diumenge, 6 de novembre de 2011

Diumenge: Què farem avui?

No sé si aniré a missa. Suposo que no! Passa que amb la meva condició de bloguer i a més de jardiner col·laborador amb el rector del poble em trobo elevat, protagonista. No toco de peus a terra que diu la cançó que posen cap a les cinc del matí a El visitant de catalunya rèidio.
L'altre dia, el dia u de Novembre vaig anar a Vic a peu -onze quilòmetres- per anar a missa. Volia anar a la primera del matí, però amb les corredisses vaig arribar a Vic massa d'hora, tot i que, per sort em vaig trobar amb un control dels mossos que em varen demanar si anava a jugar. Tot sense paraules.
Va resultar que al ésser tant d'hora no hi havia res per fer i després de mirar horaris de missa disponibles no vaig saber trobar la que segurament fan a les sis, a les Carmelites, així que, tot passant pel carrer de Gurb, vaig optar per anar a urgències entre les relatives i la comissaria. Em va fer vergonya demanar aquest tipus d'informació i vaig anar a veure el psiquiatre de guàrdia. No hi era. Em va atendre una infermera d'acollida, una altra, un metge de família i una doctora que em va fer esperar, entre una cosa i l'altra, de quarts de vuit a les nou que arribava la doctora psiquiatra, senyora Coll, acompanyada de la doctora Álvarez, que em van atendre a dos quarts d'onze.
Em van donar una pastilla una hora més tard:
(-Quina hora és?
-Les onze!
-Doncs agafa un cagarro i esmorza!)
La pastilla era un biozepan, em sembla, una pastilla que es desfà a la llengua i que és de color groc. Em va demanar al cap de una o dues hores de jaure obligatoriament al llit, i poc abans de que gairebé m'adormís i em deixés marxar -cap a les dues-, a veure si em sentia la veu i retronaba dins el meu cap(buit). Per sort la Laura, l'enfermera d'urgències que va tenir cura de mi, em va donar quatre torrades i un suc de tronja.-
Em va donar una recepta per a oliozepines em sembla, i la enfermera del CASD, el dijous, m'en va donar dues receptes més i una d'Abilify. De tot en tenia, potser. Resulta que el divendres vaig anar al Pedrís i em va dir la Montse que anés a veure en Miquel. Era massa d'hora, les deu i el metge no visita fins a les dotze tocades, i, això si t'agafa, vull dir que aquell dia no hi ha urgències.
Per sort el metge, a qui m'hi va acompanyar a veure l'auxiliar de tutoria que venia després de quinze dies, doncs el metge em va donar un pauta nova que no us penso comentar i que no conté el Oliazepan o com dimonis s'escrigui.
No sé què haig de fer amb les pastilles de les receptes!
Tinc una caixa de Oliazepans al CASD. Una altra de Olanciapines Cinfa que m'han donat amb la recepta de la enfermera. No m'han donat una recepta que tenia, de Oliazepans... o potser d'abilify... Si home!
Bé el que passa és que no estic disposat a que m'encolomin receptes. Les originals son per a situacions crítiques, després tires amb el genèric, com els avis que no han operat, suposo. Heu llegit El Jardiner Constant? de John Le Carré?
Doncs apa! Aniré a missa.

Ja hi he anat. És gairebé Dilluns. Que tingueu sort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada