dissabte, 26 de novembre de 2011

Les relacions homosexuals.

M’he distret.
Sí, benvolguts, un bon dia em vaig distreure… primer va ser la comunió, aquí a la casa del veí, que estava abandonada… comunió de què? Bé doncs com em va dir una vegada el meu pare: “Eren altres temps”. Potser avui en dia tot va en pastilles, que també s’han de vendre i provar. Heu llegit el llibre “El jardiner constant”?, jo tampoc.
Doncs mireu suposo que avui en dia amb tot això del ser destructiu i trencador ja hi ha qui està tant amoïnat en tenir fills i té altres preocupacions com ara per exemple deixar empremta en alguna altra persona, que ell, lliurement, esclar, ha triat coma objectiu de la seva existència.
I, per exemple se n’enamora -que dirien els poetes,- o li vol tant bé... que li fa mal. Passo bastant de la cultura popular. Un dia varen dir al Maresme: “Jo de jove me la pelava i un bon dia vaig dir que allò s’havia d’acabar o solucionar, i em vaig casar”.
Passa que Diu en John Le Carré em sembla, perquè no ho he llegit i això diu la pel•lícula “La Casa Rusia” que passa a Lisboa, doncs diu que uns policies o agents del ministeri de l’interior li diuen a un senyor escriptor o editor i que em sembla que fa de editor en la pel•lícula, Sean Connery com a actor, doncs li diuen: “Ha mantenido alguna vez relaciones homosexuales?” i li diu l’editor: “Hombre! Me he masturbado alguna vez” No seré jo qui faci una profunda reflexió sobres aquest tema i el que podríem anomenar pecat induït o potser fins i tot original, qui sap? Però sí que diré que la primera vegada que em vaig escórrer o pixar no va ser masturbant-me.
Ara no recordo qui va ser que em a dir que me la pelés ah! Sí! Va ser en una esquiada al PIVE Era la segona o tercera vegada que dormia amb altres nens –que no fossin família- heu llegit/vist “Misery” d’Stephen King? I va resultar que a la nit havíem de fer una cosa que era molt agradable i a veure qui arribaria primer, que si era cosa de l’edat, que si el més alt estava més desenvolupat i arribaria abans. Al final hi va arribar un que ja ho havia fet alguna vegada. Per sort per mi, no només no hi vaig arribar aquell dia sinó que em sembla que vaig marxar i tot i em vaig adormir després d’estar una bona estona pell amunt i pell avall amb la dallonsins dura, o quasi dura. No venia la cosa blanca. He set el primer va dir, i va dir “ah no? i... què és doncs aquesta cosa blanca” i es va apujar els pantalons... del pijama.
Ahir vaig anar a Barcelona i a dos quarts de tres de la tarda hi havia una parella de sud-americans, un noi i una noia em sembla, que s donaven petons a dintre d’un vagó del metro. EL noi, molt educat, devia estar superant el meu comentari de l’altra dia sobres la fel•lació i l’escorbut, que també vaig comentar a Ràdio Flaixbac, en el seu facebook i a manera de soslai (no soslaÏ) bé em sap greu de comentar-ho, però fins i tot jo vaig poder sentir la pudor del semen del dia abans o del dematí del seu prepuci, i això que estava a uns tres metres de distància.
Aquella pudor em va durar al nas... bé es que ni ho sé, em sembla que fins i tot quan vaig arribar a la universitat després de caminar un bon tros encara la duia, la pudor. Una cosa així com el sentir-se bruta que explicava no sé quina protagonista del “Santa Bárbara”, suposo que recordareu, aquella sèrie de tel•levisió, el dia que vaig tenir les primeres notícies d’una violació i del que li passava a una dona llavors malgrat dutxar-se, o estar-ho fent. Reviseu-ho!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada