divendres, 18 de novembre de 2011

A veure si ara sí:

Estava dormint malament, m'he despertat alguna vegada però estava atabalat i em feia mal el cap. De sobte, tot dormint o potser no, he sentit una veu. Era una veu masculina, semblava un enginyer heheh semblava un enginyer, mira que soc estúpid, no sé què semblava.
Ara pe cert, heu anat mai al web de catradio.cat, allà podreu veure la majoria de les cares dels locutors, perquè passa que no se sap associar, des de no sé quan el so d'una veu i la cara que l'ocupa. No sé què vol dir això de la cara que l'ocupa. Tota la imatge que té una persona o per a la que es prepara. Hi ha per mi algunes... que pots quedar ben distret, vaja.
La veu de l'enginyer, que era en llengua castellana i no era agressiva, ho haig de dir, m'ha dit i cito textualment, vull dir que és tal i com ho recordo i com m'ha passat, doncs deia: Te queda un minuto.
Jo, no estic espantat per les veus que m'ordenen o m'informen del que s'ha de fer. Llevar-se no és res dolent, anar adormir, sembla que ja en sé jo. Abans he fet poesia: A veure si era un minut per llevar-se o per morir hehe
Quan m'he incorporat, i com que ja feia estona que venia fent cops de cap he fet el ronso uns trenta segons, -apa!-, i llavors he mirat de seguida, però això son cèntims del meu germà Jordi, que no hi sent, a veure quina hora era. Eren i trenta-cinc. Les vint-i-dos.
Ara ja no podré dormir. Com que fa fred a casa i no puc, de moment, posar la calefacció hehe doncs potser em poso a sota una manta una estona però no ompto que pugui dormir. No m'importa: si dormo poc podré dormir demà, podré dormir, en aquesta manera, cada dia.
La calefacció o escalfor, s'ha de posar, o ventilar la casa quan faci Sol. Em sembla que son més importants totes les cases de les persones pobres que no pas la gespa del mossèn que no creixi. La del mossèn i d'altres. Però potser la gespa és com una planta de marihuana que no pot créixer i créixer i tallar-se i tallar-se com els cabells... hehe. Ho provarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada