dissabte, 31 de desembre de 2011

Doncs jo, avui, he tingut un altre somni.

Resulta que estàvem al cobert del jardí, a la caseta. A la mateixa caseta que vaig llogar, sota les seves maquinacions insidioses, a n'aquella canalla que em varen dir que ho arreglarien i que només es van dedicar a fer el xafastre, a vendre's coses que hi havia al cobert, i a instalar un parell de sofàs, una tele i a tallar les potes d'una taula perquè els quedés més baixa que els genolls un cop asseguts.

Doncs allà, amb el meu "amic" del cossetxar ho arreglavem tot. Resulta que teníem allà tres pisos, que no hi son, però precisament en el tercer pis, no serà la primera vegada que hi somnïo. Altres hiverns he somniat que hi dormia i que hi fèia molt fred i que hi tenia una estufa.

Doncs d'allà havíem de baixar tot de llenya que hi havia. No hi havia ja cap moble, només llenya que segons quina havíem d'haver estellat si no fossi perquè l'he partida jo sol amb les mans.

Després, les estelles, les havíem de tirar aball per uns baixants que semblaven canaleres d'obra i que jo he somniat que una vegada desembussades de runa les posaríem de acer inoxidable, encara que no ha quedat resolt com entraríem el tubs llargs. Però això només ho he pensat just abans de despertar-me. Suposo que el torment m'ha fet reaccionar de l'estupidesa del somni, on després de desembussar l'últim tram hem trobat unes tapes a sota del nivell dels nostres peus que suposadament donaven a una cuïna, on hi havia de caure la llenya per a cuinar.

Hi havia quatre baixants, dos i dos i netejàvem totes les parets de guix i de runa.
A la ràdio parlaven, no fa gaires dies, justament quan hi estaven instal·lats aquell jovent, dels petits invents que hi havíem fet amb el pare, com ara posar algun vestiment amb guix i el sunxo amb ciment.

Després, quan m'he despertat he recordat l'any en què vaig obrir el desitg del pare per a l'any nou posat dins una sabata de pare Noël a l'arbre que guarníem per Nadal. Aquell paper ja havia estat obert, es notava per la corridura de la tinta de retolador amb què ell ho escrivia. Jo ho vaig obrir a l'any següent, precisament pels vols de nadal, quan l'arbre que anava quedant en un puesto obac i que quedava tapat per el gran creixement d'un altre arbre que creixia molt i que és l'alba que us deia que va caure molts anys més tard, i, també per l'alzina, doncs aquell abet que hi havia a sota la sala de música s'anava morint de baix i el van tallar després. No recordo quant temps després.

Recordo que el meu pare m'havia explicat, i jo en vaig veure unes fotos, que el primer any que van passar el Nadal a Tona, potser no era el primer i jo era molt petit, perquè ara que hi penso, recordo que el meu pare em va dir quan havien caigut l'alba i un dels tres abets excelsior que els havia portat en Joan de Can font, i si els havia portat en Joan de cal Font no podien estar allà el primer Nadal. Doncs va passar que van guarnir un any tot l'arbre que hi havia al costat de l'entrada amb adornos d'interior, sense guirnaldes i els hi van prendre a la nit.

També va passar una latre any que ens van prendre bombtes de l'arbre de Nadal aquell que us dèa que era a sota la sala de música, i el meu pare l'any vinent en va guarnir un altre, el cedro plateado que hi ha davant de la cuina i a més també ho va fer algun any al pi abas de tallar-lo de posar bombetes a l'abarc de la mà de cent vint-i-cinc que eren blaves i d'una altra guirnalda de no sé on ni quant. Aquell any no ens en varen prendre.

Després va passar que en Jordi es va carregar l'Scalextric a la caseta perquè el va connectar a cent vint-i-cinc quan hi havia corrent de dos-cents vint. L'Scalextric va desaparèixer anys més tard.

A na mi, amb allò del excalextric em van gastar una broma dient.me que havia de tallar fils del motor per a que corréssin més els cotxes i vaig tallar fils dels tots dle motors i es van espatllar.

Em va saber molt greu i va suposar un distanciament amb els amics que m'havien "convidat" a una competició a casa d'un d'ells on jo perquè no guanyessin els que tenien més cèntims feia el truc, bé jo sempre he estat imbècil, feia el que em varen dir i intuir i va resultar que el campionat no sé qui el va guanyar que em van descobrir les trampes i no em van renyar però que em van fer espatllar els cotxes dels meus germans. Em sembla que llavors el meu germà es va vendre el SRS que m'havien regalat en un aniversari, em sembla, o va desaparèixer de la caseta. Algú altre en tenia la clau. Suposo que al taller, esclar.

Però això son coses del passat. Ara no tinc més ganes d'escriure! Salutacions cordials i bon any nou.

divendres, 30 de desembre de 2011

Un nou somni. Molt divertit!

Resulta que tinc molta feina al jardí de la mare. No sé ara si ja us ho havia explicat però he fet esporgar els arbres de davant on era molt necessari.

Els arbres són un tiler que ja va fer el meu germà ara deu de fer un s tres anys i que va fer amb la serra d'arc i la destral i que ho vem triturar tot i cremar a la llarg de foc que segurament s'ha fet malbé, entre altres coses per això -cremar llenya verda i cremar revistes que fèia el meu cunyat quan vivia aquí-.

L'alzina, fèia molt més temps que no es fèia i ha quedat ben peladeta. Deu tenir uns cinquanta anys i és més jove doncs que el tiler. Abans hi havia una alba -álamo blanco- molt grossa que va caure en una tempesta que es va endur també altres arbres del jardí.

Als que us mireu els arbres no us haig pas d'explicar la quantitat de brossa i troncs que arriben a sortir-ne. Molts. Que a més haig d'eliminar com a única manera amb tres contenedors que tinc per a la gespa, i que en el somni m'he pensat que en tenia un de collonut que triturava la brossa i que era a la cuina i que era blanc i brut de rovell perquè somniava que ja l'havia fet servir l'altra dia.

Val a dir que no es poden omplir els contenedros de 240litres de qualsevol manera, S'ha de triturar la brossa i no pot sobre sortir gens ni mica, només lo just perquè no tapi.

Doncs a banda d'aquest contenedor excelent i gros que era a la cuina i que havia de netejar també cultivava una aranya en una bossa de plàstic perquè no s'escapés. L'aranya s'anava fent grossa i valenta tot i que no la veia i ha resultat, en el somni, que la tenia en una mateixa bossa de plàstic blanca i molt grossa, que un canari, amb gàbia i tot! i que ha resultat mort en resultar que l'aranya havia crescut tant que o s'ha transformat o s'ha cansat dels aliments que li donava que els giraba de banda a sobre de la gàbia de l'ocell.

L'ocell ja fèia temps que era mort quan m'he posat a netejar la bossa. Els aliments eren, en comptes de fulles grosses de plantes doncs guants de la mà dreta gastats i bruts de treballar però aplanats que l'aranya tota sola girava dins la bossa.

Quan he somniat que trèia el canari també he somniat que havia de matar l'aranya i així ho he intentat: Lligant i aixafant la bosa que ara era robusta i negre o blau marí, i no sé pas si ho he aconseguit, perquè les aranyes sempre m'han fet por i tot i aixafar-ho amb els dits no ho faig mai, ho he fet amb el peu però ben bé pot haver resultat que l'aranya se n'hagi sortit.

Per això he anat allençar la bossa negre o blau marí i robusta, que semblava un dels bolsos que havia tingut la meva germana de joveneta a baix. Al carrer. I a part he hagut d'agafar el telèfon de dalt on m'han dit que telefonaven de la central d'alarmes i que havia sonat aquesta. Jo, que volia dormir, els he dit que avisessin a la policia. La noia m'ha dit que havia de registrar la casa jo mateix i m'he despertat.

Bon any!

dijous, 29 de desembre de 2011

Doncs jo, ara, m'han tornat a canviar la pauta mèdica.

Sí-sí. M'han tret un Abilify de 10 i tres Sumials de 40. Això s'ha fet de manera progressiva. Per exemple el Abilify de 10 mel varen treure el dijous passat i només en prenc un al dematí, amb la fluoexetina i l'Omeprazol. El sumial en canvi va passar a ésser eliminat de manera progressiva.

Així vaig prendre Sumial fins dissabte passat al dematí i al vespre -treient el del migdia- i a partir de dissabte només al vespre i fins al dia 28. Però ha passat que:

1)Em vaig despertar, abans d'ahir dimarts a les dotze de la nit, i tot i que de cinc a sis vaig fer un cop de cap i un altre cap allà a les onze del matí, doncs a la tarda la noia infermera del CASD es va etivocar i va resultar que només em va posar un dels Sumials que tocaven fins al dia vint-i-vuit, ahir.

Així que ahir dimecres vaig dormir fins a tres quarts de set del matí, del tirón.

Ahir al vespre dimecres em vaig prendre el Sumial de 40 al vespre i he dormit fins les tres altra vegada. Com sempre.

A partir d'avui que no hi haurà Sumial, veurem si dormo tantes hores cda dia i em converteixo en un paràsit. Paràsit que no molesti, esclar.

2)He rebut resposta a les meves demandes a la montse pujol del Pedrís i m'han donat hora per a un apointici el dia 20 a les 10 del matí per poder anar a treballar.

Salutacions cordials.

dimecres, 28 de desembre de 2011

Hola, molt bon dia!

arrel d'un missatge del meu tutor d'Humanitats a la UOC em vaig veure en la necesitat, imperiosa, de publicar aquest escrit al Campus Virtual. No n'he rebt cap resposta a considerar. us passo el missatge, avui que he somniat que érem a classe d'anglès i que la professora, d'origen nòrdic, em sembla no coneixia absolutament res dels nostres estudis d'empresarials i ells, els nòrdics, en deien "bussiness" jo en el somni, on ella era assentada, cosa que no ha fet mai a classe a la taula del professor, li he dit que "era molt maco" -això d'estudiar empresarials.-

Moltes merès senyor Lluís,

Mot bones festes i feliç any nou a vostè, els seus i, en general, a tota la gent de la tutoria i aqui llegeixi aquests missatges.
Avui, Sant Tomàs, comença tradicionalment el Nadal. I, com molt bé diu no és pas fals que el món mundial no se'n surti, és que les inversions dels apoderats estan fetes en altres territoris on sí que hi ha creixement econòmic.
Les raons poden ésser diverses i segurament per mi no conegudes. permeti'm aquest incís:

Josep Salvans Arola
Gramática Normativa del español Profesora: señora Blanca Ripoll Sintes

¿Son Justificables los recortes en época de crisis?

Los recortes, en época de crisis, son justificables siempre. Más aún teniendo en cuenta que el pueblo de Catalunya ha corroborado los actos de los políticos de la Generalitat en la urnas según los resultados de las últimas elecciones celebradas el pasado 20 de Noviembre proclamando vencedores, en nuestro país, a quienes han practicado dichos recortes.
Sin embargo, y a modo de intuición, cabe destacar que según el programa de radio “Paraules de vida” se trata de una crisis de ocupación: Hay mucha gente sin trabajo y según esto, recortar por el llamado tercer sector afecta a la calidad de vida de personas ancianas y también personas al límite de la marginalidad, pudiendo decaer en una mayor agresividad y conflictividad en la sociedad. Aunque aquellos empiecen a venir de lejos, en el anterior gobierno.
No se trata de que el gobierno socialista, o los anteriores gobiernos, no hayan invertido bien a pesar de que, por ejemplo hacer carreteras era importante para una mejor comunicabilidad entre los distintos pueblos y ciudades de España, pero ahora habrá que amortizar esas carreteras. Carreteras donde, por cierto, a pesar de que en ellas se ve siempre mucha gente cuando hay obras pequeñas, no trabaja, en realidad y en lo que precisa mayor inversión: el movimiento de tierras y la construcción de viaductos; tanta gente.
Se ha hablado, en los medios, de posiblemente reducir los sueldos a los políticos, se ofrece, como solución una mayor austeridad. Austeridad que tendrá que ser firme en precisamente esas inversiones públicas que deberán estar dirigidas a empresas e industrias que requieran de mayor número de trabajadores renunciando a mayor calidad de vida en el trabajo, y a posteriori, una mayor recorte en determinadas reivindicaciones laborales de antaño.
Todo esto, debe llevarse a cabo de manera integral, en todos los sectores y actividades para que así todos nos veamos recompensados en estas fechas. Aunque solamente sea de manera ligera.

Jo que soc pensionista!... Ara diu que em donaran feina mab nens difícils de jardiner... potser.

Una forta abraçada i els meus millors dessitjos per a tots nosaltres. Desitjos d'austeritat i fortalesa davant les properes adversitats, de intimitat i de diàleg interior, de reflexió i d'humilitat i honradesa que ha de fer dels nostres productes no una via de negoci, sino de felicitat... sobretot ara.

Josep Salvans Arola

PD:Per cert, avui tinc un speaking d'anglès, que per altra part no compto que aprovi.

--> Missatge original de Lluís Solà Bohigas (lsolab@uoc.edu) per a Fòrum enviat el 21/12/2011 10:49:05

Hola a tothom,


En aquests moments tan difícils per culpa de la crisi per a una gran majoria de gent, penso que és quan hem de ser més forts i hem de ser més optimistes de cara a la sortida d'aquesta crisi tan dura. I n'hem de treure experiències positives.

Quan els economistes de tot el món es veuen incapaços per trobar un camí per sortir d'aquest problema, crec que els humanistes tenim molt a dir i molt a fer. La nostra visió del món és molt diferent a la dels tecnòcrates i si una cosa ha quedat clara és que els camins d'aquests senyors estan fracassen a tot arreu. Cal una mica més d'amor, d'humilitat, de solidaritat. I d'això els humanistes n'hem de ser capdavanters. I és que d'aquesta crisi o ens en sortim tots plegats o no en sortirà ningú. Els que han provocat la crisi, a la llarga, tampoc no se'n sortiran. Només heu de veure com cauen els beneficis de la majoria d'empreses.

Dit tot això,

Des d'aquí us vull desitjar a tots i totes un Bon Nadal i un millor any 2012.

I que aquest Nadal sigui també un motiu per pensar en el veí i amb la resta del món. I també, de repensar i revisar la nostra vida.


Cordialment,



Lluís Solà
Professor Tutor d'Humanitats.UOC

dimarts, 27 de desembre de 2011

Com m'he despertat avui!

Hola Assumnta,

espero ue hagis passat unes bones festes i que també passis molt bé les que encara vénen.

Resulta que avui he tingut un somni que m'ha engoixat molt i que em sembla necessari de comentar-te per to el que em fa pensar dels meus darrers dies en les visites a Montse Colom i al psiquiatre.

Penso que la Montse Colom és molt jevi i ja està farta de mi i de que la vagi a veure -de vegades fins i tot quan no toca, vull dir quan no tinc hora amb ella.-

Passa que al Pedrís la gent és molt bromista i això em fa mal. No tenen cura de mi. Només m'atenen i no em dirigeixen adequadament i tot queda molt professional però, tot i que la pròpia Montse m'ha dit que ella necessita saber cap a on anirà tot aixó, el meu futur immediat i en general quines aspiracions tinc, la Neus, que és la meva referent al Pedrís fa de mi un tonto. Fins i tot la pròia Montse ho diu: "Aquesta Neus..."

El doctor Cavalleria, per altra part, m'ha dit que jo "tinc tendència a fer les coses quan no les fa ningú" em sembla que en referència a fer les coses, com ara anar a treballar, quan ningú no vol anar-hi. Suposo.

Potser té raó, ja et vaig dir que a les classe érem trenta- trenta i trenta: Trenta a Normativa de l'espanyol que és una assignatura òs i que molt poca gent aprova a la primera, i que a més em sembla que està formada per alumnes de diferents filologies i que tots aquests alumnes hem de superar l'assignatura tard o d'hora per tenir el castellà, o español com a llengua de referència.

Després tinc Llengua Anglesa Primera que també està formada per alumnes de diferents filologies i que tot i que no m'ha pas anat malament em sembla que em fa falta estudiar molt per aprovar donat que els alumnes ténen en general molt nivell d'anglès, i que jo, per exemple, el tinc una mica rovellat. També cal tenir en compte que l'estudi que es fa de la Llengua Anglesa és a nivell tècnic. QUe si formació dels tres condicionals, dels que no n'havia sentit a parlar mai i que tenen una estructura determinada cadascun d'ells segons si ens referim a accions que poden o no poden esdevenir-se; si son passades o futures, etzètera.

Vull dir que no aprens a expressar-te, que també ho has de fer, sinó que aprens llengua i gramàtica i no es toleren errors de mala construcció sintàctica. Hi ha molta feina a estudiar: a fer fotocòpies del campus que resulta que són arxius pdf amb diferents presentacions de l'estil Power point amb coloraines i de format antiquat que requereixen de molts fulls en blanc i que de vegades et fan imprimir més del compte i després et sap greu i pensas: Ai si això m'ho podia haver estalviat... i si ara no en tinc prou de tinta per a tot. I atabala una mica. Però aniré fent.

Penso ara particularment, que aprovar Llengua Anglesa primera seria una bona fita de mment i com a primer any a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Allà em sento molt útil, i aprfito ara per explicarte el somni que he tingut:


Estàvem al taller del meu pare, en una barreja entre el passat i el futur o present. Per exemple, i com a barreja d'aquest moment còsmic de personatges del passat i present -El operari Ángel Benitez que va ser un dels que em va ensenyar a soldar i a qui jo li fèia d'ajudant quan vaig començar, entre altres coses perquè no hi havia ningú que volgués fer-ho i jo era un dels fills de l'amo; i també els nois que em van llogar la caseta i enredar i prendre les claus que també eren allà treballant.-

Recordo que els nois em feien sentir cohibit en l'ambient laboral i no em deixaven treballar com sempre he tingut costum de fer-ho de lo meu en lo que ja en tinc costum. Vull dir que jo no he estat mei un noi organitzat i he après les coses a còpia de fer-les i de fer-les varies vegades. Recordo casos, potser fins i tot avui mateix en el somni, en que el meu pare m'instruïa amb tèctiques organitzatives per tal de: fer la feina més de pressa i fer-la de manera també que no resultés tant cansada.

Però el meu pare és mort i potser a partir d'ara no m'ajudará més, i no em sabé organitzar i pot passar que faci massa fèina tot jugant a treballar i que la gent reaccioni dient -com en aquella pel·lícula que et vaig comentar un cop: Karacter, que em sembla que és holandesa- Doncs pot passar que la gent no reaccioni igual que el superior del noi abandonat per el seu pare i de mare soltera.

EN aquella pel·lícula, el noi protagonista es fa lloc llegint a casa amb la mare de petitó una enciclopèdia en llengua estrangera que hi havia a sota la l'escala de la casa que el pare del fill bord els posa. Passa que el noi aprèn anglès, fins a una determinada lletra de l'alfabet, perquè l'enciclopèdia no és complerta, i troba una feina millor en el buffet d'advocats perquè és cpaç de traduir una carta en aquells temps en que tot just es començava a practicar una relació entre els anglesos i els neerlandesos (em sembla que al segle dinou per la indumentària dels personatges).

Llavors resulta que de content el noi es posa fer molta fèina: li compren la resta de'lenciclopèdia aprèn la llengua es posa a traduir i es fa advocat. També mata al seu pare tirant-lo daltabaix d'una carcassa d'un edifici desalotjat pel celobert i dient-li que ja és advocat a ell que era una mena de delegat del govern i que es dedicava precisament a desalotjar cases amb una medalla que li atorgava autoritat per fer fora de les llars a les diferents famílies que no pagaven el lloguer. És una pel·lícula molt forta. Jo la vaig veure en un cinema de la Diagonal un dia que em vaig equivocar de cinema prop del pàrking Windsor.

Passa, en aquella pel·lícula que quan el superor veu al jove trballar tant, el superior, que és bífio -té molta barra o mandíbula, i també bigoti- li diu en tò irònic, que no veu que si ell treballa tant tots hauràn de fer el matei i treballar també tant. Parla fins i tot de les terribles conseqüències d'allò -el tant treballar.

Jo penso que això no és Holanda. Més aviat particularment és França i la gent, a qui treballa massa li fan mal. No seria elprimer que té un accident laboral o seqüel·les de l'esforç físic. Em fa por anar a treballar, no vull anar-hi. Potser només provar-ho però sense deixar d'estudiar.

Passa que aquests dies que entre feèina al jardi, i Nadals no he estudiat gens. De fet tenia intenció de no estudiar més però em sembla que agafo un camí sense tornada i que me'n penediré. Estic molt bé a la universitat de Barcelona. EL que m'angoixa és el tren. L'autobús no m'angoixa tant i resulta que aquest segon semestre no hi ha cap assignatura a primera hora del matí i per tant podré anr de casa a Barcelona en bus i sense haver de llevar-me tant d'hora si no vull ni caminar tant pel fred ni coincidir amb gent que va a treballar... em sembla.

En el somni, després que atemorit trigués una bona estona a organitzar uns cargols i unes reixes que havien d'anar acollades a una màquina que havíem d'anar a muntar i que jo estava apreparant he decidit anar a veure el meu pare ue era a dalt a la oficina. Sense donar-me compte m'he descalçat de sabates de treball i mitjons i m'he enfilat a una estructura rovellada en forma de passarel·la que duia cap a ells i en la que en la cel·losia hi faltaven peces que havien caigut de podrides -pel propi rovell-.

Així que li he etzibat un crit al pare i li he dit si havia de passar per allà per a nar-lo a vere i demanar-li que em diqgués quina altra feina havia de fer o m'havia ja encomanat i ara havia oblidat. He caminat pel taller descalç i tot d'una recordo haver trepitjat un escopit. L'he notat tot i somniar. Ha estat llavors que m'hae adonat que anava descalç i he corregut a cercar les botes i els mitjons que m'havia tret en enfilar-me a l'estrutura.

Els nois que em van enredar amb lo de la caseta o cobert d'alla darrera, em demanaven a veure si aquelles sabates eren les meves i que com eren.

NO VULL ANAR A TREBALLAR: VULL ESTUDIAR. Tampoc m'agrada el Pedrís, em prenen el pèl.

Espero notícies teves tant aviat com puguis.

BOn Any 2012, Josep Salvans Arola

dissabte, 24 de desembre de 2011

He tingut un somni d'aquells que fan Història.

No sé que passava, ah! sí, ahir vaig parlar amb l'Alberto, el jardiner, i, aquesta nit i després d'anar a Vic ahir a la tarda a comprar i de fer feina tot el dia i de que la Consol em digués que ja tenia el meu dinar, canelons i pollastre, he somniat.

Em sembla que era un malson.

A Vic, vaig anar-li a comprar cafè a l'Indià a la consol i em vaig anar a prendre un cafè... un tallat, a la cafeteria que hi ha entre el carrer Arquebisbe Alemany i Bisbe Morgades. Era, la tassa, de cafès Lladó, els propietaris xerraven en català, van dir que anaem bé per anar a Sants i que, quan em prenia el cafè la noia va xerrar per telfon amb un negre en francès i va sortir un anglès que em va dir, quan ja marxava: "So".

També havia anat a cercar el disc 180/360 o 180/365 dels OK Go. EL vaig encarregar i em van fer un val per 13,99.

Doncs avui he somniat que estàvem treballant a Tona em sembla, en un jardí molt gran o en un parc i jo me n'anava al llit a dormir de cansat que estava. Llavors ha vingut un nen i com que tenia la sensació de trempar i ell s'ha posat a dormir en una posició... bé! sota la meva aixella abraçant-me, doncs ha passat que ell posava la seva boca sobre el meu prepuci i jo m'escorria a borbotones. In-creïble. Llavors ell ha començat a treure coses del meu pennis com ara suposo la próstata i altres nervis i em veia malt.

Després l'he fet fora i m'ha vingut d'anat a la dutxa amb tota l'escorreguda als baixos. He imaginat que el meu pare em renyava, que fregava tot el terra amb aigua bruta que he canviat i amb un ubell de fusta que la meva germana Neus havia gastat d'arrossegar-lo amb el peu. EL cubell de fusta, doncs, perdia.

Després el meu pare i el meu germà s'havien mort, tal i com ha passat a la vida real i després venien els meus companys de tendre infantesa a veure'm. Alguns d'ells no els he vist mai més, i, hi havia una mare que volia saber què passava.

Llavors li he assenyalat un dels pacients que era en Joan, aqui i he regalat una mica de llenya gruixuda perquè va passar per davant de casa un dia al dematí d'hora, estava, sembla refredat i sempre convida o demana tabac.

Doncs en Joan llavors mateix, que duia els cabell molt llargs se'ls tocava, les arrels aixecant-los per sota, i eren bruts, doncs s'ha desmaïat. I els he dit a la mare que vlia saber-ho tot que passava allò que... No-no-no-no-no que no! El que he somniat era que uns germans bessons la germana del qual era la seva mare volien prendre cafè.

Hi havia una serra d'escaire, un invent meu que ara no recordo, a radera hi havia el cubell, he dit anéu a l'armari agafeu les tasses de, bé jo ho faig com a casa, i les trec com les de casa cosa que ara me n'adono que era falsa, les ompliu d'aigua de l'aixeta i les escalfeu al microones -del sanatori,- Ah! No! que vosaltres el voleu de màquina i ls he expicat què era la màquina... vull dir on era la màquina.

Llavors s'ha desmaïat en Joan que anava amb uns acompanyants i es tocava els cabells. Hem dit, els malalts, d'arrossegar-lo sense tocar el terra cap a la nevera del sanatori on t'ajusten per la medicació i els he explicat el que et feien allà, però abans ha passat que tot arrossegant el meu amic, hem fet caure un malalt que ens volia no fer córrer tant de camí cap al sanato... nevera ! del sanatori i ha picat amb la nuca al terra.

Llavors quan hem guardat en Joan m'han ingressat a na mi perquè aquell home amb entrades que hem fet caure, i que ha picat de closca a terra no es despertava.

Llavors em venien a veure més amics, ara de joventut, que em miràven des de l'altra banda d'una graderia i jo explicava tot orgullós que a na mi no m'havia agradat mai de fer de jugador de tennis i he dit que només havia asslit el nivell de "partner".

Ha esta llavors que un dels meus amics de joventut s'ha començat a... ha començat a ataballar un viglant que duia un gos pelut de color crema molt seriós. Mira que li he dit que no se'n refi´s si el vigilant deixava la mà del mànec del clatell, on el gos hi duïa més coses com ara llò per no possegar-se les orelles.

EL meu amic de joventut ha remenat i he somniat que amés el gos el matava jo d'un cop de puny que suposada ment li trecava la mandíbula, tot en una musca esplèndida feta amb violins que m'ha fet plorar com una bleda. Mentres plorava he somniat que aquella pel·Lícula de bokçjos no l'havia pogut somniar jo, que ja la havia vista amb la meva novia de joventut, la mariàngels, i encara he plorat més quan he somniat que no la podia haver vista mb el meu pare.

Ooooooh! Historia triste!

dijous, 22 de desembre de 2011

Tinc notícies fresques!

Hola de nou. Aquests dies he estat força emparanoïat perquè m'he fumat un parell de porrets de marihuana. A més de tot lo que us explicaré ha resultat que no podia accedir al blog tal i com ho venia fent des que tinc Internet a casa, és a dir, a través del perfil.

Va començar la Consol, que em va comentar que jo li hauria de "ajudar a pagar". Allà va començar la paranoïa i la preocupació pels diners.

Val a dir, com ja us he explicat, que la Consol em va donar dinar durant tres mesos. Jo li vaig comentar que si volia cobrar, donat el cas, que preparés una factura. Hem va dir que estava tot pagat.

Després més tard es va quedar la meva màquina de netejar a pressió les pedres del jardí i no me la tornat.

Llavors va venir a casa un diumenge a la nit en Nico i un seu amic, un tal Albert que com recent ment he descobert és de València.

En Nico és fill de'n Sergio i la Nedi, la germana de'n Pere, un ionqui de Vic que era, quan la Mariàngels se'm va tirar a sobre, allà pel 1991, el seu nòvio. La mariàngels també s'havia punxat, però tot i que cardàvem sense comdó jo no he pas agafat cap altre malaltia psíquica que les no pas poc pròpies traumatoligicamentes psicològiques i psicopatologies conjugals derivades.

En sergio, ultimamant es follava la nosequantos. En Sergio és separat. La nosequantos estava casada amb en Joan que de jove també era ionqui i va anar a un centre a València a aprendre l'art dels vitralls.

Segur que tot això té alguna cosa que veure.

Resulta que, amb la soledat, el diumenge que van venir aquells dos noiets, tan eixerits aquell dia, els vaig ensenyar tots els graixos que tinc donat el seu requeriment de llogar-ne un. Em varen dir que ja em dirien alguna cosa. Li vaig dir a la consol que llogaria algun garatx i ells devia fer gestions mafioses de l'estil Consol i Pepeta i a la semana següent, també un diumenge van tornar aquells nois però més emprenyats.

Eren quatre, els vaig demanar un cigarro. Em van donar una cervesa, però no me'n recordo bé de res més. Em van amenaçar d'entrar a robar a casa, no a la caseta que volien llogar, sinó a casa. Em sembla que amb la borratxera d'una cervesa i el Sumial que prenc tres cops al dia els vaig explicar fins i tot per on podien entrar a la casa de manera senzilla.

Jo vaig voler fer psicologia inversa i seguint les indicacions del relat "El principi de la Saviesa" els vaig dir que podien fer el que volguéssin, fins i tot em sembla que els vaig dir que podien vendre's les coses que hi havia allà.

Van trencar plats i copes, més de dos-cents, diu la meva germanavan fer un furat al sostre de canya i hi han fer passar el tub d'una estufa de gasoil cap al sostre fals. Van deixar les finestres obertes tota la nit i tot el matí.

Jo em pensava ue el fill del Sergio era de confiança però ha passat que el meu amic de cossetxar en Josep ha explicat moltes mentides per aquí a Tona abans d'evadir-se amb una vallecana d'Àvila cap a Madrid.

Per exemple li va dir davant meu al sergio que de jove quan ell em donava espit, cinc grams a la setmana jo no li havia pagat. Jo havia pagat sempre. Era lo primer que pagava. També em va dir que a veure com era que jo no tallava l'espit... q quan al principi de tenir-lo ja vem quedar que ell, en Josep me'l donaria ja a punt de vendre. També em vaig assabentar llavors de que: bé en Josep té la Hepatitis C i ha pres cavall. Em vaig assabentar de que no era l'únic que venia espit per ell i que es van pulir tot un pot de kilo. Em vaig assabentar que tots els diners que feien am l'espit sels pulien entre ell i molta gent, entre d'altres en Jordi. Fins i tot em sembla que el tallaven ells dos tot fotent-se coca.

Així doncs, m'han vingut a tocar els collons, però més mal parat ho té en Nico que té aquest tal Albert per company.. que fuma porros a la seva edat i que treballa a la Monells. Ara diu que fa d'aprenent de paleta. Un curset.

És molt probable que en sergio, l'hagi deixat la nosequantos. Que estigui molt malalt i morintse i necessiti diners per la medicació del fetge i, pensatse que jo m'havia quedat algun diner seu m'hagi fet la putada d'enviar-me aquests delinqüents, que per que ho sapigueu, a l'endemà ja tenia a casa un home i una jove que deien que eren de València, que eren l'avi d'un d'aquells nois i que pagaven el doble de lo establert per llogar-ho.

L'Albert té un S-3 i ven drogues als nanos que van al PIVE, aquí al costat de casa. Em va dir que treballava de fuster però jo l'he vist amb pantalons de pintor quan va a vendre les drogues amb el seu audi davant mateix de la porta del col·legi.

Total! que tot i que jo els havia donat les meves claus aquella nit que el fill del meu "amic" em va dir que ho necessitaven i que els feien pagar mi euros per un altre lloguer, i, ara que hi penso, em sembla que ja formava part de les seves intencions el rellogar-ho a un preu més cart, doncs passa que la Neus els ha fet fora.

Encara ens en hem escapat prou barat fins al punt de no anar encara a la policia. Quina policia?

dilluns, 12 de desembre de 2011

Continuu sense cobrar-la:

la pensió, encara no l'he cobrat. Què passa? M'han dit que está 'emitida'. Potser me'n vaig a treballar, fins i tot a l'estranger! Haha: Canvis! Que bé! Ja escriuré quna tingui coses importants que dir. Adéu!

divendres, 9 de desembre de 2011

Avui tinc molta feina!

Sí-sí. Avui aniré a Vic a peu, amb les Martens de color cirera i m'han de posar l'injectable que ja porto. Un de 50 i un de 75 hehe. Nooo, que és un de 50 i un de vint-i-cinc. Després haig d'anar a veure la mare que li haig de portar uns mitjons i una crema hidratant: un body milk per a pell seca, que hidrata més. Els de pell seca... vull dir els mitjons, són de color marró clar i tipus executiu, però em sembla que abriguen molt i que a més li taparan el fregament amb el fil acrílic dels pantalons... que també són marrons.

A veure si puc marxar amb l'autobús de les 10:40, o abans amb el tren. Salutacions cordials.

dimecres, 7 de desembre de 2011

El meu pare... cinc gols!

La veritat és que el meu propi pare no savia de quin color tenia els ulls el seu. La meva germana Neus tampoc. Jo sí esclar. Però ara me n'haig d'anar a dutxar ja faré servir una tovallola eixuta hehe

Després a les nou haig de ésser a l'ajuntament i després encara aniré a veure la mare, o abans.

L'ALzehimer, diuen que ve d'una herpes labial

Es veu que l'Alzehimer ve d'una herpes labial. Una herpes és pell que es pela... un fong, com els que es veu que es deixen caure per les tovalloles quan le sposem a assecar, i és que ho fem, al radiador i de rascar-s'hi la tovallola als llavis, doncs... això que s'agafa l'Alzehimer. hehe

La mare a tenir el primer filla l'rola, prop de Calders i va sortir blau. La segona marró com el pare, el trecer encara és viu, prò no us penseu, que també els té verds com la neus i jo mateix.

La veritat i ara ho recordo, en el llit de mort la segona, la Montserrat els tenia verds i marró... de moro vaja hehe.

L'Alzehimer de la mare comença a progressar.

Déu existeix, creieu-me. L'altre dia quan vareig anar a veure la mare a la residència, la mare, la que es pensa que té un càncer, doncs va resultar que li feien picor les cames i se les rascava. També duïa les ungles llargues.

Dèia la infermera que la mare tenia una el·lasticitat tremenda i això us ho confirmo jo, perquè l'he vista rascarse la tíbia, protegida per la pell esclar, assentada en una cadira de rodes i lligada.

Ara la lliguen en una cadira de rodes igualment, però amb un cinturó més gruixut que li impedeix flexionar-se.

Resulta doncs que qui segurament té un càncer sóc jo, per... segurament també, anar al precisament camp del Barça a estrenar l'audi amb una tal "Birushka"... podria ésser. Però no ho compto com veureu.

Resulta que fa anys que prenc cocaïna, -però això és nou hehe,- des del 2002 o el 2003, i per a més conya, el tretze de desembre, any en què, sempre segons les meves referències els alemanys vàren enfonsar el vaixell Almirante Graff Spee a la bahía de Xile, perque segons es veu, en no poder sortir-ne la tecnologia d'un dels seus vaixells no fossi descoberta... sé que tenia a veure amb algo de la ràdio... de la ràdiotransmissió. I ara no recordo si amb tota la tripulació a dintre. Però això va ésser una casualitat, lo del dia tretze.

L'important, i que haig de confessar, és que tot i haver anat a putes vaig fer servir l'oportú comdó, no es va trencar... aquell dia sinó un altre dia abans i ja em van dir que no podia agafar el SIDA perquè se'm trenqués una vegada per anar a una puta... prostituta.

Així doncs vem quedar amb la mare, tot i que no ho sabia ella o que jo no li havia dit... de fet recordo que quan em vaig pensar que havia tingut el SIDA els vaig dir-ho a l'ingrés de 1992 o 1993 a Sant Boi, potser, i diu la fitxa mèdica, al 94 ja em van dir això d'agafar-lo... i no tenir-lo hehe

El que passa és que darrerament la mare es fa les cames amb les meves cutxilles d'afaitar... que per cert ara no en tinc! només en queda una! i d'aquí li deu haver passat. Ja us vaig dir que la mare havia nascut a Manresa i va no només casar-se amb un de Vic, el meu pare, sinó que hi va anar a viure, ella i els seus fills. Un el gran, mort de càncer el 2006, la segona que va néixer amb una volta de cordó umbilical al coll segurament un bon sermendeïo -però això no ho haig de dir,- o a causa de... i l'altre que va deixar sord un metge endossant-li estrectomicina com a remeï a un refredat que li va assecar el nervi auditiu... i molt greu em sap dir-ho, només té cura operant-lo als EUA, però ell no vol ésser operat, al menys de moment, esclar.

Recordo que quan vàrem posar l'alarma a casa la meva germana va dir que haíen entrat a robar per dalt. La meva germana és segurament tant ximple com jo o molt més.

El problema de tenir un càncer són es ganes de tenir-lo. Si és que el tinc.

La auxiliar diu que és la infermera. La infermera es diu Consuelo, l'auxiliar: Vanessa.

Però jo ara hauria d'anar a estudiar hehe.

dilluns, 5 de desembre de 2011

El tractament dels residuus

L'altre dia, en un d'aquests abusos per part del funcionariat que exerceixen sobre la meva persona va i em diu la dona de la mancomunitat que es gasta molts diners en vacances:
-A tomar por culo la Mancomunitat!
I li vaig dir:
-Bueno! -hehe-

Arratsalde on!
Egun on!
berrogueitia!
Kaixo Edurne!

No he cobrat la pensió!

Hola molt bon dia,

No he cobrat la pensió de minusvalidesa per part de la Sguretat Social. M'havia d'haver presentat el passat dia primer de desembre a no sé on. Segurament a l'Avinguda de l'Hospital Militar. Gairebé no me'n enrecordo de quan hi vaig anar a passar el Tribunal Mèdic, era molt d'hora al dematí i em va fer molta mandra haver de caminar per agafar el tren a Sant Miquel de Balenyà.

Recordo que no sabia els horaris de trens i vaig ésser cap allà al 30 de novembre a l'estació i que feia fred. Vaig haver d'agafar els Ferrocarrils de la Generalitat per anar a una parada que no recordo. Hauré de telefonar al 012 una altra vegada.

No sabia que m'havia de presentar cada any i tampoc he rebut cap notificació certificada, esclar. Vaig a mirar la guixeta!

No hi ha res!

Doncs el divendres vaig telefonar... bé! va telefonar el treballador social de la Oficina Tècnica Laboral al 9oo166565 i ens varen dir que estava "emitida". Potser se n'ha cuidat la Fundació però m'estranyaria, malgrat no en tinc res que dir de l'Alfonso que és qui va als jutjats. Si encanvi tinc moltes queixes dels altres serveis: Vénen quan els va bé, se'm queden el canvi, em roben i no tenen en consideració les coses que determino importants. Són de Linars hehe

Avui anirá a la Oficina de Vic, després d'anar a l'Ajuntament a cobrar els trenta euros de la manutenció alimentària, amb els que hauré de comprar tabac, de demanar a l'Assistenta social pel tema del trasllat de la meva mare i de preguntar pe'n Ges a veure si llogo el graix de la caseta a n'aquella jovenalla per tres-cents euros al mes. Diu la Consol que em pagarà les hores del paleta de netejar el graix i deixar-lo a punt per llogar. Per demanar què s'ha de fer que no quedi.

Després haig d'anar, bé anava a dir que els que tinguu accés al meu correu electrònic, com per exemple ara els mitjans de comunicació que em segueixen ja sabreu les queixes que tinc de l'Assumpta i també de la Berta que no em fan cas i fan el que els ha sembla.

Deia que després haig d'anar a cercar la medicació, no en tinc per a aquest matí. M'han posat una pastilla nova! Es tracta d'una fluoxetina que es desfà a la boca i que és per després d'esmorzar, ara em prepararé el bucata, recordo que l'enfermera, vull dir la farmacèutica de Tòna em va dir, bé! va a puntar a la caixa per després de'esmorzar, m'es concretament va apuntar "depre d'esmorzar". Jo no tinc problemes amb el bocata, me'l menjo amb les dues mans hehe.

Després de la medi si que aniré a veure els de la S.S.

Records.

diumenge, 4 de desembre de 2011

The joke of the potatoes.

It happens in the jungle. A lot of negroes are dancing around a big earthen cooking pan or large casserole.
Suddenly, one of them gets the large spoon and:
Ding! -he hits the explorer head, who is inside the casserole faint-hearted.-
A few later another one:
Ding! -on the head of the explorer.-
Then the tribe head says:
-Do not torment him more-Do not torment him more! We're going to eat him in a little...
-Damn! He is eating the potatoes!


When I was a child it was very funny!