dissabte, 5 de novembre de 2011

Llegir... va bé?

Una senyora que conec m'explicava una vegada, quan es quedava vídua, que ella... bé, que el que li havia passat a n'ella quan es va casar era que perdia categoria. Que ella perdia categoria.

L'altra part era que el marit, que era un esportista d'elit i que havia estat campió va perdre projecció en l'esport.

Tots dos tingueren fills. I, en sabien de tenir fills?

Heu vist la pel·lícula "Historia de una monja". Espero que tingueu sort quan la visioneu i que hi hagi una persona que us estima quan la visioneu i la vostra perspectiva coincideixi amb la de nos, els retardats científics, que es fixen en una frase determinada i que és la única que recordo de llavors.

És el matrimoni una lluita o una cosa que fa il·lusió? És equilibri? Era la literatura medieval catalana una lluita entre homes i dones que llegien llatí? o potser era una lluita entre la Catalunya vella i la nova? És tant important el Sant Pare? No, ni tant sols és ja el responsable.

El marbre... s'acava? Els Romantics, eren autèntics? Va patir tant Beethoven quedant-se sord? o es va quedar sord per a tots nosaltres?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada