb no sé què exactament d'atropellar un ànec dels Hostalets, i he deduït que:

El meu germà Xavier va morir atropellat! hehe, és broma home! a més, es veu que es va veure per la tel·levisió un conductor d'un camió xinès que atropellava un nen i li tornava a passar per sobre perquè no és tant car el seguro si et mors, com si quedes viu hehe

Sí-sí!

Tral·laral·lará!

Ës que avui m'he llevat a les... m'han despertat a les 20:22 i em pensava que era la meva germana i que la meva mare s'havia mort hehe però ere una jovenalla del poble que em volen llogar un graix a la caseta. Els he dit que cerquin i em telefonin. Després he esmorzat i me n'he anat a dormir un cop presa la medicació del matí perquè no tenia res més per fer, i encara hi he anat un altra cop a dormir.

Sabeu què? doncs que em sembla que a partir de que publiqui aquest missatge... doncs que hi ha gent, em sembla que té accés a tot el que es fa públic immediatament a Internet, a Catalunya també. i que sobretot els dilluns al dematí, com avui, es posen a investigar el que ha passat el cap de setmana a la ràdio! Avui tindré moltes visites hehe haha

diumenge, 27 de novembre de 2011

La meva mare no té Alzheimer!

Mireu! La meva mare m'estima. I té instint de supervivència... com deien ara a la ràdio: Que no sigui un càncer! De fet a qui li dec les gràcies és a Dolors Diví Alasa de Mataró que m'ho va explicar... Es tan investigant. El càncer l'han trobat a les mòmies egípcies diuen... o van dir a la CCRTV, i potser des de llavors es diuen d'una altra manera: CCMA: Corporació Catalana de Mitjans AudioVisuals.

hehe

A mi no em fa res morir-sia de la mateixa malaltia que la mare... però de la del pare... Bah! Això no són coses d'explicar... Bé! vosaltres mateixos. EL pare de retenció de líquids... molt trist... va anar al taller fins l'últim dia... Ens varem gastar molts diners en un terreny que ara no val res o quasibé res. I de fet el terrenyet ara dóna un bona sortida a la propietat, apta per a comions al carrer Indústria número tres de Gurb... serà un bon partit, esclar.

Jo ja... El meu germà es va morir de càncer de fetge... un càncer que es veu que era molt bèstia... tenia molts nervis o neurones com en volgueu dir a la panxa i no el podien operar. O si gui que mira! quina sorpresa! ara que ve Nadal.

Em vull comprar unes Martens, sabeu? Unes de noves, per tenir de recanvi. Les Wambes ja estan velles i gairebé completament gastades... tenen boca que deiem i a més ja estaven provades, em sembla. Les vaig trobar a l'armari i em sembla que encara s'han d'anar a pagar a l'Everest de Vic. Està la factura a nom del pare, o sigui que li toca pagar a la Neus o més ben dit cuidar-se'n.

Jo ja li he demanat fèina i hem quedat que em diria alguna cosa ara la telefonaré. No hi era. Li he deixat un missatge. hehe

Bé! Doncs si déu vol i de cara al Nadal farem... Mira! Si l'Alícia em fa el paper per anar al Nadal a la residència de la mare doncs el farem servir de moneda de canvi:
.-La mare al Nadal
.-Jo a treballar esclar. Li demanaré al Francesc!
.-Cobrar, cobrar: Un paquet de tabac cada dia. Cada dia que hi vagi.
.-La Neus a cercar-me fèina als veïns o per on sigui hehe
.-A estudiar matemàtiques i Engineria... més ben dit a estudiar després del que estic fent: Matemàtiques, Física i Química. De Física i Química ja tinc llibres de l'editorial Océano hehe

L'he trucat al mòbil, No sé què ha passat que s'ha tallat el número haha ¡Qué triste es pedir pero más triste es robar!

Ah! Sí, que passa que aviat faré el rècord sense consumir i hauré de tornar-hi hehe i passa que no sé d'on treuré els diners hehe Telefonaré a l'amic del cossetxar. Brrrrff! Voy listo!

Que pagui les wambes! La Neus! Que pagui les wambes que té molta cara huahua

No vessem llet!

-hehe Visca Catalunya Ràdio! al matí deien que hi havia indústries farmacèutiques darrera de tot això
-Sí-sí! Too many women or too many pills.
-És el que diu el CD
-El que diu qui?
-El Brian Johnson
-Doncs jo he llegit too many woman with too many pills, Yeah
-És el canvi!
-Sí-sí
-hehe
-Pobre Bon
-Mira que aquest disc està prohibit
-Ara no sé què deia quin?
-Fote't
-És fotre't
-Sí a-això ara cantarem el Enemigo público número úno
-Cerquem-ho!

Ara vinc!
El gat es pentina, feïna, noi! Com es dèia... no deia aquell advocat? Fèina, salut i èina... ho hem d'investigar... i furat!

Què et sembla?

Què et sembla ho deia en Marcel, un amic meu de joventut. I no va ésser fins que vaig llegir el llibre L'home que mirava passar els trens de Simenon que ho vaig veure escrit. Però... bé! Sí! En Marcel era dels primers de prendre carajillo i copa i m'en va ensenyar hehe però jo llavors ja m'havia pres alguna ampolla d'anís del Mono en una tarda amb el Carlos Copas en pau descansi. Carlos Puig que havia estat a Campillos. Un gran tipus també... i també va morir de càncer, com el meu germà però a n'ell ja n'hi havien tret algun i duïa un forat a la tràquea de tant fumar Habanos. Anaven al Globo, prop del carrer Mandri i el seu pare era general. Vivia a Torelló al cantó del Club i tenia un boix reconegut per la generalitat de Catalunya com a patrimoni i no el podia esporgar perque s'havia fet tant gran. Un altre dia us explicaré més coses però ara haig de marxar.

L'acudit del mariconadas ¡No!

Ara no trobaré l'acudit del mariconadas no per explicar-el-vos-lo. Però més o menys va així:

Són dos homes en una illa deserta i al cap d'un temps un li diu a l'altre. Mira que jo tinc unes necessitats, fem'ho a sorts i al que li toqui doncs a baix. Li va tocar a baix al que no se li havia ocorregut la idea i va resultar que de sobte el que estava a dalt va començar a fer-li petonets al clatell. De sobte el d'abaix, s'aixeca com pot -vaig dir aquell dia- i li diu:
-Mariconadas no ¿eh?
hehe Ara me'n vaig a escoltar el It's a long way to the top if you wanna Rock'n'Roll

Burn, baby burn! -Conte

Mireu! Jo, en la meva vida solitària he anat a putes alguna vegada. Ja quan estudiava a Barcelona, algun dijous, i, encara que no ens havíem fet clients llavors, passavem pel Camp Nou.

En una devallada que hi ha vèiem les prostitutes palplantades a la vorera. Jo estava... entre cohibit, espantat i desitjós. El sexe, per a mi, era una cosa que s'havia de fer... entre altres coses perquè després de tant pelàrmela, doncs fer l'amor esdevenía ja necessari... com una mena de estatus.

Als setze-divuit anys era verge, i si hagués tingut diners, hagués pagat llavors mateix per fer-ho i poder dir que ho havia fet als altres nois. Però no va passar així la cosa.

Recordo que entre altres coses ens les miràvem i que jo que anava a darrera no deia esclar res. Sempre he tingut molt respecte a les agresions físiques. Un altre dia us explicaré perque. Allà al Camp Nou, passàvem amb el cotxe, amb uns d'Andorra, i em deien que més cap al capdamunt de la devallada hi havia els travestis, que ja llavors, potser estaven operats o s'amagaven la cigala entre les cuixes.

Poques coses van passar allà. I a més dubto que hi anéssim més de dues vegades algun dijous. Anàvem a El Bodeguín, prop del carrer Muntaner a torrar-nos una mica, però jo em sembla qua això de beure ja ho duïa d'abans. Ara no és el tema.

La primera vegada ue vaig anar a putes va ésser amb el José Manuel de Brull. No sé però el seu cognom ni ara imorta i suposo que és millor no citar-lo per a el cas de possibles revenges justicieres en vers ell per part de velles inquisidores i newbies exhasperats cercant, en el cas de que José Manuel hagi assolit una possició acomodada. Com em va dir no fa gaire la meva exnòvia a na mi, No li vull cap mal.

Vem contractar un "completo": francés més fer l'amor. Primer va triar ell. Jo no recordo si era encara verge o ja havia assolit el grau amb... vull dir que no recordo, sincerament, si la primera vegada que vaig fer l'amor va ésser amb aquella prostituta que em va fer la fel·lació amb comdó, que ja em vaig escórrer i que em va dir va que te vas a correr i em va deixar... bé em penso que si que devia ser verge, perquè malgrat suposo era més important per a mi fornicar, em vaig escorrer amb la fel·lació i a més a l'hora de fer l'amor la meva polla ja estava de capa caiguda i no vaig voler estar-me allà manxant per a no res o perquè aquella noia anés aguantant les meves suaus batzegades espodorides i sensibles com entre espantat i respectuós.

El que jo sentia per aquella dona era entre por, respecte per la seva trista fèina i ganes de fer l'amor. No m'havien fet mai una fel·lació abans o potser sí. No em sembla que no.

La segona vegada doncs, encara que no em podeu fer cas, va ser amb una noia que vaig anar a deixar a Vic amb el furgó del taller un divendres, em sembla, a la nit. Vem fer de tot però poquet.

Una altra vegada vaig anar al Camp Nou i una noia em va dir, quan ja l'havia contractat: "Qué pollón tienes canalla", em va dir que es deia Roberta.

Però la vegada que més tinc ara ganes d'explicar hehe és quan vaig anar jo sol a les Rambles de Barcelona. Anava torrat prò no prou com per no conduïr. De fet em sembla que llavors ni hi havien aparells per mesurar el nivell d'alcoholèmia. També m'hi havien acompanyat i m'havien dit les carregaves al cotxe i anaves a no sé quin pàrquing. Estav enrabiat i m'havia pres un carajillo que li havia demanat a un taxista on havia d'anar. Jo el que volia era fer pipi. Vaig orinar, vaig fer el carajillo que no recordo de què era i vaig anar cap a les Rambles... suposo que quan em va pujar l'efecte, però potser era un altre dia, no ho sé del cert.

Llavors, i ara us explicaré un secret quan havia passat per allà les Rambles a no sé quina alçada i donat la volta pel pàrking, la segona vegada , tot espantat per aquelles possibles agressions que us comentava abans en aquest mateix missatge, doncs vaig passar per un altre carrer més a la vora i vaig tornar a poder sortir per les Rambles. Hi havia dues o tres noies amb no sé si totes la cara pintada... psé! Vaig pensar. I vaig anar amb la primera que em va voler mirar. Això sí que ho sé del cert, que em va voler mirar i que duïa els ulls pintats:
-¡Sube!
-¡No! Ya voy andando... Es aquí mismo.
-Da la vuelta... Es este piso. Aparca aquí.
Llavors vem pujar i li vaig demanar si vivia allà hehe suposo que em va dir i quan em vaig esperar, seguint les istruccions a la recambra, em va dir que ja podia passar. Ella ja estava al llit, de cap per avall i em va dir:
-¡Va!
Jo li vaig dir que no sabia com es feia alllò d'aquella manera i li vaig demanar que com m'havia de posar... Suposo, encara que no ho recordo del cert, que ll devia fer un moviment amb la cuixa que no em veig goitar. Jo li vaig dir que jo pesava molt, però a poc a poc vaig posar-hi els meus genolls, un a cada banda i vem cardar. Estic segur que hi havia alguna cosa en aquella tmosfera que m'impedia entre desenvoluparme i fixar-me en les coses, a banda de la torradera.

No vem cardar gaire i jo em volia escórrer. No sé si va ser després d'haver cardat vàrie vegades amb la meva novia la mariàngels i cercava el plaer, però quella noia va dir prou. No, abans va dir "¡Ahora!" vaig mirar a sota dels meus collons i vaig poder mirar els seus dits. No sé si li vaig demanar si s'estava fent una palleta o què, vaig veure dos dits sense ungles pintades.

Ara que hi penso! Un dia vaig explicar a la UOC un acudit, el de "mariconadas No!" i a l'endemà en un programa que feien de sis a set amb la Rita Marzoa van posar la cançó that's the way it is cantada per la Celine Dion.

Després com que no m'havia escorregut, vaig exigir una palleta perque em va dir que ell no la txupava hehe i me la va fer. "Que hago con ésto", Lo metes en el congelador, lo guardan a no sé quantos grados bajo cero, en los laboratorios... los americanos. "Dáme más dinero" Li vaig donar tot el que portava, més de deu mil pessetes lavors però li vaig dir que em deixés alguna cosa per prendre un cubata i no sé quan em va donar ni què i vaig marxar.

Un altra dia us explicaré que podria haver passat després... si fós cert!

Getafe versus Barça 1-0

Benvolguts,

Tranqulitat. Si el Barça perd la lliga, en Guardiola s'haurà de quedar quatre anys més per igualar el rècord de Cruyff!

Salutacions.

dissabte, 26 de novembre de 2011

Les relacions homosexuals.

M’he distret.
Sí, benvolguts, un bon dia em vaig distreure… primer va ser la comunió, aquí a la casa del veí, que estava abandonada… comunió de què? Bé doncs com em va dir una vegada el meu pare: “Eren altres temps”. Potser avui en dia tot va en pastilles, que també s’han de vendre i provar. Heu llegit el llibre “El jardiner constant”?, jo tampoc.
Doncs mireu suposo que avui en dia amb tot això del ser destructiu i trencador ja hi ha qui està tant amoïnat en tenir fills i té altres preocupacions com ara per exemple deixar empremta en alguna altra persona, que ell, lliurement, esclar, ha triat coma objectiu de la seva existència.
I, per exemple se n’enamora -que dirien els poetes,- o li vol tant bé... que li fa mal. Passo bastant de la cultura popular. Un dia varen dir al Maresme: “Jo de jove me la pelava i un bon dia vaig dir que allò s’havia d’acabar o solucionar, i em vaig casar”.
Passa que Diu en John Le Carré em sembla, perquè no ho he llegit i això diu la pel•lícula “La Casa Rusia” que passa a Lisboa, doncs diu que uns policies o agents del ministeri de l’interior li diuen a un senyor escriptor o editor i que em sembla que fa de editor en la pel•lícula, Sean Connery com a actor, doncs li diuen: “Ha mantenido alguna vez relaciones homosexuales?” i li diu l’editor: “Hombre! Me he masturbado alguna vez” No seré jo qui faci una profunda reflexió sobres aquest tema i el que podríem anomenar pecat induït o potser fins i tot original, qui sap? Però sí que diré que la primera vegada que em vaig escórrer o pixar no va ser masturbant-me.
Ara no recordo qui va ser que em a dir que me la pelés ah! Sí! Va ser en una esquiada al PIVE Era la segona o tercera vegada que dormia amb altres nens –que no fossin família- heu llegit/vist “Misery” d’Stephen King? I va resultar que a la nit havíem de fer una cosa que era molt agradable i a veure qui arribaria primer, que si era cosa de l’edat, que si el més alt estava més desenvolupat i arribaria abans. Al final hi va arribar un que ja ho havia fet alguna vegada. Per sort per mi, no només no hi vaig arribar aquell dia sinó que em sembla que vaig marxar i tot i em vaig adormir després d’estar una bona estona pell amunt i pell avall amb la dallonsins dura, o quasi dura. No venia la cosa blanca. He set el primer va dir, i va dir “ah no? i... què és doncs aquesta cosa blanca” i es va apujar els pantalons... del pijama.
Ahir vaig anar a Barcelona i a dos quarts de tres de la tarda hi havia una parella de sud-americans, un noi i una noia em sembla, que s donaven petons a dintre d’un vagó del metro. EL noi, molt educat, devia estar superant el meu comentari de l’altra dia sobres la fel•lació i l’escorbut, que també vaig comentar a Ràdio Flaixbac, en el seu facebook i a manera de soslai (no soslaÏ) bé em sap greu de comentar-ho, però fins i tot jo vaig poder sentir la pudor del semen del dia abans o del dematí del seu prepuci, i això que estava a uns tres metres de distància.
Aquella pudor em va durar al nas... bé es que ni ho sé, em sembla que fins i tot quan vaig arribar a la universitat després de caminar un bon tros encara la duia, la pudor. Una cosa així com el sentir-se bruta que explicava no sé quina protagonista del “Santa Bárbara”, suposo que recordareu, aquella sèrie de tel•levisió, el dia que vaig tenir les primeres notícies d’una violació i del que li passava a una dona llavors malgrat dutxar-se, o estar-ho fent. Reviseu-ho!

Atención, pregunta:

hehe! Volvemos al 2007 queridos radio-oyentes! Con la sintonía de la Gramâtica Normativa del Español de Barcelona... pero esto era hace tiempo!

Un grupo de paleontólogos del equipo de investigaciones de Atapuerca ha estudiado los restos fósiles de una porción del tronco y la pelvis de un hombre senil que sufría cierto grado de minusvalía locomotriz. De acuerdo con los autores de aquel estudio, la presencia de un individuo anciano discapacitado en una población prehistórica de más de 500.000 años podría ser un indicio del cuidado social dispensado en un pasado remoto a los “mayores” del grupo. Según precisa este informe, el equipo científico, formado principalmente por investigadores del centro UCM-ISCIII de evolución y comportamiento humanos de Madrid, recuperaron los restos fósiles de este individuo a lo largo de cinco “intensas” campañas de excavación en la sima de los Huesos, una pequeña cavidad situada a más de 30 metros de profundidad en el interior de la sierra de Atapuerca. En concreto, los restos de la pelvis fueron objeto de un estudio previo publicado en el año 1999, y desde entonces el trabajo en el laboratorio ha permitido reconstruir y asociar a esta pelvis su columna lumbar. Además, su equipo ha encontrado también en la sima de los Huesos los restos de otras personas que no tenían deformidades en la columna vertebral ni en la pelvis y se ha descubierto que esta población, al igual que los neandertales, poseía una columna vertebral con curvaturas menos marcadas que las que recorren nuestras espaldas. “Es más, la forma característica de sus vértebras y su pelvis demuestra que sus cuerpos estaban diseñados, como los nuestros, para minimizar el gasto de energía necesario para mantenerse perfectamente erguidos”, han deducido los investigadores.
Europa Press, La Vanguardia.es, 11-10-2010

divendres, 25 de novembre de 2011

a tomar por culo... hehe!

Quina cosa divertida us ha passat torrats? Comenteu-ho vosaltres que podeu comentar, i jo us promet-ho fer un comentari en forma de publicació. Atentament, Onofre Bouvila hehe. Són les 6:37

dimecres, 23 de novembre de 2011

Avui m'he llevat taaat!

Avui m'he llevat tard, a les 3:37 i m'han renyat. He anat a vestir-me i han parlat d'un home que té probemes d'elecció. Són, ara, les 4:46 i fan El Visitant. Parla Joan Barril i un home sobre les eleccions i el vot de la gent que no han anat a votar. Escoltem-ho.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Farem un horari!

Sí. Ens llevarem abans de les dotze de la nit per viure l'hora màgica. Ens connectarem a Internet sense haver fumat ni pres cafè. Revisarem les amistats a veure què volen... si ens va bé i ens enrecordem... i ens ajuden a la ràdio.

Hi ha dies bons i dies dolents. No tot ha de tenir repercusions considerables. Cal fer feina... o feïna hehe. Jo posava fèina! Haig d'estudiar.

No s'hi val a connectar-se a qualsevol hora! Al matí els que han de treballar! Adéu! Fins aviat!

Benvolguts lectors:

Haig, sento, de tancar. No esborro el blogg és més el vaig a desar al meu ordinador. Podeu llegir-lo, el que els informàtics us indiquin, si ho feu de bona fe, esclar. Jo haig de començar el dia estudiant que em convé molt i m'és productiu per a la persona que soc. Un record pels que sempre estigueu per aquí i interactueu amb mi. Estaré al cas... Potser continuaré manifestant-me hehe!

Tinc un brot psicòtic i m'han encomanat de fer un ingrés a l'Hospital Psiquiàtric de Día d'Adults. hehe!

A veure si em pendran la pensió hehe! Tant de bò... Segura!



Debo, siento, cerrar. No borro el blogg. Podéis leer, lo que los informáticos os indiquen, siempre que vengáis de buena fe, claro. Yo debo empezar los días estudiando que me conviene mucho i es productivo para mi persona. Un saludo para los que estéis por aquí y que interactéis conmigo. Estaré puntuamente atento... A lo mejor continuo escribiendo. Han dicho por la radio, que entre otras cosas moriré de una diarrea. Debo cuidar mi alimentación. Un saludo.

Tengo un brote psicótico y me han ofrecido, el doctor, que ingrese en al Hospital de día psiquiátrico de adultos.

A lo mejor, vuelvo a trabajar... De nuevo.



I ought to close my activities. I don't delete the blogg. You can read, what de computer science technicians, point you, of course. I Have to start my days studying because it is what is more convenient and productive to my "special being". Kisses for ever to those who will "inter-act" with me. I will be attending.

I have a "psycothyc start" and the Doctor have offered me to sign in at de "by day psychyatric Hospital of seniors". Best regards.

Perhaps, in a lucky bump, I should start working... again.

diumenge, 20 de novembre de 2011

Llosa, és xacra? Vaig a cambiar-ho!

Xacra, és pónno? Vaig a cercar-ho!
Sí, és pónno.
El ponno és dolent?
Son cotxinades! Josep...
I la gent ho fa això?
El què? hehehe Durant molts anys!
En castellà és atxaque
i en anglès: marejar
Sèu!
Ho explica molt bé!
Josep!
Fa fred?
No. Algú deu haver consumit, però no glaça.
Em faig gran.
huá huá
No tinc la lletra, el lyrics
Au va!
Què dius! Si us a sent el gran intèrpret esteu perdut
huá huá
Quin gran tipus en fabra!
Potser sí... Duïa'm barret de copa
haha sí carajillo i copa
Que bo!
Ara ja no les fem aquestes coses
No, tú!
Li explques?
No sé què està fent.
Juga!
xacra és una patologia, com un nen que juga
te'n recordes?
Rem-member when turúru turú
Avui no ho fan
no
però encara hi són
Ai! hehe
Tú! que és psicòloga. No, és psociòlogia.
Depèn. Potser és cosa del cap!
És millor tenir mono físic o psicològic.
Amb el físic tens excusa, però no pots sortir de casa
hehe
En Cirera és un amic
psé... psè...
Estàs malalt!
No ara... eh?... és: tu no vas bé!
El fantasma del Vallès!
Calla!
Era una cançó de Ràdio Vic!
Hi ha coses que és millor no recordar
mira quines regateres d'ordi
ailment és illnes
Què xacra!
aillment no, ailment: sí que és a un dels meus diccionaris
Carámbanos!
I tant!
Ara és construt-tó
es una patologia!
doncs que pagui la SS
Sí, sí és cert, sí.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Nada más nacer: A-a-a!

Nada más nacer, A-a-a-a!
Empiezan a corrompernos, A-a-a-a!
Eso nos demuestra, A-a-a-a!
Que somos Antitodo!

Los que trabajan: Ua...
se olvidan de los parados. Ua...
Y los que están libres: Ua...
De los en-car-ce-lados!
No hay amigos! ni enemigos! sin violencia! (hehehe) Todos contra todo!

Eskorbuto ("Impuesto Revolucionario")

que...què?

És soslaï

L'allioli:

Avui he tornat a telefonar a la ràdio. No me n'he sabut estar. Han posat una cançó del Perales: Y sé marchó... y a su barco le llamó: Libertad. Y en el cielo descubrió gavio-otas, y pintó: estelas en el mar. Y volvió y una pobre preguntó ¿Cómo estás? y de pronto descubrió unos ojos, azules como el mar (em sembla)
No els volia deixar sols, als oïents. Passava que per casualitat parlaven del corrector de català, a veure si n'hi havia algun. I he aprofitat la avinentesa per parlar d'una paraula que havia escoltat a les notícies: Tourmix.
I li he dit que el que passava si mai se t'havia tallat la maïonesa, era per culpa de la corrent, jo que soc soldador i m'hi he trobat. Ho he explicat molt bé. Amb l'aspa em sembla, potser ho he somniat! una aspa i el tourmix no gira! ha ha M'hauríeu d'haver sentit. Semblava en Cirera! Salut.

No era la intenció però aquelles hores, amb el fred que fa i sense haver-me rentat a les 22:03. Dec haver menjat carn. No ho recordo, potser sí.
Bé, he pagat amb una recepte d'allioli.
Un vas d'oli, un vas de llet, cinc grans d'all, una postada més alta que el ventre i remenar amb el tourmix; normal. més: més remenar una mica i ja està! és boníssim. Jo no en sé fer, però ho puc explicar. Un dia ho provaré.
Cada dia que passo sense beure em complico més la vida, em sembla.
Us vaig a copiar el meu treball d'anglès:

“Downloading music or movies from Internet without paying does more harm than good”

It is true that download files from the Internet does more harm than good. To
És veritat que grabar discs de Internet fa més mal que bé.

download music or movies is doing harm. But it’s not necessarily as harmer as it
Grabar música o pel·lícules està fent mal. Però no necessàriament tant mal com

could seem. For example, to download music (and movies) from the Internet, means to
sembla. Per exemple, grabar música i pel·lícules d'Internet, vol dir

be an involved person to the Web. Not anybody could download a file. Also people
involucrar-se amb el Eb. No tohom pot gravar un arxiu. Fins i tot aquells o aquelles

which download will download again, so will be related… will be a client.
persones que graven arxius, ho tornaran a fer; i, per tant, hi seran... seran clients

So, in my point of view, to download music, or better to say to let it download is a
Per tant, en el meu punt de vista, gravar és una malaltia.

disease. It is, perhaps, because it’s not regulated nowadays –when my experience as
És potser, perque no està regulat, avuiendia, -quan vaig començar a gravar

a downloader became,- a crime because of the FTP (File Transfer Protocol) named
un crim anomenat FTP TCP/IP et cobrava un 10% dels bits.

TCP/IP that permits identify computers, even persons, who are downloading for free and then see some of their personnel homework because of their ignorance or bad been
teaching.
dels bits.


Another reason of why to download is doing harm, is that ‘expert downloaders’
Un altre problema, son els webmasters

or “Web masters” can also do the identification of the lonely downloader and can
que poden identificar el solitari gravador i poden

know where you have been downloading, even visiting recently nowadays, on the
saber on has estat grabant, finsitot visitant!, ara com ara,

Internet and influence you in a way that could be transcendental for the ignorant
i influir psicològicament sobre l'actor.

and not known, the crime committed, for the aggressor.
De manera de soslai.


Only some countries from the North of Europe, named by History, the Middle-Comers
Només alguns països del Nord(...) anomenats pels historiadors econòmics middlecommers

because of their come at the middle of two, perhaps more important coming, but only
per la seva vinguda al món de la Revoució Industrial en un temps de intermedi

perhaps, as Sweden or Finland have decided to, years ago to invest in technology and
o en mig de dues grans vingudes, han investigat i desenvolupat tecnologia

are now in the front of World’s data transmission machines, which also need lower
i estan al capdavantera mundial de les màquines de transmissió de dades

money inversion.
que necessiten menys amount of money.


So, to conclude, data” transmission party”, -see the song “What do you want to”
Per tant en aquesta festa de transmissió que vivim que deien els Franz Ferdinand

from the group Franz Ferdinand”, is not as joust as they, the ones who let download,
a la cançó que seria "Tú, què vols?" no seria tant justa com els que deixen gravar

pretend to be… even they say it is. We must ask ourselves: How will influence young
es pensen... fins i tot com diuen. Ens hem de preguntar: Com influenciarà als joves

people to download for free? Will it be, everything, as Artur Mas says: “a
que graven gratix? Serà tot com diu "Una llosa

tombstone for the new coming generation”? Will affect in some way to their way of
per la generació que ha de venir? Els afectarà dalguna manera a la seva vida en una

live in a continuous and deeper depression? So the information maintained by the
depressió més fonda? La informació que està disponible i de la manera que està

companies who let free-download must be correct and complete? Must we assemble it?
disponible, que no sé quina és, es continuarà podent gravar? Ho hem de muntar?


M'escoltarà algú? hehe
No! però val la pena!
Ha!
Som massa gent!
És lo que le meten a los licores.
En ver ano: Sí
Cervezaaaa!-Cervezaaaa!
Salut!

luv-luv-luv

al yu nid is luv
És /laf/
Què?
Podríem escoltar els Desperdicis Clínics
Quina vols escoltar?
No sé. Eren de Martorell, allà al cap de l'autopista!
Que eren borratxos, obrers i es gastaven el sou de bar en bar, en borratxeres en anar de marxa en drogues dures en veure el Barça!
No hi he anat mai a l'estadi! Ah! Sí una vegada de petit, quan hi havia d'entrar en Prat.
hehe, varen fletar un autobús
Sí.
Fem allioli!
No tenim alls
Ni cinc o sis grans
Se'ls va endur la Neus!
Prou?
Has dinat?
Tallarines.
Eren bons?
No. No els he sabut cuinar, avui.
Però, t'has atipat?
'La gana és bona.'
Depèn del vas, esclar.
Sí.
Tú, cantem els Ok Go!
Va! Let it rain, let it pours
I... d'on venien els Despers?
Del barri del Serrallo!
hehe: Els millors col·legis de Barcelona!
Sí, meow!
Pubret. I... L'allioli d'on l'has tret?
De l català moriental... vull dir occidental.
Carambes, això és la guerra! Vols treballar?
I tant! Fins a la mort!
Ai! si em donessin feina de soldador.
Prou! Però, no et farà mal el cap?
Sí. Bo!
Fes-te miner.
Ara és tard: Soldador-soldador. O, enginyer, que també fa mal al cap.
Diu que no dones la talla i que t'has d'aprimar vint quilos
Això és pels enginyers aeronàutics! Has d'estar sonat
Síííí. Com en Manuel del Fawlty Towers
No! Que Avui és Fawlty...
hehe
hehe
I, tú d'on ets?
De Tòna, però visc a les afores.
És igual!
Vòs dir?
Potser!
Ha!
Valencià i home de bé, no-pot-ser!
Fés... pèsols?
Edifici!
Allioli!... Allioli?

No me vas a entretener!

Estás aquí? No me vas a entretener!
Encontré mi medio de Locomoción!
Tantas más cervezas que bebí!
Que perdí todo el respeto a ladicción

Oigo sonar, más compases por aquí
Frenaré con cuatro acordes lagresión
Otra vez, cenaremos Rock and Roll
Pero no maldeciré mi decisión

Hoy muero por tí, que no sabes donde vas
Por meter en tre mis cosas la nariz
Estás tan lejos de acertar
Que prometo no tenerte junto a mí.

Otra versión
Estás aquí, no me vas a enloquecer
Encontré con cuatro acordes la canción
Estás tan lejos de acertar
que prefiero no tenert junto a mí
Oigo ladrar más compases por aquí
Frenará con cuatro acordes la agresión
Sabes tanto ya de mí
Que prefiero no tenerte junto a mí
Y yo sé. Que esta noche. No me vas a encontrar, no vas a hacerme mal. No me conoces, no me conoces.

Carta a la Rectora i el tutor d'Humanitats (17/11/11)

No entenc perque continuu disposant d'accés a la llicenciatura en Humanitats si ja no tinc possibilitat d'acabar-la... a temps. En podem parlar.

Passa però que jo com em sembla que ja i he dit vaig estar incapacitat arran d'una denúncia per part de la meva germana donats uns deutes dels que ella no es fa responsable -només faltaria!- i que vaig contraure en determinats moments d'apogeu i potser deliri durant una é poca de la meva vida en que consumia drogues. Coca en diuen perquè entre altes coses passa que el trficant no sempre et dona cocaïna la cosa qual et coloca i calma i a més et activa el cervell i bé que estàs fas moltes coses.

Passa que ja fa més de... des del 2002 que consumeixo malgrat de jove em sembla que sense dir-mo potser o allò de per provar... bé hi ha a qui li va bé i a qui no. Personal ment entre una cosa i una altra, jo encara soc viu i ha mort el meu pare, el meu germà la meva germana i també un tiet una tieta i un altra tiet. Poser era el moment de fer-ho i la millor manera era trobar-s'hi de cop i sense preparació prèvia

Actualment tinc un grau de discapacitat reconegut per la generalitat de Catalunya del 76%. Malgrat to la meva condició de newbie en això de la universitat i haver començat tantes carreres i tan diferents... be em van dir una vegada en una reunió de tutoria que... tutoria de enginyeria tècnica de sistemes que es tractava de cara a preparar la treball de final de carrera aprofitéssim el que ja hi havia a la xarxa, però no vaig entendre el que es deia als mòduls d'Àlgebra. Em sembla que s'havien de fer els diners massa depressa en alguna voràgine industrial. Algú els deu tenir encara aquells mòduls!

El que em preocupa és saber uè puc estudiar. SI hi ha alguan prova d'aptituds que en diuen. Jo havia treballat de "soldador" i de "delineante mecánico" al taller del meu pare malgrat que no feiem càlculs massa complicats. Per això m'agradaria fer matemàtiques, matemàtiques espcials per a l'enginyeria informàtica, a l'ateneu. El meu pare em va dir que em fes ingenier. La meva mare volia que fos metge. No tinc possibilitats de ferme metge. Puc fer psicologia, però la meva tutora civil Assumpta Casadevall Prat alumna de la UOC estudiant de dret i llicenciada en psicologia no sé per quina universitat NO EM DEIXA ESUDIAR UNA ALTRA COSA QUE SIGUI FILOLOGIA CATALANA
A na mi no em molesta estudiar filologia. però m'emprenya que no em deixin canviar. Em penso que el ue vol al tutora és ampliar la seva esfera personal de capacitat a través de la meva situació com qui és un funcionari i s'aprofita d'un client per el se propi benefici Una regidora de UVic s'ha queixat perquè no li han guardat plaça a la UVic.
Jo no en tinc res que dir de les persones inteligents i haig de dir que de moment malgrat alguna xcepció en el cas concret de competències TIC, que em va anar molt bé suposo, no tinc cap queixa dels meus professors... dels que m'han tocat, tant a la UOC com a la UB. i a cada porc li arriba el seu sant martí però no tinc cap ganes de que em facin un cristo que podria derivar en alguna mena de dèria. Dèria terrible o no.
Ara tot parlant i escoltant el visitant de catalunya Ràdio, parla en Xavier grasset, em dono compte que for a necessari que vostès parlessin emb el que va ser el meu professor de competències TIC a veure si és d'alguna manera possible i adequat, a la meva edat estudiar si en soc capaç o si m'entendran qe deia ell i segons això si no m'han de compendre no veig perquè haig de tenir accés a aquí: a la tutoria. Clar que jo ja he arribat al nivell de comunicar-me per la cara als antics professors tot i que mai no he disposat d'accés a la bústia personal dels altres, encara que n el meu univers mental i esquizofrènic amb desajustaments emocionals, consta que em llegeixen, però... potser amb qui s'hauria de parlar és amb la tutora, Assumpta, ara que tinc internet a casa a veure què s'ha dedicat a fer hehe vull dir què vol fer?

Santa Cecília, patrona dels músics. -Conte-

Mireu: Primeres neus, segones núpcies han dit a la ràdio hehe. Jo soc esquizofrènic... millor dit pateixo la malaltia de l'esquizofrènia paranoide, i, el medicament que em donen és Risperdal Consta que és un injectable de liberació prolongada que et posen al gluti o a un determinat muscle del braç. Concretament es tracta del muscle que més es desenvolupa a còpia de fer exercicis repetitius com ara per exemple... bé és difícil d'explicar... com de fer truites.
Si fas moltes truites, de patates o no, es desenvolupa un muscle del costat de l'hombro que us podeu tocar si exteneu el braç i feu com si us rasquéssiu el braç per fora. Aproximadament uns cinc dits més avall de l'hombro mateix.
Aquesta medicación està indicada per a gent que pateix transtorns emocionals derivats d'una malaltia d'origen sexual. Per exemple, derivats d'una fel·lació... amb la boca bruta o no. Potser és derivada d'algun contacte sexual sense l'oportú comdó.
Jo no vull dir que... ara que hi penso, potser és de masturbar-se a qualsevol lloc, com ara per exemple un lavabus públic o de determinats productes, com ara píndoles fetes a mà.
De jove havia pres càpsules d'èxtasi. Més endavant em vaig assabentar que aquelles càpsules, que eren grogues, es podien comprar buïdes i omplir amb determinades drogues que en deien "merluzos". Concretament recordo el dia del concert dels AC/DC a Barcelona com a teloners del Metallica. Va venir el meu amic de cossetxar i em va fer prendre una ralla enorme d'una cosa que no havia pres mai. Em vaig quedar penjat durant deu anys o més.
Per sort prenia medicació, Risperdal en pastilles o píndoles que són precisament pel mateix però que no vaig llegir el prospecte. Suposo que per no matar ningú. Vull dir que si llavors, que era jovei apassionat, m'hagués assabantat que, després de que passés allò de fornicar amb la meva nòvia un dia torrat, o potser torrats i que quedés embarassada d'un nen que va abortar, segurament, iella em va dir que, més endavant, "tú em vas deixar en estat", doncs ella anés a veure algú que li donés algun producte per a la finalitat d'encomanar-me la malaltia d'origen caribeny.
Puc fumar però.
La malatia d'origen caribeny desenvolupa en desig de venjança. Contra tot. Antitodo que deien els eskorbuto, un grup de rock radical basc:
Nada más nacer! Ua-a-a-a!
Empiezan a corrompernos! Ua-a-a-a!
Éso nos demuestra, que somos Antitodo.
Estimo la meva mare. L'escorbuto era una malaltia que agafaven els mariners bascs conseqüència de no prendre vitamina C... de no prendre fruita. Vaig a cercar-ho a la Enciclopèdia catalana, ara vinc: Patologia. Malaltia de curs lent, semblant a la púrpura, produïda per la manca de vitamina C i per les males condicions higièniques (servicios regionales). Es caracteritza per la depressió nerviosa, color groguenc de la pell, tumefacció de les genive (jo no he tingut mai res de tot això) petètiques i esquimosis hipodèrmiques que es poden ulcerar, dolors articulars, hemorràgies múltiples, anèmia, etc.
Passa que després de deixar-nos de, bé deixar jo de prendre píndoles vaig anar a veure la meva nòvia de joventut i fèiem sovint l'amor i alguna fel·lació. Amb cinc minuts ho teniem tot enllestit i ella que em volia per ella/s em deia que no em rentés el semen sobrant al prepuci i que ho deixés per demà, que era lo més bo.
Potser són les esquimosis hipodèrmiques! Sovint deia també, la mva nòvia de joventun, la mariàngels, que... de, dels ionquis que era un ionqui i ens foteria tot el que teníem. Al final de la seva relació amb el seu nòvi, en Pere, un ionqui de Vic va dir me'n foto jo també... per la vena hehe
El que més em repugna, bé jo soc inteligent, no vaig voler anar cap a esdevenir un màrtir per a aquella noia. Hi ha altra gent que s'ho mereix més en qualsevol cas. D'això fa més de vint anys!
Segur?

divendres, 18 de novembre de 2011

Això del porro.

Ja fa anys vaig fumar un altre porro. De marihuana però no sé quina hehe i va passar que no em van deixar connectar-me a Internet, em van dur User disconnected. Però abans les connexions a internet eren unes altres. N'hi ha qui en diu peta's i a vic hi ha can trompeta's però això s'ha de dibuixar: Posa amb un spray CAN TROM i es dibuixa un peta. Però no seré jo qui us expliqui on és

Ahir vaig fumar porro! Em sembla. Heu vist la portada del Google. Dec ser la L... de la L en dèiem un dos papers que era un porro més gros hehe

Mireu, que de vegades em quedo sense tabac i demano que em convidin. Era a la nit. I em van donar un cigarro liat, d'aquests de picadura, o tabac de liar no sé com en dirà cadascú. Vaig fer una calada i hi havia una txina que en dèiem. Una txina es una pedreta de droga de txocolata o hatxís o costo o ful que hi ha mig desfeta en el cigarro un cop liat. Jo quan era jove i fumava porros em deien el porros amb sorpresa, o que tenen sorpresa perquè hi havia txines grosses. La petita d'ahir no ho era, però segur que em va ajudar a anar a Vic caminant passant pel Gurri, anar a les de santa teresa anar al CASD a la farmàcia de les hermanites tornar al CASD i anar a Tona pel camí antic de Malla.
Haig de dir que en sortint de Tona vaig trobar-me el camió de la Brigada i passant pel trencant de la carretera de Taradell em vaig trobar l'altra brigada. O sigui, que havent-hi camí pel costat de la carretera ni hi passaré més. Per si un dia no hi son. A més hi ha fang.
Us donaré la meva pauta mèdica:
Matí, que ja he pres: Sumial 40, Abilify 10, Omeprazol 20, Fluoxetina 20
Migdia Sumial 40,
Tarda Nit: Sumial de 40 -és per la migranya i me'l prenc a les cinc-, Abilify de 10, Risperdal 3g, i quan em fico al llit, si no és que estic molt nerviós i ja sé que no dormiré, doncs quan em fico al llit un o dos Lormetazepams de un g. Això dels Lormetazepams s'ha acabat fins a nova ordre. Em toca un de dos! de dos g.
Avui tornaré a anar a Vic caminant. Entre altres coses perquè no tinc tiquets, però s'ha de fer exercici. Em diou la dona de la Mancomunitat que m'apunti a un gimnàs hehe

A veure si ara sí:

Estava dormint malament, m'he despertat alguna vegada però estava atabalat i em feia mal el cap. De sobte, tot dormint o potser no, he sentit una veu. Era una veu masculina, semblava un enginyer heheh semblava un enginyer, mira que soc estúpid, no sé què semblava.
Ara pe cert, heu anat mai al web de catradio.cat, allà podreu veure la majoria de les cares dels locutors, perquè passa que no se sap associar, des de no sé quan el so d'una veu i la cara que l'ocupa. No sé què vol dir això de la cara que l'ocupa. Tota la imatge que té una persona o per a la que es prepara. Hi ha per mi algunes... que pots quedar ben distret, vaja.
La veu de l'enginyer, que era en llengua castellana i no era agressiva, ho haig de dir, m'ha dit i cito textualment, vull dir que és tal i com ho recordo i com m'ha passat, doncs deia: Te queda un minuto.
Jo, no estic espantat per les veus que m'ordenen o m'informen del que s'ha de fer. Llevar-se no és res dolent, anar adormir, sembla que ja en sé jo. Abans he fet poesia: A veure si era un minut per llevar-se o per morir hehe
Quan m'he incorporat, i com que ja feia estona que venia fent cops de cap he fet el ronso uns trenta segons, -apa!-, i llavors he mirat de seguida, però això son cèntims del meu germà Jordi, que no hi sent, a veure quina hora era. Eren i trenta-cinc. Les vint-i-dos.
Ara ja no podré dormir. Com que fa fred a casa i no puc, de moment, posar la calefacció hehe doncs potser em poso a sota una manta una estona però no ompto que pugui dormir. No m'importa: si dormo poc podré dormir demà, podré dormir, en aquesta manera, cada dia.
La calefacció o escalfor, s'ha de posar, o ventilar la casa quan faci Sol. Em sembla que son més importants totes les cases de les persones pobres que no pas la gespa del mossèn que no creixi. La del mossèn i d'altres. Però potser la gespa és com una planta de marihuana que no pot créixer i créixer i tallar-se i tallar-se com els cabells... hehe. Ho provarem!

El somni que acabo de tenir, ben explicat.

Estava dormint. M'ha semblat despertar-me però continuava tenint son. De sobte una veu en , masculina, en llengua castellana, m'ha dit "Te queda un minuto". N'he fet mig minut de ronso i he mirat l'hora: les 22:35, que vol dir No donar pel sac... vol dir per mi. És un dibuix. No m'he llevat d'hora. La vida podria haver estat molt trista! SI voleu podeu llegir el missatge-carta que he postejat abans.

dijous, 17 de novembre de 2011

Avui he tingut un somni.

Estava dormint i ha passat que, una veu en llengua castellana, i, en un to no agressiu, sinó informatiu, em deia: Te queda un minuto, i m'he llevat. Per sor per mi, eren les 22 i 35, i no ha passat que hagués de llevar-me a les 22 36 o potser qui sap? no llevar-me. La vida és molt trista.
Ahir vaig somniar, que feia moltes coses, que enviava per exemple una carta a la rectora de la UOC, oferint-me a n'ella i a l'únic tutor que em queda, el senyor Lluís, i que li explicava:

Benvolgut Lluís:

No entenc perque continuu disposant d'accés a la llicenciatura en Humanitats si ja no tinc possibilitat d'acabar-la... a temps. En podem parlar.(hehe)

Passa però que jo com em sembla que ja, i he dit, vaig estar incapacitat arran d'una denúncia per part de la meva germana donats uns deutes dels que ella no es fa responsable -només faltaria!- i que vaig contraure en determinats moments d'apogeu i potser deliri durant una època de la meva vida en que consumia drogues. Coca en diuen perquè entre altes coses passa que el traficant no sempre et dona cocaïna la cosa qual et coloca i calma i a més et activa el cervell i bé que estàs fas moltes coses.(encara que fa dos, 0.20 dies que no consumeixo. Des de el dia 27 de Agost, caramba! Ara , encara, és festa major al meu poble, Sant Andreu, el patró)

Passa que ja fa més de... des del 2002 que consumeixo malgrat de jove em sembla que sense dir-mo potser o allò de per provar... bé hi ha a qui li va bé i a qui no. Personalment entre una cosa i una altra, jo encara soc viu i ha mort el meu pare, el meu germà la meva germana i també un tiet una tieta i un altra tiet. Poser era el moment de fer-ho i la millor manera era trobar-s'hi de cop i sense preparació prèvia

Actualment tinc un grau de discapacitat reconegut per la generalitat de Catalunya del 76%. Malgrat to la meva condició de newbie en això de la universitat i haver començat tantes carreres i tan diferents... be em van dir una vegada en una reunió de tutoria que... tutoria de enginyeria tècnica de sistemes que es tractava, de cara a preparar la treball de final de carrera, aprofitéssim el que ja hi havia a la xarxa, però no vaig entendre el que es deia als mòduls d'Àlgebra. Em sembla que s'havien de fer els diners massa depressa en alguna voràgine industrial. Algú els deu tenir encara aquells mòduls!(voràgine, de quan el senyor rector era el que havia estat director de la UPC... millor dit rector de la UPC, al menys entre els anys 1972-73 em semmbla i posteriors, que és quan vara marxar, vull dir estudiar, mon germà Xavier, l'enginyer)

El que em preocupa és saber què puc estudiar. Si hi ha alguan prova d'aptituds que en diuen. Jo havia treballat (entre altres coses) de "soldador" i de "delineante mecánico" al taller del meu pare malgrat que no feiem càlculs massa complicats. Per això m'agradaria fer matemàtiques, matemàtiques especials per a l'enginyeria informàtica, a l'ateneu. El meu pare em va dir que em fes ingenier. La meva mare volia que fos metge. No tinc possibilitats de ferme metge. Puc fer psicologia, però la meva tutora civil Assumpta alumna de la UOC estudiant de dret i llicenciada en psicologia no sé per quina universitat NO EM DEIXA ESUDIAR UNA ALTRA COSA QUE SIGUI FILOLOGIA CATALANA
A na mi no em molesta estudiar filologia. però m'emprenya que no em deixin canviar. Em penso que el que vol al tutora és ampliar la seva esfera personal de capacitat a través de la meva situació com qui és un funcionari i s'aprofita d'un client per el seu propi benefici. Una regidora (de l'Ajuntament) de UVic s'ha queixat perquè no li han guardat plaça a la UVic.
Jo no en tinc res que dir de les persones inteligents i haig de dir que de moment malgrat alguna excepció en el cas concret de competències TIC, que em va anar molt bé suposo, no tinc cap queixa dels meus professors... dels que m'han tocat, tant a la UOC com a la UB. i a cada porc li arriba el seu sant martí però no tinc cap ganes de que em facin un cristo que podria derivar en alguna mena de dèria. Dèria terrible o no.
Ara (ahir a la matinada) tot parlant i escoltant el visitant de catalunya Ràdio, parla en Xavier grasset, em dono compte que fora necessari que vostès parlessin amb el que va ser el meu professor de competències TIC a veure si és d'alguna manera possible i adequat, a la meva edat, estudiar, si en soc capaç o si m'entendran que deia ell i segons això si no m'han de compendre no veig perquè haig de tenir accés a aquí: a la tutoria. Clar que jo ja he arribat al nivell de comunicar-me per la cara als antics professors tot i que mai no he disposat d'accés a la bústia personal dels altres, encara que en el meu univers mental i esquizofrènic amb desajustaments emocionals, consta que em llegeixen, però... potser amb qui s'hauria de parlar és amb la tutora, Assumpta, ara que tinc internet a casa a veure què s'ha dedicat a fer hehe vull dir què vol fer?

Ara em pendré el cafè, que tabac no en tinc. Fins a les 7:30 que obren el tiosc. hehe

Un dia, ja us ho he explicat, vaig veure un ovni.

Vaig veure un trasto que volava fnt destells en el cel. En direcció Berga o entre Berga i puigcerdà. i a més a més, no sé què ha passat, que encara m'en recordo. Per exemple,i perdoneu la immediatesa, el vem veure volent-lo veure i el vem veure volant, com una roda de foc xinesa de petards que segurament havia deixat anar en un acte espanyolíssim, és clar, que deia en Vicente, el xofer i marit sense fills de la Paquita que eren qui cuidava la senora Matilde que a més n'hi han fet una guarderia a casa seva de Barcelona. Als baixos.

Ara completament a part del que us deia, el meu pare... a la tele van dir que hi havia algú que de petit tenia una lesió cerebral.

La malaltia que tinc és d'origen sexual i ve del carib això ho diu el prospecte i és.. això ja és massa! que agafis l'esquizofrènia per una pràctica sexual als vinti-un anys. És un pecat, però ho feien també a la tele... se'n parlava al carrer del barri i no va ésse cap acte froçat. Per a més INRI, això no va passar només una vegada. No publicaré aquest anunci. El club no és bo, demà m'afeitareu.

De totes maneres i per sempre, considero més important, en cas d'haver-hi vícima que aquesta prdoni. Més enllà de que déu ho faci. Sempre que tot tinguem ús de raó esclar i que no ens veiem influits pel d´deu dels no creients els hòmens que han de eangelitzar les terres del senyor.

Avui és l'aniversari de la meva mare Maria Dolors Arola i Sors, veïna de Manresa i crescuda a Barcelona... que de petita vivia a Barcelona... "jo quan era petita vivia a Barcelona". Es va casar amb el meu pare que era Campió de l'Estat espanyol en la disciplina atlètica de llançament de pès: Aquella bola de feroo em sembla que ara hi ha qui llença amb volta.
Ha tingut cinc fills, però jo he estat el rei de la casa, que consti.
EL meu germà no va estudiar a la mateixa escola politècnica dela plaça Urquinaona de Barcelona com el meu pare, em sembla. El meu germà va estudiar a Barcelona però a la UPC i s'ho va treure, l'especialitat en calderería de la ingenieria Industrial en cinc anys. Com un campió. Ara els enginyers i els arquitectes, em sembla que des de fa uns deu anys, doncs triguen uns deu anys, però tenen penalització i expulsió si no aproven cada any un mínim d'assignatures. Feta la llei, feta la trampa suposo. És important.
El meu pare ha fet construccions i mescladores que encara treballen, per exemple a la cooperativa de les franqueses dl Vallès. El meu germà va fer lo de Iraeta o Irausa li devien dir a n'ell. En llenas va fer molts plànols llavors. Potser si em faig ingenier m'agafarà d'ajudant. Trobo una vergonya la manca de rivalitat i competició en aquest país i les consegüents venjances ue provenen d'ultramar i asobre amb tanta conya del mediterrani.

Son les 6:46 Fan el matí de Catalunya Ràdio. Avui vaig a veure la mare a prop de Sant Cugat. Salutacions cordials, No sé què ensenyen a Cerdanyola -és una curiositat o projecte-

També passa que ahir era Santa Gertrudis, que era molt espavilada, i ue li vareig poder dir a la mare i em va dir aquella que fregava que havia sortt a la tele anunciant, és clar, bé que feia de Paquita amb una vata de vídua i el seu nom al pit, suficientment gros com perquè es llegís através de la pantalla. Ara us co´pio l'adreça que desapareixerà no sé quant:

14 de Noviembre

Santa Gertrudis
Mística
Año 1302

Gertrudis es una palabra que en su idioma significa "fiel defensora" (ger = defensora, trud = fiel).
Santa Gertrudis es la patrona de las personas místicas, porque ella fue la primera gran mística de quien se tenga historia (la Iglesia llama místicas a las personas que se dedican a tratar directamente con Dios por medio de fervorosísimas oraciones, y a recibir de Él, mensajes y revelaciones). Más tarde aparecerán otras grandes místicas como Santa Brígida, Santa Catalina, Santa Teresa y Santa Margarita, etc., pero la primera de la cual se conocen las revelaciones recibidas es nuestra santa de hoy. Por eso es tan importante.

Santa Gertrudis fue la primera en propagar la devoción al Sagrado Corazón y el culto a San José. Los demás santos que después propagaron estas devociones se basaron en revelaciones recibidas por esta gran mística.

Nació en Eisleben (Alemania) en el año 1256.

A los 5 años fue llevada al convento de unas monjitas muy fervorosas y allí demostró tener cualidades excepcionales para el estudio. Sobresalía entre todas por la facilidad con la que aprendía la literatura y las ciencias naturales, y por su modo tan elegante de emplear el idioma. Y tenía la fortuna de que la superiora del convento era su tía Santa Matilde, otra gran mística, que frecuentemente recibía mensajes de Dios.

Hasta los 25 años Gertrudis fue una monjita como las demás, dedicada a la oración, a los trabajos manuales y a la meditación. Solamente que sentía una inclinación sumamente grande por los estudios, aunque era a los estudios mundanos de literatura, historia, idiomas y ciencias naturales. Pero en esa edad recibió la primera de las revelaciones que la hicieron famosa, y desde aquel día su vida se transformó por completo.

Así lo narra ella misma: "Estaba yo en un rincón de la capilla donde acostumbraba hacer mis tibias oraciones, cuando se me apareció Nuestro Señor y me dijo: - Hasta ahora te has dedicado a comer polvo como los que no tienen fe. De allí has tratado de extraer miel y sólo has encontrado espinas. Desde ahora dedícate a meditar en mis mensajes y ahí sí encontrarás el verdadero maná que te alimentará y te dará la fortaleza y la paz".

Desde esa fecha, Gertrudis que antes se había dedicado a lecturas mundanas, cambió por completo su preferencia en cuanto a lo que leía y dedicó todos sus tiempos libres a leer la S. Biblia, y los escritos de los santos padres, especialmente San Agustín y San Bernardo. Ella dice: "cambié el estudio de ciencias naturales y literatura, por el de la teología y la Sagrada Escritura". Y en sus escritos se notará en adelante que su ciencia la ha ido a beber (después de las revelaciones que Dios le hizo) en los libros sagrados de la Biblia y de los santos.

En sus 47 años de vida, Gertrudis no se diferenció externamente de las demás monjitas de su convento. Copiaba pasajes de la S. Biblia (en ese tiempo todavía no existía la imprenta y todo había que escribirlo a mano), componía explicaciones de la Sagrada Escritura para darlas a las otras religiosas, y sufría en silencio sus enfermedades que no eran pocas. Pero internamente su vida era muy distinta, porque dialogaba con Dios a cada rato.

Jesucristo le dijo un día: "Gertrudis, tú serás mi heraldo" (Se llama heraldo el que transmite mensajes de un superior). Y ella escribió en cinco libros los mensajes que recibió en sus revelaciones, y a su obra le puso por nombre: "Heraldo de la amorosa bondad de Dios". A esta obra que se ha hecho famosa entre todas las personas que se dedican a la mística, se le ha llamado también: "Revelaciones de Santa Gertrudis". Allí se contienen visiones, comunicaciones, y experiencias místicas, y estas experiencias se han repetido después en muchas otras almas santas como por ejemplo San Juan de la cruz, Santa Teresa, Santa Magdalena de Pazzi, Santa Gema y muchísimos santos más.

Dice la santa que un día vio que de la herida del costado de Cristo salía un rayo de luz y llegaba al corazón de ella. Desde entonces sintió un amor tan grande hacia Jesucristo, como nunca antes lo había experimentado.

Su amistad con Santa Matilde. Esta otra gran santa era 15 años mayor que Santa Gertrudis y le contaba las revelaciones que ella había recibido también. Las dos (adelantándose varios siglos a lo que después se aceptaría) recomendaban mucho la comunión frecuente, la devoción al Sagrado Corazón y el encomendarse a San José. Un día Santa Matilde supo que su sobrina Gertrudis venía copiando todas las experiencias místicas y las revelaciones que ella le había contado, y se alarmó. Pero el Señor le comunicó que Él mismo le había inspirado a Gertrudis el deseo de escribir tales experiencias y revelaciones, y entonces la misma Matilde se encargó de corregir aquel escrito, el cual fue publicado con el título de "Revelaciones de Santa Matilde".

Santa Matilde le preguntó a Jesús: "Señor, fuera de la Santa Hostia, ¿dónde te puedo encontrar?" – Y Jesús le respondió: "Búscame en el corazón de Gertrudis".

Dice Gertrudis que un día Jesús acercó totalmente el corazón de Matilde a su Sagrado Corazón, y que desde esa fecha aquella santa quedó totalmente enamorada de Cristo.

Los especialistas afirman que los libros de Santa Gertrudis son, junto con las obras de Santa Teresa y Santa Catalina, las obras más útiles que una mujer haya dado a la Iglesia para alimentar la piedad de las personas que desean dedicarse a la vida contemplativa". Es una de las Patronas de los escritores católicos.

Cuando le fue anunciado que se acercaba su muerte exclamó: "Esta es la más dulce de las alegrías, la que más había deseado, porque voy a encontrarme con Cristo". Y dictó sus últimos pensamientos acerca de la muerte, que son de lo más sublime que se haya escrito.

Murió el 17 de noviembre del año 1302. (su fiesta se celebra el 16 de noviembre).

Que Cristo Jesús nos regale también a nosotros una llamarada de amor hacia Él, como la que le concedió a su fiel sierva Gertrudis.

Gertrudis, considerado como el grupo que ha revolucionado la rumba catalana
fusionándola con otros ritmos como el reggae, el latín, funky o la cumbia.
http://www.gertrudis.com/

dimecres, 16 de novembre de 2011

+16 de Novembre: Dia de Santa Margarida d'Escòcia, santa catòlica.

Avui és l'aniversari de la meva mare Maria Dolors Arola i Sors, veïna de Manresa i crescuda a Barcelona... que de petita vivia a Barcelona... "jo quan era petita vivia a Barcelona". Es va casar amb el meu pare que era Campió de l'Estat espanyol en la disciplina atlètica de llançament de pès: Aquella bola de feroo em sembla que ara hi ha qui llença amb volta.
Ha tingut cinc fills, però jo he estat el rei de la casa, que consti.
EL meu germà no va estudiar a la mateixa escola politècnica dela plaça Urquinaona de Barcelona com el meu pare, em sembla. El meu germà va estudiar a Barcelona però a la UPC i s'ho va treure, l'especialitat en calderería de la ingenieria Industrial en cinc anys. Com un campió. Ara els enginyers i els arquitectes, em sembla que des de fa uns deu anys, doncs triguen uns deu anys, però tenen penalització i expulsió si no aproven cada any un mínim d'assignatures. Feta la llei, feta la trampa suposo. És important.
El meu pare ha fet construccions i mescladores que encara treballen, per exemple a la cooperativa de les franqueses dl Vallès. El meu germà va fer lo de Iraeta o Irausa li devien dir a n'ell. En llenas va fer molts plànols llavors. Potser si em faig ingenier m'agafarà d'ajudant. Trobo una vergonya la manca de rivalitat i competició en aquest país i les consegüents venjances ue provenen d'ultramar i asobre amb tanta conya del mediterrani.

Son les 6:46 Fan el matí de Catalunya Ràdio. Avui vaig a veure la mare a prop de Sant Cugat. Salutacions cordials, No sé què ensenyen a Cerdanyola -és una curiositat o projecte-

dimarts, 15 de novembre de 2011

L'alcoholisme és una malaltía social. Sí?

Hola. El meu professor de Història Econòmica i Mundial a la Universitat de Vic ens va fer la mateixa pregunta. Sense faltes ortogràfiques, és clar. Ho és? Em sona a mitjà de Locomotion. Tantas más cervezas que bebí, que perdí todo el respeto a la adicción. En Ricardo Martínez de la Torre la sap i sap d¡on ve... de suramèrica i suposo que dels miners. Salutacions cordials, ara haig d'anar a la facultat. També la canta el Rosendo però això de suramèrica m'ho invento jo. Ara estic escoltant la ràdio, el marc negre. Són les 5:10

diumenge, 13 de novembre de 2011

Internet ha canviat... em sembla esclar.

Ara tot el que fas a Internet se sap. Abans també però no et feien tant de cas ni tenia repercussions negatives o tan negatives. Em sembla que estic identificat i que fins i tot poden veure el que escric aquí mateix en el mateix moment en què ho escric. Llavors m'han d'ajudar? Esclar sinó té repercusions negatives per al conjunt de nosaltres, per a la comunitat.

En què es gasta els diners la gent? En un Iphone deien a l'altra emissora. Jo no en tinc. Tinc un ordinador de segona mà i pagaré 45 euros de la connexió a Internet més tot lo que gasti de llum però tot això, la connexió i la llum és per a estudiar, o sigui que de cap ala feina! Salutacions cordials.

Diumenge, son 9 hores de diferència.

És la una del migdia. El rellotge de la publicació indica les 4 del dematí. Ahir vaig rebre una trucada però ja dormia... no vaig agafar el telèfon. Tampoc escoltava la ràdio. De fet, esperava una trucada per que em convidessin a fumar o em deixessin un parell d'euros. Mitja hora més tard rebia un.. vint minuts més tard rebia un comentari en aquest mateix blog, com podeu veure, del Pakistán. Passades les set. Feien el Tot Gira, amb marc negre.
He telefonat a qui em va telefonar ahir. No m'ha dit res, era una cosa de feina. Era la meva germana... la que es pensa que té els ulls blaus Hehehe Tinc un mòbil Samsung

dissabte, 12 de novembre de 2011

RE: Tenim algú un telèfon directe amb Déu que deien en alguna pel·lícula de Hollywood em sembla?

Déu es a tot arreu i tot ho sap. El Mossèn no, i de vegades quan ho sap és un mal moment per saber-ho.

Però si tot ho sap i és a tot arreu, perquè passen els pecats? Doncs perquè passin i així poguem penedir-nos i no en fem més, o potser, de no tan grossos, hehe

Els pecats que fas de jove els pagues de gran que deia una frase en llatí que li van preguntar al Jaume Puigferrat en un concurs, el Pasta Gansa, a Catalunya Ràdio. En Jaume la va encertar -la traducció-. Al meu amic Xavier Escuer li varen demanar quina era la sonda que havien enviat a l'espai. Era la sonda Magallanes i jo el vaig telefonar i li vaig dir que era burro perquè no l'havia sapigut. Jo tampoc la savia. Magallanes era qui primer va creuar el Cabo de Hornos, em sembla, al sud d'Argentina i Xile. El meu amic era de la terra ferma.

De totes maneres això no venia al cas... o potser sí.

A aquesta hora no telefona ningú, així que com vaig fer ahir dia 11 de novembre a Can Josep, publico el que no volia publicar quan van telefonar. Segur que ho trobeu!

Quina enredada això de Nou Can Josep! Em pensava que faria un blog nou i ha resultat que ha quedat l'antic, Ha ha. Encara rai: Ho podia haver perdut tot -lo escrit- que només hagués quedat al meu ordinador i em podia haver donat per anar passant missatge per missatge... i no publicar-ne algun i remenar el que ja està fet. Deixem-ho així perquè així ha passat.

dilluns, 7 de novembre de 2011

Ja és Dilluns! Us explico què faré avui:

Avui no podré sortir de casa fins ales nou del matí que ve la noia dels Serveis Socials, que aquí a la comarca d'Osona son els de la Mancomunitat La Plana que gestiona també els residus domèstics, es cuidaven de la Incineradora de Malla i col·labora amb algunes empreses privades, com ara per exemple alguns supermercats i botigues. Doncs a les nou vindrá, millor dit, aquella dona que ja és gran, i, m'acompanyarà a comprar. Aquella dona m'instrueix sobres el que em convé menjar i anem als llocs on està millor de preu i és més bo. Personalmet, si ella no m'acompanya i vaig a peu, ho agafo tot al mateix lloc, tot i que ella és molt previsora i per exemple ara fa dos dilluns, a aquella hora -les 9,- ja em va fer comprar força carn -per a dues setmanes,- em trobo que ho haig de pagar més car però no compro tant i m'espavilo també amb el que em donen a Caritas on em deixen anar a ajudar-els, bé! hi he anat dos dissabtes -ho fan cada quinze dies,- i, ara hi podré anar els dimecres, aquest dimecres vinent em toca, el dimecres d'abans, a ajudar a preparar paquets: les bosses amb menjar que reparteixen al poble, em sembla... esclar.
Donen macarrons secs, arroç, tomàquet fregit, caldo en tetra-brick, una setmana em van donar pernil dolç i a la setmana vinent en donaven més! He, he tinc els ulls verd clar! i soc dels que son per provar!. També donen Cola-Cao i natilles en tetra-brick que son pels nens. A vegades he vist algun brick de llet però no n'hi ha massa.
Quan anava al Centre de dia Cado, i, a dinar de franc al Tupí de Vic també et donaven llet; i sucs de fruita els Dilluns i els Dimecres, i, els Divendres: una pizza caducada de feia pocs dies que ens menjavem amb la mare. També donaven pastes del dia abans, o no tan abans que les fleques i els forns els hi portaven o ells anaven a recollin, em sembla. També hi havia un entrepà i fruita, i algunes vegades alguna llauna de tonyina.
Quan hagi anat a comprar, o mentres compri, són les 4:34, aniré a medicación i dic medicación perquè en català, que jo sàpiga, a Vic, medicación no es pot dir. I tot i que soc a Tona, a Vic llegiran aquest missatge.
Com que no he consumit, faré el control també allà, al Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències(CASD), amb moltes ganes i content. Els haig de comentar, a les enfermeres, que tinc una pauta nova. Però potser com que quan l'Auxiliar de tutoria em va acompanyar al metge el Divendres n'hi havia una a recepció: Ja ho saben, o potser n'hi ha una que sí que ho sap i es farà l'ornie.
Em fa molta il·lusió la pauta nova. Com que m'han donat medicaments que serveixen pel cor i la migranya vol dir que el metge preveu un període llarg d'abstinència tot i que ell, intueixo, no el recomani, el període llarg. També em va dir un ocellet que no ho deixés això de consumir, però no és possible. Estic massa liat fent plans i en determinats projectes i "reclusions" -com ara el no disposar mai o gairebé mai d'efectiu important: més de quaranta euros,- que m'impedeixen consumir. Tampoc em truca ningú per fer-ho. Ni falta que fa?
Tinc l'esperança que quan acabi els estudis, bé jo vull ser enginyer tècnic malgrat ara estigui enfrascat en el Grau en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona -no es pot tenir tot el que es vol...- algú: el meu amic de Tona em telefonarà. Això és el que ell em va dir, i, sempre que per llavors no siguem morts. Hi, hi.
Em sembla que ja aniré al CASD sol... bé! No, si pot ser, hi aniré amb el Servei d'Atenció al Domicili(SAD) que gestionen el Serveis Socials de la Mancomunitat La Plana. Amb aquella dona perquè igualment anem a Vic a comprar per que és més barat.
No tinc cafè, en queda mitja culleradeta per després fer el cafè amb llet, que la poca que queda encara no tinc decidit si la tiraré a les tres cullerades que queden de cereals o al cafè.
Ara aviat s'acabarà el programa de ràdio i faran un podcast. Sí! Home! Allò que pots escoltar a qualsevol hora.
Avui he escoltat el gol del Messi, m'he despertat, i m'he tornat a adormir fins que no ha sortit en Guardiola. Aquests dies dormo amb la ràdio posada i em desperten. Ja us he informat que també he escoltat l'Àlex Gorina. Gràcies altre cop. Adéu i sort!

Nou assoliment. Gràcies!

Des de casa, a la cuina, ho he pogut arreglar. Ara Nou Can Josep, és gairebé tant complert com era Can Josep. És el que volia fer. No veig perquè no ho haig de compartir. Seria dolent no fer-ho. Ho he fet amb la ràdio nacional i més esportiva de Catalunya. Gràcies per no deixar que converteixi el meu ordinador en un magatzem de informació. Ara és públic i està al dia. El que havien llegit els lectors és encara disponible. Algú ho havia de dir! acaben de comentar. És la Força. Acompanya i protegeix, i a més és modern... i hi estic acostumat. Què passarà demà pel carrer?
Bé el problema no és aquest, el problema son els diners per pagar l'ADSL! He, he.
Ara diran a quina pel·lícula correspon el fragment musical de la pel·lícula de Daniel Day-Lewis, el último mohicano. Era molt maca.
El meu germà Jordi cada dia es veu un vaset de vi per dinar. La meva mare també ho feia. Ara, no ho digueu a ningú, el meu germà li dóna un iogurt cada quinze dies i l'última vegada jo hi vaig ser.
La finestra indiscreta fins les tres de la matinada.

diumenge, 6 de novembre de 2011

Continuu la relfexió avui que encara és Diumenge.

El Barça ha empatat en un gran partit. Tant el meu pare com el meu germà gran, en pau descansin eren del Barça. Jo que tota la vida que soc del Barça i efusivament, resulta que em comenta un d'aquests amics que tenia de jove, -i dels que em va fer veure, llavors, que tenir-ho controlat no feia falta... no era convenient,- em diu que o soc o em faci de l'Espanyol; i, tot i que el futbol és sempre un bon tema de conversa, passaré a exposar els meus torbaments, que em vénen més de gust, comprenc millor, em sembla, i que son el propòsit d'aquest missatje.
El meu germà gran, ja us ho he dit, era bebedor. No l'he vist mai borratxo, però. Sí que li recordo una época... haureu de disculpar la meva incertesa en els anys concrets en que es corresponen els records que tampoc puc controlar, donat que fa molts anys, i, que la maltia que tinc no hi col·labori; doncs suposo que era poc després d'acabar la seva carrera cap allà a l'any 77 o 78.
Recordo i perdoneu la sinceritat, que el meu germà alguns dissabtes al dematí... abans us explicará una altra cosa: Quan el meu germà va acabar els estudis d'enginyeria Industrial superior a Barcelona i li va dir a la mare que ja era ingenier, la meva mare el va tirar a la pissina.
El meu germà, els dissbtes al dematí, o potser més tard els diumenges, badava. Potser tenia una novia d'aquestes de Barcelona que fan patir. Ho dic, i perdoneu, perquè algunes vegades quan jo era petit el meu germà es quedava com en trance i no responia als meus comentaris tot i que la mare ens havia cridat a dinar. Concretament aquell dia es rascava les parts posat de cunclillas i fent cara de mirar de recordar què havia passat, potser el dijous, que és el dia que surten els estudiants o potser el divendres, que m'estranyaria i li costava molt entrar a dinar.
El meu germà havia volgut ser capellà. La mare va dir que no. El gran no. Se'n devia cuidar el meu pare i resulta que al cap d'uns anys estava atabalat per formar una família, m'ho va dir un capellà que el recordava, en contraposició als meus postulats, encara verds, però no tendres, quan vaig anar jo a Barcelona. Ell volia una familia seva, lluny del meu passotisme suposo, i de les ganes de fer-lo baixar del núvol dels seus assoliments que no eren però pas pocs, i també, suposo, una família en la que es fes el que ell deia, on ell governés i se li fes cas.
Jo a la vora del meu pare de més gran que no pas ell, el meu germà, va ja marxar cap aBarceloan a viure, he tingut la ocasió de sentir a dir en pel·lícules i en programes de televisió, a casa s'ha mirat sempre molt la tele, tot i que no recordo si això va ser per TV3 o pel satèl·lit que pagava el meu pare doncs, penso ara, que el meu germà es considerava en la posessió d'una veritat absoluta: Ell era bo, ell havia fent tant com havia pogut, estudiant molt, la carrera d'enginyeria la va treure en cinc anys, casant-se bé: De les seves aventures amoroses no en sé gaire, però si sé que una vegada va portar, a casa a dinar, una noia de Vic, L'Antònia Maria, amb qui la meva mare va dir que no s'hi havia de casar perquè era massa jove.
La reacció davant d'això, no és la primera vegada que passa a casa, i, tot i que no recordo ni m'han explicat mai com va ésser la relació entre els pares, que per altra banda l'educació rebuda tota la vida m'imposa ignorar-ho i pensar que doncs a partir del matrimoni aquestes coses no tenen perquè compartir-se amb els fills, -tot i que s'ha de saber portar, és clar,- i que potser a na'l meu germà sí que li van explicar; i, cal tenir en compte que abans, em sembla intuir, es donaven casos de que, dins el cristianisme que té factors de gairebé comunisme, no allunyat del feixisme ja de capa caiguda al 72, -duraria fins el 75-, doncs cristianisme de comarques, de Vic, ell que havia anat als Hermanos maristes i que s'havia passat tot el batxillerat al quadre d'honor, aquest cristianisme molt especialment marcat a Vic ciutat, també, afegit que el meu germà tenia uns ulls molt blaus, i això determina, doncs resulta que segurament va marxar cap a Barcelona amb alguns esperits o desig, o potser allò que em trobo ara recentment amb el meu amic que em diu que soc de l'Espanyol, i, que és pagès, quan em parla de coses que vaig fer de jove i que diu que ho vaig fer amb cèntims seus, cultura de la que no s'ha parlat mai a casa, on el meu pare va fer el servei militar a marina i la meva mare, es va saber més tard era música, tocava el piano, devia passar que d'alguna persona amb ganes de dir-hi la seva i aprofitar la oportunitat que el meu germà tenia, donat que li pagaven els estudis i bé, és com aquell que parla amb un polític, aquell que vol influir, però des de la seva posició i circumstàncies sap que ell mateix i potser el seu fill en tingui o no en tingui, tampoc podrà, o no vol complicacions de persones que son campions, com el meu germà, també un gran esportista, doncs si no podrà fer-ho correctament, o com dic en l'altre blog, el de "Nou Can Josep", doncs més que influir potser se'l follava de manera indirecte, amb potser llatí o literatura... en una fugaç transgressió que no té perquè ésser malèvola ni mal intencionada, pero que carrega de saviesa, i que donada a procedència, i de fet el no fer-ho un mateix i com deien els AC/DC poc després, malgrat que no sé si el meu germà els escoltava, doncs el AC/DC deien: "Let me put my love into you" o deixa'm posar el meu amor dintre teu, doncs potser, i això sí que ho va dir el meu pare un dia al taller: No estiris més el braç que la màniga, doncs el meu germà va morir amb cinquanta dos anys, víctima d'un càncer molt béstia.^Potser va ésser aquell brunch al que li van convidar a Nova Iorq feia molts anys o potser que més recentment en un viatge amb la seva dona de Barcelona amb qui havia tingut cinc fills, i que havia estudiat Història a la Central, la universitat on vaig jo ara, i recordo que el meu germà havia dit més d'una vegada que la seva filla gran estudiaria a la mateixa universitat que ell la Universitat Politècnica de Catalunya, doncs pot ser, jo recordo al meu germà una mica passota en aquells anys en que treballava pel seu compte, i que després de treballar molts anys a la Fira, va aconseguir treballar per a un expresident del FC Barcelona i en pocs anys acumular els diners necesaris per comprar l'empresa en la que treballava i crear-la nova: es va introduir en la informàtica. El viatge va ser a Londres, pero ell bevia vi de marca i diuen que n'hi ha d'antic que porta malaltíes. Són gairebé les dotze. Canvi de dia. Ojalà em recordi de continuar la reflexió diumenge que ve i de passada que el Barça hagi guanyat. Per demanar que no quedi! Bona setmana a tothom.

La reflexió de Diumenge.

Ha passat tots sants. Han dit a missa que tinguéssim un pensament per als desapareguts i també ha dit el rector que no ens penséssim que passaríem abans al cel que no pas els que ja no hi són.
El meu pare va fer molt per mí, però el pa que em donava, bé ara que tinc aquesta edat, sí que em va bé, però de jove, en pagar-me el col·legi burgès i els millors col·legis de Barcelona després, un curs i fins Nadal de l'any següent, va resultar que no anava ben encaminat.
No anava ben encaminat per a un bon progrés educatiu. El col·legi burgès tenia força alumnes en règim d'internat que tothom deia que no volien en daltres col·legis. Jo, i la meva generació, com em varen fer adonar al Hospital psiquiàtric de Dia el març i abril del 2009 després del meu segon intent d'autolisi en un període de vint anys, doncs la meva generació creixia en un regim de veure qui era el més irreverent... el més passota en deien... els grans devien parlar després de progre.
Resulta que, aquests dies me n'adono, tot era per a muntar-ho. Una generació ha de superar a l'altra o al menys ha de intentar-ho.
Pot passar que un vulgui fer les coses massa bé. O que les hi faci i generi enveges. O que competeixi a un nivell molt alt, amb cultures que desconeixíem, i amb seguretats que impliquen una major inversió. El meu germà es va fer enginyer superior. Després va resultar que era massa bo per a treballar al taller familiar que per discordància amb el nostre partit havia entrat en crisi, com tantes d'altres indústries justament l'any 72 amb la crisi del petroli.
És probable que fins i tot, el meu germà competís de jove amb mi, i que quan em deia, o millor dit li deia al meu pare que jo era un passota estigués discutint pels recursos. No és possible, suposo, perquè això passava quan jo tenia quinze anys.
El meu germà Jordi es va fer d'esquerres. No és pas tonto. El meu pare em deia, després de coneixer-me alguns anys al taller, que jo era dreta, i, és cert. Jo tampoc soc tonto.
El meu germà havia anat a Amèrica i a Nova Iorq el varen convidar, un sudamericà a un brunch. Per si hi ha algú que no ho sàpiga, un brunch, del que jo només he sentit a parlar a la tele, a internet i prou. Doncs em va explicar que era un esmorzar cap a les onze i sempre amb xampany. Si no no ho hagués sabut mai. Mai he fet un brunch, ni a la meva edat falta que em fa.
El meu germà era bebedor. No sé si molt. De joves nosatres erem bebedors també però jo gaireb´`e em faig mal molt d'hora. Per sort, o per desgràcia, vareig anar a parar a la cuneta de l'autopista de la vida disparat per la força centrífuga de les revolucions a la redonda que feia el meu cap intentant controlar el jovent d'aquesta comarca.
Jo als setze anys ja bebia i a partir dels dinou cada cop més. Fins als vint-i-dos o vint-i-tres. Un altre dia em llegeixo això que he publicat i segueixo el fil. No em deixeu sol.
“Downloading music or movies from the internet without paying is doing more harm(daño) than good”

Where is it going the World’s young people? How is acting the computer industry these days? I have read that Edward Tylor in Primitive Culture in the year 1871 has defined culture as: “In the most enlarged meaning, is the all that includes knowledge, beliefs, moral acting, law, the customs and every habit and capacities acquired by people as a part of Society”.
Also, Francis Pisani and Dominique Piotet at “The alchemy of the multitudes . How the Web is changing the World” says that young people is not interested in programming and computer’s science. They only act in the Web as users.
In this way, to download music or movies means, -well! People of my village says that police is not stupid-, to be not informed of how things are going, for example, in America; and what is saying the composer because, I’m sure, there’s not the original version or better to say, the version that is intended to the Universe. Perhaps all these products, music and movies are something that will be misgiven in the next days coming and its just the last straw.
Artist is not talking now to the World because the World is growing up, so the consumers are from much parts of the World.
In this way, also, culture is arriving to more people but in a different way and how Quim Monzó, a writer from Catalonia, has said in the newspaper now people does not use to meet themselves somewhere to hear all them the same version of the original music at the same place all together, even when they hear it staying alone in their rooms, not with the family or friends that becomes, to young people to be not so universal as well. They no bring things from downstairs to upstairs. Young ones do the kind of things at home, and they don't drink too, even smoke.
So to download music and movies is creating smaller people not interested in travel somewhere abroad to meet the things that are explained which happens in other parts of the world, and for artists death is closer and not as great as the masters… named dinosaurs of rock-. Artists do not become as close to the clients, so as real, and the art as a Human being is being surpassed or selected as History does, in my point of view.
We are invited to discuss, with the help of three important personages, the ethics in digital era. We have to analyze, reading the book, what could happen if we download in the most part of Propaganda in a very fast succeed of facts that includes newbies who download from the Internet as an alcoholic, who has left drinking ago, forgets he cannot drink, and for the stupidity of the alcoholics, who cannot stop, and then, he, in anyway, lefts drinking again.
Immanuel Kant, says to us that before taking an Ethical decision we must ask ourselves: What will happen if anyone does the same? Kant also says that we cannot go against our personal beliefs and says that one his maxim is never to lie. But as we cannot prepare beforehand the consequences we must ignore it. I ask to myself: Is that correct?
We can imagine it, like John Stuart Mill said, and we can do something if it satisfies the most of people included ourselves. Mill also says that we must measure morality in utility ends. So, by the moment, Mill invites us to be persons that, later said Nietszche, must be greater than god. In the meanings of that, thoughts are what History must include. A strange thing did occur that takes occidental people to be that kind of magic warriors. I think now in the independence of colonies or the religion’s crashing. Now we have experience and we must know that there are many people living by an artistic way of life.
The book introduces Aristotle too, the ancient Greek philosopher, who says that we must do things that make us grow up and flourish. To Aristotle we must ask ourselves what kind of person we want to be and think if this will take us that way.
So we must decide if we want to be freeriders, or, if we want to do things that are right. We must know that thing arrive to nowadays points because of suffering people who learns and teaches right, using our mind and our imagination related to our past and human being.
“Downloading music or movies from the internet without paying does more harm(daño) than good”

Where is it going the World’s young people? How is acting the computer industry these days? I have read that Edward Tylor in Primitive Culture in the year 1871 has defined culture as: “In the most enlarged meaning, is the all that includes knowledge, beliefs, moral acting, law, the customs and every habit and capacities acquired by people as a part of Society”.
Also, Francis Pisani and Dominique Piotet at “The alchemy of the multitudes . How the Web is changing the World” says that young people is not interested in programming and computer’s science. They only act in the Web as users.
In this way, to download music or movies means, -well! People of my village says that police is not stupid-, to be not informed of how things are going, for example, in America; and what is saying the composer because, I’m sure, there’s not the original version or better to say, the version that is intended to the Universe. Perhaps all these products, music and movies are something that will be misgiven in the next days coming and its just the last straw.
Artist is not talking now to the World because the World is growing up, so the consumers are from much parts of the World.
In this way, also, culture is arriving to more people but in a different way and how Quim Monzó, a writer from Catalonia, has said in the newspaper now people does not use to meet themselves somewhere to hear all them the same version of the original music at the same place all together, even when they hear it staying alone in their rooms, not with the family or friends that becomes, to young people to be not so universal as well. They no bring things from downstairs to upstairs. Young ones do the kind of things at home, and they don't drink too, even smoke.
So to download music and movies is creating smaller people not interested in travel somewhere abroad to meet the things that are explained which happens in other parts of the world, and for artists death is closer and not as great as the masters… named dinosaurs of rock-. Artists do not become as close to the clients, so as real, and the art as a Human being is being surpassed or selected as History does, in my point of view.
We are invited to discuss, with the help of three important personages, the ethics in digital era. We have to analyze, reading the book, what could happen if we download in the most part of Propaganda in a very fast succeed of facts that includes newbies who download from the Internet as an alcoholic, who has left drinking ago, forgets he cannot drink, and for the stupidity of the alcoholics, who cannot stop, and then, he, in anyway, lefts drinking again.
Immanuel Kant, says to us that before taking an Ethical decision we must ask ourselves: What will happen if anyone does the same? Kant also says that we cannot go against our personal beliefs and says that one his maxim is never to lie. But as we cannot prepare beforehand the consequences we must ignore it. I ask to myself: Is that correct?
We can imagine it, like John Stuart Mill said, and we can do something if it satisfies the most of people included ourselves. Mill also says that we must measure morality in utility ends. So, by the moment, Mill invites us to be persons that, later said Nietszche, must be greater than god. In the meanings of that, thoughts are what History must include. A strange thing did occur that takes occidental people to be that kind of magic warriors. I think now in the independence of colonies or the religion’s crashing. Now we have experience and we must know that there are many people living by an artistic way of life.
The book introduces Aristotle too, the ancient Greek philosopher, who says that we must do things that make us grow up and flourish. To Aristotle we must ask ourselves what kind of person we want to be and think if this will take us that way.
So we must decide if we want to be freeriders, or, if we want to do things that are right. We must know that thing arrive to nowadays points because of suffering people who learns and teaches right, using our mind and our imagination related to our past and human being.

L'Ètica en l'era digital.

El llibre Reason to write: Strategies for Succes in Academic Writing, a les seves pàgines 170-172, la visió sobre l'ètica de tres filosofs que es consideren adients al propòsit d'aquest missatge: Immanuel Kant, John Stuart Mill i Aristotle.

Kant, diu que ens preguntem, abans de prendre una decisió per a la que cal tenir en consideració l'Ètica, què passaria si tothom fes el mateix? No podem contradir les nostres màximes, és a dir les nostres regles personals, i, concretament una de les seves és que no podem mentir mai. També diu Kant que donat que no podem preveure les conseqüències les hem d'ignorar i ésser consistents.

Per Stuart Mill diu que les conseqüències ens les hem d'imaginar. Diu que hem d'actuar d'ena manera si això fa feliç a un nombre màxim de persones, incloses nosaltres mateixos, i mesura la moral en termes d'utilitat.

Aristòtil, diu que em de fer allò que ens fa créixer i allò que ens fa florir, i, que ens afoga i ens torna raquítics és dolents. Vagi com a incís, que a l'antiga grècia, l'adulteri estav consentit sempre que l'adúlter utilitzat fossi més robust.- Per Aristòtil el que cal fer és preguntar-se quin tipus de persona volem ser i en conseqüència, preguntar-nos si allò que farem ens conduirà a ésser tal com volem aquesta persona.

Doncs bé, permeteu-me, jo penso que Kant no en sabia res de la dominació europea sobre el món sencer i del daltabaix i competències nacionals que va desenvolupar, tot ique segurament si agafava consciència de la necessitat de alguns valors i un pacte de no agressió mútua a partir de la pregunta: Què passaria si tothom fes el mateix? És a dir, la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre. Si jo et respecto, tú m'has de respectar a na mi. El problema ve, com sempre en la cerca de la Veritat, no podem concebre les conseqüències.

Llavors ve Mill i diu: Les podem imaginar, i hem de realitzar els actes segon facin feliços a un major nombre de gent. La moralitat en termes d'utilitat. Quants més serem més riurem, i, per tant cal conèixer les opinions de la resta del món i les seves preferències. (Després, en temps de misèria, devia de venir Nietszche i devia dir que la moral tal i com la coneixíem i havíem estudiat dels antics llibres havia caigut, al fer-nos globals perdíem les tradicions i les influències dels avantpassats) Calia reinventar-se i els que varen fer un pacte determinat i primerís van aconseguir desenvolupar-se... amb puteria.

Aristòtil, no sé què ens ha de dir. Els grecs eren molt salvatges. Varen aniquilar Bizanci. No en van quedar ni les pedres, o potser sí, la pedra de Rosetta.

O sigui que cal donar-se compte de que en un món global la influència del Rock i la música moderna quedarà com una horterada als ulls de països que estan en un altre procés de creixement vertiginós i que poden, en unes necessitats particulars, alguns dels episodis que als occidentals ens ha costat, tant de pair i tant de superar. Com per exemple la guerra freda o les dictadures.

Hi ha gent que no és que no tingui por, és que no coneix els perills que la gosadia pot provocar-li; de vegades reflectida no només en la seva persona i patiment vengatiu, sinó en la seva descendència i també avantpassats. Malgrat tot sigui una altra Història.

Ja recordo perquè vaig anar a urgències!

Passa, que als EUA, els psiquiatres no poden revelar el que els hi expliques, és un secret! I a Urgències t'atén molta gent, i, com que circulo a hores intempestives perque me n'hi passo dues caminant fins a l'hospital... -doncs que s'ha d'anar endreçat!.- Per sort no va ploure pel camí -malgrat portava paraigues,- ni anant ni en tornant. La meva pauta és -espera que m'endreço-:
Abilify 10g
1-0-1
Fluoexetina 20g
1-0-0
Sumial
1-1-1
Risperdal Consta 50+25 /dos setmanes
Risperdal 3g
0-0-1
Lormetazepam 2g
0-0-1

Diumenge: Què farem avui?

No sé si aniré a missa. Suposo que no! Passa que amb la meva condició de bloguer i a més de jardiner col·laborador amb el rector del poble em trobo elevat, protagonista. No toco de peus a terra que diu la cançó que posen cap a les cinc del matí a El visitant de catalunya rèidio.
L'altre dia, el dia u de Novembre vaig anar a Vic a peu -onze quilòmetres- per anar a missa. Volia anar a la primera del matí, però amb les corredisses vaig arribar a Vic massa d'hora, tot i que, per sort em vaig trobar amb un control dels mossos que em varen demanar si anava a jugar. Tot sense paraules.
Va resultar que al ésser tant d'hora no hi havia res per fer i després de mirar horaris de missa disponibles no vaig saber trobar la que segurament fan a les sis, a les Carmelites, així que, tot passant pel carrer de Gurb, vaig optar per anar a urgències entre les relatives i la comissaria. Em va fer vergonya demanar aquest tipus d'informació i vaig anar a veure el psiquiatre de guàrdia. No hi era. Em va atendre una infermera d'acollida, una altra, un metge de família i una doctora que em va fer esperar, entre una cosa i l'altra, de quarts de vuit a les nou que arribava la doctora psiquiatra, senyora Coll, acompanyada de la doctora Álvarez, que em van atendre a dos quarts d'onze.
Em van donar una pastilla una hora més tard:
(-Quina hora és?
-Les onze!
-Doncs agafa un cagarro i esmorza!)
La pastilla era un biozepan, em sembla, una pastilla que es desfà a la llengua i que és de color groc. Em va demanar al cap de una o dues hores de jaure obligatoriament al llit, i poc abans de que gairebé m'adormís i em deixés marxar -cap a les dues-, a veure si em sentia la veu i retronaba dins el meu cap(buit). Per sort la Laura, l'enfermera d'urgències que va tenir cura de mi, em va donar quatre torrades i un suc de tronja.-
Em va donar una recepta per a oliozepines em sembla, i la enfermera del CASD, el dijous, m'en va donar dues receptes més i una d'Abilify. De tot en tenia, potser. Resulta que el divendres vaig anar al Pedrís i em va dir la Montse que anés a veure en Miquel. Era massa d'hora, les deu i el metge no visita fins a les dotze tocades, i, això si t'agafa, vull dir que aquell dia no hi ha urgències.
Per sort el metge, a qui m'hi va acompanyar a veure l'auxiliar de tutoria que venia després de quinze dies, doncs el metge em va donar un pauta nova que no us penso comentar i que no conté el Oliazepan o com dimonis s'escrigui.
No sé què haig de fer amb les pastilles de les receptes!
Tinc una caixa de Oliazepans al CASD. Una altra de Olanciapines Cinfa que m'han donat amb la recepta de la enfermera. No m'han donat una recepta que tenia, de Oliazepans... o potser d'abilify... Si home!
Bé el que passa és que no estic disposat a que m'encolomin receptes. Les originals son per a situacions crítiques, després tires amb el genèric, com els avis que no han operat, suposo. Heu llegit El Jardiner Constant? de John Le Carré?
Doncs apa! Aniré a missa.

Ja hi he anat. És gairebé Dilluns. Que tingueu sort!

STUDENTS SHALL NOT DOWNLOAD. YEAH, SURE.

In the rough and tumble (en los avatares) of the student unon here in Pennsylvania State University (Penn State), the moral code is purely pragmatic(concerned with practical results, reasons and values).
Thou shalt(you should, -old fashioned; currently used only in religious context) no smoke-It will kill you.
Thou shall not take term paper off(trabajo) the Internet-it will get you kicked out.
Thou shall not use a fake(falso) ID-it will get you arrested.
And when it comes to downloading music or movies off the Internet, students here compare it with under-age drinking; illegal, but not immoral. Like alcohol and parties, the internet i easily accessible. Why not download, or drink, when "everyone" does it?
This set of commandements has helped make people between the ages of 18 and 29, and college students in particular, the biggest downloaders of Internet music.
"It's not something you feel guilty about doing," said Dan Langlitz, 20, a junior here. "You don't get the feeling it's illegal because it's so easy." He held an MP3 player in his hand. "They sell these things, the sites are there. Why it's illegal?"
Students say they have had the Internet for as long as they can remember (uso de razón), and have grown up thinking of it as theirs for the taking. The array of services available to them on campus has only encouraged that sense. Penn State recently made the student centre, known as the Hub(Eje), entirely wire less, so students do not even have to dial up to get(tener que marcar para obtener) on the Internet. Many course materials -textbooks excerpts, articles, syllabi- are online. Residence halls offer fast broad band access -which studies say makes people more likely to download.
Last year and again last week, the university sent out an e-mail message reminding students that downloading copyrighted music is illegal, and pleading(rogando) with them(je,je) to "resist the urge" to download. This year, all students had to take an online tutorial before receiving access to their e-mail accounts, acknowledging that they had read and agreed to university policy prohibiting the downloading of copyrighted material.
To students, the crackdown(sudden disciplnart action) seemed like a sudden reversal(parecía un cambio repentino). "Up until recently, we were not told it was wrong," said Kristin Evert, 19. "We think if it's available,you can use it. It's another resource."
Penn State has taken a harder line than mst other campuses. But whether(si) here or other campuses, students do not seem to be grasping(comprender) the moral message. Ann Morrissey, 19, confessed that she had not even listened to all the songs she had downloaded. "I have 400 songs, I listen to 20," she said. "I don't know why," she added, then laughed selfconsciously(rió timidamente), and answered herself, "You can, and it's cool to hand them." She, like others, does not see the harm done(el daño causado), and remains suspicious of the recording industry.
The university has sent warnings to a couple of hundred students. But on a campus with 42,000 students, punishment seems remote to many. "No one close to home has gotten on trouble," said Andrew Ricken, a junior. A common analogy -downloading music is like stealing(robo) a CD- does not sway(influencia) students.
At best, the new warnings seemed to have some students negotiating new rules. At a teble with friends, John Dixon was debating whether(si) he would be caught if he traded he traded songs only with his roommates on their local area network, off campus. Just to be safe, he is sticking mostly to downloading music from CDs. He is not sharing his files -not because he sees it as illegal, but because he hears that the record industry is going mainly(persigue, va detras de) after sharers(compartir), not downloaders.
Ms Wilson, too, is not sharing, though she has continued downloading. "That doesn't make it right," she said. "But it's not that big a deal, right?"

STUDENTS SHALL NOT DOWNLOAD. YEAH, SURE.

In the rough and tumble (en los avatares) of the student unon here in Pennsylvania State University (Penn State), the moral code is purely pragmatic(concerned with practical results, reasons and values).
Thou shalt(you should, -old fashioned; currently used only in religious context) no smoke-It will kill you.
Thou shall not take term paper off(trabajo) the Internet-it will get you kicked out.
Thou shall not use a fake(falso) ID-it will get you arrested.
And when it comes to downloading music or movies off the Internet, students here compare it with under-age drinking; illegal, but not immoral. Like alcohol and parties, the internet i easily accessible. Why not download, or drink, when "everyone" does it?
This set of commandements has helped make people between the ages of 18 and 29, and college students in particular, the biggest downloaders of Internet music.
"It's not something you feel guilty about doing," said Dan Langlitz, 20, a junior here. "You don't get the feeling it's illegal because it's so easy." He held an MP3 player in his hand. "They sell these things, the sites are there. Why it's illegal?"
Students say they have had the Internet for as long as they can remember (uso de razón), and have grown up thinking of it as theirs for the taking. The array of services available to them on campus has only encouraged that sense. Penn State recently made the student centre, known as the Hub(Eje), entirely wire less, so students do not even have to dial up to get(tener que marcar para obtener) on the Internet. Many course materials -textbooks excerpts, articles, syllabi- are online. Residence halls offer fast broad band access -which studies say makes people more likely to download.
Last year and again last week, the university sent out an e-mail message reminding students that downloading copyrighted music is illegal, and pleading(rogando) with them(je,je) to "resist the urge" to download. This year, all students had to take an online tutorial before receiving access to their e-mail accounts, acknowledging that they had read and agreed to university policy prohibiting the downloading of copyrighted material.
To students, the crackdown(sudden disciplnart action) seemed like a sudden reversal(parecía un cambio repentino). "Up until recently, we were not told it was wrong," said Kristin Evert, 19. "We think if it's available,you can use it. It's another resource."
Penn State has taken a harder line than mst other campuses. But whether(si) here or other campuses, students do not seem to be grasping(comprender) the moral message. Ann Morrissey, 19, confessed that she had not even listened to all the songs she had downloaded. "I have 400 songs, I listen to 20," she said. "I don't know why," she added, then laughed selfconsciously(rió timidamente), and answered herself, "You can, and it's cool to hand them." She, like others, does not see the harm done(el daño causado), and remains suspicious of the recording industry.
The university has sent warnings to a couple of hundred students. But on a campus with 42,000 students, punishment seems remote to many. "No one close to home has gotten on trouble," said Andrew Ricken, a junior. A common analogy -downloading music is like stealing(robo) a CD- does not sway(influencia) students.
At best, the new warnings seemed to have some students negotiating new rules. At a teble with friends, John Dixon was debating whether(si) he would be caught if he traded he traded songs only with his roommates on their local area network, off campus. Just to be safe, he is sticking mostly to downloading music from CDs. He is not sharing his files -not because he sees it as illegal, but because he hears that the record industry is going mainly(persigue, va detras de) after sharers(compartir), not downloaders.
Ms Wilson, too, is not sharing, though she has continued downloading. "That doesn't make it right," she said. "But it's not that big a deal, right?"