diumenge, 6 de novembre de 2011

L'Ètica en l'era digital.

El llibre Reason to write: Strategies for Succes in Academic Writing, a les seves pàgines 170-172, la visió sobre l'ètica de tres filosofs que es consideren adients al propòsit d'aquest missatge: Immanuel Kant, John Stuart Mill i Aristotle.

Kant, diu que ens preguntem, abans de prendre una decisió per a la que cal tenir en consideració l'Ètica, què passaria si tothom fes el mateix? No podem contradir les nostres màximes, és a dir les nostres regles personals, i, concretament una de les seves és que no podem mentir mai. També diu Kant que donat que no podem preveure les conseqüències les hem d'ignorar i ésser consistents.

Per Stuart Mill diu que les conseqüències ens les hem d'imaginar. Diu que hem d'actuar d'ena manera si això fa feliç a un nombre màxim de persones, incloses nosaltres mateixos, i mesura la moral en termes d'utilitat.

Aristòtil, diu que em de fer allò que ens fa créixer i allò que ens fa florir, i, que ens afoga i ens torna raquítics és dolents. Vagi com a incís, que a l'antiga grècia, l'adulteri estav consentit sempre que l'adúlter utilitzat fossi més robust.- Per Aristòtil el que cal fer és preguntar-se quin tipus de persona volem ser i en conseqüència, preguntar-nos si allò que farem ens conduirà a ésser tal com volem aquesta persona.

Doncs bé, permeteu-me, jo penso que Kant no en sabia res de la dominació europea sobre el món sencer i del daltabaix i competències nacionals que va desenvolupar, tot ique segurament si agafava consciència de la necessitat de alguns valors i un pacte de no agressió mútua a partir de la pregunta: Què passaria si tothom fes el mateix? És a dir, la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre. Si jo et respecto, tú m'has de respectar a na mi. El problema ve, com sempre en la cerca de la Veritat, no podem concebre les conseqüències.

Llavors ve Mill i diu: Les podem imaginar, i hem de realitzar els actes segon facin feliços a un major nombre de gent. La moralitat en termes d'utilitat. Quants més serem més riurem, i, per tant cal conèixer les opinions de la resta del món i les seves preferències. (Després, en temps de misèria, devia de venir Nietszche i devia dir que la moral tal i com la coneixíem i havíem estudiat dels antics llibres havia caigut, al fer-nos globals perdíem les tradicions i les influències dels avantpassats) Calia reinventar-se i els que varen fer un pacte determinat i primerís van aconseguir desenvolupar-se... amb puteria.

Aristòtil, no sé què ens ha de dir. Els grecs eren molt salvatges. Varen aniquilar Bizanci. No en van quedar ni les pedres, o potser sí, la pedra de Rosetta.

O sigui que cal donar-se compte de que en un món global la influència del Rock i la música moderna quedarà com una horterada als ulls de països que estan en un altre procés de creixement vertiginós i que poden, en unes necessitats particulars, alguns dels episodis que als occidentals ens ha costat, tant de pair i tant de superar. Com per exemple la guerra freda o les dictadures.

Hi ha gent que no és que no tingui por, és que no coneix els perills que la gosadia pot provocar-li; de vegades reflectida no només en la seva persona i patiment vengatiu, sinó en la seva descendència i també avantpassats. Malgrat tot sigui una altra Història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada