diumenge, 27 de novembre de 2011

Burn, baby burn! -Conte

Mireu! Jo, en la meva vida solitària he anat a putes alguna vegada. Ja quan estudiava a Barcelona, algun dijous, i, encara que no ens havíem fet clients llavors, passavem pel Camp Nou.

En una devallada que hi ha vèiem les prostitutes palplantades a la vorera. Jo estava... entre cohibit, espantat i desitjós. El sexe, per a mi, era una cosa que s'havia de fer... entre altres coses perquè després de tant pelàrmela, doncs fer l'amor esdevenía ja necessari... com una mena de estatus.

Als setze-divuit anys era verge, i si hagués tingut diners, hagués pagat llavors mateix per fer-ho i poder dir que ho havia fet als altres nois. Però no va passar així la cosa.

Recordo que entre altres coses ens les miràvem i que jo que anava a darrera no deia esclar res. Sempre he tingut molt respecte a les agresions físiques. Un altre dia us explicaré perque. Allà al Camp Nou, passàvem amb el cotxe, amb uns d'Andorra, i em deien que més cap al capdamunt de la devallada hi havia els travestis, que ja llavors, potser estaven operats o s'amagaven la cigala entre les cuixes.

Poques coses van passar allà. I a més dubto que hi anéssim més de dues vegades algun dijous. Anàvem a El Bodeguín, prop del carrer Muntaner a torrar-nos una mica, però jo em sembla qua això de beure ja ho duïa d'abans. Ara no és el tema.

La primera vegada ue vaig anar a putes va ésser amb el José Manuel de Brull. No sé però el seu cognom ni ara imorta i suposo que és millor no citar-lo per a el cas de possibles revenges justicieres en vers ell per part de velles inquisidores i newbies exhasperats cercant, en el cas de que José Manuel hagi assolit una possició acomodada. Com em va dir no fa gaire la meva exnòvia a na mi, No li vull cap mal.

Vem contractar un "completo": francés més fer l'amor. Primer va triar ell. Jo no recordo si era encara verge o ja havia assolit el grau amb... vull dir que no recordo, sincerament, si la primera vegada que vaig fer l'amor va ésser amb aquella prostituta que em va fer la fel·lació amb comdó, que ja em vaig escórrer i que em va dir va que te vas a correr i em va deixar... bé em penso que si que devia ser verge, perquè malgrat suposo era més important per a mi fornicar, em vaig escorrer amb la fel·lació i a més a l'hora de fer l'amor la meva polla ja estava de capa caiguda i no vaig voler estar-me allà manxant per a no res o perquè aquella noia anés aguantant les meves suaus batzegades espodorides i sensibles com entre espantat i respectuós.

El que jo sentia per aquella dona era entre por, respecte per la seva trista fèina i ganes de fer l'amor. No m'havien fet mai una fel·lació abans o potser sí. No em sembla que no.

La segona vegada doncs, encara que no em podeu fer cas, va ser amb una noia que vaig anar a deixar a Vic amb el furgó del taller un divendres, em sembla, a la nit. Vem fer de tot però poquet.

Una altra vegada vaig anar al Camp Nou i una noia em va dir, quan ja l'havia contractat: "Qué pollón tienes canalla", em va dir que es deia Roberta.

Però la vegada que més tinc ara ganes d'explicar hehe és quan vaig anar jo sol a les Rambles de Barcelona. Anava torrat prò no prou com per no conduïr. De fet em sembla que llavors ni hi havien aparells per mesurar el nivell d'alcoholèmia. També m'hi havien acompanyat i m'havien dit les carregaves al cotxe i anaves a no sé quin pàrquing. Estav enrabiat i m'havia pres un carajillo que li havia demanat a un taxista on havia d'anar. Jo el que volia era fer pipi. Vaig orinar, vaig fer el carajillo que no recordo de què era i vaig anar cap a les Rambles... suposo que quan em va pujar l'efecte, però potser era un altre dia, no ho sé del cert.

Llavors, i ara us explicaré un secret quan havia passat per allà les Rambles a no sé quina alçada i donat la volta pel pàrking, la segona vegada , tot espantat per aquelles possibles agressions que us comentava abans en aquest mateix missatge, doncs vaig passar per un altre carrer més a la vora i vaig tornar a poder sortir per les Rambles. Hi havia dues o tres noies amb no sé si totes la cara pintada... psé! Vaig pensar. I vaig anar amb la primera que em va voler mirar. Això sí que ho sé del cert, que em va voler mirar i que duïa els ulls pintats:
-¡Sube!
-¡No! Ya voy andando... Es aquí mismo.
-Da la vuelta... Es este piso. Aparca aquí.
Llavors vem pujar i li vaig demanar si vivia allà hehe suposo que em va dir i quan em vaig esperar, seguint les istruccions a la recambra, em va dir que ja podia passar. Ella ja estava al llit, de cap per avall i em va dir:
-¡Va!
Jo li vaig dir que no sabia com es feia alllò d'aquella manera i li vaig demanar que com m'havia de posar... Suposo, encara que no ho recordo del cert, que ll devia fer un moviment amb la cuixa que no em veig goitar. Jo li vaig dir que jo pesava molt, però a poc a poc vaig posar-hi els meus genolls, un a cada banda i vem cardar. Estic segur que hi havia alguna cosa en aquella tmosfera que m'impedia entre desenvoluparme i fixar-me en les coses, a banda de la torradera.

No vem cardar gaire i jo em volia escórrer. No sé si va ser després d'haver cardat vàrie vegades amb la meva novia la mariàngels i cercava el plaer, però quella noia va dir prou. No, abans va dir "¡Ahora!" vaig mirar a sota dels meus collons i vaig poder mirar els seus dits. No sé si li vaig demanar si s'estava fent una palleta o què, vaig veure dos dits sense ungles pintades.

Ara que hi penso! Un dia vaig explicar a la UOC un acudit, el de "mariconadas No!" i a l'endemà en un programa que feien de sis a set amb la Rita Marzoa van posar la cançó that's the way it is cantada per la Celine Dion.

Després com que no m'havia escorregut, vaig exigir una palleta perque em va dir que ell no la txupava hehe i me la va fer. "Que hago con ésto", Lo metes en el congelador, lo guardan a no sé quantos grados bajo cero, en los laboratorios... los americanos. "Dáme más dinero" Li vaig donar tot el que portava, més de deu mil pessetes lavors però li vaig dir que em deixés alguna cosa per prendre un cubata i no sé quan em va donar ni què i vaig marxar.

Un altra dia us explicaré que podria haver passat després... si fós cert!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada