dissabte, 5 de novembre de 2011

Existeixen les oportunitats psicopatològiques?

Ara, després de comentar lo de la cançó que interpreta per a l'¿eternitat? James Brown; la meva cultura social o l'univers que m'envolta en les circumstàncies literàries d'aquest espai, i l'univers vol dir el que tinc a l'abast, és a dir el que soc -potser- capaç de controlar com a presumpte escriptor, em diu, i, recordo ara el somni que vaig tenir i publicar ja fa temps al blog anterior sobres una persona, que en el somni era jo i que havia de pujar una escala on al final hi havia llum, doncs va resultar que algú, potser el Tabac, em va advertir: "Te van a pillar al subir la escalera" us vull dir: que et pillin, és dolent? Lo difícil no es arribar al cim.

He trobat serenor. Entre dos aguas del maestro Falla a la radio. No trobo la oportunitat de deixar de fumar. Aquest missatge és massa llarg

És bona la participació espontània? Recordo la pel·lícula "Lo que queda del día" interpretada per Anthony Hopkins, on l'actor, el protagonista, es veia cohibit davant la impossibilitat o la responsabilitat d'aconsellar a un senyor sobre temes de caire polític. "To put down to" diu el verb anglès aplicable a la informàtica i la programació. Ara us ho explico. El senyor gairebé l'humiliava amb una bateria de preguntes consecutives, a les que ell responia de manera reiterada: "Lamento mucho no poder serle de ayuda en este tema," en una època que se suposa es dabatia entre el vot universal a les eleccions. El que feia les preguntes va utilitzar la responsabilitat del majordom per als seus fins de convèncer al mil·lionari i influent personatge jove, que deia Oscar Wilde, o sigui americà. Les preguntes eren indirectes.

És tothom capaç de reproduir-se? Els fills s'han de semblar als pares? Hi ha personatges per a tots. Però no tots podem optar a qualsevol personatge. Cal mantenir-se dins l'esfera de capacitat pròpia i presentar-se en els llocs que et siguin adients. Tot té un horari. Però si estem protegits, som lliures?

Jo entenc, i permeteu-me, que l'esfera de capacitat és aquell entorn en el que ets capaç de dir-hi la teva amb finalitats determinades que responen als teus desitjos o intencions, intencions que et corresponen donada una trajectoria. Trajectòria vital o que es perllonga més enllà de per exemple el teu avi. Ha, ja. On només hi pots influir si ets capaç d'aguantar-te amb unes eines determinades que et son aconseguides, o millor dit, donades amb potser el tarannà, amb la reproducció social que comentava. De mantenir-te dret i amb el cap dret que deia la cançó de'n Patufet, de que no et tirin per terra com una colilla o un escopit, que encara hi ha qui ho fa, o que se't follin.

Follar, vol dir passar fulles d'un llibre em va dir aquell esportista d'elit amb qui no es parlava mai de sexe. Hi ha qui diu, o deia, que mirar fixament als ulls era follar-se a algú. Recordo una vegada que de petit vaig anar al taller del meu pare, bé, potser ho he somniat, que un senyor hi havia. El meu pare en el somni va dir-me, de sobte, dóna-li la mà a n'aquell senyor que hi havia allà. Aquell senyor no em va mirar als ulls. Un aprenent, llavors, de petit i durant molts anys, o potser no tants, es va mostrar durant el temps determinat, com a persona impresionada i feliç per la trajectòria del nen, que era jo. Fins al punt que sempre ha molestat a nos que no em mirin als ulls quan m'enraonen.

És perillós donar el mòvil pel carrer? Què és una persona malfollada? Follar, es pot dir? Era evangelitzar necessari? El Mare Nostrum se'ns ha fet gran? Ésser universal, catòlic, si és que hi ha relació, és perillós per a la reproducció social. Si no som catòlics estem, que deia l'esportista d'elit, en una gàbia on ningú no ens pot fer res? Res per exemple a la llum del dia. L'altre dia vaig dir, en un treball d'anglès que vaig fer públic, que potser, qui com deia algú: No ofèn el que vol sinó el que pot. Ara em trobo influit indirectament tot sovint.

Què en trec d'escriure tot això? Serenitat. I a més passo les hores en què estic medicat i no dormo. Soc com un llibre obert. Mai en sabré tant com els grans! És la tasca del professors aconseguir que els deixebles el superin a ell? i el mestre del mestre? Prou d'assincerar-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada